Moodle 2.0

Sí, ha trigat però avui (si no tornen a caure els servidors) es publicarà la beta del tan esperat Moodle 2.0. Esperat perquè tot i anar evolucionant poquet a poquet en les diferents subversions de la 1.9, ara, amb el salt a la 2.0, es farà certa la teoria evolutiva de l'equilibri puntuat segons la qual davant d'un potent desafiament extern (la web 2.0) l'evolució fa un gran salt i apareixen nous organismes més ben adaptats (el Moodle 2.0), mentre que en èpoques de pocs canvis externs l'evolució va molt més lenta.

Bé, deixem una de les meves teories preferides i anem al gra. Què hi ha en aquest Moodle 2.0? En el vídeo següent podeu veure'n els trets més distingits:



Anem a pams:

• Re-disseny de la navegació: desapareix la barra de navegació superior  que és substituïda per blocs en els quals apareixen les opcions i que permeten fer aparèixer una petita pestanya a l'esquerra o la dreta i que centra la visió en el contingut del curs. En un curs apareix en el bloc de navegació la llista de temes que té, cosa que dóna una visió global i permet accedir fàcilment al tema que sigui sense tocar massa la barra de desplaçament vertical del navegador. Hi ha un bloc de configuració del perfil que facilita l'accés a les dades personals del perfil d'usuari.
• Nou editor: el TinyMCE que ja coneixem de Mahara o d'eXeLearnig ha estat l'editor triat per aquesta versió. A més de les característiques clàssiques ara facilita l'accés a imatges del nostre compte de Flickr o dels vídeos de YouTube.
• Simplificació del llista de recursos: ara hi haurà Fitxer (per pujar fitxers des del nostre ordinador, assignar-los una llicència de publicació (CC) i enllaçar-los), Directori, Paquet de contingut IMS, Etiqueta, Pàgina (que pot ser de text o HTML) i URL per enllaçar webs externes.
• A la llista d'activitats també hi ha canvis. El més destacable per a mi potser és el fet que l'estudiant podrà enviar a un ePortafoli extern (Mahara o Googledocs) els fitxers que lliura en una Tasca.
• Els qüestionaris i Tallers han estat també re-dissenyats per fer-los més senzills de crear i configurar; sembla que el Taller ha estat refet des de zero.
• Un bon punt a favor de la nova versió és la millora dels blogs. Ara es podran associar entrades a cursos i afegir comentaris, una reivindicació molt antiga.
• Serà molt fàcil crear activitats condicionals: un estudiant no podrà realitzar una activitat B si abans no ha fet la A o no hi ha aconseguit una determinada puntuació. Es pot fer que l'activitat B, en aquests casos, resti oculta a aquests estudiants que no han fet (prou bé) l'activitat A. Hi haurà la possibilitat que les feines fetes apareguin marcades bé pel propi estudiant bé automàticament quan s'assoleixi una determinada condició.
• Bé, què dir de la nova wiki que preparava en Marc Alier and his boys? Que han arribat a la data de lliurament a corre-cuita, però hi han arribat tot i que encara queden "serrells" per acabar: migració dels vells wikis a la nova versió, integració de les qualificacions i valoracions amb Moodle 2.0, millora de la navegació, exportació dels continguts  i còpia de seguretat entre d'altres.

El que encara no sé és com han evolucionat els fòrums o si ho han fet. Recordo que hi havia una vella queixa que venia a dir que els fòrums, el cervell reptilià de Moodle, no havien evolucionat en la mateixa mesura que altres parts de l'organisme i que els mancaven actualitzacions tals com la possibilitat d'etiquetar posts o d'exportar fils o tot un fòrum (què passa si el curs té lloc bàsicament al voltant d'un fòrum on s'aprèn a través del diàleg?) . Veurem com ha quedat.

Aquest tema no queda tancat. Així que conegui més coses de Moodle 2.0 les aniré comentant. Però en tot cas: benvingut nadó! ;-)

Ensenyament aerostàtic

Un company de mates m'ensenyava l'altre dia una activitat del seu curs on l'estudiant podia triar entre dues opcions (les dades són inventades, no en feu cas):

• Opció A: Dos observadors A i B estan situats a 1600 m l'un de l'altre.  Just en la vertical d’un punt D situat entre tots dos roman immòbil un globus aerostàtic C. La visual dirigida del punt A al globus, C, forma un angle de  30º amb el terra, mentre que la visual dirigida del punt B al globus forma un angle de 45º amb el terra.  Es demana:a) Trobar raonadament a quina altura, h = DC, es troba el globus.
  b) Un cop trobada l’altura del globus, h, i les distàncies x = AD i 1600-x = DB (que haureu fet servir en el plantejament anterior), utilitzeu-les per calcular les distàncies de cada observador al globus (Distàncies AC i BC)
• Opció B: D'acord: ni s'està cremant, ni s'hi ha enfilat un gat. Però, ¿no creieu que igualment els bombers ens podrien deixar una escala per mesurar l'altura d'aquesta escultura? Doncs no. No ens la deixen. Com ho podríem fer?  Observeu aquesta fotografia d'un monument del Passeig de Colom de Bcn treta del Google Street view de la que volem esbrinar l'altura. Amb l'ajuda del Geogebra podem mesurar l'angle que formen els peus amb el punt més alt i que és de 25 i 30º respectivament. Acudim a GoogleEarth i amb l'ajut de la vista per satèl·lit mesurem la distància entre els peus del monument, que és de 16 m. ¿Em podríeu dir quant fa l'altura de l'escultura i quins passos heu seguit per calcular-ho? Feu un dibuix a escala d'aquesta situació. Comenteu el procediment i el resultat que heu obtingut (Feu servir el terme precisió).

Diferències entre opcions? Home, se me n'acuden algunes. En primer lloc la B contextualitza la situació i dóna sentit a allò que volem fer, utilitza les mates com a eina per resoldre casos autèntics i fa un ús intensiu i extensiu de les noves tecnologies. Resoldre-la permetrà aprendre matemàtiques i com treure més profit a les noves eines, però sobre tot donarà peu a què l'estudiant de forma autònoma torni a provar de fer un raonament i càlcul similars en altres situacions semblants de la seva vida, fet que interioritzarà el coneixement i permetrà l'aprenentatge real.

I què dir de l'opció A? Doncs això, que està a l'aire i és estàtica: és aerostàtica.

Avaluació punitiva

Segur que els que sou del ram més d'un cop heu vist amb vergonya i impotència com algun company de professió feia una avaluació punitiva. És a dir, utilitzava l'avaluació com un instrument de venjança contra un estudiant que, per la raó que sigui, no encaixava dins dels seus esquemes.

Exemples? Un de recent: una mestra i mare a la que segueixo a twitter explicava que els seu fill tenia qualificacions molt baixes amb "comentaris" del seu profe d'anglès i quan va anar en un intercanvi amb estudiants d'altres països va tornar amb el primer premi al domini de l'idioma.La mare, evidentment, blasmava d'un tal "professor".

Un altre cas? No se sap per quina estranya raó la meva filla va obtenir una nota molt baixa de la seva "tutora" en el Treball de Recerca de Batxillerat. Tan estrany va ser el cas que fins i tot el professorat es preguntava si hi havia algun error. Vam reclamar perquè teníem una anotació del mes anterior en què la "tutora" deia que seguia el treball amb normalitat i el director hagué de demanar a inspecció com resoldre-ho perquè mai s'havien trobat amb un cas semblant. La decisió salomònica seguí essent en contra l'estudiant sense ni esmentar que "potser" la professora s'havia equivocat. No s'havia equivocat, ho va fer expressament: la va castigar.

El que no entendré mai és què en treu un profe castigador d'una avaluació d'aquest tipus. Segurament els psicòlegs o els psiquiatres en podrien donar raó, però jo no ho entenc. Potser aquest acte d'autoritarisme fa sentir als mediocres més importants? menys mediocres?

Quines possibilitats de rectificació dóna una avaluació punitiva? Cap, és simplement un càstig per una acció passada que moltes vegades l'estudiant ni pot identificar. I quan es reben càstigs per causes desconegudes la reacció és protegir-se, retreure's, tancar-se per no rebre'n més perquè no saps perquè et castiguen. I si la cosa continua pot arribar a causar una deixadesa com a resposta a la pregunta Què faig malament perquè se'm castigui?

Jo crec en una avaluació que ajudi a l'aprenentatge, que destaqui els avenços,  que engresqui a continuar, que indiqui els punts on cal insistir i millorar i que serveixi per a continuar l'aprenetatge i ajudi a crèixer com a persona. No que castigui.

Jo crec en una educació com la que descrivia no fa massa en Pedro Villarrúbia al twitter:

La vieja educación es un viejo dragón que no sabe volar. Sólo sabe echar fuego y asustar a los niños. Cada día.

A veces le pintamos el lomo, lo ponemos brillante, incluso limpiamos sus alas. Pero no sabe volar. Sólo pide su ración diaria y escupe fuego.

Porque para volar el dragón educativo ha de saber mirar hacia delante, ha de soltar el peso de muchos siglos.Y no sabe, no quiere o no puede.

Quizás, aunque volase, ese dragón educativo viejo y feo no nos sirve ya. Quizás necesitemos una educación ligera, brillante, como un pájaro.

Y quizás no sólo uno, sino miles de pájaros educativos diferentes, capaces de volar en todas las direcciones de cantar y buscar conocimiento.

Dècades

A vegades em sembla que la meva vida professional ha transcorregut en cicles de, aproximadament, deu anys:

• els seixanta: la infantesa en blanc i negre (ai! aquelles setmanessantes tan dures!)
• els setanta: la primera feina de "botones" en plena adolescència, la lluita antifranquista, l'avorriment de la feina d'oficina, fer la carrera.
• els vuitanta: l'entrada a la Casa, treball i materials en alfabetització i neolectors, primers contactes amb la informàtica.
• els noranta: introducció de la informàtica (encara no se'n deien TIC ni TAC ni TUC) a l'aula de neolectors, treball professional cada cop més orientat a l'ordinador.
• els dos-mil: entrada de ple a Internet, molta formació de professorat i, finalment, aterratge a l'eLearning en el projecte que havíem presentat al 99: què més podia demanar?. Cerca i troballa de Moodle i immersió en ell: participació a la comunitat, creació de tutorials i, sobretot, evangelització a partir de la pràctica quotidiana. Cap al final, i sense buscar-ho, troballa de Mahara.

En aquesta dècada que comença penso que hi haurà un altre cicle, que el darrer s'està acabant però que el proper no sé cap on tirarà. Les coses que li passen a un tenen dues components: una d'atzar, d'estar al lloc adient en el moment oportú, i una altra de voluntat: posar-se al lloc adient en el moment oportú. No sé l'atzar cap on em durà, però no estic segur de quin serà ni el meu lloc ni el meu moment. Potser ja he tocat sostre i ara ja toca començar a relaxar-se i deixar pas als més joves.

123 nens de P3 de Sant Andreu sense escola de proximitat

Vet aquí que una vegada hi havia un poblet molt bonic, diguem-li per dir un nom Sant Andreu de Palomar, que vivia bàsicament de l'agricultura i la indústria. Però el temps passà i passà i els pagesos varen anar desapareixent a mesura que els camps eren ocupats per cases i vies ràpides. Més tard desapareixeren també els obrers quan els solars que ocupaven les fàbriques adquiriren més valor pels burgesos que no pas els productes que ells fabricaven.

Dues grans zones industrials s'han convertit darrerament en espais construïts: la Maquinista i la zona de la fàbrica de Colorants, ambdues a les ribes de les vies del tren.

Però, ai las! Quan es van fer les requalificacions dels terrenys i es donaren les llicències d'obres per construir l'enorme quantitat de pisos que s'hi han fet, algú es va oblidar d'un petit detall. Aquells pisos eren per a què hi visqués gent i ja sabem com són: els agrada tenir canalla. Ningú no va preveure que al mateix ritme a què s'habitaven els pisos caldria tenir preparats els mínims servis per atendre als habitants, per exemple: escoles.

L'any passat ja ens hi vam trobar: no hi havia escoles per als nens que havien d'iniciar l'escolaritat a Sant Andreu. Aleshores, correm-hi tots, es van arrenglerar quatre containers i, au, ja tenim, escola en barracons!

Enguany ha tornat a passar: hi ha 123 nens de P3 que no tenen escola de proximitat. Vol dir que, en el cas que es compleixin les optimistes previsions de l'ajuntament, els nens i les nens de 3 anys hauran d'anar d'una punta a l'altra del poble.

No m'estranya gens que en la darrera reunió d'afectats hi figuressin: pares, mares i avis de Sant Andreu. Són els avis els que hauran de dur els petitons a cole.

Evolució del nombre de posts publicats

Ara que quasi estreno bitàcola estic fent alguna modificació en la plantilla. He vist, pro, que em surt una estadística del nombre d'entrades publicades des del naixement d'aquest blog, dades que he representat en aquest gràfic:

Intentaré analitzar els trets més destacables. En primer lloc trobem una cert estabilitat durant els 4 primers anys. Però al 2007 hi ha una caiguda considerable, coincidint amb la meva incorporació a l'IOC. Sembla  que en lloc d'obrir-me a noves possibilitats i idees la feina diària m'hagués impedit fer res més. Això, però, arriba a nivells preocupants l'any 2009 amb una caiguda del  nombre de publicacions realment important. Aquesta caiguda del 2009 és paral·lela a la caiguda en el nombre d'articles en el lloc germà cataLaTeX on en tot l'any només hi vaig fer 8 articles, dels quals 3 foren escrits i publicats durant les vacances de nadal.

Quina conclusió n'hem de treure? Doncs que no ens hem de deixar ofuscar per la feina, que hem de treballar per viure però no viure per treballar. I que no hem de deixar que allò urgent ens impedeixi fer allò important. 

Propòsit pel 2010: recuperar els bons costums i seguir publicant entrades a la bitàcola i a cataLaTeX.

7 anys

Al febrer del 2003 arrencava la marxa aquest blog. Tot i que havia fet proves una mica abans, el blog en sí, amb entrades amb sentit, començà al febrer de 2003 tal i com podeu veure en l'arxiu. Des del primer moment me'l gestiona blogger però vaig aprofitar la possibilitat que brindava de tenir-lo desat en el meu propi espai web. El que feia, doncs, era escriure els posts des de blogger i, quan els volia publicar, aquest enviava al meu espai web d'xtec els fitxers necessaris per FTP. Molt bé, la cosa ha durat 7 anys.

Ara bé, a causa d'un atac hacker, a xtec han decidit canviar el port a través del qual es fa FTP. Cap problema si utilitzes un client, com ara Filezilla, on només cal canviar el número de port. Però, què passa si qui ho fa és blogger? Doncs que com diuen a la seva pàgina d'ajuda ells només ho envien pel port 21. Conclusió: blogger no m'actualitzarà més el blog a Xtec.

La solució és la que veieu: me n'he anat, amb un sol clic, a blogspot, l'espai de blogs del propi blogger. He triat un nom lliure (no és que m'agradi massa, però m'és ben igual) i he traspassat el contingut del blog. Automàticament ha publicat una entrada que tenia retenida en esborrany i tot funciona perfectament.

Em preocupa aquesta "alegria" amb què xtec tracta la seva "clientela". Cada setmana rebo al meu correu un parell de publicacions oficials no demanades. Però encara és hora que rebi un missatget amb una mínima explicació i propostes de soluciona a aquest canvi en el FTP. Que no ho fa servir ningú? Que és per a frikis? M'és ben igual, crec que els usuaris d'xtec tenim dret a rebre de primera mà aquest tipus d'informació.

I com que crec que això és un símptoma d'alguna cosa més greu, ja estic pensant en com migrar cataLaTeX i On se colga el dimoni, que ara viuen a phobos.xtec.cat, a un altre servidor. Molt em temo que les ments pensants deuen estar tramant el desmantellament de phobos. I com acostumen a fer, no avisaran fins l'endemà, quan no funcioni i sigui impossible recuperar res. Vull estar preparat.

Si hi ha ningú que em segueixi, si us plau, que actualitzi els marcadors i canviï la font dels RSS.