Mahara 1.5: un primer cop d'ull

Ja es pot provar la nova versió 1.5 de Mahara al lloc de desenvolupament http://master.dev.mahara.org/ i vet aquí les meves primeres impressions sobre algunes de les novetats que ens aportarà aquesta nova versió:

• Menús verticals a la barra de navegació. Ara, per exemple, deixant el ratolí sobre la pestanya Contingut se'ns despleguen les opcions Perfil, Fitxers, Diari,...
• Grups: més fàcil triar el tipus de pertinença dels grups que crearem incloent la possibilitat de fer recomanacions, amb un botó que envia un missatge de recomanació per unir-s'hi als amics.
• La possibilitat d'ampliar el cercle d'editors de les pàgines dels grups més enllà del propi grup.
• La existència de categories de grups: Pedagogia, Escola primària, Pares i mestres,...
• Trobo a faltar la possibilitat que els grups tinguin les seves pròpies Col·leccions (hi haurà col·leccions de pàgines del lloc?).
• Consola: apareix una My Inbox (La meva safata d'entrada) que mostra si hi ha missatges entrants. També apareix una secció (configurable con les altres) sobre els Temes que segueixo i l'activitat dels meus grups i amics. Amb la Navegació es poden llistar les diferents pàgines d'una col·lecció. També es poden afegir les pàgines de la Llista de seguiment (watchlist) o Les meves pàgines que podrà veure qui visiti el meu perfil/pàgina.
• Blocs de text a les pàgines: un tipus de bloc molt útil que permet inserir text a una pàgina i tractar-lo com si fos un artefacte reutilitzable en d'altres pàgines. Aquests bloc de text estan llistats (d'on es poden recollir) a la pestanya Notes de Contingut. És a dir, podem crear una Nota que després farem servir com a bloc de text en una o més d'una pàgina. I a l'inrevés, podem crear blocs de text que resideixen a Notes per a llur posterior edició o reaprofitament. Força interessant aquesta opció.
• El contingut extern que pot mostrar incrustat una pàgina queda més concretat en 3 aspectes: RSS externs, Media extern (Youtube, Teachertube, SciiVi, Google video, Glogster, Slideshare, VoiceThread, WikiEducator, Prezi, Vimeo i Voki) i Googleapps (Books, Calendar, Docs i Maps). I amb la facilitat de sempre per incrustar-ho.
• Finalment, la creació de pàgines segueix ara un ordre més lògic: primer donar nom, després editar la disposició, afegir-hi contingut, previsualitzar i al final compartir.

Podeu veure una mostra de les noves pàgines de Mahara seguint aquest enllaç.

De Writer a ePub: Writer2ePub

L'avantatge que té utilitzar formats oberts és que sempre hi ha algú que s'entreté en fer allò que vols. I ara mateix una de les coses que em volta pel cap és la creació d'ePubs, publicacions electròniques en format obert, a partir de qualsevol altra font (LaTeX, text, HTML,...).

Navegant navegant he tornat a una extensió per a LibreOffice (i OO.org) que transforma un document de text ben formatat -amb estils de paràgraf Encapçalament 1, 2 i 3- a un excel·lent llibre electrònic. Es tracta de Writer2ePub.

És molt senzill d'instal·lar: només cal anar a la pàgina web del projecte i descarregar el fitxer writer2epub.oxt que podem desar al nostre ordinador. Aleshores o bé fem un doble clic sobnre el nom del fitxer o l'obrim amb el LibreOffice (o OO.org). El mateix programa s'encarrega d'obrir-lo i instal·lar-lo. Com a resultat de la instal·lació trobarem 3 noves icones a la barra d'eines:

La icona de la i en blau permet editar el fitxer de metades de l'ePub (Títol, Autor, ISBN, etc). La de la P en vermell permet triar les Preferències, per exemple, quan tallar les pàgines amb els estils  Encapçalament o cada certa extensió. I finalment la icona de l'esquerra és que que transforma el fitxer .odt en epub.

Hem fet una prova amb un document formatat amb estils d'encapçalament, una imatge inclosa, llistes numerades i de pics i formatatge bàsic de text (negreta i cursiva). El resultat és força bo i ho podeu comprovar en els fitxers adjunts:

• fitxer font odt
• fitxer ePub

[Si no teniu cap lector d'ePubs i useu el Firefox podeu instal·lar-vos-hi l'extensió ePubReader]

Si necessiteu més informació sobre l'extensió Writer2ePub podeu visitar l'excel·lent documentació que l'autor ha redactat.

El món després dels LMS

Ara "és molta moda" carregar-se els LMS, els sistemes de gestió d'aprenentatge, el més conegut dels quals segurament és Moodle. La gent que mai havia donat accés als seus cursos de Moodle perquè probablement només hi penjava uords i pouerpoins són els que ara diuen que ha mort i que visca les eines 2.0 (i quan mires el seu número de tuits només té dues xifres).

Per trencar aquesta malsana tendència en Lou Pugliese, president de moodlerooms.com, el moodlepartner americà, ens explica la seva visió del futur dels LMS en l'article A Post-LMS World de la revista Educause d'aquest mes. Una visió que comparteixo en la seva major part. Anem a veure-la.

Ens diu que en el món de després dels LMS  aquests no quedaran obsolets, el que serà obsolet serà utilitzar només els LMS tradicionals per  avaluar l'adquisició d'aprenentatges. Fixeu-vos en el valor que li dóna a la paraula "només", que penso és la clau perquè ens ve a dir que cal incorporar al procés d'ensenyament i aprenentatge altres eines, altres avanços tecnològics (estem parlant d'elearning i persones adultes). I ja sabem que Moodle està en aquest camí.

Continua dient que en un món LMS 3.0 (ja veieu que no es talla ni un pèl) per obtenir millors resultats educatius caldrà transformar les "plataformes" LMS en ecosistemes d'aprenentatge, manllevant així el potent concepte biològic d'ecosistema que agrupa el conjunt d'éssers vius, el medi físic on viuen i, sobretot, les relacions de tot tipus que s'hi estableixen. En aquests ecosistemes es passarà de donar continguts a centrar-se en les demandes d'aprenentatge de l'estudiant.

Quins components tindrà aquest LMS sota demanda? Bàsicament en Lou Pugliese en cita quatre:

• Les xarxes d'aprenentatge a la web imiten el que passa a les que s'estableixen en el món físic, tot i que donen una independència i autocontrol a l'aprenent que les xarxes físiques no aconsegueixen facilitar.  A més, els aprenentatges que s'hi fan transcendeixen els límits de l'aula combinant el coneixement personal amb el coneixement públic.
• L'inteligència de l'elearning s'aprecia quan es passa d'un mer sistema de gestió a un altre on recollim dades significatives sobre sobre l'activitat acadèmica, el comportament de l'estudiant i el seu compromís amb allò que està aprenent. En la formació a distància el seguiment de les activitats d'aprenentatge és crucial, però en última instància els professors volem saber quins aprenentatges produeixen canvis de conducta positius reflectits en els resultats i en la seva aplicació al món real.
• La inclusió de continguts del núvol. Aquests dipòsits digitals dispersos per la xarxa, pel núvol, permeten crear una base àmplia de continguts, la seva reutilització, distribució i integració en cursos, canviant radicalment la naturalesa del disseny del pla d'estudis per al professorat que fins ara comptava només amb els del propi curs.
• La arquitectura oberta tant pel que fa a les plataformes com als continguts i l'accés a aquests continguts. Obert, com en el concepte de codi obert, significa que hi ha un cos de la propietat intel·lectual obert, ja sigui una plataforma tecnològica, el seu codi font, o l'accés global a continguts oberts que es poden aprofitar dins de la comunitat de persones que hi contribueixen.

Un disseny efectiu de l'aprenentatge a distància haurà de contemplar una infraestructura modular, senzilla i interoperable des de qualsevol sistema tecnològic clàssic o emergent (què passarà amb el mobile learning?) que permeti un aprenentatge actual, rellevant i, sobretot, atractiu i motivador. 


Em sembla que tenim Moodle per estona.

Moodlemoot 11

Enguany, i després d'una atzarosa situació que quasi ens deixa sense, s'ha celebrat la Moodlemoot Spain 2011 a Donosti els dies 14 i 15 de desembre.

En aquesta ocasió sí que hi vaig presentar una proposta de Taller, que es va fer el dimecres 14 després de l'acte inaugural, sobre la Tasca amb revisió per parells. L'organització havia instal·lat el mòdul en un Moodle 1.9, però sembla ser que els diferents mòduls instal·lats interaccionaven negativament entre ells de manera que no acabaven de funcionar del tot bé. El mateix els va passar als companys d'Xtec que presentaven el mòdul per geogebra (@raulf, @davidobrador, @sara_arjona,...). En resum, que el taller va funcionar fins a l'entrada com a profes per veure què hi ha de fer. Llàstima, perquè anava força bé i les valoracions dels assistents van ser, malgrat tot, força positives. Una activitat de coavaluació senzilla com aquesta sempre atrau força. Tanmateix tinc les meves reserves sobre la continuïtat a Moodle 2.0. El desenvelupador té ara més feina (és el coordinador de programadors de moodle.org) i no ho deu tenir en les seves prioritats. Bé, llàstima, però és només una eina i si cal en trobarem una altra (el taller?) que faci coses semblants.

Mootes11: Presentacion Tarea con revisión por compañeros (Peer Review Task)

View more presentations from Joan Queralt

El company David Pinyol @davidpi9  va tenir el seu temps dins la presentació genèrica anomenada Encuentro de PBL: Aprendizaje basado en problemas... amb gran èxit de públic i crítica. Encara ressonen els crits d'alegria de l'audiència quan va explicar com fer els condicionals a les fórmules de qualificació (substituint a l'IF...THEN) i els oh! i ah! en veure com es poden lligar treballs en grups amb fòrums i qüestionaris.





Bé, anem per ordre, comencem per l'acte inaugural a càrrec de Juan José Calderon (@eraser). Va començar molt fort amb una presentació original que va agafar a l'audiència freda i desprevinguda. Llàstima perquè feta de calent amb calent hagués estat molt més productiva. Tot i això se'n va sortir prou bé. La idea era presentar diferents maneres d'entendre el futur de l'aprenentatge a través de la tecnologia amb els nous dispositius (tablets, smartfons,...).

Després de dinar vaig assistir El portafolio electrònico en el aula de secundària (Qué aporta Mahara a Moodle) una presentació d'en Juan Ezeiza on explicava com fan el treballs en grups a Mahara al seu institut. Juan Ezeiza és traductor de Mahara a l'euskera i té una visió del futur d'aquest programa força interessant. Molt interessant i viu va ser també el debat que es produí després de la presentació on els participants presentaven pros i contres dels portafolis (és una feina extra, no està centrada en l'estudiant perquè aquest es busca eines alternatives, és el profe que s'ho pensa, Mahara és lleig i poc amigable, etc).

L'endemà, després d'assistir a un taller sense massa interès, vam anar a la videoconferència d'en Martin Dougiamas on ens explicà els seus plans per Moodle. Sembla que ha trobat un soci que li injectarà prou recursos com per poder treure una subversió de la 2 cada 6 mesos. Ara acaba de sortir la 2.2, al juny del 2012 sortirà la 2.3 i així successivament. Les novetats ja no seran tan radicals com en el canvi de 1.9 a 2 sinó que seran millores ens les diferents activitats i el propi funcionament.

En acabat del cafè, on la vaig poder saludar personalment, vingué la conferència de la Joyce Seltzinger (@catspyjamasnz) anomenada Moodle & us: incorporating social presence into your course design. Va presentar la idea que als cursos de moodle cal incorporar-hi la nostra petjada digital, en nostre PLE. Va presentar la seva feina i com anar introduint altres espais digitals on ens movem (blogs, fòrums, twitter, fb,...) a l'entorn d'aprenetatge. Una sala d'actes només mig plena per escoltar les idees més novedoses que es van sentir en tota la moot. Una llàstima, suposo que hi deuria haver problemes per quadrar agendes, però valia la pena escoltar el que la Joyce ens explicava. Va faltar temps, tot i que encara vaig poder plantejar-li una pregunta sobre la content curation, la darrera novetat en el tema.

La darrera presentació a la que vaig poder assistir va ser la dels companys i homòlegs andalusos de l'IEDA on en @pekechis en directe i l'Anna des de Sevilla  presentaven el treball fet en tutoria i el que aconsegueixen que facin els seus estudiants. Va ser força interessant perquè després de conèixer el que tenien al febrer d'enguany quan en Luisra Villalta  @luisra78 ens ho explicà a l'IOC, ara vaig constatar que segueixen un camí força productiu, de millora del servei cap a l'estudiant i que en molts punts convergeix amb el que seguim nosaltres. Una feina excel·lent de l'equip que des de la Consejería coordina l'Anibal de la Torre (@anibaldelatorre ) i dirigeix sobre el terreny en Manuel P. Báñez  (@ManuElpielRoja).

Abans d'agafar el tren, però, en Josi Sierra va fer una sèrie de vídeos amb entrevistes als assistents per al seu lloc conocity.eu, una de les quals va ser la que em va fer en Jordi Adell (@jordi_a) parlant sobre Mahara i portafolis. Aquest projecte d'en Josi,  conocity.eu, és força interessant perquè amb vídeos molt curtets presenta un panorama del que s'està fent ara mateix en educació força interessant. Un gran descobriment!

Si em demanéssiu que resumís en poques paraules aquestes hores tan intenses diria que, per una banda, Moodle està més viu que mai, que som nosaltres, les institucions que el fem servir, les que anem endarrerides (ben bé un any) sobre el que ens proposa i que Moodle pot anar perfectament acompanyat amb altres programes (Mahara) i mòduls (goegebra, peer review task serien exemples). I tot això per a què? Perquè els estudiants facin uns aprenentatges reals, treballant individualment o en grup, relacionant-se entre ells i amb altres que formen part de les seves xarxes socials. En resum, que Moodle està més viu que mai i que li queda encara molta feina per endavant.

No vull acabar sense parlar de l'organització. La Mertxe Badiola (@mertxejbadiola), l'Ainhoa Ezeiza (@ainhoaeus) i l'Iñaki Arenaza (@iarenaza), entre d'altres, han fet un treball enorme perquè aquesta Moot tirés endavant. Estic segur que s'han endut més d'un disgust, però ningú pot posar en dubte que al final se n'han sortit i han muntat un esdeveniment per sobre de l'alçada d'altres amb més mitjans. Eskerrik asko!

L'especialització del professorat

Acabo de llegir l'article Los profesores que no existen que tracta sobre com el professorat dels instituts de la comunitat de Madrid ha de impartir assignatures d'especialitats que no són la seva. La causa són les retallades de professorat i l'augment d'hores lectives imposades per la consejera del ram, seguint les ordres del seu govern, i que no són més que el tast del que se'ns acosta.

Al voltant d'això hi ha una qüestió que m'ha fet pensar. A veure si em sé explicar perquè no vull ferir cap sensibilitat, al contrari. Per una banda estem veient que el professor de mates ha de fer la visual i plàstica perquè li encanta la fotografia. Lògicament no podrà fer unes activitats tan enriquidores en aquesta àrea com les faria un especialista, però permeteu-me que deixi anar un pensament: Cal estar molt especialitzat en un àrea per impartir-la a la ESO? En aquest exemple potser el salt és molt gran, però que el professorat d'anglès faci llengua potser no ho és tant. O que un professor de ciències faci mates o química no ho veig tan complicat.

Afortunadament en el meu ram, la formació d'adults, no tenim tanta compartimentació d'especialitats i hi ha 3 àmbits: el de la Comunicació (que inclou totes les llengües) el Científic (amb les mates, totes les ciències i la tecnologia) i el Social (amb les diferents àrees de ciències socials i visual i plàstica). Un professor ha de poder impartir tot un àmbit, i així succeeix en la pràctica. Estic segur que en l'especialitat del professorat és on més profit se'n treu, però no dubto de la suficiència dels seus estudiants en les altres àrees de l'àmbit.

A més, hi ha el tema de les competències. En les reunions del meu centre està emergint constantment no tant la paraula com el concepte. Una professora de química està més preocupada perquè els seus estudiants acabin expressant-se bé i entenent el que llegeixen que no pas en què sàpiguen les fórmules dels compostos. I ho comparteixo plenament, crec que pels nostres estudiants adults assolir la competència en expressió i comprensió escrites els serà més útil que llegir H₂SO₄.

Potser, per sobreviure a aquestes retallades tan bèsties, el professorat dels centres ens replantegem què podem fer i com ho podem fer. Una de les conclusions que segur que en traurem serà aquesta que avanço: no hem estat formats en com ensenyar sinó en què ensenyar. I en aquest nou context als profes ens calen més recursos per ensenyar que no pas coneixements. Moltes vegades ho he dit: si tingués més recursos per crear activitats motivadores no tindria cap inconvenient en fer cap àrea de la ESO (llengua, socials, música...) tot i que la meva formació és científica. Al cap i a la fi el nivell final de la ESO és el mínim que es necessita  per sobreviure en el nostre temps, oi? I bé que sobrevivim.

Una altra conclusió a la que probablement arribem és que cal un canvi en el que ensenyem. Potser diguem prou als compartiments estancs, potser podem començar a plantejar-nos fer treballs més transversals, més basats en projectes, estudiant casos, fent activitats reals i avaluant l'adquisició de les competències (adéu 4'8!!). Estem parlant de la ESO, un nivell que només ha de formar bons ciutadans i no especialistes en enginyeria genètica inversa.

Il·lusió òptica

He aconseguit un Galaxy Tab 10.1, sí aquell que no es pot vendre a Alemanya:

Per uns és un telèfon amb connexió a Internet, de fet porta un targeta SIM d'una coneguda companyia telefònica. Per altres és un tablet amb multitud de prestacions, entre elles wifi, 3G i trucades de telèfon.

Qui té raó? Tothom. Aquest aparell és com aquelles il·lusions òptiques que no saps si és la cara d'una noia o un ikebana:

El sistema operatiu és l'Android Honeycomb i és notablement més ràpid i potent que el que tinc al meu telèfon.

L'aparell és còmode de llegir i fer anar, encertes sempre a la primera la tecla o el lloc de la pantalla on vols picar (amb els meus dits com botifarrons a vegades se'm fa difícil encertar amb mòbil). La pantalla és gran (7 polzades), no és pesat (mig quilo) i té les mides i pes d'un lector de llibres electrònics (m'hi instal·laré Aldiko).

Només necessito una mica de temps per anar-li trobant el punt, però em sembla que té poca cosa a envejar al parent un xic més gran de la casa de la poma ;-)

Com reiniciar un curs de Moodle amb profes però sense estudiants

Avui m'han plantejat aquesta pregunta: s'ha acabat el curs i volem que el facin estudiants nous. Però és un curs on entren molts profes no editors i no tenim ganes de tornar-los a introduir un a un.

La solució que he donat (ni bona ni dolenta, però que funciona) és aquesta:

1. Fem còpia de seguretat completa (amb usuaris però sense fitxers d'usuari) del curs antic.
2. Un cop fet restaurem el backup en un curs nou però desmarcant les dades d'usuari en les activitats. Clar, qui fa les activitats? els estudiants, per tant no apareixeran al curs restaurat. En canvi els profes, que no han realitzat les tasques ni han respost els qüestionaris, són restaurats i amb el rol que tenien en un principi.