Continuació de l'entrada
Quin és el propòsit de l'educació?
El meu tuit quan vaig veure la pregunta va ser aquest:
El propósito de la educación es el mismo que el del juego: crear simulaciones para después poder responder acertadamente . Ara que tinc temps i espai vull explicar-me una mica millor.
Per afició i per formació tinc un punt de vista de biòleg amb el qual analitzo i interpreto situacions des de la vessant de la història natural. Així per mi els éssers humans som primats que, generació rere generació, hem d'aprendre individualment els comportaments que ens faran reeixir en el nostre temps i el nostre entorn, és a dir, les conductes que ens faran sobreviure i deixar descendència perquè sembla que el nostre comportament instintiu és molt bàsic. Hi ha molts animals que tenen incorporats aquests comportaments als seus gens i no cal que aprenguin res, simplement han de desenvolupar la conducta en el moment adient i prou, però no és el nostre cas. Tots els individus de la espècies humana estem condemnats a aprendre. Però no ho fem sols, ho fem jugant al si d'un grup.
El sentit i la necessitat del joc, molt desenvolupats en els mamífers, és crear simulacions, crear situacions fictícies on un individu pugui posar a prova la seva conducta per tal que, sense fer ni fer-se mal, vegi quin és el comportament més adient. Si heu tingut mai un cadell recordareu com juga a mossegar la mare o als germans fins que aquests li fan entendre que prou, fins aquí has arribat, atura't. Així el cadell aprèn els límits de les seves accions sense fer mal als altres i sense que aquests li'n facin a ell i quan sigui gran, enfrontat a una situació real, estarà preparat per respondre.
Crec que el sentit de l'educació és el mateix: crear espais de joc, de prova, simulacions de situacions futures, on poder practicar les conductes sense sortir-ne escaldat. Els límits òbviament els posa el grup on té lloc aquesta educació i són els altres el que d'alguna manera els van posant: fins aquí pots arribar en aquesta situació, en aquesta altra pots arribar un xic més lluny. Així l'individu es va fent una representació mental dels seus límits i els dels altres perquè, repeteixo, crec que l'educació només té sentit al si del grup. No hi pot haver educació individual, com s'adona un que està envaint els límits dels altres? Un altre tema diferent és la formació: hi pot haver formació individual (puc entendre per mi mateix el teorema de Pitàgores i saber-lo aplicar més endavant) però no educació, que és l'aprenentatge del comportament social.
En aquest post vull ser positiu i pensant en el futur crec que l'educació, si de veritat vol preparar als nois i noies per sobreviure en una societat de la que no tenim ni idea de com serà, ha de crear simulacions prou àmplies, diverses, prou lliures com perquè les solucions que els estudiants hi trobin els siguin realment útils. Ja que no podem entreveure amb què es trobaran, donem-los eines perquè s'hi puguin moure amb comoditat, obrim-los el pensament, donem-los responsabilitats i preparem-los perquè siguin ells qui trobin les seves pròpies solucions.
Entrades
