dilluns, 11 d’octubre de 2010

Primeres impressions sobre Mahara 1.3

Hi ha qui diu que Mahara és un programa un xic complex i que costa d'entrar-hi. A mi no m'ho sembla, potser perquè fa temps que el conec i m'hi moc amb facilitat i comoditat. El que he de reconèixer, però, és que més que el programa en sí el que pot costar d'assimilar són els conceptes subjacents, perquè Mahara en fa servir dos per a mi molt importants. Un és el concepte de Vista: una vista permet mostrar a qui jo desitgi allò que vull. Però no necessàriament tot el contingut del meu ePortafolis, hi pot haver una part significativa que únicament la pugui veure  jo. El segon concepte té a veure amb la llibertat i la responsabilitat dels usuaris. L'usuari és lliure de mostrar el que vulgui a qui vulgui. I el límit el posa, lògicament, la seva responsabilitat: ell és responsable del que mostra perquè l'eportafolis és seu.

Bé, ja m'he distret i estic divagant. Jo el que volia era explicar aquí les meves primeres impressions sobre la darrera versió de Mahara, la 1.3, que ja avanço són bones, molt bones.

Què hi ha de nou? El més cridaner és l'existència d'un Tauler de control, una pàgina d'inici  on a base de quadres i icones se'ns permet l'accés directe a les diferents característiques del programa. Alguns usuaris havíem arribat a una solució similar en versions anteriors tot modificant la pàgina d'inici del lloc, però ara ja no caldrà. A més, aquest Tauler reuneix informació útil per l'usuari: novetats en la missatgeria o en els fòrums, les vistes pròpies i les darreres que ha creat.



Més coses. Ara la pestanya  El meu portafolis, que ha millorat força, té dues pestanyetes més: Les meves col·leccions i Els meus plans. Què és una col·lecció? És una vista que agrupa diferents vistes i fa, així, de pàgina índex per navegar per les altres vistes a través de pestanyes que s'hi afegeixen automàticament. El mateix control que tenim per a les vistes individuals podem tenir-lo per una col·lecció, de manera que podem fer-la pública o simplement mostrar-la a un grup. Molt útil per tant per ordenar les vistes i presentar-les ben agrupades i ordenades. Per exemple, imaginem que un usuari presenta a un professor la vista A, a un altre la vista B i a un tercer la C. Quan arriba el final de curs podrà mostrar a la seva tutoria una vista que permeti accedir fàcilment a les 3 vistes A, B i C  simplement clicant la pestanya corresponent: això és una col·lecció.

L'altra novetat és la pestanya Els meus plans. Es tracta d'una eina de gestió de projectes molt senzilla: quan creem un nou Pla li assignem diferents Tasques amb data de finalització. Així, quan s'han fet, les marcarem com a fetes i apareixeran a la llista però  amb la marca de compleció.

De blogs ara per defecte només n'hi ha un i amb el nom de l'usuari. Si se'n volen més cal anar a al configuració i marcar-ho. Això està bé perquè molts usuaris confonien el fet de fer un post amb la creació d'un nou blog amb el resultat de tenir molts blogs amb un únic post cadascun.

Una millora substancial la trobem en la pestanya de Les meves vistes. Ara és més fàcil controlar el contingut i disposició dels elements de la Vista així com qui hi té accés. També es pot veure ràpidament si una vista pertany a una col·lecció i a quina. Encara he de mirar la novetat de les vistes del lloc que poden ser copiades per qualsevol usuari, penso que pot ser força interessant donar aquest tipus de plantilles per facilitar la creació de vistes pels usuaris.

La pestanya del perfil s'ha simplificat i ara només hi ha 3 submenús: Edita el perfil, les Icones i El meu CV. La pestanya de grups no ha variat respecte a versions anteriors, o si més no no es veuen grans canvis.

Ja veieu, canvis significatius en la part més important de l'eportafolis: les vistes, potser perquè cada cop més té importància allò que hi enllacem per sobre d'allò que hi tenim.

Per acabar, sembla que Moodle 2.0 s'integra de sèrie amb Mahara. Perfecte, pot ser el principi d'una nova manera d'entendre l'elearning.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

L'avaluació contínua punitiva

L'altre dia en @jrfern feia un RT d'un aforisme d'en @alfonsoem (Alfonso de Cala)  on, en un joc de paraules força divertit deia: Teorema de Von Zitoh: cualquier decision sin una explicacion, termina siendo mal interpretada. Jo vaig afegir-hi: CorolarioDeJQ: Y aún con explicación. 

I és que malgrat que un intenti transmetre les seves idees ben explicades i fonamentades,  moltes vegades són percebudes com a imposicions burocràtiques que poden ser tergiversades, malinterpretades o, fins i tot, vistes com a resultat d'una voluntad malèvola que només busca excuses per donar feina al professorat.

Un exemple de malinterpretació? El concepte d'avaluació contínua punitiva que entronca amb un altre del que ja vaig parlar fa un temps: l'avaluació punitiva.

Partim de la base que l'avaluació ha de ser contínua, que com a profes hem de fer un seguiment del procés d'aprenentatge de l'estudiant i, si no va com hauria d'anar, proporcionar les indicacions per redreçar-lo. És cert que és molt difícil fer això cada dia, tot i que mentalment n'anem prenent nota. Per això establim uns punts del calendari on concretar-ho: l'estudiant lliura el resultat del seu treball, en fa una valoració i el professorat una altra. Com a conseqüència es dóna una retroacció, uns missatges d'alè i/o una proposta de millora, si fos el cas. L'estudiant revisa el seu treball a la llum de les noves indicacions i pot tornar a lliurar aquest treball que, finalment, és qualificat. I així una vegada rere l'altra. Senzill, oi?

Bé, senzill si combreguem amb aquest concepte d'avalaució com a revisió per partida doble (estudiant i professor) amb voluntad de millorar l'aprenentatge.

Però, què passa si som partidaris de l'avaluació punitiva? Recordem que en aquest cas l'únic que hem de fer és qualificar el treball sense possibilitat d'esmena. És allò de l'Ah! Se siente! Si ens veiem obligats/abocats a fer avaluació contínua, el que farem és traduir l'examen final a microexàmens, tants com punts d'avaluació contínua s'hagin establert, però amb la mateixa filosofia. No hi ha retroacció o aquesta es limita a dir He rebut el teu treball, espera a què publiqui les solucions. Però en cap cas hauríem de fer propostes de millora perquè els partidaris de l'avaluació punitiva pensen que els responsables que l'aprenentatge no s'hagi produït com ells esperaven és sempre l'estudiant, aquest ésser mesquí, que només fuig de la feina i se les empesca totes per aprovar amb el mínim esforç, copiant el treball d'altres si cal.

Si som partidaris de l'avaluació punitiva, arxivarem missatges com aquest:
He fet l'exercici  per primera vegada, he tret de nota un tres, li he escrit al professor un missatge perquè hem deixi repetir l'activitat perquè encara queden 12 dies per dur a termini les activitats i hem diu que aixo no és possible.

M'he desanimat molt, perquè no puc repetir l'activitat tots estem aprenent, perquè no hem dona unaltre oportunitat?

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Mahara a Todo Linux #118

Al número 118 de la revista en paper Todo LInux es pot trobar un excel·lent article  de Arturo Fernández titulat Mahara: un gestor de e-portfolios.

L'article comença responent a la pregunta Què és un portafolis? i exposa els diferents tipus de portafolis que hi ha. Naturalment acaba la introducció presentant els e-portafolis, els portafolis digitals, com a complement de l'aprenentatge a distància, de l'elearning.

A continuació passa a explicar les característiques de Mahara: la seva curta però intensa història, l'arquitectura modular que permet afegir-li connectors, el seu creixement al costat de potents entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge, com ara Moodle, el seu funcionament sobre una base de dades i, finalment, l'ajustament a estàndards, com el Leap2A que permet l'exportació dels continguts.

Com que es tracta d'una revista de caràcter eminentment tècnic les dues seccions següents expliquen amb tota mena de detalls els processos d'instal·lació i configuració del programa. Molt recomanables per administradors de sistema o, simplement, d'aquelles persones que se'l vulguin instal·lar en local per provar-ne les possibilitats.

La secció A vista de pájaro explica breument però clara què ens trobarem la primera vegada que entrem a Mahara. Parla de la gestió dels usuaris del lloc i de les pestanyes que configuren l'eportafolis personals (els fitxers, els blocs i les vistes) i acaba parlant de la seva intgració amb Moodle.

L'article finalitza parlant de la possibilitats de Mahara com a base per al treball col·laboratiu i remetent a l'extensa bibliografia web per a trobar més informació sobre temes més particulars.

En resum, un bon treball tècnic que dóna a conèixer Mahara als no iniciats en el tema dels e-portafolis.