divendres, 24 d’abril de 2009

Homenatge a Catalunya

Gràcies a aquell bon costum que tenen alguns professors de recomanar als seus estudiants llibres exhaurits, ha arribat a les meves mans un exemplar de l'Homenatge a Catalunya d'en George Orwell. Vaig començar a llegir-lo i em va sobtar quan explica la seva visió sobre els dies previs a l'enviament al front:

Durante mi segundo día en los cuarteles se dió cominezo a lo que paradójicamente se llamaba "instrucción"...

En realidad, los reclutas novatos no recibían adiestramiento militar alguno que pudiera servirles para algo... [Yo]Sentía gran ansiedad por aprender a utilizar una ametralladora; era un arma que nunca había tenido oportunidad de manejar. Con desesperación descubrí que no se nos enseñaba nada sobre el uso de armas. La llamada instrucción consistía simplemente en ejercicios de marcha del tipo más anticuado y estúpido: giro a la derecha, giro a la izquierda, media vuelta, marcha en columna de a tres y todas esas inútiles tonterías que había aprendido cuando tenía quince años. Era una forma realmente extraordinaria de adiestrar a un ejército de guerrillas. Evidentemente, si se cuenta con sólo pocos días para adiestrar a un soldado, deben enseñársele las cosas que le serán más necesarias: cómo ocultarse, cómo avanzar por un campo abierto, cómo montar guardia y construir un parapeto y, por encima de todo, cómo utilizar las armas... En esta época ignoraba que el motivo de este absurdo era la total carencia de armas.


Bé, gràcies al MEV no estem en guerra ni cal que el jovent aprengui l'ús de les armes. Però el que em va cridar l'atenció va ser el que sobtà l'Orwell: per a fer la guerra es rebia un ensinistrament en desfilades. Sembla que és el destí d'aquest país: per poder escriure un text cal aprendre a analitzar sintàcticament i morfològica; per saber quantes rajoles calen per cobrir les parets de la cuina cal saber diversos teoremes: el de Tales, el de Pitàgores i algun altre més; per calcular el 5% de 200 cal saber que les fraccions són el representant canònic de la classe d'equivalència ... (verídic: així m'ho van explicar a mi a 2on de Batxillerat del pla del 64, el de la matemàtica moderna).

Sembla que per fer alguna cosa primer cal tenir clars tots els conceptes teòrics. I l'ensenyament "natural" no és així. Com s'aprèn a tallar pa? En primer lloc visualitzant l'objectiu, he de tallar el pa perquè no s'hi val a anar-lo engrunant. Què cal per tallar pa? Una eina, un estri, el ganivet. Com s'utilitza? Hem de veure bons models, cal veure tallar-ne a algú que en sàpiga. Després, provar-ho, agafar el ganivet i el pa i mirar de fer-ho. No sortirà una llesca massa ben feta a la primera, però si més no serà la nostra primera llesca i n'estarem tan orgullosos com vulguem. Si continuem fent l'acció amb ganes de superació, les llesques cada cop ens sortiran millor, amb mides molt semblants, amb les cares ben paral·leles. I més endavant, si sabem tallar pa, no ens costarà gens tallar fuet, oi?

La pregunta és: calia una explicació teòrica de la fermentació del midó pel Saccharomyces cerevesiae per llescar bé el pa? Calia un examen?

I diuen que ara ve la "moda" de les competències. Però si és tan vell com l'aprenentatge! (que no l'ensenyament, que en molts casos no hi té res a veure).
Publica un comentari a l'entrada