Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de maig del 2016

Què fer després d'actualitzar Ubuntu

Vet aquí la llista de programes que m'he d'instal·lar després d'actualitzar la versió d'Ubuntu:

  • synaptic: per instal·lar fàcilment els programes i paquets que calgui
  • dropbox: per sincronitzar amb el servidor remot i altres ordinadors
  • java: per fer anar LibreOffice
  • calibre: per la gestió de la biblioteca de llibres electrònics
  • shutter: per capturar imatges i editar-les
  • vlc: per reporduir vídeo i música de qualsevol format
  • LaTeX: per editar textos de qualitat
  • kile: possiblement un dels millors editors de LaTeX (i més) del món.
  • filezilla: per gestionar per FTP i SSH fitxers en servidors remots
  • leafpad: l'editor de text mínim en recursos i màxim en servei
  • radiotray: per sentir la ràdio mentre treballem
  • gtkipod: per gestionar el contingut de l'ipod, que com tot a can apple fot el que li dóna la gana i no obeeix les lleis humanes.
  • carpetes de colors a nautilus: http://foldercolor.tuxfamily.org/
  • sphinx: el fabricant de documentació de qualitat amb python
Hasta per pensar-hi!

diumenge, 13 de desembre del 2015

Navegant per l'interior de la documentació creada per Sphinx

En aquest article veurem algunes de les possibilitats que ofereix el llenguatge de marques RST  i Sphinx per generar enllaços i dreceres a l'interior de la documentació que crea.

Referències internes

Una referència interna ens remet a un altre punt de la documentació on es tracta el tema del que estem parlant. La solució més habitual és un text del tipus: Tal com es pot veure a la Secció... o bé Trobareu més informació a ... En tots els casos apareix un hiperenllaç que quan cliquem a sobre ens porta a l'altre punt del document.

Per aconseguir-ho primer hem de marcar la secció-objectiu on apuntarà l'enllaç amb una etiqueta amb aquesta sintaxi:

.. _NomEtiqueta:

Títol de la secció
---------------------
Ara ja podem anar al punt on volem posar la referència i escriure, per exemple: Trobareu més informació a :ref:`NomEtiqueta`
Quan processem amb Sphinx aquest codi generarà l'enllaç de manera que podrem clicar i anar a l'objectiu on apunta la referència (la secció Cos en aquest exemple):

Generar l'índex

La Taula de continguts d'un document es genera automàticament a partir de les seccions de cada capítol o bé marcant-les manualment amb la directiva toctree, tal com vam veure a l'anterior entrada Estructura dels documents amb Sphinx.

Però l'Índex es genera automàticament a partir de les entrades que marquem manualment perquè hi surtin. Per això cal que, a mesura que anem escrivint el text i vulguem que una paraula aparegui a l'índex, la marquem amb aquesta sintaxi: 
:index:`paraulaperl'índex`

Quan generem la documentació automàticament ens apareixeran a la pàgina Índex totes les paraules que hem determinat que hi surtin sota la lletra de l'abecedari corresponent:
Observi's que a l'exemple hi apareix sota la paraula entrada la paraula índex o sota índex la paraula entrada. Això és així perquè s'ha marcat un concepte amb duess entrades d'índex amb l'ajut d'aquesta sintaxi:
:index:`entrades d'índex <pair: índex; entrada>`

A l'Índex també hi apareixen de manera automàtica tots aquells conceptes que haguem definit sota la directiva de glossari, com ara la paraula entorn:
.. glossary::

   entorn
      Una estructura on... 

Notes al peu

Finalment veurem com crear aquestes petites explicacions sobre un terme que es fan al peu de la mateixa pàgina. No tenen massa sentit en el format de pàgina web, però sí l'adquireixen quan la sortida generada per Sphinx és un document imprimible en format PDF o LaTeX (per passar-lo més endavant a PDF).

El procés és un xic manual tot i que Sphinx s'encarregarà de generar el superíndex i l'enllaç. Primer de tot escrivim aquest codi al punt on volem que aparegui la crida a la nota al peu:
[#notaalpeunúmero]_

i al capdavall del document hi posem el contingut de la nota:

.. [#nota1] Lorem ipsum

El resultat de processar amb Sphinx  és aquest:

dimarts, 1 de desembre del 2015

Estructura dels documents amb Sphinx

Quan encetem un projecte de documentació amb Sphinx només seguint les indicacions bàsiques veurem que cada fitxer es converteix en un capítol. Dins d'aquest capítol, amb la formatació RST d'encapçalaments,  podem crear seccions i subseccions. Però, com podem incloure subdocuments dins d'aquesta estructura?. En altres paraules, com dibuixem l'arbre de continguts del document? Com aconseguim una pàgina inicial com aquesta?:


La clau resideix a la directiva toctree (literalment l'arbre de la taula de continguts). Una directiva a RST i a Sphinx és un bloc genèric de marcatge explícit i serveix per indicar quan introduir una imatge, un avís, blocs HTML i altres elements al cos del document. Per exemple, per fer aparèixer una imatge en un punt del document RST escrivim la directiva image:

.. image:: foto.jpg
   :height: 100px
   :width: 200 px
   :scale: 50 %
   :alt: text alternatiu
   :align: right

En concret la directiva toctree fa que en aquell punt del document hi aparegui una taula de continguts a base de documents relacionats amb ell. Per exemple, la pàgina índex de l'exemple té una directiva toctree que inclou 3 documents principals o Capítols:

.. toctree::
   :maxdepth: 3
   #:numbered:
   #:caption: Taula de continguts

   introduccio
   cos
   conclusio


on maxdepth defineix la profunditat de la Taula de continguts (fins al nivell 3, encara que usualment és fins a 2).
numbred numerarà els capítols a la Taula
caption és el títol de la Taula, per exemple "Aquí hi trobaràs..."

Si volem que d'un capítol, com ara Cos, pengin diferents documents o subcapítols, només cal que hi tornem a posar una directiva toctree. Per exemple al document que genera el capítol Cos hi ha la directiva:

.. toctree::
   :maxdepth: 2


   cos1
   cos2
   cos3

I al document cos3 s'hi ha inclòs la directiva:

.. toctree::
   :maxdepth: 2


   cos31
   cos32
D'aquesta manera es poden anar niuant uns documents dins dels altres i construir, finalment, l'arbre de continguts.

PS:
1.- El tema d'Sphinx utilitzat a l'exemple, ITCase, es pot descarregar de https://pypi.python.org/pypi/itcase-sphinx-theme/0.2.0

2.- Per catalanitzar-ne els peus i altres detalls només cal entrar al seu directori del nostre ordinador: /home/joan/.local/lib/python2.7/site-packages/itcase_sphinx_theme/itcase

3.-+info: Restructured Text (reST) and Sphinx CheatSheet

dimecres, 9 d’abril del 2014

La formació d'adults a distància i els centres presencials: 1 - moodle

Aquest divendres passat vaig tenir l'honor, juntament amb el company @tinoserra, de presentar la formació a distància que fem a Catalunya als companys de les escoles d'adults d'Alacant, en una jornada organitzada pel Cefire d'Alacant al CFPA Joan Lluís Vives d'Ibi.



A les trobades de mestres, encara que hi vagi a presentar el que fem,  sempre s'aprèn (i molt) dels companys. Difícilment aplicarem fil per randa el que es fa en un altre lloc, això no m'ha passat mai ni quan estava en una escola presencial i sentia el que feia una altra. El que sí que em passa és que se'm mobilitzen les neurones i el pensament em va a cent.

Aquest dia vaig sentir les experiències dels companys en centres presencials del País Valencià que no fan coses massa allunyades de les que fan les escoles d'adults a casa nostra. Formació de base (alfa, neo i certif, que en dèiem), GES, proves d'accés, valencià i el programes J, que són els ensenyaments no-reglats que molts cops s'ofereixen amb la col·laboració d'altres entitats locals o a través de l'Associació d'alumnes.

Els problemes d'aquells centres són els mateixos que els d'aquí i són els de sempre, amb el temps la formació d'adults no ha millorat massa. El que per a mi sempre ha caracteritzat aquesta branca de l'educació, però, és l'empenta del professorat que hi treballa. Malgrat les dificultats el professorat d'adults sempre hem estat capdavanters en quasi bé tot. En la introducció de portafolis, en els treballs col·laboratius i per projectes, en l'ús intensiu de les tecnologies,... I això segueix.

Moodle és la meva segona casa, és el segon lloc on passo més hores al dia. Ja sé que hi ha qui l'ha enterrat cent vegades i escoltant els companys en algun cas jo també ho hagués fet i, fixeu-vos en el que diré ara, potser ho hagi d'acabar fent d'aquí a no massa, i no per ganes, sinó per reacció.

Fins no fa gaire l'administració educativa valenciana oferia als centres allotjament gratuït per a moodle i altres programes basats en php-mysql, com ara joomla . Però a causa dels forats de seguretat aquest espai es tanca. Ja sé que la millor manera de protegir un ordinador és tenint-lo tancat (xist) però hi ha maneres molt vàlides de seguir oferint servei sense negar-lo, tot i que sembla que no és el cas. Com alternativa s'ofereix als centres la utilització d'una "plataforma" anomenada mestre@casa. Visiteu la secció Webs de centre, penseu en moodle i reprimiu una llagrimeta.

Desapareixeran les aules virtuals. Milers i milers d'euros i d'hores de formació i d'aprenentatge amb moodle llençats per no oferir una alternativa vàlida com ho és, per exemple, àgora.

Però queda un petit reducte gal (no es pot anar contra corrent ni contra els temps). Les associacions d'alumnes no formen part de l'administració, són entitats independents que presten un gran suport als centres d'adults i, quan un d'ells pensa que al 2014 ja no es pot passar sense una aula virtual, li donen un cop de mà i cerquen un servidor comercial amb un bon suport.

Entenc els desesperats de moodle, entenc que blasmin moodle quan esperen que els doni servei i veuen que les pàgines no baixen, que triguen moltíssim, que se'ls talla la connexió a mitja feina... M'ha passat i sé com se sent un. Però cal identificar les causes i posar-hi remei. Moodle és ràpid si les connexions són ràpides i l'allotjament és bo. He treballat amb moodles allotjats a l'altra punta de món amb una rapidesa increïble. Per tant, no és moodle: és on viu i com ens arriba.

Per això, si es creu en moodle, en el que fa, i es vol fer servir en condicions,  cal prendre decisions i buscar solucions. N'hi ha, creieu-me.

diumenge, 9 de març del 2014

Instal·lació de temes a Sphynx

Tot i que sphynx porta uns quants temes per defecte, tenim la possibilitat d'utilitzar-ne de nous bé creats per alguna institució bé per algun programador individual.

Podem trobar-los fent una cerca a l'índex de paquets de Python: PyPI - the Python Package Index. Això ens donarà una llarga llista no solament de temes sinó de connectors que es poden afegir a  sphynx.

Un de força interessant és el tema que utilitzen els documents allotjats al lloc Read the docs (basats en sphinx) ique es troba en el paquet sphinx_rtd_theme. És molt fàcil d'instal·lar si es té prèviament instal·lada l'eina d'instal·lació de paquets de Python pip, només cal escriure en un terminal l'ordre:

pip install sphinx_rtd_theme

Un cop instal·lat a l'equip per poder-lo fer servir amb els nostres documents només cal que afegim al nostre fitxer conf.py les següents línies:

    import sphinx_rtd_theme

    html_theme = "sphinx_rtd_theme"

    html_theme_path = [sphinx_rtd_theme.get_html_theme_path()]

dijous, 6 de març del 2014

Compte Xtec a gmail

Si centralitzeu tot el vostre correu en un sola bústia de gmail i hi llegiu també el correu d'Xtec a partir d'ara, i cada 6 mesos, us veureu obligats a canviar la contrasenya.

Com que d'una vegada per l'altra ens oblidarem de com vàrem fer-ho el darrer cop vet aquí un petit recordatori per no perdre-hi massa temps.

1.- Entrem al nostre compte de gmail i fem clic a la rodeta de configuració (1) i del menú triem un altre cop Configuració.

2.- Se'ns obrirà aquesta pàgina en la qual cliquem a la pestanya Comptes (2) i veurem els que llegim en aquesta bústia, en el cas de la captura el de gmail i el d'xtec. Ens interessen els altres comptes (3) i farem clic a edita la informació.

3.- Això fa que s'obri una finestreta:

4.- Escrivim la nova contrasenya (1) que ha de tenir entre 8 i 30 caràcters. Ha d'estar formada per una combinació de lletres minúscules, lletres majúscules, números i signes com ! @ # $ % _ & = - + *  Com a mínim ha d'haver-hi 2 números, 2 lletres minúscules i 1 lletra majúscula.

5.- Finalment cliquem el botó Desa els canvis i tornem a la safata d'entrada de gmail.

diumenge, 26 de gener del 2014

Sphinx, una eina per crear documentació

Què tenen en comú el Manual de l'usuari de Mahara i la Documentació no oficial de Sublime Text, l'excel·lent editor de codi i text? Si visiteu ambdós llocs us trobareu amb un espai web molt ben estructurat i organitzat, amb informació rica i fàcil de trobar gràcies al formatatge del contingut. És a dir, són llocs que tots voldríem tenir per a mostrar la nostra documentació.

Doncs ho podem tenir perquè el programa que construeix aquests llocs és Sphinx, una eina de codi lliure que corre sobre Python. Sphinx treballa amb fitxers de text pla escrits en el format reStructuredText, una variant del llenguatge de marques markdown sobre el qual ja hem parlat en alguns articles d'aquest blog. Sphinx processa la informació d'aquests fitxers rst i el resultat entre d'altres característiques és:
  • Una gran varietat de formats de sortida: HTML, LaTeX, PDF, epub, text pla,...
  • Ús extensiu de referències creuades amb enllaços automàtics.
  • Estructura jeràrquica de la informació amb la creació d'un arbre del seccionat del document.
  • Generació automàtica d'índexs
Per obtenir un resultat ben organitzat cal que tinguem la documentació original també ben organitzada. 

D'entrada necessitem un document inicial, anomenat index.rst o inici.rst, on consti quins fitxers s'inclouran en l'arbre de la documentació i en quin ordre. També hi podem dir com volem les seccions del document i si necessitem una pàgina amb un índex i una altra de cerca. Típicament aquest fitxer té aquest contingut:

Títol de la documentació  
========================
.. toctree::
   :numbered:
   :maxdepth: 2

   introduccio
   cos
   conclusio

:ref:`genindex`
:ref:`search`

Veiem que les seccions i subseccions seran numerades i que la profunditat de l'índex és de 2, és a dir, a l'índex apareixeran seccions i subseccions (tot i que al document hi poden haver unitats d'ordre inferior). La documentació —que té com a títol Títol de la documentació— inclourà tot allò que hi hagi en 3 fitxers de tipus rst: introduccio.rst, cos.rst i conclusio.rst. A més, quan es generi la sortida en HTML s'inclourà una pàgina d'índex (amb les entrades que hi haguem marcat) i una altra molt potent de cerca.

La instal·lació de Sphinx és molt senzilla si al nostre Ubuntu ja hi tenim instal·lat el Python, només cal obrir una finestra de terminal i escriure: easy_install -U Sphinx

Això instal·larà la darrera versió d' Sphinx al nostre ordinador. Aleshores podem crear un directori de treball on crear la documentació, entrar-hi i deixar que  Sphinx creï el sistema de fitxers i subdirectoris.

Tot això es fa amb l'ajut de l'script
sphinx-quickstart
que executem en la mateixa terminal. Simplement responent les senzilles preguntes que ens va plantejant l'script finalment crea tota l'estructura necessària per crear els diferents formats de sortida de la documentació. Aquesta informació queda emmagatzemada en un fitxer anomenat conf.py que sempre podrem editar i canviar al nostre gust, però si més no ens ajuda a començar.

El següent pas és editar el fitxer inici.rst i crear els fitxers també de tipus rst on inclourem la documentació. Per editar el llenguatge rst ho podem fer amb qualsevol editor de text, especialment amb algun que tingui una extensió que ens acoloreixi la sintaxi, però si no ens hi volem trencar el cap hi ha editors en línia, com ara l'Online reStructuredText editor que ens facilita l'escriptura de la sintaxi alhora que ens permet visualitzar el resultat en format HTML, molt útil.

Bé, ja ho tenim tot, tenim Sphinx instal·lat i funcionant, tenim la configuració preparada al nostre gust, tenim la informació de la documentació organitzada en diferents fitxers font, només queda fer que Sphinx ens produeixi la sortida desitjada, com ho fem?

Obrim una terminal en el directori on hi ha la documentació i escrivim alguna d'aquestes ordres:
  • make html per obtenir la sortida en format HTML
  • make latex per tenir un fitxer font tex que podem editar al nostre gust i passar-lo quan vulguem a PDF.
  • make pdflatex per obtenir directament un fitxer PDF però que prèviament haurà passat per LaTeX. També editable.
  • make epub  per obtenir la sortida en format epub. Mol t potent i útil.
Per acabar: una eina potentíssima per obtenir documentació de gran qualitat. Vinga, a escriure!

dimarts, 24 de desembre del 2013

postach.io

Hi ha moltes eines per crear blogs. Des de les més potents i sofisticades (aquest mateix blogger o wordpress) fins a eines més senzilles que es poden editar des del web o bé en local i, en acabat, penjar al web.

Però avui volem destacar-ne una especialment interessant. Es tracta de postach.io. És una aplicació a la que s'entra identificant-se amb l'identificador d'Evernote i que permet publicar algunes notes del propi Evernote com a entrades d'un blog.

En voleu veure una mostra? Visiteu LaTeX memo http://jqueralt.postach.io/, un lloc on publico notes que prenc sobre solucions que trobo interessants a TeX Stack Exchange http://tex.stackexchange.com/

Com funciona postach.io? Molt senzill: només cal tenir un compte a postach.io  crear-se un blog, configurar-lo (és molt senzill) i aleshores a Evernote creem un notebook nou (jo li dic postach). Quan faig una nota nova, si tinc la intenció de publicar-la, trio abans el notebook postach, faig la nota amb tota la potència de l'editor de l'Evernote i quan acabo l'etiqueto amb l'etiqueta published. Automàticament apareix publicada al blog de postach.io. Genial.

Si fins ara publicar era fàcil, ara, amb eines com aquesta, encara ho és més.

dijous, 24 d’octubre del 2013

CoursePacker

CoursePacker és una aplicació web http://www.coursepacker.org/ on podem carregar una sèrie de fitxers de text de diferents tipus (html, pdf, odt, txt, doc, docx i rdf), etiquetar-los, dir el tipus de llicència que tenen (usualment variants de les CC), ordenar-los per capítols i seccions i, finalment empaquetar-los (d'aquí el nom)  i previsualitzar-los.

Veurem  que s'ha generat un document únic amb el títol, l'autor i la data, on el programa ha creat una Taula de continguts a partir dels documents aportats amb l'autor, data i llicència de cada article i, a continuació, el contingut del paquet.

Un cop estem segurs que el document resultant és correcte —podem reordenar els articles, afegir-ne o treure'n— el desem i el podem descarregar en format PDF o, millor encara, compartir-ne l'enllaç perquè viu a la web.



El projecte és de CreativeCommons Canada i ha estat llançat recentment aprofitant la Setmana de l'Accés Obert (Open Access Week). L'objectiu, tal com expliquen els autors, és crear paquets de materials educatius —de cursos— i compartir-los fàcilment.

El programa que dóna suport al projecte també és de codi obert i es pot descarregar de github i instal·lar-lo al nostre propi servidor.

dimarts, 20 d’agost del 2013

Notes sobre Irlanda

Aquest estiu, i de forma impensada, hem anat a petar a Irlanda, un petit país europeu en una illa atlàntica no tan petita. Vet aquí algunes idees soltes i sense cap ordre sobre el país que no m'agradaria oblidar:

  • Hi ha una bona xarxa d'autovies amb pocs peatges, i els pocs molt barats. Vam anar de Cork a Dublín per 3€ (Barcelona-València: 35€). Les carreteres secundàries són prou bones i es presta molta atenció als vianants quan es travessa una població, amb dissuassors de velocitat a l'entrada si cal. Les carreteres de poble són totes asfaltades, però molt estretes i sense voral per on els locals circulen a velocitats de vertigen, fet que  afegit a la conducció per l'esquerra fa certament perillosa la circulació als europeus continentals. 
  • El combustible una xic més car que aquí però amb competència real: només avançant un parell de Km es pot trobar més car o més barat (fins a 20 cèntims per litre de diferència).
  • El clima és atlàntic, vol dir que cada dia sol caure una mica de pluja, bastant pluja o molta pluja. Rarament es veu un dia de sol amb el cel blau, a tot estirar alguna estona. La resta de temps el cel està ennuvolat i —si fa "bon dia"— no plou massa. Els irlandesos, però, no estan gens preocupats i van ben preparats per les inclemències. Quin remei!
  • L'abundància de pluja permet que la vegetació creixi per tot arreu amb prats i boscos permanentment verds. A més, als irlandesos els agraden força les flors (suposo per donar un toc de color a l'ambient tristoi del cel ennuvolat) i tenen flors i jardins ben cuidats per tot arreu.
  • La natura de l'illa no està gens malmesa per contaminació industrial i hi ha una gran abundància d'ocells tant marins com terrestres que fan les delícies dels birdwatchers. A més d'ocells també vàrem tenir la sort d'observar una guineu, cérvols, una llebre, foques  i una gernació de vaques i ovelles de tots colors i races.
  • El te i el cafè són servits en grans recipients que els fan completament aigualits. Però a totes les habitacions d'hotels i B&B hi ha un bullidor d'aigua i sobrets de te o cafè per preparar-se un mateix. Aquí sí que surt bo amb les proporcions adients d'aigua!
  • La cervesa és l'altra beguda nacional i se serveix en gots d'1 pinta (=568 ml, una mica més de mig litre) o de mitja. La rossa es pren tal qual surt del barril, però la negra (Guiness principalment) s'ha de deixar reposar perquè l'escuma pugi a dalt de tot. Boníssimes totes. Els pubs o cafeteries estan a partir de l'abertura (mig matí) sempre poblats per bebedors de cervesa.
  • El menjar és força bo tot i que una mica més car que aquí (com tot: tenen un IVA del 23%) i es pot menjar bé en bars i restaurants a pràcticament qualsevol hora. Els àpats consisteixen en un bon esmorzar (de forquilla), un dinar més lleuger i un sopar no massa d'hora tampoc. Als restaurants tenen menús més barats pels earlybirds que sopen entre les 6 i les 8. La carn és tendríssima i de peix hi ha el típic fish and chips o el salmó que no es pot deixar perdre. Tenen mil i una manera de fer les patates, però totes són igualment bones perquè la matèria prima és de primera.
  • La gent és amable i s'esforcen en parlar anglès, però a mi em costava d'entendre'ls, probablement per l'accent particular. Per exemple el 8 el diuen semblant a [eis] més que no pas a [eit]. També va a zones: Dublín els entenia millor que no pas a l'oest del país on, suposo, hi ha més parlants del gaèlic.
  • El gaèlic es parla, però no massa. A les illes d'Aran és l'idioma principal i hi ha escoles on els joves que el volen aprendre hi van a parlar-lo. També hi ha alguna emissora de ràdio en gaèlic i tots els noms de poblacions i cartells de trànsit estan en els dos idiomes, però em sembla que la salut d'aquest idioma tan a prop de l'anglès no és massa bona.
  • A diferència de Croàcia, on vam estar l'any passat, aquí no es veu un sentiment nacionalista tan fort. Alguna bandera d'Irlanda en algun poble en festes, les banderes oficials i poca cosa més. Suposo que el fet de ser independents des de fa més temps refreda els ànims i consolida i normalitza el concepte de país.
Resumint: un lloc per tornar-hi.

diumenge, 28 d’abril del 2013

10 anys —Part I: el blog—

Aquest any 2013 celebro els 10 anys de força coses: 10 anys d'aquest blog, 10 anys amb Moodle, 10 anys dedicant-me professionalment a l'elearning,... A vegades penso en com va ser possible això. I la resposta és que gràcies a una "beca", bé, més que beca a una situació provisional que —amb força visió de futur— vaig aprofitar.

Retrocedeixo al juny del 2002: m'acomiado de l'aleshores anomenat Centre de Recursos per a la Formació d'Adults El Mil·lenari on vaig estar dos cursos fent formació pel professorat a distància i semi-presencial, però fonamentalment a distància, amb uns mitjans completament amateurs però amb moltes ganes i molta empenta. Encara ara em trobo a vegades amb professorat d'adults que em diu: "Vaig començar a treballar amb l'ordinador gràcies als cursos que fèieu al Mil·lenari", tot un orgull per mi. Bé, la cosa no va anar massa bé amb l'aleshores directora, que volia imposar un cert control que a mi no m'acabava de fer el pes, i vaig plantejar a la Directora general que me'n tornava a un centre a fer de profe. Ella em va dir que no corregués, que ja em trobaria alguna cosa i vaig estar des del setembre del 2002 fins al febrer del 2003 fent la meva jornada laboral davant un ordinador connectat a la web, investigant què és el que es coïa en aquell moment, redactant un llibret que encara es troba a les biblioteques i, sobretot, investigant què estava passant a la xarxa. Aquesta va ser la meva beca de la qual encara ara n'estic traient profit.

Pels lectors joves o pels grans i desmemoriats cal recordar que aquell moment es produïa l'esclat dels blogs i fotologs, amb una colla de llocs web que oferien allotjament gratuït com ara aquest mateix blogger, blogia i molts d'altres. De bracet amb els blogs sorgiren els RSS, la manera més senzilla de seguir-ne les novetats. També es produïa una explosió de programes web basats en PHP i MySql com ara Xoops o molts altres gestors de continguts. El programari lliure començava a guanyar terreny en front del propietari i hi havia força activitat tant de creació com de publicació, era el moment àlgid de barrapunto.es. Finalment, apareixien les primeres publicacions periòdiques electròniques i el CENT publicava (i encara publica) l'Octeto, per mi una font constant de novetats i on vaig conèixer per primer cop la paraula moodle. Va ser el moment en què començava el pas des de les aplicacions residents a l'ordinador propi a les aplicacions a la xarxa a les que  tan acostumats estem ara.

Els blogs sorgien com bolets. El primer que vaig obrir va ser en aquesta casa, a blogger, quan encara era d'una empresa independent abans no fos comprada per google i oferia gratuïtament els seus serveis. Els meus principis van ser complicats, no solament des del punt de vista tècnic (no era tan fàcil configurar-los com ho és ara) sinó també per la funció que havia de tenir. A més, vaig escollir la modalitat de publicar les entrades no a la web de blogger (com passa ara) sinó a la meva web estàtica d'xtec. Em vaig posar en contacte i vaig conèixer una altra profa que ja estava de ple explotant l'ús didàctic dels blogs, la Bea Marín (@tallerbea) i realment em va ajudar força. Ara ella fa temps que ha renunciat a mantenir el seu blog i jo vaig fent el que puc.

Certament l'ús del blogs ha canviat força en aquests 10 anys, només cal repassar els arxius d'aquest mateix per veure com eren les entrades inicials, les de mig camí i les darreres. Des de l'aparició de twitter el seu paper —si més no per a mi— ha canviat i ara els blogs ja no tenen la immediatesa que mostraven al principi sinó que s'hi fan reflexions més pausades i duradores. Utilitzant un símil periodístic podriem dir que les piulades a twitter serien les notícies d'última hora mentre que els blogs serien els articles d'opinió i els reportatges de fons.


diumenge, 27 de gener del 2013

Editors de LaTeX en línia

Quan vaig començar amb LaTeX la única manera que hi havia de compilar els fitxers era tenir una instal·lació en local del programa amb tots els paquets que necessitessis. Aquesta era, potser, una complicació afegida als nouvinguts perquè a lo millor només volien provar LaTeX però els feia mandra instal·lar el programa per tan poca cosa.

Bé, des de fa un parell d'anys aproximadament estan apareixen llocs web que permeten editar i compilar els nostres fitxers LaTeX directament en línia. Així no cal instal·lar res a l'ordinador, simplement cal anar als llocs web, registrar-s'hi o treballar anònimament —segons els serveis que vulguem utilitzar— i veure el resultat compilat en format PDF en pantalla i, qui sap, descarregar-lo en un fitxer zip. Una excel·lent idea, per tant, que pot engrescar més usuaris a conèixer i  utilitzar LaTeX per fer els seus documents de text, comunicacions i presentacions.



Ara mateix en tenim uns quants de localitzats:
La nostra intenció és estudiar-los un per un i fer-ne un resum al lloc germà cataLàTeX. 

El primer article serà el dedicat a writeLaTeX perquè és un dels llocs gratuïts amb més prestacions pel moment. Podeu veure un avançament del que s'hi pot fer des d'aquest enllaç: https://www.writelatex.com/38905vhnvrg. Així que si us interessa el tema no deixeu de seguir-ne les novetats.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Blogs i twitter

Aquest matí —mentre cremava triglicèrids al Passeig del Colesterol— he aprofitat per escoltar un parell de podcasts d'educacontic, el d'en Juan Rafael Fernández sobre Software lliure i educació i el del Jordi Adell sobre la seva visió de les TIC educatives.

M'ha cridat l'atenció que en les dues xerrades en David Álvarez (@balhisay) ha constatat amb cada convidat que, tot i tenir un conegut blog de fa força temps, darrerament no hi sovintejaven les entrades. Una cosa semblant al que li passa  a aquest meu.


Això m'ha fet pensar en el per què. Per què vells blogaires darrerament hem deixat una mica de banda els nostres blogs. Que potser no tenim massa coses noves a dir (que en part és el meu cas)?

Crec que hi ha una hipòtesi que ho explicaria, si més no parlant de mi. Al principi dels blogs (aquest va començar al 2003) qualsevol cosa que se m'acudia anava de pet al blog perquè no hi havia altre lloc on deixar-la d'una manera tan fàcil i senzilla. Però des que hi ha twitter i dispositius mòbils, amb els que puc escriure des de qualsevol lloc en qualsevol moment, aquestes idees curtes, fugisseres, que vols deixar escrites abans no et marxin del cap, se'n van directament a twitter.

Quin espai, doncs, li queda al blog? Per mi, ara mateix, el de  l'opinió reposada, raonada i llarga, la que necessita temps per madurar i espai per explicar-se. La que ocupa més de 140 caràcters, vaja.



dijous, 13 de setembre del 2012

epubs al navegador

Hi ha un parell d'eines que permeten generar i llegir epubs al navegador. Amb aquestes dues eines podrem fer tot allò relacionat amb aquest nou format que permet llegir qualsevol document electrònic en un dispositiu electrònic (ordinador, tauleta, lector de llibres electrònic). Els que en saben dieun que el futur de l'aprenentatge (i de la lectura, afegiria jo) és mòbil. Sembla que les tauletes s'ho menjaran tot en molt poc temps. Esperem i veurem què passa.

La primera eina de la que volia parlar és un lector d'epubs en pantalla, una extensió del Firefox anomenada ePubReader. Aneu al Gestor de complements del vostre Firefox i cerqueu-lo. així que us aparegui no dubteu en instal·lar-lo. És lleuger, fàcil de fer anar (podeu cercar epubs al vostre ordinador o obrir automàticament els que us baixeu de la xarxa) i força configurable (colors de fons i de lletra, mida de la lletra, llegir en 1 o 2 columnes, veure la Taula de Continguts,...). Ah! A més la interfície està totalment traduïda al català. He provat altres extensions per llegir epubs però em quedo sens dubte amb aquesta.

L'altra eina és un generador d'epubs (i de llibres en el format privatiu mobi del Kindel) a partir d'una pàgina web. Es tracta de dotEPUB, que el seu autor, en Xavier Badosa (@badosa) defineix com un programari en el núvol que et permet convertir qualsevol pàgina web en un e-book. La instal·lació és ben senzilla: només cal arrossegar el logo de dotEPUB des de la pàgina web fins la barra de marcadors del navegador. Fàcil, oi? A més es pot incrustar codi en qualsevol pàgina perquè el lector, amb un clic, la transformi en epub. Ho voleu provar?, vinga cliqueu el botó:

diumenge, 13 de maig del 2012

Open badges

Una de les coses que més m'empipa quan faig formació presencial de professorat és aquell que arriba tard a la sessió i la seva única obsessió és signar a la llista d'assistència. La raó no és difícil d'endevinar: vol el certificat segons el qual ha fet no-sé-quantes hores per presentar-lo, més endavant, a algun concurs de mèrits, de trasllats o de qualsevol altra cosa on la formació sigui un mèrit. Les meves reserves, però, sobre el profit que n'hagi pogut treure.

Bé, però què passa quan fem una formació on no es passa llista ni física ni virtual? Al final podem haver après probablement molt més que el que corre darrera la llista, però no tenim res que ho acrediti. Més ara, en què conceptes clàssic com el de formació al llarg (i a l'ample) de la vida prenen més importància.

Amb l'esclat de la comunicació a través d'internet els usuaris estem aprenent molt, però d'una manera informal, sense certificacions oficials. Bé, hi ha un cert reconeixement per part dels iguals que si et troben sovint per les xarxes poden arribar-te a tenir en un cert concepte. A mi m'ha passat quan he desvirtualitzat algú a qui tenia molt llegit o seguit i m'he adonat que és algú com ara jo, però amb més hores de vol en un determinat camp.

Com que aquest aprenentatge informal s'està produint cada cop més algú va tenir la idea de reconèixer-lo, d'acreditar-lo a través de distincions, de badges. Per definició un badge (diguem-li insígnia?) l'atorga una institució i reconeix autoritat, identifica o reconeix un mèrit. Però si aquests badges són reconeguts per altres institucions diferents ala que l'ha lliurat poden arribar a tenir un sistema d'acreditacions paral·lel al de l'ensenyament formal però tan seriós i vàlid com aquest.

La fundació Mozilla, amb el patrocini d'altres institucions, ha emprès la tasca de promoure el lliurament d'aquests badges, millor dit, d'Open badges,  a usuaris que, en acabat, els mostren públicament a la web. Perquè estem parlant d'insígnies virtuals que porten el nom de la institució que l'ha lliurat, expliquen el que s'hi acredita i es poden incloure en qualsevol pàgina web del guanyador.

El lloc ofereix, a part de la possibilitat de guanyar els primers badges, un espai, una motxilla (backpack) on anar mostrant públicament els que anem aconseguint: voleu veure els meus badges?

 Cada cop més hi ha llocs que ofereixen espais oberts d'aprenentatge i que al final, si s'assoleixen els objectius, ofereixen un badge que acredita el que s'hi ha après. Un d'aquests llocs és P2PU que es defineix amb el lema "Aprèn de tot amb els companys", els participants treballen plegats per aprendre sobre un determinat tema tot dialogant amb els companys, fent tasques i avaluant el treball individual i del grup.

Un exemple pot ser aquest espai on s'aprèn a escriure un article de la Wikipèdia. El procés, que es comenta amb la resta de companys, inclou la realització de 2 tasques: crear un compte a la wikipèdia i trobar un article millorable. El resultat final, l'article, pot ser vist i avaluat pels companys i si s'assoleixen els objectius del grup es guanya un badge que es pot afegir a la nostra web, pàgina de twitter, facebook, wordpress,... o simplement mostrar-lo a la nostra motxilla de badges.


En resum, una idea molt interessant sobretot pels qui estan pensant en oferir aprenentatges no-formals o pels que volen mostrar les habilitats adquirides en aquest tipus de formació.

dissabte, 5 de maig del 2012

Editors de text sense distraccions

Sí, ja sé que em direu que si no volem distraccions quan estem escrivint un document amb el LibreOffice només cal que premem la combinació de tecles Ctrl+Majúscula+J. Però tot i això encara estem veient la disposició de la pàgina amb els marges i com apareixerà finalment el document. Encara hi ha distraccions.

Focuswriter és un editor de text sense distraccions per a Ubuntu i altres sistemes operatius. N'hi ha molts més i per a altres sistemes (el vaig trobar arran d'un tuit d'en @carlesbellver)  però al Centre de programari de l'Ubuntu no n'he sabut trobar més. I tampoc em cal perquè Focuswriter fa bé tot  el que fa.

D'entrada el programa s'obre en pantalla completa de color gris i sense cap icona ni menú, preparada per escriure. És quan ens posem sobre la zona superior quan apareixen els menús i les opcions d'edició, tan completes i configurables com les de qualsevol altre editor de text.

És capaç d'obrir tot tipus de fitxer de text (txt, tex, sty, csv, html i -des de la darrera versió- el format obert odt. Especialment indicat per escriure documents llargs amb LaTeX o markdown (ja sabeu, després el passem pel pandoc i en traiem el que vulguem: HTML, PDF, ePub,...)

Si ens situem a la part inferior de la pantalla ens apareixen els comptadors de paraules, paràgrafs, pàgines i caràcters així com els nom dels diferents documents oberts per poder moure'ns de l'un a l'altre.



Però potser una de les coses que més s'agraeixen quan un escriu un document llarg durant molta estona davant la pantalla és la possibilitat de canviar l'aparença del que està veient (no el format de text com ens passaria en un editor clàssic). Amb Focuswriter podem crear "temes" on personalitzar el fons (amb color o amb una imatge), la zona d'escriptura (de color més o menys transparent) i el tipus i mida de la lletra. Aquests temes es desen i es poden canviar quan i les vegades que es vulgui.

Pegues? Només una: no hi ha traducció al català de la interfície. M'hi hauré de posar ;-)



dissabte, 3 de març del 2012

De Writer a ePub: Writer2ePub

L'avantatge que té utilitzar formats oberts és que sempre hi ha algú que s'entreté en fer allò que vols. I ara mateix una de les coses que em volta pel cap és la creació d'ePubs, publicacions electròniques en format obert, a partir de qualsevol altra font (LaTeX, text, HTML,...).

Navegant navegant he tornat a una extensió per a LibreOffice (i OO.org) que transforma un document de text ben formatat -amb estils de paràgraf Encapçalament 1, 2 i 3- a un excel·lent llibre electrònic. Es tracta de Writer2ePub.

És molt senzill d'instal·lar: només cal anar a la pàgina web del projecte i descarregar el fitxer writer2epub.oxt que podem desar al nostre ordinador. Aleshores o bé fem un doble clic sobnre el nom del fitxer o l'obrim amb el LibreOffice (o OO.org). El mateix programa s'encarrega d'obrir-lo i instal·lar-lo. Com a resultat de la instal·lació trobarem 3 noves icones a la barra d'eines:

La icona de la i en blau permet editar el fitxer de metades de l'ePub (Títol, Autor, ISBN, etc). La de la P en vermell permet triar les Preferències, per exemple, quan tallar les pàgines amb els estils  Encapçalament o cada certa extensió. I finalment la icona de l'esquerra és que que transforma el fitxer .odt en epub.

Hem fet una prova amb un document formatat amb estils d'encapçalament, una imatge inclosa, llistes numerades i de pics i formatatge bàsic de text (negreta i cursiva). El resultat és força bo i ho podeu comprovar en els fitxers adjunts:



[Si no teniu cap lector d'ePubs i useu el Firefox podeu instal·lar-vos-hi l'extensió ePubReader]

Si necessiteu més informació sobre l'extensió Writer2ePub podeu visitar l'excel·lent documentació que l'autor ha redactat.

divendres, 23 de setembre del 2011

Il·lusió òptica

He aconseguit un Galaxy Tab 10.1, sí aquell que no es pot vendre a Alemanya:



Per uns és un telèfon amb connexió a Internet, de fet porta un targeta SIM d'una coneguda companyia telefònica. Per altres és un tablet amb multitud de prestacions, entre elles wifi, 3G i trucades de telèfon.

Qui té raó? Tothom. Aquest aparell és com aquelles il·lusions òptiques que no saps si és la cara d'una noia o un ikebana:

El sistema operatiu és l'Android Honeycomb i és notablement més ràpid i potent que el que tinc al meu telèfon.

L'aparell és còmode de llegir i fer anar, encertes sempre a la primera la tecla o el lloc de la pantalla on vols picar (amb els meus dits com botifarrons a vegades se'm fa difícil encertar amb mòbil). La pantalla és gran (7 polzades), no és pesat (mig quilo) i té les mides i pes d'un lector de llibres electrònics (m'hi instal·laré Aldiko).

Només necessito una mica de temps per anar-li trobant el punt, però em sembla que té poca cosa a envejar al parent un xic més gran de la casa de la poma ;-)

dimarts, 30 d’agost del 2011

Un llarg viatge en l'educació de persones adultes

Arran de la meva visita llampec al IEDA de Sevilla aquest febrer passat l'Aníbal de la Torre en va encarregar la redacció d'un article sobre formació d'adults a distancia. Així que aprofitant que al març va fer 30 anys de professió vaig redactar-lo i ara, finalment, ha estat publicat en la secció En clave personal del nº 72 de la revista digital Andalucía Educativa sota el títol de Un largo viaje en la educación de personas adultas.

Espero que us agradi perquè és el guió de les meves memòries ;-)