Activitats col·laboratives a Moodle

Com que s'ha prorrogat fins el 10 de maig la presentació de propostes per a la Jornada Espiral 2006 m'he engrescat i he preparat un escrit a veure si me l'accepten. Tracta dels pros i contres de les diferents activitats col·laboratives que ofereix Moodle, és a dir: fòrums, xats, wikis i glossaris (de moment i fins la versió 1.5.3+).

Hi he estat pensant i crec que el problema no rau en les eines tècniques, que n¡'hi ha de totes classes i maneres. El problema som nosaltres, principalment quan fem de profes. No sabem ensenyar a treballar de forma col·laborativa, en equip. Estem tan impregnats per l'individualisme de la nostra societat que no se'ns acudeixen bones estratègies per ensenyar a treballar conjuntament i que sigui el resultat de l'equip allò que importi més que no pas qui hi ha participat més o millor. És el vell somni anarquista de a cadascú segons les seves necessitats i de cadascú segons les seves possibilitats. No ens en sortim.

L'individualisme domina la nostra manera d'ensenyar. Com que a la nostra societat s'imposa el tant ets tant vals i es valora l'individu pel que té i és capaç de comprar (o d'empenyorar-se) per sobre dels objectius col·lectius, és lògic que això es traslladi a l'ensenyament. Com avaluem? Amb una prova (altrament dita examen) on es reflecteix el treball individual i no allò que s'ha pogut fer en el grup classe. I mira que compta la classe, la quantitat d'hores que s'hi passen nens i joves fins avorrir-la, però no serveix per altra cosa que per compartimentar el que es fa i valorar els estudiants un a un.

Quan llegeixo coses en anglès que parlen sobre el treball en grup em faig creus com una societat, on sembla que l'individualisme supera la nostra, valora tant el treball en equip. Moltes vegades es tria el personal d'una empresa o d'una universitat per la seva capacitat de treballar amb altres persones i no apunyalar-les per l'esquena, que és el que solem fer en aquestes latituds. I nosaltres, mediterranis i oberts com som, ens deixem endur per les enveges i som incapaços de compartir. Quina llàstima!