10 anys —Part I: el blog—

Aquest any 2013 celebro els 10 anys de força coses: 10 anys d'aquest blog, 10 anys amb Moodle, 10 anys dedicant-me professionalment a l'elearning,... A vegades penso en com va ser possible això. I la resposta és que gràcies a una "beca", bé, més que beca a una situació provisional que —amb força visió de futur— vaig aprofitar.

Retrocedeixo al juny del 2002: m'acomiado de l'aleshores anomenat Centre de Recursos per a la Formació d'Adults El Mil·lenari on vaig estar dos cursos fent formació pel professorat a distància i semi-presencial, però fonamentalment a distància, amb uns mitjans completament amateurs però amb moltes ganes i molta empenta. Encara ara em trobo a vegades amb professorat d'adults que em diu: "Vaig començar a treballar amb l'ordinador gràcies als cursos que fèieu al Mil·lenari", tot un orgull per mi. Bé, la cosa no va anar massa bé amb l'aleshores directora, que volia imposar un cert control que a mi no m'acabava de fer el pes, i vaig plantejar a la Directora general que me'n tornava a un centre a fer de profe. Ella em va dir que no corregués, que ja em trobaria alguna cosa i vaig estar des del setembre del 2002 fins al febrer del 2003 fent la meva jornada laboral davant un ordinador connectat a la web, investigant què és el que es coïa en aquell moment, redactant un llibret que encara es troba a les biblioteques i, sobretot, investigant què estava passant a la xarxa. Aquesta va ser la meva beca de la qual encara ara n'estic traient profit.

Pels lectors joves o pels grans i desmemoriats cal recordar que aquell moment es produïa l'esclat dels blogs i fotologs, amb una colla de llocs web que oferien allotjament gratuït com ara aquest mateix blogger, blogia i molts d'altres. De bracet amb els blogs sorgiren els RSS, la manera més senzilla de seguir-ne les novetats. També es produïa una explosió de programes web basats en PHP i MySql com ara Xoops o molts altres gestors de continguts. El programari lliure començava a guanyar terreny en front del propietari i hi havia força activitat tant de creació com de publicació, era el moment àlgid de barrapunto.es. Finalment, apareixien les primeres publicacions periòdiques electròniques i el CENT publicava (i encara publica) l'Octeto, per mi una font constant de novetats i on vaig conèixer per primer cop la paraula moodle. Va ser el moment en què començava el pas des de les aplicacions residents a l'ordinador propi a les aplicacions a la xarxa a les que  tan acostumats estem ara.

Els blogs sorgien com bolets. El primer que vaig obrir va ser en aquesta casa, a blogger, quan encara era d'una empresa independent abans no fos comprada per google i oferia gratuïtament els seus serveis. Els meus principis van ser complicats, no solament des del punt de vista tècnic (no era tan fàcil configurar-los com ho és ara) sinó també per la funció que havia de tenir. A més, vaig escollir la modalitat de publicar les entrades no a la web de blogger (com passa ara) sinó a la meva web estàtica d'xtec. Em vaig posar en contacte i vaig conèixer una altra profa que ja estava de ple explotant l'ús didàctic dels blogs, la Bea Marín (@tallerbea) i realment em va ajudar força. Ara ella fa temps que ha renunciat a mantenir el seu blog i jo vaig fent el que puc.

Certament l'ús del blogs ha canviat força en aquests 10 anys, només cal repassar els arxius d'aquest mateix per veure com eren les entrades inicials, les de mig camí i les darreres. Des de l'aparició de twitter el seu paper —si més no per a mi— ha canviat i ara els blogs ja no tenen la immediatesa que mostraven al principi sinó que s'hi fan reflexions més pausades i duradores. Utilitzant un símil periodístic podriem dir que les piulades a twitter serien les notícies d'última hora mentre que els blogs serien els articles d'opinió i els reportatges de fons.

Blogs i twitter

Aquest matí —mentre cremava triglicèrids al Passeig del Colesterol— he aprofitat per escoltar un parell de podcasts d'educacontic, el d'en Juan Rafael Fernández sobre Software lliure i educació i el del Jordi Adell sobre la seva visió de les TIC educatives.

M'ha cridat l'atenció que en les dues xerrades en David Álvarez (@balhisay) ha constatat amb cada convidat que, tot i tenir un conegut blog de fa força temps, darrerament no hi sovintejaven les entrades. Una cosa semblant al que li passa  a aquest meu.

Això m'ha fet pensar en el per què. Per què vells blogaires darrerament hem deixat una mica de banda els nostres blogs. Que potser no tenim massa coses noves a dir (que en part és el meu cas)?

Crec que hi ha una hipòtesi que ho explicaria, si més no parlant de mi. Al principi dels blogs (aquest va començar al 2003) qualsevol cosa que se m'acudia anava de pet al blog perquè no hi havia altre lloc on deixar-la d'una manera tan fàcil i senzilla. Però des que hi ha twitter i dispositius mòbils, amb els que puc escriure des de qualsevol lloc en qualsevol moment, aquestes idees curtes, fugisseres, que vols deixar escrites abans no et marxin del cap, se'n van directament a twitter.

Quin espai, doncs, li queda al blog? Per mi, ara mateix, el de  l'opinió reposada, raonada i llarga, la que necessita temps per madurar i espai per explicar-se. La que ocupa més de 140 caràcters, vaja.

MOOCs i Moodle

Al torn de paraules al final de la presentació El adiestrador de Moodles que vàrem fer en David Pinyol (@davidpi9) i jo divendres 15 de juny a la sessió inaugural de la Moodlemoot Euskadi 2012 va arribar una pregunta que no va haver temps de fer, però que en llegir-la m'ha fet pensar. Miraré de contestar-la en aquest post.

Què en penso dels MOOC en l'educació a distància? 

Crec que és un concepte força interessant i que pot donar molt de joc. Pels qui com jo fins fa ben poc no saben què és un MOOC dir-los que és un Curs Obert Massiu i en Línia (Massive open online course). La idea és que un conjunt de persones disperses a la xarxa es connecten en un curs on els materials també estan dispersos per la xarxa de manera que els instructors i els aprenents estan connectats i discuteixen i aprenen alhora sense que hi hagi una situació de predominança de l'instructor sobre l'aprenent. Funcionen força bé quan els participants són persones adultes amb una bona tecnològica i experiència per moure's tant per internet com per xarxes socials i els instructors són persones de vàlua reconeguda que no els "fan classes" sinó que esperonen l'aprenentatge.

No vull avançar esdeveniments però tenim al cap fer una cosa similar, que no serà un MOOC tal com queda definit, sinó una cosa més "acadèmica" però que penso que pot donar força joc. Potser coincidirà amb les inicials, però el concepte serà diferent, bàsicament pel públic al que anirà adreçat i els objectius a assolir.

Experiència en tenim per la quantitat de MCOC (massive Closed on line courses) que fem a la casa on treballo. El nombre d'estudiants s'han decuplicat en sis anys i ens ha obligat a escalar-ho tot. El que els diferencia dels MOOC és que, per una banda, són cursos tancats amb materials i activitats només accessibles als que hi estan inscrits i, per altra banda, en què donen lloc a una acreditació oficial.

Parlant d'acreditació, els Open badges, dels que hem parlat en aquest mateix blog no fa massa, crec que són el tipus d'acreditació més adient per aquests cursos oberts. He llegit que en alguns MOOC els Open Badges els atorguen els propis companys de curs quan veuen que un participant ha assolit els objectius formatius. Una bona idea que responsabilitza als participants i descarrega als facilitadors de la tasca de l'acreditació.

Com configuraria un Moodle per fer un MOOC?

Hi he donat algunes voltes i no hi ha d'haver cap problema. En primer lloc la inscripció es pot fer automàtica si permetem l'autoinscripció dels participants tant al lloc com al curs. Si el lloc de producció, per raons de seguretat o comoditat, no té activat el connector per l'autoinscripció, es pot optar per muntar un Moodle dedicat als MOOC. Res més senzill que fer una nova instal·lació d Moodle en un servidor si no volem que es barregi amb un altre de producció o més institucional. Fins i tot d'aquesta manera, amb una instal·lació pròpia, podem jugar una mica més i provar coses que en un Moodle de producció no ens atrevim a provar.

Bé, ja tenim els participants inscrits. Els materials poden estar dins el mateix curs de Moodle o, millor encara, visquent la vida lliurement per la xarxa i simplement estar enllaçats des del curs.

Moodle és bo plantejant activitats als estudiants. Per això es podrien aprofitar els fòrums per la comunicació lliure i proposar algun tipus d'activitat individual o grupal que ajudi a la consecució dels objectius. Els que no fan servir Moodle com a cementiri de PDFs i Pogüerpoins saben que Moodle està especialment indicat pel treball col·laboratiu. Per què no utilitzar les eines que té per potenciar l'aprenentatge en un MOOC?

Queda la part de l'acreditació. Moodle és exhaustiu recollint dades: qualificacions, informes d'activitat,.. Si tenim clars els criteris d'acreditació ha de ser fàcil decidir quan un participant ha assolit els objectius del curs o quan encara no els ha assolit. A més, podem demanar la col·laboració dels participants en el procés d'acreditació. si s'està treballant en un grup petit els membres saben exactament què ha aportat  cadascun d'ells i podran proposar l'acreditació quan creguin que oportú.

Bé, en contra d'aquells que creuen que Moodle és mort perquè ells no li saben treure profit i només hi pugen PDFs, els que el coneixem pensem que pot donar resposta a moltes situacions noves d'ensenyament i aprenentatge, sobretot ara que apareixerà la versió 2.3 amb noves propostes, com ara l'avaluació per rúbriques que estic desitjant provar.

Com a deures per l'estiu em queda esbrinar com funciona el programari de la Fundació Mozilla que atorga i mostra els Open badges. A veure si la calor em deixa.

Open badges

Una de les coses que més m'empipa quan faig formació presencial de professorat és aquell que arriba tard a la sessió i la seva única obsessió és signar a la llista d'assistència. La raó no és difícil d'endevinar: vol el certificat segons el qual ha fet no-sé-quantes hores per presentar-lo, més endavant, a algun concurs de mèrits, de trasllats o de qualsevol altra cosa on la formació sigui un mèrit. Les meves reserves, però, sobre el profit que n'hagi pogut treure.

Bé, però què passa quan fem una formació on no es passa llista ni física ni virtual? Al final podem haver après probablement molt més que el que corre darrera la llista, però no tenim res que ho acrediti. Més ara, en què conceptes clàssic com el de formació al llarg (i a l'ample) de la vida prenen més importància.

Amb l'esclat de la comunicació a través d'internet els usuaris estem aprenent molt, però d'una manera informal, sense certificacions oficials. Bé, hi ha un cert reconeixement per part dels iguals que si et troben sovint per les xarxes poden arribar-te a tenir en un cert concepte. A mi m'ha passat quan he desvirtualitzat algú a qui tenia molt llegit o seguit i m'he adonat que és algú com ara jo, però amb més hores de vol en un determinat camp.

Com que aquest aprenentatge informal s'està produint cada cop més algú va tenir la idea de reconèixer-lo, d'acreditar-lo a través de distincions, de badges. Per definició un badge (diguem-li insígnia?) l'atorga una institució i reconeix autoritat, identifica o reconeix un mèrit. Però si aquests badges són reconeguts per altres institucions diferents ala que l'ha lliurat poden arribar a tenir un sistema d'acreditacions paral·lel al de l'ensenyament formal però tan seriós i vàlid com aquest.

La fundació Mozilla, amb el patrocini d'altres institucions, ha emprès la tasca de promoure el lliurament d'aquests badges, millor dit, d'Open badges,  a usuaris que, en acabat, els mostren públicament a la web. Perquè estem parlant d'insígnies virtuals que porten el nom de la institució que l'ha lliurat, expliquen el que s'hi acredita i es poden incloure en qualsevol pàgina web del guanyador.

El lloc ofereix, a part de la possibilitat de guanyar els primers badges, un espai, una motxilla (backpack) on anar mostrant públicament els que anem aconseguint: voleu veure els meus badges?

 Cada cop més hi ha llocs que ofereixen espais oberts d'aprenentatge i que al final, si s'assoleixen els objectius, ofereixen un badge que acredita el que s'hi ha après. Un d'aquests llocs és P2PU que es defineix amb el lema "Aprèn de tot amb els companys", els participants treballen plegats per aprendre sobre un determinat tema tot dialogant amb els companys, fent tasques i avaluant el treball individual i del grup.

Un exemple pot ser aquest espai on s'aprèn a escriure un article de la Wikipèdia. El procés, que es comenta amb la resta de companys, inclou la realització de 2 tasques: crear un compte a la wikipèdia i trobar un article millorable. El resultat final, l'article, pot ser vist i avaluat pels companys i si s'assoleixen els objectius del grup es guanya un badge que es pot afegir a la nostra web, pàgina de twitter, facebook, wordpress,... o simplement mostrar-lo a la nostra motxilla de badges.

En resum, una idea molt interessant sobretot pels qui estan pensant en oferir aprenentatges no-formals o pels que volen mostrar les habilitats adquirides en aquest tipus de formació.

El propòsit de l'educació (segons jo)

Continuació de l'entrada Quin és el propòsit de l'educació?

El meu tuit quan vaig veure la pregunta va ser aquest: El propósito de la educación es el mismo que el del juego: crear simulaciones para después poder responder acertadamente #purposedES. Ara que tinc temps i espai vull explicar-me una mica millor.

Per afició i per formació tinc un punt de vista de biòleg amb el qual analitzo i interpreto situacions des de la vessant de la història natural. Així per mi els éssers humans som primats que, generació rere generació, hem d'aprendre individualment els comportaments  que ens faran reeixir en el nostre temps i el nostre entorn, és a dir, les conductes que ens faran sobreviure i deixar descendència perquè sembla que el nostre comportament instintiu és molt bàsic. Hi ha molts animals que tenen incorporats aquests comportaments als seus gens i no cal que aprenguin res, simplement han de desenvolupar la conducta en el moment adient i prou, però no és el nostre cas. Tots els individus de la espècies humana estem condemnats a aprendre. Però no ho fem sols, ho fem jugant al si d'un grup.

El sentit i la necessitat del joc, molt desenvolupats en els mamífers, és crear simulacions, crear situacions fictícies on un individu pugui posar a prova la seva conducta per tal que, sense fer ni fer-se mal, vegi quin és el comportament més adient. Si heu tingut mai un cadell recordareu com juga a mossegar la mare o als germans fins que aquests li fan entendre que prou, fins aquí has arribat, atura't. Així el cadell aprèn els límits de les seves accions sense fer mal als altres i sense que aquests li'n facin a ell i quan sigui gran, enfrontat a una situació real, estarà preparat per respondre.

Crec que el sentit de l'educació és el mateix: crear espais de joc, de prova, simulacions de situacions futures, on poder practicar les conductes sense sortir-ne escaldat. Els límits òbviament els posa el grup on té lloc aquesta educació i són els altres el que d'alguna manera els van posant: fins aquí pots arribar en aquesta situació, en aquesta altra pots arribar un xic més lluny. Així l'individu es va fent una representació mental dels seus límits i els dels altres perquè, repeteixo, crec que l'educació només té sentit al si del grup. No hi pot haver educació individual, com s'adona un que està envaint els límits dels altres? Un altre tema diferent és la formació: hi pot haver formació individual (puc entendre per mi mateix el teorema de Pitàgores i saber-lo aplicar més endavant) però no educació, que és l'aprenentatge del comportament social.

En aquest post vull ser positiu i pensant en el futur crec que l'educació, si de veritat vol preparar als nois i noies per sobreviure en una societat de la que no tenim ni idea de com serà, ha de crear simulacions prou àmplies, diverses, prou lliures com perquè les solucions que els estudiants hi trobin els siguin realment útils. Ja que no podem entreveure amb què es trobaran, donem-los eines perquè s'hi puguin moure amb comoditat, obrim-los el pensament, donem-los responsabilitats i preparem-los perquè siguin ells qui trobin les seves pròpies solucions.

quin és el propòsit de l'educació?

purpos/ed és un moviment ciutadà [darrere del qual no hi ha institucions, associacions, partits ni governs, només persones] que pretén generar un entorn de debat per promoure el canvi en els sistemes educatius partint d'una senzilla i inofensiva pregunta: quin és el propòsit de l'educació?

Aquest projecte sorgeix en el Regne Unit a iniciativa d'en Doug Belshaw i de l'Andy Stewart. A Espanya purpos/ed ES neix gràcies a la col.laboració entre Isabel Gutiérrez, Diego García, Francesc Llorens i Jaume Olmos.

La proposta de purpos/ed és iniciar el debat, fer créixer la comunitat i informar els que decideixen sobre la nostra educació sobre el resultat d'aquest moviment per millorar-la. És un pla de treball de 3 anys, durant el qual s'aniran actualitzant els objectius i els mecanismes tal com el moviment vagi avançant.

Ens proposen diverses vies de col·laboració, unes regles bàsiques de treball i un hashtag únic per a identificar les activitats a la xarxa d'aquest projecte: #purposedEs.

Tasca amb revisió per parells

Darrerament un dels temes que més em preocupa és el de l'avaluació. No hi ha pitjor moment per a mi que el de l'avaluació dels meus estudiants. Sempre em queda el dubte de si ho hauré fet bé, si realment la qualificació que acabo posant és la justa. D'aquí que l'eportafolis sigui una de les eines que crec pot contribuir força a fer una avaluació més encertada de l'aprenentatge.

Per això em va interessar un tuit d'en @daibarnes on parlava de la Tasca amb revisió per parells. Vaig anar a moodle.org per descarregar-me el mòdul i el vaig instal·lar en un moodle de proves per posar-m'hi a conèixer-lo de seguida. La cosa funcionava i el concepte és interessant, de manera que el vaig traduir al català i ara he demanat a alguns companys que m'ajudin a provar-lo per acabar de veure com funciona, especialment des del punt de vista de l'estudiant. Si tot va bé molt aviat estarà al moodle de producció.

En què consisteix aquest nou tipus de Tasca? Ja coneixeu els tipus estàndard: en línia, enviament d'un fitxer i enviament de diversos fitxers; doncs ara hi podem afegir amb revisió per parells.

La idea és que quan es fa l'encàrrec de feina es presenten als estudiants els criteris amb què serà avaluat. D'aquesta manera l'estudiant ja sap què se li demana i què ha de fer per assolir la màxima puntuació. Bé, l'estudiant fa la feina i la tramet per ser avaluada.

 
Però aquí és on rau la gràcia de la Tasca amb revisió per parells: són els parells, els altres estudiants (en concret 2) i no pas el professorat els que anònimament revisaran el seu lliurament. I com ho fan? Doncs marcant quins criteris d'avaluació conté el treball i fent-li comentaris positius que l'encoratgin a seguir. Per exemple, si la feina és fer una frase completa, un criteri podria ser Comença amb majúscules i un altre Acaba amb un punt. Si un estudiant que revisa la frase  veu que comença en majúscula només ha de fer clic al criteri. I el mateix si acaba en punt. Però si no acabés, simplement no marca el criteri,  li pot explicar en els comentaris una solució al problema (Posa-hi punt!) i aleshores lliura la seva revisió.

Hi ha un sistema automàtic d'assignació de revisors a cada tramesa de manera que un estudiant rep 2 revisions i, al mateix temps, ha de fer 2 revisions a companys, a parells, per les que, a més, rep una puntuació que li atorga el professor.

Això vol dir que:

• són els parells, els companys, qui revisen i no pas el professorat.
• la puntuació de la tramesa d'un estudiant és el resultat de sumar la puntuació que obté per fer 2 revisions (si només en fa 1 té menys punts) més la puntuació aconseguida de les revisions dels seus companys.
• un estudiant no sap quins són els seus revisors ni tampoc de qui són els treballs que revisa i comenta.

Què ha de fer el profe? La feina més difícil de totes: redactar criteris d'avaluació que els seus estudiants siguin capaços d'aplicar en el seu treball i en les dues revisions que faran als seus companys. No és gens fàcil, ja us ho avanço.

També té una altre feina: resoldre conflictes. Què passa si un treball no s'ajusta als mateixos criteris segons els dos revisors. Seguint l'exemple: un revisor diu que la frase comença amb majúscula, però l'altre revisor diu que no. En aquest cas hi ha un conflicte que el profe ha de resoldre simplement entrant a la tramesa, marcant els criteris i fent un comentari.


El professorat també ha d'intervenir si un estudiant no està d'acord amb la revisió i comentaris dels parells perquè fa una marca. El profe ha de veure la tramesa i revisar i comentar el treball per aclarir-li a l'estudiant si la marca té raó de ser o no.

Finalment, el sistema ofereix la possiblitat al profe de traslladar les qualificacions provisionals a definitivas i publicar-les a l'estudiant.

Què us sembla la idea? A mi m'agrada molt. Com diu al seu blog en Dai Barnes la Tasca amb revisió per parells és com un Taller de moodle però més senzill. Algú dirà que 2 revisions són poques. Potser sí, però menys és res.

Tan aviat com acabi la traducció de les ajudes enviaré la versió catalana del paquet d'idioma ca_utf8 a l'autor per a què l'afegeixi al repositori. Però si de moment algú el vol (està quasi acabat) que faci clic aquí.

Vivències a la MoodleMoot 2010

Una mica tard, però no massa, faig un resum de les meves vivències en aquesta darrera Moodlemoot 10 celebrada a Logronyo del dijous11 al dissabte 13 de novembre. Com sempre és una visió totalment personal, parcial i gens objectiva: és com vaig sentir la meva moot.

El plaer va començar amb el viatge perquè anava acompanyat de dos molt bons amics: @catinabv i David Pinyol, a qui finalment vam convèncer (espero) d'obrir un blog on expliqui les seves troballes, que no són poques i que mereixen ser divulgades. Mai oblidarem el pas pel Meridià de Greenwich!

Vam arribar a Logronyo a l'hora de dinar, de manera que ens vàrem perdre la sessió inaugural, les xerrades d'en Marc Alier i en Martin Langhoff i les sàvies paraules d'en Martin Dougiamas. Llàstima! Però només arribar ja ens vàrem submergir en la voràgine de la trobada i vinga xerrar amb un i amb altre. A qui primer vaig conèixer va ser a l'Antonio Soto de Vigo amb qui vàrem parlar de cmpetències. El divendres a la tarda vaig assistir al seu Taller i la veritat és que va ser molt aclaridor i inspirador.

La tarda de dijous va començar amb el Taller 10 módulos de Moodle que no puedes dejar de conocer d'en David Sáez de la USAL. Força interessant, sobretot el fet de descobrir que, amb la pràctica, tots convergim cap als més útils: 5 ja els tenim instal·lats al campus. I una reflexió que se'm va acudir sentint-lo: Moodle no és un cementiri de PDFs, tot i que algú així s'ho pugui pensar.

Després vaig assistir a la miniconferència sobre l'associació "Moodle España". Certament és un tema sobre el que no tinc una posició clara: el meu cap diu que sí, que aniria força bé, però el meu cor, que n'ha passat de tots clors, diu que potser no. Veig avantatges i inconvenients i no trobo que els uns pesin més que els altres. Sóc un cagadubtes.

En acabat, soparet social de tapes pel carrer del Laurel. Impressionant la qualitat/preu de les tapes i el rioja.

L'endemà teníem la primera edició del Taller Módulo autoinscripción a grupos
Hi presentàvem el mòdul de Moodle que han creat l'@albertgasset i en Marc Català per donar forma a l'idea d'en David Pinyol. Molt resumit: volem treballar amb grups petits en un curs molt nombrós, o volem que un curs tingui agrupaments però que siguin els estudiants que triïn a quin es volen afegir i no pas el profe (que altra feina té, el pobre). El profe crea i posa nom als grups i agrupaments i afegeix una activitat "Tria grup" en la qual els estudiant veuen quins grups hi ha, si hi ha places lliures, [si es vol: qui hi ha, etc.] i tria grup amb un clic. Automàticament aquest estudiant queda inscrit al grup. Fàcil, oi? Si el voleu només cal que feu clic aquí.

Si heu estat prou atrevits o curiosos haureu vist que heu anat a parar a github, un lloc on compartir programari i on es poden trobar els projectes més punters (us he parlat de Mahara, oi?). Doncs bé després de molt pregar, i per facilitar-nos la presentació a la Moot, finalment es va començar a publicar programari desenvolupat a la casa i que penso s'ha de difondre al màxim. En primer lloc perquè és molt útil, està provat i dóna resultats; en segon, perquè està molt ben programat i té garantia de qualitat i tercer, perquè està pagat amb diner públic i ha de retornar a la comunitat. Estic molt content que arran d'aquesta Moot s'iniciï un procés de publicació de cosetes que s'han fet i que poden tenir força utilitat en altres llocs que utilitzen el mateix programari que nosaltres: Moodle, Mahara, Dokuwuki, etc.

El Taller va ser molt satisfactori pels assistents (jo només veia 5s als fulls de satisfacció que es passaven als assistents al final dels tallers), un parell d'administradors de sistemes ja ens el demanaven i nosaltres ponents ens ho vam passar molt bé.

Després vaig assistir a la presentació de l'Eva Gea de l'EAPC sobre bones pràctiques. Un altre cop em vaig sentir reconfortat: la majoria de bones pràctiques ja les estem duent a terme. Sembla que els usuaris avançats seguim camins paral·lels que parteixen de problemes similars per arribar a les solucions òptimes. Hauríem de parlar més entre nosaltres.

A la tarda Taller Competencias (resultados) amb l'Antonio Soto. Molt ben preparat i organitzat, hi vaig aprndre força coses sobre el mòdul Competències per al final concloure que promet molt, però malauradament està poc desenvolupat: s'hauries de poder categoritzar les competències i associar-les-hi subcompeteǹcies i indicadors per anar bé. Sembla, a més, que no són prioritàries per al Moodle 2.0, llàstima!

Sopar immillorable a la bodega amb Ainhoa @ainhoaeus i l'acabada de desvirtualitzar  Maite Goñi @euskaljakintza:

Dissabte vam fer la segona edició del Taller Módulo autoinscripción a grupos
Potser perquè molta gent ja havia marxat o perquè no ens vam saber "vendre" bé, no hi havia mssa gent i tot i par atenció no va ser una edició tan rodona com la primera. Tot i això vam poder despertar l'interès dels assistents i varen sorgir força preguntes i intervencions.

La moot va acabar amb la presentació de les conclusions per part dels organitzadors i el suggeriment per la propera edició: algun lloc d'Andalusia. Ja veurem com es concreta. En Jordi Adell va fer una intervenció en la qual va dir que muntar una Moot és cada cop més difícil i complicat perquè hostatjar 400 moodlers no és gens fàcil. Que potser caldria pensar en fer-ne més i de format més petit. Una idea força interessant i atractiva.

Si un dels plaers del viatge és tornar a casa en aquest cas es multiplicà. Quan tornàvem vàrem parar a dinar i ensopegàrem amb en Jordi Adell @jordi_a amb qui compartirem taula i conversa apassionant.

Ha estat una moot interessant i plena d'idees i retrobaments. Destaco els companys del CEAD Mercedes Pinto de Santa Cruz de Tenerife que van quedar tan encantats amb el taller de l'any passat que enguany han vingut  la moot i l'han disfrutat tant com jo.

M'hauria agradat poder assistir a altres tallers també, com ara el d'instal·lació de Mahara, que feia l'Iñaki Arenaza, o el de Moodle 2.0, o el d'audita el teu curs o molts altres, però el temps no dóna per més. Potser millor: així tinc l'oportunitat de mirar-m'ho ara amb més calma.

Conclusió: quan hi tornem? :-)

PLE Conference (i 2)

Segon dia de la Conferència PLE 2010 al Citilab de Cornellà que ha començat ben d'horeta amb la sessió plenària d'en Jordi Adell (@jordi_a) i l'Ismael Peña-Lopez (@ictlogist) on ens han fet votar a peu dret sobre determinats temes seguint 2 eixos. Per exemple: Qui ha de marcar el currículum de l'estudiant? La institució o l'estudiant (eix1) i qui certifica i valida els estudis? La institució o l'estudiant (eix2). No he tingut massa temps de pensar en les meves opcions, així que seguint el cor he anat posant-me en el quadrant que creia en cada cas. Però hi ha tot un seguit de preguntes que em neguiteja i que lliguen, per exemple, amb un tema que ha sortit a darrera hora de la tarda: si els estudiants creen el seu PLE amb eines 2.0, que ja sabem el poc temps que algunes duren, pot passar que en perdin elements valuosos.

Després d'aquesta sessió he anat a una presentació de tres ponències. Totes eren molt generals i d'alguna manera exemplifiquen el fet que sota el paraigua del concepte PLE tot hi cap, des d'una petit aplicatiu de missatgeria, etiquetatge, widgets, etc. fins a una presentació generalista sobre el que fan a la Universitat d'Auckland (on jo, innocent de mi, creia que només feien servir Mahara i resulta que fan anar no-sé-què de cal Uindous ;-) En algun moment d'aquests dos dies de conferència m'ha semblat que algú hi venia a presentar coses perquè havia de presentar-les, però que ho hagués pogut fer en un altre lloc i sota un altre tema.

Afortunadament, després del cafè he encertat el taller: he anat a un que feien uns nois alemanys que han desenvolupat una extensió del google Wave per facilitar la feina amb el PLE (sí!, Wave és viu i cada cop té més coses per treballar en grup!). Molt interessant, un taller en viu i una extensió en desenvelupament però amb força possibilitats. Realment en Mostapha Akbari @mosworld i els seus nois s'ho han treballat força.

Després d'un dinar força interessant amb en @carlesbellver i en Toni hem tornat a la feina. En aquest ocasió la sessió de pechakucha on diferents ponents ens han exposat les seves idees en aquest format: 20 diapos amb 20 segons cadascuna- Genial: totohom s'ajusta al temps i no hi ha diferències. Això, a més, dóna temps al públic per participar. A tenir en compte.

Coses que m'han cridat l'atenció d'aquesta conferència (algunes potser són velles, però com que "surto poc"):

• Tothom anava amb el seu mac o netbook i estava connectat durant els actes. No sé si contestaven correu, avançaven feina o, com jo tuitejaven. Espero això darrer.
• Hi ha hagut uns 5000 tuits amb l'etiqueta #ple_bcn. Per durar només 2 dies, déu-n'hi do. A vegades eren més interessants els tuits que el que es deia.
• He desvirtualitzat força gent: @pgsimoes, @lindacq, @MonVall, @lernys i moltes altres persones que ara no recordo (perdoneu, és l'estrés de la cosa).
• Hi havia presentacions on hi assistia molt poca gent. On eren la resta d'assistents?
• Em temia que seriem els de sempre, però no, hi havia molta gent de fora i això dóna un nou i més ric enfocament.
• Em queda molta feina per posar-me al dia de tot el que m'ha passat aquests dos dies, veure materials, llegir, seguir,...
• M'ho he passat molt bé i ho necessitava. Després de tanta realitat, està bé una mica de ficció.

Per cert, si algú encara no sap què és això del PLE:

Definition of a PLE on Prezi

PLE Conference BCN 2010 (1)

Avui ha estat el primer dia de la Conferència 2010 sobre els PLE: Personal Learning Environtments (Entorns Personals d'Aprenentatge). Si algú, a aquestes alçades, encara no en sap res de PLEs, podrà trobar les millors definicions i aclariments sobre PLEs a la web e-aprendizaje del mestre David Alvarez.

Bé, la conferència ha començat precisament al revés, amb una un-conference, perfectament guiada i portada pel duet Alec Couros & Graham Attwell. A la Moodlemoot de Bcn (2008) vam provar de fer-ne una, però res a veure amb el que hem vist aquest matí: una pluja d'idees procedents dels propis participants que han omplert de sobres el temps assignat. Entre l'anglès i l'espessor dels temes se'm feia difícil de seguir en directe i obria la gana de fer-ho amb calma i tranquil·litat.

Després he seguit una presentació en castellà de diferents experiències. M'han agradat totes, la del Dept. de Justícia de gencat que m'ha sorprès, la d'en Fernando Santamaria,@lernys, que m'ha agradat força, i la ràpida d'Anhoia Ezeiza, @ainhoaeus, i de Juan José Calderon Amador, @eraser, amb conclusions sorprenents (per a alguns): no tratamos los estudiantes como personas, solo como estudiantes . No estamos cambiando nada.

Després del cafè he anat a la presentació que no volia: m'he equivocat de sala i he escoltat una comparació teòrica entre els eportafolis i la teoria de l'evolució d'en Darwin.

Com sempre les estones de cafè i dinar són les més interessants. He aprofitat per xerrar pels descosits sobre la situació educativa actual amb en @JordiFortuny i en @xsune.

Després de dinar, speakers corner amb opinions obertes dels participants i, en acabat, presentació de l'aplicatiu #talkingabout, una eina que permet pujar vídeos, comentar-los, etiquetar-los, votar-los i crear opinió. Molt interessant.

Espero que la sessió de demà sigui tant interessant com la d'avui. aquesta PLE Conference és un cau d'idees totes interessants que hauré d'anar paint amb una mica més de temps. a més, una oportunitat de desvirtualitzar una pila de gent interessant a la que segueixo.

Avaluació punitiva

Segur que els que sou del ram més d'un cop heu vist amb vergonya i impotència com algun company de professió feia una avaluació punitiva. És a dir, utilitzava l'avaluació com un instrument de venjança contra un estudiant que, per la raó que sigui, no encaixava dins dels seus esquemes.

Exemples? Un de recent: una mestra i mare a la que segueixo a twitter explicava que els seu fill tenia qualificacions molt baixes amb "comentaris" del seu profe d'anglès i quan va anar en un intercanvi amb estudiants d'altres països va tornar amb el primer premi al domini de l'idioma.La mare, evidentment, blasmava d'un tal "professor".

Un altre cas? No se sap per quina estranya raó la meva filla va obtenir una nota molt baixa de la seva "tutora" en el Treball de Recerca de Batxillerat. Tan estrany va ser el cas que fins i tot el professorat es preguntava si hi havia algun error. Vam reclamar perquè teníem una anotació del mes anterior en què la "tutora" deia que seguia el treball amb normalitat i el director hagué de demanar a inspecció com resoldre-ho perquè mai s'havien trobat amb un cas semblant. La decisió salomònica seguí essent en contra l'estudiant sense ni esmentar que "potser" la professora s'havia equivocat. No s'havia equivocat, ho va fer expressament: la va castigar.

El que no entendré mai és què en treu un profe castigador d'una avaluació d'aquest tipus. Segurament els psicòlegs o els psiquiatres en podrien donar raó, però jo no ho entenc. Potser aquest acte d'autoritarisme fa sentir als mediocres més importants? menys mediocres?

Quines possibilitats de rectificació dóna una avaluació punitiva? Cap, és simplement un càstig per una acció passada que moltes vegades l'estudiant ni pot identificar. I quan es reben càstigs per causes desconegudes la reacció és protegir-se, retreure's, tancar-se per no rebre'n més perquè no saps perquè et castiguen. I si la cosa continua pot arribar a causar una deixadesa com a resposta a la pregunta Què faig malament perquè se'm castigui?

Jo crec en una avaluació que ajudi a l'aprenentatge, que destaqui els avenços,  que engresqui a continuar, que indiqui els punts on cal insistir i millorar i que serveixi per a continuar l'aprenetatge i ajudi a crèixer com a persona. No que castigui.

Jo crec en una educació com la que descrivia no fa massa en Pedro Villarrúbia al twitter:

La vieja educación es un viejo dragón que no sabe volar. Sólo sabe echar fuego y asustar a los niños. Cada día.

A veces le pintamos el lomo, lo ponemos brillante, incluso limpiamos sus alas. Pero no sabe volar. Sólo pide su ración diaria y escupe fuego.

Porque para volar el dragón educativo ha de saber mirar hacia delante, ha de soltar el peso de muchos siglos.Y no sabe, no quiere o no puede.

Quizás, aunque volase, ese dragón educativo viejo y feo no nos sirve ya. Quizás necesitemos una educación ligera, brillante, como un pájaro.

Y quizás no sólo uno, sino miles de pájaros educativos diferentes, capaces de volar en todas las direcciones de cantar y buscar conocimiento.

Googledependent

Acabo d'obrir el panell de control de Blogger per fer aquest post i m'he trobat, després de quasi bé 10 anys de veure el mateix, amb una sèrie de novetats que fins ara no existien. Tota una sèrie d'opcions per a la publicació de l'entrada, la seva geolocalització o l'editor de text totalment renovat. Simplement és un exemple més de l'estratègia o política de Google de millora i actualització envers els seus serveis més clàssics.

Quan vaig començar amb tot això de la informàtica, finals del 90 i principis dels 2000, la tendència era tenir força programes a l'ordinador i treballar el millor possible en local. Recordo que em va caure a les mans la suite ofimàtica de uindous, amb tots els seus productes, i me'n vaig fer fan aferrissat. Hi havia de tot i podies obtenir uns resultats excel·lents creuant i reusant els resultats d'un programa en un altre.

Més endavant, però, cap a mitjans dècada dels 2000 va irrompre amb força la idea del programari lliure, i va xopar-me. Suposo que fins que no va haver-hi suficient massa crítica de programadors, traductors i divulgadors aquest pas no s'havia pogut donar als nivells en què es donà, i es dóna ara mateix. Primer vaig començar usant programes de codi lliure sota uindous (com ara Firefox) i, una mica més endavant, usant directament un sistema operatiu lliure, Linux en forma de la distro Ubuntu, i tots els programes que s'hi poden fer córrer.

Però "la informàtica" ha evolucionat cap a una altra direcció: la web, la connexió a servidors remots que ens alliberen de la nostra pròpia màquina. Ara mateix confio els meus fitxers més apreciats, els que no voldria perdre de cap manera, a servidors d'internet. Estic segur que abans fallarà la meva màquina que, per exemple, plegarà sense avisar el meu servidor de cataLaTeX. Encara estic provant diferents opcions per veure, finalment, on confiaré i sincronitzaré els meus fitxers de treball: Ubuntuone, Dropbox o Googledocs i no m'acabo de decidir, però algun pensament he de fer per trobar i conservar allò que m'interessa.

I en aquest pas a la web, al núvol de servidors en xarxa, on sempre podem trobar-ho tot i recuperar-ho si cal, és on entra Google com l'elefant a la botiga de porcellana. Primer va començar com un bon buscador, crec que no n'he fet servir d'altre i sempre he trobat el que volia, si existia, clar. Cap al 2004 obriren per invitació el servei de correu Gmail, després van anar adquirint altres serveis i empreses, com ara aquest mateix Blogger, els donaren un nou impuls i, sobretot, els integraren amb els altres serveis que oferien.

La llista de serveis que ara mateix arriba a oferir Google acabaria avorrint-nos. Alguns se'ns han fet imprescindibles, d'altres totalment inútils. Estem en un punt en què en el precís moment en què Google llança un nou servei, coma ara el recent buzz, tothom n'està pendent, li va al darrere i, en especial, els educadors ja li estan buscant l'aplicació educativa. Quasi bé fa riure que el primer dia que n'apareix una de nova tothom pensa en una d'aquelles típiques llistes del tipus "Les 10 millors aplicacions educatives de..." Però, i si no en té? I si acaba morint perquè no dóna el servei desitjat, com el Notebook, o té una competència massa gran per sobreviure, com el microbloging Jaiku?

Estem (estic) entrant en una dependència absoluta dels serveis de Google. Si em veiés en Richard Stallman, ell que és tan purista amb la privacitat i el dret a mantenir les dades! Llegeixo els 2 comptes de correu amb Gmail perquè m'elimina l'spam i em permet ordenar-los i accedir-hi des de qualsevol ordinador del món. Hi tinc un enllaç als meus Googledocs des d'on fa poc ja puc pujar fitxers de qualsevol extensió (ara hi provo els .tex). Alguns documents els comparteixo amb companys i els editem i modifiquem entre tots. Tinc un enllaç als meus àlbums de fotos, als mapes (hi trobo de tot en qualsevol punt del planeta), puc twitejar des d'una finestreta, puc llegir (o no, que n'hi ha massa) els buzz que m'arriben, puc... No m'ho acabo, massa coses. Però totes del mateix Google.

Què passaria si Google plegués? Ho veig difícil, abans posaran una quota de pagament que, n'estic segur, acabaria pagant amb gust per no perdre tots els serveis que ara mateix tinc gratuïtament.

Però el tema no és aquest, el tema és que Google, com un gran germà, ho sap tot sobre mi (oi que sí, Richard?) i espero i confio que no em faci cap mala passada.

Ah! M'oblidava: he escrit aquest post des del navegador chromium de can Google.

Entorn personal d'aprenentatge: PLE

Arran de la lectura del post Diseña tu propio PLE del blog d'en David Álvarez E-Aprendizaje m'he animat a provar de rumiar-hi i dibuixar-lo. Als comentaris hi ha força bons exemples de com pot ser un EPA (o PLE, Personal Learning Environment, en anglès) així que m'he posat a pensar una mica en com funciono jo ara mateix.



M'adono que literalment visc a Moodle, és el lloc web on passo més hores al dia. Primerament per qüestions de feina: el campus IOC, del que en sóc un dels admins, corre sobre moodle (alguna cosa hi dec tenir a veure) i m'hi passo les meves bones horetes treballant-hi. A més, faig formació de professorat per a Xtec sobre moodle al curs D204; sóc facilitador del curs Moodle en català de moodle.org i, per postres, tinc dos moodles de proves, un a ioclabs.xtec.cat, on vaig fent provatures que després passen al campus IOC, i eformacio.edumood.com, un moodle a KeyToSchool que administro per a una bona amiga.

De retruc del treball amb Moodle ha arribat l'ús de Mahara, el sistema d'ePortafolis i xarxa social de codi lliure, walled-garden i moodle-friend. Ara mateix m'encarrego de coordinar la traducció catalana i mantenir la petita comunitat catalana.

Però d'on trec informació fresca, nova, és de twitter. En poc temps he passat a estar completament enganxat a twitter. Les raons, però, les tinc ben clares: hi ha la gent amb qui m'agrada estar i sento les coses que vull sentir. Twitter em permet un grau de filtració de la informació entrant molt gran. Sí, potser em perdo coses, ja ho sé, però no importa, el que m'arriba ja em satisfà. I amb twitter tinc relacions socials amb qui vull i alhora que rebo informació de qualitat.

Aquesta informació o allò que em diuen els altres tuiters (o tuitaires o vés-a-saber-com-se'n-diuen) em proposen em porta, moltes vegades a fer cerques a la web. Cerques que faig amb google i que normalment em donen el resultat esperat. En un proper post espero poder tractar el tema Google, serveis i dependència.

Altres serveis web que utilitzo? Depèn del moment i del temps que tingui. Ara per ara el que més faig servir és, sens dubte , el correu electrònic de gmail, on concentro els dos comptes que tinc i que em facilita enormement la gestió. Potser amb el temps m'acostumaré a les waves, però de moment la cosa està un xic aturada.

Altres serveis que he utilitzat tradicionalment ara mateix els tinc al ralentí. Per exemple, la manca de temps em dificulta enormement la publicació d'entrades en aquesta bitàcola. He de tenir un tema important per posar-m'hi. El mateix em passa  al vell i estimat wiki On se colga el dimoni on amb prou feines hi faig cap entrada. En canvi m'he forçat a anar publicant coses a cataLaTeX on he estat gairebé sis mesos sense fer cap entrada. Ara, però vaig publicant-hi articles cada deu dies aproximadament perquè tinc material de sobres per fer-ho i em sap greu tenir-lo desat.

3a Jornada IOC

Per a Mi, que per a mi no l'hagués fet.

Com cada final de curs des que la IOC és la IOC ahir dimarts 30/juny/09 se celebrà al Cosmocaixa la 3a Jornada IOC. Com tot en aquesta vida té clars i obscurs, però cal aprofitar les dues cares per aprendre'n i disfrutar.

Va obrir la Jornada el Director general, en Josep Francí, fent una mica de resum de com veu ell, des del seu lloc, l'evolució de l'IOC. Va destacar l'excel·lent feina feta i, això és d'agrair, la del professorat en general. Un creixement tan espectacular en tan poc temps per força ha de provocar tensions, com el provoca el creixement de les dents d'un nadó. Ara el que toca és mirar que tota aquesta feina, i tan ben feta, no es malmeti. I aquí el Departament hi té molt a dir i a fer.

A continuació parlà l'Imma Tubella, la rectora de la UOC. Va fer una interessant recull de dades i d'estudis sobre els que, malauradament, no vaig poder prendre apunts. És llàstima que una persona que representa una universitat que es dedica a l'eLearning no hagués preparat ni una mica de presentació en pantalla (a l'auditori n'hi ha 3 de pantalles) que hagués facilitat la visulaització d'aquestes dades tan interessants.

Després en Francesc Pedró, de la OCDE, ens va mostrar una sèrie de dades sobre la situació actual en connexió i ús d'internet. En aquest cas sí que hi havia representació gràfica, tot i que en molts casos no prou aclaridora del discurs. Tant ell com el següent ponent, en Gregorio Casamayor director acadèmic (ost!, com jo!) d'IL3, ja havíen vingut a la primera jornada, la del 2007, i els recordava més innovadors i amb un missatge més fresc. Potser és que enguany jo també vaig més cansat. En Casamayor, que va dir que acabava de publicar un llibre (jo no tinc ni temps pel blog), va fer una presentació amb més preguntes que respostes, amb un fil un xic vague i amb un tros de pel·lícula de la Júlia Roberts inclòs, que es podria resumir en una frase: profes, no us deixeu prendre el vostre paper (dels pocs que ens queden) de prendre les decisions sobre l'ensenyament que oferireu. El que vèiem a la pantalla podria ser un exemple pel llibre de text: Com no ha de ser una presentació en pantalla i, al final, el cansament del propi orador va fer que un missatge prou interessant quedés un xic diluït.

Dinar a peu dret amb excés de calories i colesterol i manca de vegetals i vitamines. El cafè prou bo, però.

En acabat de "dinar" va haver-hi l'actuació d'en Genís Roca (què dir d'ell que no se sàpiga!) on es consciencià que en molt poc temps hem passat d'una societat rurla a una molt tecnològica, i que no ens hem de sentir culpables per no saber-ho fer anar tot a la primera. Que prou pena tenim.
Molt interessant, ben presentada i ben representada que diu la meva mare de les pel·lícules referint-se al treball dels actors. Va mantenir l'atenció de tota l'audiència en una hora perillosa i tothom va celebrar les sortides i els detalls més curiosos. Molt bé.

La darrera presentació venia sota el nom de "taula rodona" però en realitat eren 3 minipresentacions sobre temes diferents i no massa connectats:

• Pere Arcas de TV3 parlà sobre les realitats i desitjos del vídeo educatiu a la nostra, posant com a referent experiències britàniques, com ara les del Chanel 4
• Pablo Lara, director d'innovació de la UOC ens passà un parell de vídeos que ja coneixia i quan anava a parlar del que m'interessava (va dir que la UOC passa d'un model centrat en l'estudiant a un centrat en l'activitat) va fer-ho de pressa i corrents i vaig quedar-me sense saber què vol dir això i què és el transfolio i què té a veure amb l'avaluació. També parlà que el campus UOC disposa de blog, wiki i portafoli i que han deixat Second Life per un desenvolupament propi que el supera. Però no vam veure res.
• Francesc Pomés, el meu quefe, ho va fer molt bé, va dir coses molt interessants i el vam aplaudir moltíssim ;-) Va parlar de les dades recollides enguany sobre els nostres estudiants i llur satisfacció amb l'IOC. En resum: ens posen un 8, senyal que no ho fem malament del tot.

Va tancar la Jornada en Jordi Blanch resumint el que havíem vist i emplaçant-nos a continuar la nostra tasca.

Valoració molt personal: fluixeta. Els ponents, tret d'alguna notable excepció, no s'havien preparat la presentació al nivell que havia d'estar. L'IOC és un institut, però amb un nombre d'estudiants i nivell de servei al ciutadà que ja voldrien per a sí moltes institucions. No s'hi pot anar amb quatre notes, improvisar o fer segons què.

Si a la primera Jornada IOC la paraula clau va ser Moodle (i mireu on som ara) i a la segona web 2.0, la paraula d'aquesta tercera ha estat sens dubte twitter.

Alguns assistents vam crear allà mateix un hashtag informal de les jornades on molta gent que no van tenir la sort d'en Pedro Villarrubia, que pogué assistir-hi presencialment, ho varen poder fer via twitter. Espero que a les properes jornades es projectin els twits a les pantalles laterals de l'auditori del Cosmocaixa. Potser algun/a orador/a envermellirà en viu i en directe.