La primera va ser la d'en Ferran Mas que em va explicar el seu projecte, tot just en estat de gàstrula, sobre la creació d'una comunitat dins d'Espiral de persones interessades en sindicar materials i informació. La idea és anar una mica més enllà del típic enllaç RSS de notícies i arribar a generar prou material com per a què hi hagi RSS de materials que es poden incorporar en una portada de Moodle, per exemple. Això permetria alliberar als webmestres de la feina d'actualització de continguts de les seves webs perquè tindrien sempre la portada actualitzada des de les fonts dels RSS.
La idea és genial, ja n'havíem parlat algun cop amb en Jordi Vivancos, i penso que molt útil i que apunta cap a la web 2.0. El que em preocupa és que la nostra mentalitat de botiguers no sé si ens permetrà compartir els materials que elaborem.
M'explico: al nostre país el professorat es passa moltes hores preparant-se materials, siguin en paper o en format digital, i el resultat sol ser superb. La única pega és que només s'aprofiten un cop, quan aquella persona l'utilitza a les seves classes. Si, a més, els compartís a la xarxa hi hauria altres professors que quedarien allibertas de tornar a fer els mateixos materials i podrien dedicar els seus esforços a fer altres coses, altres materials. Però la realitat no és aquesta, en realitat els materials es queden al fons d'un calaix i tots hem de repetir les mateixes feines. Cal dons un canvi de mentalitat i passar de la botigueta a la cooperativa.
L'altra vivita va ser d'en Xavi Belanche i va consistir en un brainstorming, un brainhurracaine, més aviat. En poc temps vaig entrar fins la part més avançada de la web 2.0. Vam fer un parell de tombs per les darreres possibilitats que ofereix Google als usuaris i t'adones que el que semblava ciència ficció fa tres o quatre anys ja és realitat. I obre unes prespectives de treball que ara mateix no ens podem imaginar. S'ha acabat comprar suites ofimàtiques perquè la podrem trobar a la web, igual de potent i amb la possibilitat de compartir i publicar els documents. Oblidem-nos de l'agenda: google calendar és arreu del món on hi hagi un ordinador connectat a la xarxa, igual que el googlenotes, un bloc de notes que és arreu.
A destacar els Google trends, una eina que quan vaig conèixer no em va semblar relevant, però que permet fer reflexions ben interessants, com la que es despren d'aquesta gràfica:
l'ascens imparable de Moodle des de mitjans de l'any passat. Curioses les caigudes durant les vacances (canvi d'any, setmanasanta i estiu). Però més interessant encara és la gràfica dels llenguatges:
fort, eh? Estem parlantde visites a nivell mundial. En faré un post a moodle.org en català.
I els amos de les vaques? Pasturant!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada