diumenge, 12 de setembre de 2010

¿Llibres de text? No, revistes de text

La meva relació amb els llibres de text no ha estat mai bona. Només vaig poder heretar del meu germà 3 anys més gran els de Primària, però ni els de Batxillerat elemental ni els del superior no em van servir perquè jo ja vaig ser del "Pla del 64", sí, aquell de les Matemàtiques "modernes" (algun dia n'he de parlar, s'ho prometo).

Amb els llibres de text dels meus fills ha passat una cosa similar, però encara més exagerada: es porten 2 anys i per a la petita cada any hem hagut de comprar llibres nous. I no perquè canviessin de pla d'estudis, canviava l'editorial, o l'edició o jo-què-sé. Els resultat, tanmateix, ha estat una despesa anual d'uns 200€ que, sincerament, crec que ens haguéssim pogut estalviar.

Ara ens trobem a casa amb una gran acumulació de llibres de text que hem de treure'ns de sobre. La pregunta, però, és què en fem. A la meva filla,  ben educada com la tenim, li reca de llençar-los i busca una solució alternativa: donar-los. D'acord, però a qui? qui vol uns llibres de la ESO de fa 3 anys? Alguna onegé recollia material escolar per enviar-lo a països pobres, però el que no accepten en cap cas són llibres català (s'ha perdut molt el català fora d'aquí). Bé, doncs potser alguna biblioteca. Em parlava l'altre dia en @xbelanch sobre què fer dels llibres sobre tecnologia i la impossibilitat de donar-los a una biblioteca pública. Es veu que la política de la casa els ho impedeix i ja tenen preparat un paperet amb adreces de biblioteques de centres socials,  d'avis  o penitenciaris que sí n'accepten. No farem cap brometa sobre el tema, però n'hi ha per pensar-hi. La solució que ha trobat, lògicament, és la que proposa en el seu post Liberando.

Tornem als llibres de text. No es poden guardar perquè caduquen. No es poden donar perquè ningú no els vol. La única manera de desfer-nos-en és llençar-los al contenidor del paper.

Igual que les revistes. Molt ben presentades, però amb data de caducitat. En guardem ben poques de revistes, si de cas algun número que ens va agradar especialment. Doncs amb els llibres de text el mateix, no són llibres en el sentit clàssic del terme  perquè un llibre no caduca, es guarda, es presta, es reaprofita, es torna a llegir tantes vegades com es vol.

Per tant, prou de parlar de llibres de text, parlem de revistes de text i no ens doldrà llençar-les un cop hagi passat el curs acadèmic pel qual van ser impreses.