foto d'en Jordi Jubany
Una pregunta que va sorgir molt aviat va ser: I què feu ara amb Moodle? I la resposta va ser una mica decebedora. En aquests 3 anys les coses han anat per un camí que ha creat un cert desencís. Resulta que molts vells moodlers han quedat bandejats de la innovació perquè els seu Moodle s'ha institucionalitzat.
Vol dir que Moodle ha passat de les barricades, del petit servidor on nosaltres n'erem administradors, creadors de cursos, professors i la resta de rols, als grans servidors de les institucions per les quals treballem. Això és bo a grans trets perquè universalitza l'ús d'aquest gran programa i certifica el que veníem dient des de fa molt de temps: calia utilitzar la tecnologia en qualsevol tipus d'ensenyament i aprenentatge i Moodle facilita enormement a tots els participant aquest ús.
Però per altra banda ens l'han tret de les mans. Ja no podem fer les proves que hi fèiem, ja no podem posar a prova nous mòduls, fer-hi modificacions, millores, canvis. Em deia un dels assistents: A nosaltres, que amb molt d'esforç vàrem introduir Moodle en la nostra universitat, ara ens han tret el servidor i ens fan passar a tots per la mateixa instal·lació capada, uniforme i sense gràcia. Clar, ara s'entén que hi hagi nous usuaris que no li vegin cap gràcia a Moodle i pensin que només és allò que jo sempre blasmo: un cementiri de PDFs.
Per la meva situació privilegiada encara em trobo en una fase en què, tot i tenir un moodle institucionalitzat, en tinc un altre on disfruto del dret de fer les meves proves, instal·lar-hi mòduls o blocs i, en definitiva, fer allò que en diuen I+D i que és el que fa avançar les coses.
Tanmateix la pregunta que em faig és: quan em durarà?
Entrades
4 comentaris:
Cierto una y cien veces.
Primero nos llamaron "locos", luego "piratas" y para cuando nos dimos cuenta, nos encerraron en un campus bajo llaves y sin posibilidad de instalar nada "peligroso" por el bien de la "seguridad"...
Dirán que es porque moodle es una herramienta "rígida, poco participativa y social", pero claro, es que la han recubierto de cemento.
En fin, yo también necesito unas Moritz...
Uf! Menuda imagen esta del recubrimiento con cemento! Pero es así.
¿Que nos oficializamos nosotros también? ¿O que por mucho que lo recubran con cemento hay cierta (radio)actividad que se escapa por las rendijas y nos hace seguir adelante por otros caminos? Vaya, que enseñar no es caminar por senderos trillados, sino abrir nuevas veredas y por eso cuando nos oficializan el camino recorrido, éste pierde interés.
(Y si al menos la oficialización sirviera para renovar la metodología... pero no, es más de
lo mismo.)
Tienes razón Olga.
Pero mi pregunta tiene que ver, también, con un cierto abandono de Moodle por nuestra parte. Vale, es oficial, cerrado y dentro de su sarcófago. Pero aún tiene muchas posibilidades, aún podemos dar el callo ante los admins para que nos instalen módulos, blocs, etc. No debemos tirar la toalla. ¿O sí?
Publica un comentari a l'entrada