Editors de LaTeX en línia

Quan vaig començar amb LaTeX la única manera que hi havia de compilar els fitxers era tenir una instal·lació en local del programa amb tots els paquets que necessitessis. Aquesta era, potser, una complicació afegida als nouvinguts perquè a lo millor només volien provar LaTeX però els feia mandra instal·lar el programa per tan poca cosa.

Bé, des de fa un parell d'anys aproximadament estan apareixen llocs web que permeten editar i compilar els nostres fitxers LaTeX directament en línia. Així no cal instal·lar res a l'ordinador, simplement cal anar als llocs web, registrar-s'hi o treballar anònimament —segons els serveis que vulguem utilitzar— i veure el resultat compilat en format PDF en pantalla i, qui sap, descarregar-lo en un fitxer zip. Una excel·lent idea, per tant, que pot engrescar més usuaris a conèixer i  utilitzar LaTeX per fer els seus documents de text, comunicacions i presentacions.

Ara mateix en tenim uns quants de localitzats:

• writeLaTeX
• ShareLaTeX
• SpanDeX
• ScribTeX
• Latexlab
• Verbosus

La nostra intenció és estudiar-los un per un i fer-ne un resum al lloc germà cataLàTeX. 

El primer article serà el dedicat a writeLaTeX perquè és un dels llocs gratuïts amb més prestacions pel moment. Podeu veure un avançament del que s'hi pot fer des d'aquest enllaç: https://www.writelatex.com/38905vhnvrg. Així que si us interessa el tema no deixeu de seguir-ne les novetats.

Canvi d'escriptori a Xcfe pel netbook

Estic una mica cansat de l'unity de l'ubuntu, especialment al netbook. Als portàtils o pc's de pantalla més gran m'hi he instal·lat el gnome3 i n'estic prou satisfet, però al netbook no m'acabava de convèncer. A més, el pobre cada cop que ha d'arrencar cap aplicació veus que sua.

Per això vaig pensar que potser si li posava un escriptori lleuger l'ajudaria en la seva feixuga feina. I vaig triar xcfe, el del ratolinet.

La instal·lació a ubuntu és molt senzilla:

1. afegim el repositori: sudo add-apt-repository ppa:xubuntu-dev/xfce-4.10
2. ctualitzem: sudo apt-get update 
3. instal·lem el nou escriptori i les aplicacions que calgui: sudo apt-get install xfce4 

Ara podem reiniciar la màquina o canviar de sessió. Per utilitzar-lo simplement a la pantalla on ubuntu ens demana la contrasenya hem de triar amb quin escriptori voldrem treballar: l'unity (ubuntu per defecte) o el nou xcfe. Triem aquest i ja està:

Ara només cal que m'hi entretingui una mica per personalitzar-lo al meu gust aprofitant els diversos temes i icones que es poden trobar a http://xfce-look.org/. Però de moment ja he vist que el netbook em va més de pressa que amb l'unity i és el que volia.

Blogs i twitter

Aquest matí —mentre cremava triglicèrids al Passeig del Colesterol— he aprofitat per escoltar un parell de podcasts d'educacontic, el d'en Juan Rafael Fernández sobre Software lliure i educació i el del Jordi Adell sobre la seva visió de les TIC educatives.

M'ha cridat l'atenció que en les dues xerrades en David Álvarez (@balhisay) ha constatat amb cada convidat que, tot i tenir un conegut blog de fa força temps, darrerament no hi sovintejaven les entrades. Una cosa semblant al que li passa  a aquest meu.

Això m'ha fet pensar en el per què. Per què vells blogaires darrerament hem deixat una mica de banda els nostres blogs. Que potser no tenim massa coses noves a dir (que en part és el meu cas)?

Crec que hi ha una hipòtesi que ho explicaria, si més no parlant de mi. Al principi dels blogs (aquest va començar al 2003) qualsevol cosa que se m'acudia anava de pet al blog perquè no hi havia altre lloc on deixar-la d'una manera tan fàcil i senzilla. Però des que hi ha twitter i dispositius mòbils, amb els que puc escriure des de qualsevol lloc en qualsevol moment, aquestes idees curtes, fugisseres, que vols deixar escrites abans no et marxin del cap, se'n van directament a twitter.

Quin espai, doncs, li queda al blog? Per mi, ara mateix, el de  l'opinió reposada, raonada i llarga, la que necessita temps per madurar i espai per explicar-se. La que ocupa més de 140 caràcters, vaja.

In memoriam Josep Queralt Gil (1953-2012)

En Josep es podria definir com a una bona persona.

Què és una bona persona? Algú que mesura prou els seus actes com perquè faci el que faci ningú en surti perjudicat de cap manera. Una bona persona és capaç de deixar de fer coses, coses que li agraden, per tal de no ferir o perjudicar algú altre.

No és fàcil ser bona persona, exigeix un esforç i una dedicació constant. Exigeix pensar més en altres que en un mateix i, sincerament, és un esforç tan esgotador que molts de nosaltres no fem.

Però en Josep el feia, s'hi dedicava. Era prou tossut com per mesurar mili-mètricament els seus actes de manera que no ferissin ningú, al contrari, si podia afavorir-los encara hi posava més interès.

El seu pensament era racional, científic, allunyat del misticisme i tocava de peus a terra. Amb això no vull dir que no tingués somnis ni li agradés fer plans, tot el contrari. Però els analitzava i decidia finalment fins on podia arribar i què havia de deixar per més endavant.

Per exemple, tot i ser enginyer de professió i vocació quan se li presentà l'oportunitat inicià els estudis de Geografia. Per què —podria pensar algú— posar-se a estudiar una disciplina tan allunyada de tot el que havia fet fins ara? Quin rendiment en trauria? Doncs el simple plaer de dedicar-se allò que volia en aquell moment i que res impedia que aconseguís. S'hi va dedicar en la mesura dels seus desitjos, sense presses, però sense deixar-ho. I se'n va sortir.

Era tenaç en la consecució d'allò que emprenia i no abandonava el que havia començat. Tenia, a més, una traça innata que feia que els treballs més complicats semblessin senzills i quedessin perfectament acabats.

Però el destí ha volgut que aquesta vida plena i amb un futur per disfrutar-la s'hagi estroncat. Han quedat per fer molts plans, molts projectes, molts dies per ser viscuts intensament. Ell no els podrà acomplir, haurem de ser nosaltres que els fem realitat tenint-lo sempre al pensament.

epubs al navegador

Hi ha un parell d'eines que permeten generar i llegir epubs al navegador. Amb aquestes dues eines podrem fer tot allò relacionat amb aquest nou format que permet llegir qualsevol document electrònic en un dispositiu electrònic (ordinador, tauleta, lector de llibres electrònic). Els que en saben dieun que el futur de l'aprenentatge (i de la lectura, afegiria jo) és mòbil. Sembla que les tauletes s'ho menjaran tot en molt poc temps. Esperem i veurem què passa.

La primera eina de la que volia parlar és un lector d'epubs en pantalla, una extensió del Firefox anomenada ePubReader. Aneu al Gestor de complements del vostre Firefox i cerqueu-lo. així que us aparegui no dubteu en instal·lar-lo. És lleuger, fàcil de fer anar (podeu cercar epubs al vostre ordinador o obrir automàticament els que us baixeu de la xarxa) i força configurable (colors de fons i de lletra, mida de la lletra, llegir en 1 o 2 columnes, veure la Taula de Continguts,...). Ah! A més la interfície està totalment traduïda al català. He provat altres extensions per llegir epubs però em quedo sens dubte amb aquesta.

L'altra eina és un generador d'epubs (i de llibres en el format privatiu mobi del Kindel) a partir d'una pàgina web. Es tracta de dotEPUB, que el seu autor, en Xavier Badosa (@badosa) defineix com un programari en el núvol que et permet convertir qualsevol pàgina web en un e-book. La instal·lació és ben senzilla: només cal arrossegar el logo de dotEPUB des de la pàgina web fins la barra de marcadors del navegador. Fàcil, oi? A més es pot incrustar codi en qualsevol pàgina perquè el lector, amb un clic, la transformi en epub. Ho voleu provar?, vinga cliqueu el botó:

MOOCs i Moodle

Al torn de paraules al final de la presentació El adiestrador de Moodles que vàrem fer en David Pinyol (@davidpi9) i jo divendres 15 de juny a la sessió inaugural de la Moodlemoot Euskadi 2012 va arribar una pregunta que no va haver temps de fer, però que en llegir-la m'ha fet pensar. Miraré de contestar-la en aquest post.

Què en penso dels MOOC en l'educació a distància? 

Crec que és un concepte força interessant i que pot donar molt de joc. Pels qui com jo fins fa ben poc no saben què és un MOOC dir-los que és un Curs Obert Massiu i en Línia (Massive open online course). La idea és que un conjunt de persones disperses a la xarxa es connecten en un curs on els materials també estan dispersos per la xarxa de manera que els instructors i els aprenents estan connectats i discuteixen i aprenen alhora sense que hi hagi una situació de predominança de l'instructor sobre l'aprenent. Funcionen força bé quan els participants són persones adultes amb una bona tecnològica i experiència per moure's tant per internet com per xarxes socials i els instructors són persones de vàlua reconeguda que no els "fan classes" sinó que esperonen l'aprenentatge.

No vull avançar esdeveniments però tenim al cap fer una cosa similar, que no serà un MOOC tal com queda definit, sinó una cosa més "acadèmica" però que penso que pot donar força joc. Potser coincidirà amb les inicials, però el concepte serà diferent, bàsicament pel públic al que anirà adreçat i els objectius a assolir.

Experiència en tenim per la quantitat de MCOC (massive Closed on line courses) que fem a la casa on treballo. El nombre d'estudiants s'han decuplicat en sis anys i ens ha obligat a escalar-ho tot. El que els diferencia dels MOOC és que, per una banda, són cursos tancats amb materials i activitats només accessibles als que hi estan inscrits i, per altra banda, en què donen lloc a una acreditació oficial.

Parlant d'acreditació, els Open badges, dels que hem parlat en aquest mateix blog no fa massa, crec que són el tipus d'acreditació més adient per aquests cursos oberts. He llegit que en alguns MOOC els Open Badges els atorguen els propis companys de curs quan veuen que un participant ha assolit els objectius formatius. Una bona idea que responsabilitza als participants i descarrega als facilitadors de la tasca de l'acreditació.

Com configuraria un Moodle per fer un MOOC?

Hi he donat algunes voltes i no hi ha d'haver cap problema. En primer lloc la inscripció es pot fer automàtica si permetem l'autoinscripció dels participants tant al lloc com al curs. Si el lloc de producció, per raons de seguretat o comoditat, no té activat el connector per l'autoinscripció, es pot optar per muntar un Moodle dedicat als MOOC. Res més senzill que fer una nova instal·lació d Moodle en un servidor si no volem que es barregi amb un altre de producció o més institucional. Fins i tot d'aquesta manera, amb una instal·lació pròpia, podem jugar una mica més i provar coses que en un Moodle de producció no ens atrevim a provar.

Bé, ja tenim els participants inscrits. Els materials poden estar dins el mateix curs de Moodle o, millor encara, visquent la vida lliurement per la xarxa i simplement estar enllaçats des del curs.

Moodle és bo plantejant activitats als estudiants. Per això es podrien aprofitar els fòrums per la comunicació lliure i proposar algun tipus d'activitat individual o grupal que ajudi a la consecució dels objectius. Els que no fan servir Moodle com a cementiri de PDFs i Pogüerpoins saben que Moodle està especialment indicat pel treball col·laboratiu. Per què no utilitzar les eines que té per potenciar l'aprenentatge en un MOOC?

Queda la part de l'acreditació. Moodle és exhaustiu recollint dades: qualificacions, informes d'activitat,.. Si tenim clars els criteris d'acreditació ha de ser fàcil decidir quan un participant ha assolit els objectius del curs o quan encara no els ha assolit. A més, podem demanar la col·laboració dels participants en el procés d'acreditació. si s'està treballant en un grup petit els membres saben exactament què ha aportat  cadascun d'ells i podran proposar l'acreditació quan creguin que oportú.

Bé, en contra d'aquells que creuen que Moodle és mort perquè ells no li saben treure profit i només hi pugen PDFs, els que el coneixem pensem que pot donar resposta a moltes situacions noves d'ensenyament i aprenentatge, sobretot ara que apareixerà la versió 2.3 amb noves propostes, com ara l'avaluació per rúbriques que estic desitjant provar.

Com a deures per l'estiu em queda esbrinar com funciona el programari de la Fundació Mozilla que atorga i mostra els Open badges. A veure si la calor em deixa.

Open badges

Una de les coses que més m'empipa quan faig formació presencial de professorat és aquell que arriba tard a la sessió i la seva única obsessió és signar a la llista d'assistència. La raó no és difícil d'endevinar: vol el certificat segons el qual ha fet no-sé-quantes hores per presentar-lo, més endavant, a algun concurs de mèrits, de trasllats o de qualsevol altra cosa on la formació sigui un mèrit. Les meves reserves, però, sobre el profit que n'hagi pogut treure.

Bé, però què passa quan fem una formació on no es passa llista ni física ni virtual? Al final podem haver après probablement molt més que el que corre darrera la llista, però no tenim res que ho acrediti. Més ara, en què conceptes clàssic com el de formació al llarg (i a l'ample) de la vida prenen més importància.

Amb l'esclat de la comunicació a través d'internet els usuaris estem aprenent molt, però d'una manera informal, sense certificacions oficials. Bé, hi ha un cert reconeixement per part dels iguals que si et troben sovint per les xarxes poden arribar-te a tenir en un cert concepte. A mi m'ha passat quan he desvirtualitzat algú a qui tenia molt llegit o seguit i m'he adonat que és algú com ara jo, però amb més hores de vol en un determinat camp.

Com que aquest aprenentatge informal s'està produint cada cop més algú va tenir la idea de reconèixer-lo, d'acreditar-lo a través de distincions, de badges. Per definició un badge (diguem-li insígnia?) l'atorga una institució i reconeix autoritat, identifica o reconeix un mèrit. Però si aquests badges són reconeguts per altres institucions diferents ala que l'ha lliurat poden arribar a tenir un sistema d'acreditacions paral·lel al de l'ensenyament formal però tan seriós i vàlid com aquest.

La fundació Mozilla, amb el patrocini d'altres institucions, ha emprès la tasca de promoure el lliurament d'aquests badges, millor dit, d'Open badges,  a usuaris que, en acabat, els mostren públicament a la web. Perquè estem parlant d'insígnies virtuals que porten el nom de la institució que l'ha lliurat, expliquen el que s'hi acredita i es poden incloure en qualsevol pàgina web del guanyador.

El lloc ofereix, a part de la possibilitat de guanyar els primers badges, un espai, una motxilla (backpack) on anar mostrant públicament els que anem aconseguint: voleu veure els meus badges?

 Cada cop més hi ha llocs que ofereixen espais oberts d'aprenentatge i que al final, si s'assoleixen els objectius, ofereixen un badge que acredita el que s'hi ha après. Un d'aquests llocs és P2PU que es defineix amb el lema "Aprèn de tot amb els companys", els participants treballen plegats per aprendre sobre un determinat tema tot dialogant amb els companys, fent tasques i avaluant el treball individual i del grup.

Un exemple pot ser aquest espai on s'aprèn a escriure un article de la Wikipèdia. El procés, que es comenta amb la resta de companys, inclou la realització de 2 tasques: crear un compte a la wikipèdia i trobar un article millorable. El resultat final, l'article, pot ser vist i avaluat pels companys i si s'assoleixen els objectius del grup es guanya un badge que es pot afegir a la nostra web, pàgina de twitter, facebook, wordpress,... o simplement mostrar-lo a la nostra motxilla de badges.

En resum, una idea molt interessant sobretot pels qui estan pensant en oferir aprenentatges no-formals o pels que volen mostrar les habilitats adquirides en aquest tipus de formació.