Feedreader 3.01

Ha aparegut una nova versió, la 3.01, de Feedreader un lector de fonts RSS de codi lliure. Jo fa temps que utilitzava la darrera versió, la 2.9, d'aquest lector amb resultats molt satisfactoris: em permetia seguir la vida de diferents llocs amb més comoditat que no pas el Wizz RSS, una extensió de Firefox.

Doncs bé, em vaig baixar la darrera versió, la vaig instal·lar i quin desengany vaig tenir en veure que no hi havia versió catalana. Vaig estar tafanejant per la carpeta del programa (és de codi lliure) i vaig decobrir que els llenguatges quedaven enregistrats en fitxers XML. Així que vaig agafar el d'anglès i vaig començar a traduir-ne les cadenes. Però no funcionava, sempre em sortia la interfície en anglès.

Fart de fer provatures al final m'he decidit a canviar el llenguatge. He substituït l'UTF-8 per l'iso-8859-1 i ha funcionat a la primera. He quedat tan satisfet de mi mateix que m'he posat en contacte amb els pares del programa i els he adjuntat el fitxer de traducció al català. Suposo que l'inclouran al paquet, però de totes maneres jo me l'he penjat a la meva web per si algun pardillo el vol descarregar.

Supervivència

Quan acabava la carrera de Biologia volíem fer, amb un company, un estudi sobre lapes que ens pogués servir com a tesina. Vam anar alguns cops a l'espigó de Cunit, on l'aigua era més neta, per mesurar closques i mirar de treure alguna conclusió. No el vam arribar a acabar, però ens ho pasàrem bé allà a la platja.




Una cosa, però, vaig aprendre: fins i tot en les condicions més difícils hi ha éssers vius capaços de sobreviure. L'estratègia que empren és senzilla: s'inclinen al pas del corrent majoritari i s'arrapen amb totes les seves forces al substrat.

Avui n'he vist una altre cas paradigmàtic. De com algú pot inclinar-se segons ve el corrent i dir blanc amb el mateix convenciment amb què ahir et deia negre. De com s'arrapa al substrat per tal de pasar desapercebut als depredadors i seguir amb allò que ha fet tota la vida: sobreviure.

Em maravella la natura (humana).

Cooperació Wallace-Darwin?

Aquesta setmana de feina esgotadora, que encara no s'ha acabat, m'ha portat un raig de llum enmig de les tenebres. Dimarts vam fer la sessió de formadors i treballàvem sobre el Moodle on Stick que, tot i els pegats que en Santi m'havia fet, va acabar petant. Lògic, no es pot aprendre a anar en bicicleta al garatge de casa, tot i ser més segur.

Però cap problema, com que entre els assistents hi havia autèncitcs especialistes en php, van entrar al config.php de Moodle, en van analitzar el problema i van trobar la solució.

El més curiós és que fins i tot una altra persona que no va asistir a la sessió, i de forma independent, va trobar la mateixa solució.

Em va fer pensar en el naixement de la teoria de l'evolució per Darwin i Wallace añhora.

Visites

Aquesta setmana he tingut dues visites força interessants, d'aquelles que et fan moure les neurones i t'omplen el cap d'idees.

La primera va ser la d'en Ferran Mas que em va explicar el seu projecte, tot just en estat de gàstrula, sobre la creació d'una comunitat dins d'Espiral de persones interessades en sindicar materials i informació. La idea és anar una mica més enllà del típic enllaç RSS de notícies i arribar a generar prou material com per a què hi hagi RSS de materials que es poden incorporar en una portada de Moodle, per exemple. Això permetria alliberar als webmestres de la feina d'actualització de continguts de les seves webs perquè tindrien sempre la portada actualitzada des de les fonts dels RSS.

La idea és genial, ja n'havíem parlat algun cop amb en Jordi Vivancos, i penso que molt útil i que apunta cap a la web 2.0. El que em preocupa és que la nostra mentalitat de botiguers no sé si ens permetrà compartir els materials que elaborem.

M'explico: al nostre país el professorat es passa moltes hores preparant-se materials, siguin en paper o en format digital, i el resultat sol ser superb. La única pega és que només s'aprofiten un cop, quan aquella persona l'utilitza a les seves classes. Si, a més, els compartís a la xarxa hi hauria altres professors que quedarien allibertas de tornar a fer els mateixos materials i podrien dedicar els seus esforços a fer altres coses, altres materials. Però la realitat no és aquesta, en realitat els materials es queden al fons d'un calaix i tots hem de repetir les mateixes feines. Cal dons un canvi de mentalitat i passar de la botigueta a la cooperativa.

L'altra vivita va ser d'en Xavi Belanche i va consistir en un brainstorming, un brainhurracaine, més aviat. En poc temps vaig entrar fins la part més avançada de la web 2.0. Vam fer un parell de tombs per les darreres possibilitats que ofereix Google als usuaris i t'adones que el que semblava ciència ficció fa tres o quatre anys ja és realitat. I obre unes prespectives de treball que ara mateix no ens podem imaginar. S'ha acabat comprar suites ofimàtiques perquè la podrem trobar a la web, igual de potent i amb la possibilitat de compartir i publicar els documents. Oblidem-nos de l'agenda: google calendar és arreu del món on hi hagi un ordinador connectat a la xarxa, igual que el googlenotes, un bloc de notes que és arreu.

A destacar els Google trends, una eina que quan vaig conèixer no em va semblar relevant, però que permet fer reflexions ben interessants, com la que es despren d'aquesta gràfica:




l'ascens imparable de Moodle des de mitjans de l'any passat. Curioses les caigudes durant les vacances (canvi d'any, setmanasanta i estiu). Però més interessant encara és la gràfica dels llenguatges:

fort, eh? Estem parlantde visites a nivell mundial. En faré un post a moodle.org en català.

I els amos de les vaques? Pasturant!

Tossuderia

La tossuderia, acompanyada per petites dosis de sort, pot arribar a donar excel·lentes resultats. Aquest matí hem anat amb l'Àngels a la URV de Tarragona per plantejar la idea de la MoodleXtecMoot. Ella ja hi havia contactat i ja tenien una primera aproximació al que pretenem, però avui ha estat el definitiu.
Hem explicat el que volíem i hem estat veient com encaixar-ho amb les peces de la MoodleMoot i de la Jornades Edutec. I al final hem quedat que podria estar a MoodleMoot. De fet un gran honor.

Penso que la idea que hem plantejat pot ser novedosa i interessant: reunir una pila de profes moodlers en una sala d'on pengem una pila de pòsters on els centres expliquen què fan amb Moodle.
S'organitzen grupets d'assitents al voltant d'un o una moolder que els fa seguir un itinerari de pòsters depenent del tema d'interès, s'aturen davant els pòsters, els autors expliquen i responen preguntes i, al final de l'itinerari, es fa una posada en comú.
És evident que no tothom pot veure tots els pòsters d¡aqiuesta manera (tot i que restaran exposats i amb els autors amatents a donar explicacions) però facilitarà el contacte i agilitarà la presentació. Al final ve la posada en comú i, sobretot, es dóna una llista d'adreces d'interès.

Es nota qui té interès en què les coses funcionin i ganes de treballar.

Superioritat de LaTeX

Aquesta setmana que tocava utilitzar una plantilla d'OpenOffice Writer m'he adonat que els processadors de textos, tant se val aquest de codi lliure com allò altre que et ven en Gates, no acaben de funcionar del tot bé. Especialment en el cas dels estils de paràgraf, la numeració i les vinyetes.

D'entrada ja hi ha un punt que dóna molta feina resoldre i que és fer un paràgraf sense vinyeta/número dins d'una llista amb vinyeta/numeració. Per exemple, estem parlant de dies de la setmana, cadascú amb numeració, i entre divendres i dissabte volem introduir un paràgraf nou sagnat però sense vinyeta i que no trenqui la llista. Doncs bé hi ha una feinada de por per a fer un estil de paràgraf nou o bé per fer-ho manualment. En canvi amb LaTeX n'hi ha prou amb dues contrabarres: \
Però el cas més corrent és, posem per exemple, un examen on hi ha una sèrie de preguntes numerades que tenen, cadascuna, 4 respostes amb un quadret per marcar una creu. Senzill, oi? Doncs amb un processador de textos t'hi tornes mico. En teoria no ha d'oferir cap dificultat: crees dos estils de paràgraf un numerat per la pregunta i un altre amb vinyeta per la resposta i ja està. Però a la pràctica es complica moltíssim perquè es barregen els estils, no numera bé, o no et treu la vinyeta. Amb uord ho tenia mig solucionat i amb OOwriter també, però aquesta setamana no ens ha acabat de funcionar. I això que recomano primer escriure tot el text sense estils i, un cop escrit, anar paràgraf a paràgraf aplicant estils. Però no hi ha manera.

En canvi amb LaTeX tenim un control total del resultat. Es poden niar dins d'una llista numerada una altra tantes vegades com vulguis, o bé vinyetes o descripcions, el que vulguem. I el resultat és exactament el que volíem.

Doneu un cop d'ull a aquest document de cataLaTeX

Sóc constructivista social

Preparant la Jornada tècnica de secundària sobre Moodle m'he adonat que té raó en Martin Dougiamas, el pare de Moodle, sobre la construcció social del coneixement. L'aprenent construeix el seu coneixement en el moment en què el posa a discussió amb els altres, s'enriqueix amb els seus comentaris, li fan veure les coses d'una altra manera i, al final, aprèn. Ei, si vol.

Quan em van plantejar de fer la jornada vaig dir que endavant que cap problema, pensant que dedicariem una part de la sessió a la instal·lació del programari en un servidor php. Després va sortir el problema que 400 persones anant alhora contra el mateix servidor el col·lapsaven segur. Paral·lelament en Xavier i en Jordi em van explicar els seus experiments amb un servidor Apache+php+mysql "de butxaca", el famós WOS (webserver on stick).

D'aquí a provar-ho jo mateix va ser el següent pas. I va funcionar i ho vaig publicar a moodle en català i en castellà. Però no ha tingut el ressò que jo m'esperava, potser pot semblar una joguina sense massa interès.

Però per a mi n'ha tingut d'interès, i molt. Primer perquè pensava que podríem fer la jornada directament sobre el llapis, i segona, perquè m'ha permès veure les coses d'una altra manera. M'explico.

El primer intent de funcionament des del llapis va ser un fracàs: en cap màquina em coincidia el camí de la configuració de Moodle amb el que tenia escrit (em canviava la lletra de la unitat on era el llapis). Parlant amb en Santi ho vaig solucionar. Després, en una xerrada posterior amb en Xavier em va explicar com donar permisos per a què ordinadors de la xarxa entressin al llapis i compartir Moodle. Primer escull superat.

I la darrera ha estat també obra d'en Santi. Tenia un problema per retornar del disc dur al llapis: havia d'editar la via del fitxer de configuració i jo volia el mínim de problemes tècnics per als newbies. Parlant-ne de nou amb ell ha trobat una funció php que determina el nom de la unitat on es troba Moodle i, sense haver d'editar res, fa que el conjunt sigui totalment portàtil (portable en anglès).

Resumint: si me n'he sortit ha estat, com canta en Joe Cocker en aquella vella cançó dels Beatles, with a little help from my friends. O potser no tan little.

Visca el constructivisme social!