diumenge, 11 de juliol de 2010

Llibres de text, materials d'estudi i altres herbes remeieres.

L'Aníbal de la Torre fa un excel·lent anàlisi sobre el previsible futur dels llibres de text en el context actual d'Escola 2.0 en el seu post La administración ante el libro de texto digital . Poca cosa a afegir-hi, és impecable, només vull aprofitar l'avinentesa d'aquest post per recollir idees soltes que tinc al cap i d'altres que he anat escoltant en converses aquests dies a la Conferència PLE.

La situació a Catalunya és aquesta:
  • Crec que s'ha pres una decisió massa ràpida i poc meditada que ha estat tirar pel dret i emprendre el projecte 1x1 peti qui peti. Aprofitant la massa crítica de professorat innovador i a favor de la idea, s'ha volgut fer una fugida endavant amb el desig d'arrossegar amb aquesta empenta als més reticents. Però ningú no està segur que segueixin, si més no al mateix ritme.
  • Catalunya és la única comunitat on els pares paguen la meitat de l'ordinador (150€) i als polítics, a un parell de mesos d'unes eleccions, els fa por que al setembre aquests "clients" es queixin si la cosa no funciona. Per tant han d'assegurar sigui com sigui que res no fallarà.
  • Des del propi Departament s'estava treballant per preparar la infraestructura que donés servei a un projecte com l'1x1. Hi havia plans per dimensionar el servei àgora de manera que els centres disposessin del seu moodle per a tots els estudiants. Quan arribés al límit de capacitat ja hi havia un pla B per contactar més espai al núvol. Per tant, res s'interposava en el camí de sortida.
  • Per altra banda en el nostre país s'ha apostat per un model de llibre de text electrònic que, si cal, es paga entre tots. Sembla que si un profe el primer dia de curs no té un llibre a les mans (o a la pantalla) el món s'enfonsa. Em recorda un episodi dels Simpson en què en Bart amaga el llibre solucionari dels profes i l'escola s'enfonsa: ningú sap les solucions ni als càlculs ni a les preguntes més bàsiques. I és cert que hi ha un tipus de professorat que perquè canvia freqüentment de plaça o, perquè no s'ha preocupat massa per la feina, necessita aquesta bastida per poder fer la seva feina. No és el meu cas en què, com que mai no han existit materials prou adients per a formació d'adults, me'ls he hagut d'anar fent i refent any rere any. I no ha passat res.
  • Les editorials estan fent esprints de producció i comercialització dels seus productes. N'hi ha de tota mena: des del llibre de text que no és altra cosa que un PDF+Flaix del llibre en paper fins a productes un xic més dignes. Però tots en la seva pròpia plataforma. Caldrà entrar una per una per accedir al llibre de torn, a no ser que el centre, enllaminit per una substanciosa oferta, es quedi tot el paquet de llibres de la mateixa editorial. A més, l'administració dóna diners (em sembla que són 30€/any) per ajuda a llibres electrònics i algunes editorials ja estan fent "packs" de Tot a 30. Alguns centres agafen 2 packs d'aquests i tenen així tots els llibres de 2 editorials per "només" 30€. I per gestionar-ho tenim un programa de targeta-moneder que costarà entre 3 i 4M€ a les malmeses arques de l'administració. La de coses interessants que es podrien fer amb aquests diners!
  • I ara és on entra la por i el dubte al polític: què passarà si a l'inici del curs 2010-11 es col·lapsa l'accés a àgora? I si no es pot accedir als materials? Solució: parem àgora, donem diners per a què els centres marxin a hostings comercials (aprofitant la beneïda autonomia de centre) i que els nens que marxen deixin els llibres en paper "per un si de cas". Sobretot: que no sortim als diaris. Penós.
Preguntes:

Calen tants llibres de text en un moment on a la xarxa hi ha cada cop més continguts ? (sí, d'acord, s'han de triar, hi ha molta morralla també, com n'hi ha entre els llibres en paper). Com a pare he hagut de pagar (aprox 200€/any) en llibres que a final de curs he comprovat que, en alguns casos, ni s'havien obert. Tampoc s'havien aprofitat: els meus fills es porten 2 anys i sempre hem hagut de comprar llibres nous. Tant ha canviat tot com per haver de fer un llibre nou cada any?

Per què no s'han tingut en compte els protagonistes reals d'aquest procés? Vull dir profes i nens. Sembla que estem parlant de mercaderies, diners i tractes comercials quan en realitat estem parlant d'educació. El que (i el com) aprenen  ara els nens i joves és important de cara al que passarà d'aquí a uns vint anys. Si els donem tot fet, mastegat, on ells no tenen altre protagonisme que seguir el camí traçat, això els marcarà personalment i laboralment. He llegit no sé on que l'escola té una estructura rígida i molt jerarquitzada per preparar els estudiants cap a la feina de la fábrica. Però és que ara ja no n'hi ha de fàbriques, el món laboral ha canviat moltíssim i encara canviarà més. Quin sentit té fer ciutadans sense inciativa en un món on, per sobreviure, se'n necessita?.

Per això penso que s'ha deixat escapar una oportunitat històrica consistent en aprofitar el gran potencial de materials, experiències, activitats i seqüències didàctiques que una bona part del professorat ha anat preparant durant aquests darrers temps i potenciar-ho. Donar suport i recolzar aquesta feina, que moltes vegades és a més a més de la docència directa, de manera que s'engresqués a fer-ne més, a publicar, sobretot. Però això s'ha perdut. Recorda una mica allò del despotisme il·lustrat: tot per a l'educació, però sense comptar amb el món de l'educació.

En eLearning els materials han tingut històricament un paper central. Semblava que sense materials no se'n podia fer d'eLearnign. Però va arribar el dia en què els grans van obrir, regalar, per dir-ho així, els seus materials. Per què? Perquè ara tothom coincideix que els materials per si sols no formen, no eduquen. Hi ha d'haver la interacció, la socialització, el contacte virtual per a què hi hagi aprenentatge. Un tema recurrent a la meva feina és la manca de materials. L'any passat vam fer un inventari sobre quins materials fèiem servir en el GES per a adults i quin valor els donàvem. Va resultar que amb poqueta cosa passem (tampoc els rebutjo uns bons materials, jo) però el que es veia més necessari era tenir una bona metologia, unes seqüències d'ensenyament- aprenentatge on inserir, quan calgués, aquests materials.

Per això crec que, en el nostre cas del GES en eLearning, uns materials elaborats pel propi professorat, flexibles, que permetin modificacions ràpides, però que tinguin un molt bon format i qualitat, poden ajudar a què la seqüència didàctica que impulsa cada curs permeti assolir els objectius.

divendres, 9 de juliol de 2010

PLE Conference (i 2)

Segon dia de la Conferència PLE 2010 al Citilab de Cornellà que ha començat ben d'horeta amb la sessió plenària d'en Jordi Adell (@jordi_a) i l'Ismael Peña-Lopez (@ictlogist) on ens han fet votar a peu dret sobre determinats temes seguint 2 eixos. Per exemple: Qui ha de marcar el currículum de l'estudiant? La institució o l'estudiant (eix1) i qui certifica i valida els estudis? La institució o l'estudiant (eix2). No he tingut massa temps de pensar en les meves opcions, així que seguint el cor he anat posant-me en el quadrant que creia en cada cas. Però hi ha tot un seguit de preguntes que em neguiteja i que lliguen, per exemple, amb un tema que ha sortit a darrera hora de la tarda: si els estudiants creen el seu PLE amb eines 2.0, que ja sabem el poc temps que algunes duren, pot passar que en perdin elements valuosos.



Després d'aquesta sessió he anat a una presentació de tres ponències. Totes eren molt generals i d'alguna manera exemplifiquen el fet que sota el paraigua del concepte PLE tot hi cap, des d'una petit aplicatiu de missatgeria, etiquetatge, widgets, etc. fins a una presentació generalista sobre el que fan a la Universitat d'Auckland (on jo, innocent de mi, creia que només feien servir Mahara i resulta que fan anar no-sé-què de cal Uindous ;-) En algun moment d'aquests dos dies de conferència m'ha semblat que algú hi venia a presentar coses perquè havia de presentar-les, però que ho hagués pogut fer en un altre lloc i sota un altre tema.

Afortunadament, després del cafè he encertat el taller: he anat a un que feien uns nois alemanys que han desenvolupat una extensió del google Wave per facilitar la feina amb el PLE (sí!, Wave és viu i cada cop té més coses per treballar en grup!). Molt interessant, un taller en viu i una extensió en desenvelupament però amb força possibilitats. Realment en Mostapha Akbari @mosworld i els seus nois s'ho han treballat força.

Després d'un dinar força interessant amb en @carlesbellver i en Toni hem tornat a la feina. En aquest ocasió la sessió de pechakucha on diferents ponents ens han exposat les seves idees en aquest format: 20 diapos amb 20 segons cadascuna- Genial: totohom s'ajusta al temps i no hi ha diferències. Això, a més, dóna temps al públic per participar. A tenir en compte.

Coses que m'han cridat l'atenció d'aquesta conferència (algunes potser són velles, però com que "surto poc"):
  • Tothom anava amb el seu mac o netbook i estava connectat durant els actes. No sé si contestaven correu, avançaven feina o, com jo tuitejaven. Espero això darrer.
  • Hi ha hagut uns 5000 tuits amb l'etiqueta #ple_bcn. Per durar només 2 dies, déu-n'hi do. A vegades eren més interessants els tuits que el que es deia.
  • He desvirtualitzat força gent: @pgsimoes, @lindacq, @MonVall, @lernys i moltes altres persones que ara no recordo (perdoneu, és l'estrés de la cosa).
  • Hi havia presentacions on hi assistia molt poca gent. On eren la resta d'assistents?
  • Em temia que seriem els de sempre, però no, hi havia molta gent de fora i això dóna un nou i més ric enfocament.
  • Em queda molta feina per posar-me al dia de tot el que m'ha passat aquests dos dies, veure materials, llegir, seguir,...
  • M'ho he passat molt bé i ho necessitava. Després de tanta realitat, està bé una mica de ficció.
Per cert, si algú encara no sap què és això del PLE:

PLE Conference BCN 2010 (1)

Avui ha estat el primer dia de la Conferència 2010 sobre els PLE: Personal Learning Environtments (Entorns Personals d'Aprenentatge). Si algú, a aquestes alçades, encara no en sap res de PLEs, podrà trobar les millors definicions i aclariments sobre PLEs a la web e-aprendizaje del mestre David Alvarez.

Bé, la conferència ha començat precisament al revés, amb una un-conference, perfectament guiada i portada pel duet Alec Couros & Graham Attwell. A la Moodlemoot de Bcn (2008) vam provar de fer-ne una, però res a veure amb el que hem vist aquest matí: una pluja d'idees procedents dels propis participants que han omplert de sobres el temps assignat. Entre l'anglès i l'espessor dels temes se'm feia difícil de seguir en directe i obria la gana de fer-ho amb calma i tranquil·litat.

Després he seguit una presentació en castellà de diferents experiències. M'han agradat totes, la del Dept. de Justícia de gencat que m'ha sorprès, la d'en Fernando Santamaria,@lernys, que m'ha agradat força, i la ràpida d'Anhoia Ezeiza, @ainhoaeus, i de Juan José Calderon Amador, @eraser, amb conclusions sorprenents (per a alguns): no tratamos los estudiantes como personas, solo como estudiantes . No estamos cambiando nada.

Després del cafè he anat a la presentació que no volia: m'he equivocat de sala i he escoltat una comparació teòrica entre els eportafolis i la teoria de l'evolució d'en Darwin.

Com sempre les estones de cafè i dinar són les més interessants. He aprofitat per xerrar pels descosits sobre la situació educativa actual amb en @JordiFortuny i en @xsune.

Després de dinar, speakers corner amb opinions obertes dels participants i, en acabat, presentació de l'aplicatiu #talkingabout, una eina que permet pujar vídeos, comentar-los, etiquetar-los, votar-los i crear opinió. Molt interessant.

Espero que la sessió de demà sigui tant interessant com la d'avui. aquesta PLE Conference és un cau d'idees totes interessants que hauré d'anar paint amb una mica més de temps. a més, una oportunitat de desvirtualitzar una pila de gent interessant a la que segueixo.

dijous, 1 de juliol de 2010

4a jornada IOC + Innovem

 Per a Mi, que per a mi tampoc l'hagués fet. I pel Xavi, que s'ho mereix tot.

Enguany m'havia fet el propòsit de no fer cap comentari sobre les jornades Innovem (aka IOC+formació d'adults) però veient que ho he fet altres anys, ara no quedaré malament amb mi mateix. Tot i això, i per economia de paraules,  només parlaré del que m'ha impressionat.

Em va impressionar la xerrada de l'ex-alcalde de Mataró i ex-ministre del govern de Felipe González, en Joan Majó. Ens va venir a dir que la crisi a España no és la crisi financera que hi ha a la resta del món, que la d'aquí és la del totxo i que s'han construÍt vivendes per a 8 anys, que no es vendran, vaja. La conclusió és que la recuperació no ha de passar per restituir els llocs de treball a la construcció sinó a crear-los en altres sectors: cal inventar-se com a un milió i mig de llocs de treball nous, que mai no han exisitit. No sé si ens en sortirem.

Em va impressionar el que va dir l'Emilio Iguaz, el Director general de Educación permanente y FP d'Andalusia. Un discurs molt lògic i ben estructurat defensant l'ensenyament públic, dedicant recursos a l'educació d'adults, a fer materials sobre la plataforma Moodle i a  compartir-los amb qui vulgui descarregar-se'ls. En fi, un discurs clarament d'esquerres quan sembla que fins i tot en governs on n'hi ha 3 d'esquerres, cap d'elles té els pebrots de defensar allò públic i on un en concret es dedica a beneficiar descaradament l'empresa privada. Ja s'ho trobaran.

Em va impressionar la presentació dels wikis d'en Xavier Belanche per lo clara, novedosa i polida que era. En una paraula: impecable. Tant de bo en trobessin més d'aquest calibre perquè de l'altre, del groller, de la diapositiva plena de lletra petita i colors estridents que et fa posar cara de xinès, ja en tenim el pap ben ple. I els representants de la UOC ens van deixar ben servits.

Em va impressionar la xerrada de l'ex-conseller Joan Manuel del Pozo no tant pel que va dir o com ho va dir, que era força interessant, sinó perquè em va fer pensar en com hagués anat tota al Dept. d'Educació si en lloc del Tete hagués estat ell el conseller durant tot aquest temps. Es pot fer molt mal en 4 anys i després se'n triguen molts més en redreçar-ho.

Em va saber greu no haver assistit a la xerrada d'en Jesús Vicente sobre Acollida i orientació de l'alumnat a distància. En lloc de sentir un sermó apocalíptic d'un jesuïta hagués estat més útil que un representant de l'IOC, com ara jo, s'hagués assegut a escoltar en Jesús.

Totes les jornades tenen llums i ombres. En aquesta ocasió he volgut destacar les llums. Les ombres que retornin al costat fosc.

Per cert. Vet aquí la meva presentació: