Idees sobre avaluació i eportafolis

Abans no m'oblidi del que vam parlar:

• Si el que volem és avaluar competències hem de canviar el centre d'atenció a l'hora d'avaluar. Hem de mirar l'eportafolis perquè ha de ser el lloc on hi ha d'haver les evidències de l'aprenentatge.
• Naturalment que l'expedient acadèmic, les qualificacions obtingudes en els diferents cursos, forma part d'aquest eportafolis. Però n'és una part, no ha de ser l'únic que hem de mirar (que és el que estem fent ara mateix).
• Què hi ha d'haver a l'eportafolis? No solament una col·lecció de treballs, entrades de blog, enllaços o altres artefactes. Hi ha d'haver un fil conductor que lligui tot plegat. I aquest fil conductor l'ha de crear l'estudiant en la mesura que va reflexionant sobre el que ha fet i decideixi mostrar una cosa o altra.
• Una bona manera de propiciar la reflexió i la creació de l'eportafolis podria ser que entre el final d'un trimestre i el principi del següent des de cada curs s'encomanés una feina que s'hauria de fer a l'eportafolis (el campus és tancat). Aquest feina podria consistir, per exemple, en penjar un treball que un considera més reeixit (ara es perden milers de treballs en els reinicis dels cursos) explicant el procés de creació: un redacció, la resposta a un pregunta complexa, una fotografia, el meu primer full de càlcul, una imatge retocada, etc. També es podria demanar escriure o gravar la veu o la pròpia imatge fent una reflexió sobre el que s'ha après en aquell curs, ... Algun encàrrec que impedeixi que es faci de forma mecànica i que realment permeti l'estudiant pensar en el que està fent.

al cosmocaixa

Jordi Adell en accio

Published with Blogger-droid v1.6.7

es mejor el libro de papel. no hay nada como comprar y leer un libro de papel.

No vull comentar la notícia de La Vanguàrdia Una encuesta a alumnos de ESO que trabajan con portátil destaca que a la mayoría no le gusta el libro digital
perquè ja ho ha fet en Jordi Adell al seu blog al post Libros de texto digitales, la opinión de los alumnos. El que vull és comentar els comentaris a la notícia en el propi diari, un dels quals dóna títol a aquest post (quina joia!).

Em sembla que estem barrejant dues coses diferents, o no. A veure si em sé explicar. Una cosa és l'opinió que tots tenim sobre com s'ha d'ensenyar; aquí tothom té la seva i és la bona. Sembla que l'educació és un d'aquells temes sobre el que tothom pot opinar i sentar càtedra per molt forassenyada que sigui. Així, repassant els comentaris esmentats, hi ha qui es queixa que els nens el que han de fer és aprendre a llegir, escriure i les taules de multiplicar i deixar-se de rucades informàtiques. [Em recorda aquell paio que després d'exposar què és un eportafolis va deixar anar: El que han de fer els estudiants és estudiar i deixar-se de tonteries d'aquestes]. Un altre, que per edat segur que no va estudiar amb l'1x1, fa el comentari del títol. Tanmateix no deuria aprendre gaire amb el seu enyorat sistema, perquè ni capitalitza les frases ni les puntua (i dubto que sàpiga de què estic parlant).

L'altre concepte que barregem és l'aparent dicotomia entre el llibre digital i el llibre en paper (analògic?). Els nostàlgics diuen que enyoraran l'aroma i el tacte del paper imprès i que els costa llegir en pantalla. Els partidaris del format digital diuen que aquests llibres són encara els grans desconeguts i que quan entrin amb força (quan ens els venguin amb ganes, diria jo) descobrirem una nova manera de llegir, per tant, de pensar.

L'estudi que publica La Vanguàrdia és interessant perquè planteja una realitat desconeguda, l'opinió dels protagonistes, dels lectors (o no-lectors) de demà. Però per mi que barreja els dos conceptes. Què volem saber? Si els nens aprenen millor amb tecnologia? (m'esgarrifa pensar que puguin aprendre amb PDFs: és el mateix que fer-ho amb aquells apunts ciclostil·lats que jo preparava als 80). O volem saber quin format (digital/paper) és el preferit per nois i noies?

I un altre tema que no té res a veure amb tot plegat, però que regalima de l'article, és preguntar-se perquè es connecten els estudiants a Facebooks i companyies a les hores de classe. No serà per la mateixa raó que els adults ens connectem a internet en mig d'un acte públic, tipus reunió internacional? Que ens cansem i avorrim, vaja.

I això sí que ens ho hauríem de fer mirar: estem avorrint els estudiants tal com ens van avorrir a nosaltres. I si jo feia dibuixets a la part de darrera del llibre en papers (sí, aquell amb què s'aprèn tant), el jovent d'ara fa facesbooks i messengers.

quin és el propòsit de l'educació?

purpos/ed és un moviment ciutadà [darrere del qual no hi ha institucions, associacions, partits ni governs, només persones] que pretén generar un entorn de debat per promoure el canvi en els sistemes educatius partint d'una senzilla i inofensiva pregunta: quin és el propòsit de l'educació?

Aquest projecte sorgeix en el Regne Unit a iniciativa d'en Doug Belshaw i de l'Andy Stewart. A Espanya purpos/ed ES neix gràcies a la col.laboració entre Isabel Gutiérrez, Diego García, Francesc Llorens i Jaume Olmos.

La proposta de purpos/ed és iniciar el debat, fer créixer la comunitat i informar els que decideixen sobre la nostra educació sobre el resultat d'aquest moviment per millorar-la. És un pla de treball de 3 anys, durant el qual s'aniran actualitzant els objectius i els mecanismes tal com el moviment vagi avançant.

Ens proposen diverses vies de col·laboració, unes regles bàsiques de treball i un hashtag únic per a identificar les activitats a la xarxa d'aquest projecte: #purposedEs.

Tasca amb revisió per parells 2

La publicació del post ‘Peer review’: a powerful peer assessment tool for Moodle al blog I teach with Moodle d'en Frederic Nevers, m'ha animat a continuar explicant coses sobre aquest mòdul. Des del post anterior  hi he continuat treballant.

Per una banda ja està acabada i lliurada a l'autor del mòdul la traducció catalana. M'ha dit que la inclourà així que faci algun canvi més. Li vaig demanar si tenia plans per fer-ne l'actualització a Moodle 2.0 i em va dir: I do intend to create Moodle 2.0 version of the assignment type, but I'm not sure when (some time in the next few months).

Més coses. Vaig plantejar la possibilitat de posar-lo a prova a un grup d'examics (abans ho eren, ara ja em temen i defugen ;- ). Són: @oanglada, @catinabv, @abelcaldera, @tallerbea, @marionalinares @dpinol i @tinoserra. Vam muntar un curs de moodle on cadascun de nosaltres, amb el rol de profe, creava una tasca amb revisió per parells i també amb un usuari diferent amb el rol d'estudiant entrava  a fer les taques dels altres companys. Teníem un calendari per anar fent les diferents fases (lliurament de la tramesa, revisió i obtenció de la qualificació final) i ens hi vam cenyir força, cosa que ha facilitat la superació de la prova i , així, poder-ne veure el funcionament, què va bé i què es pot millorar i les possibilitats educatives. Realment ha estat una experiència força interessant veure què ens proposaven els "profes" i fer les feines. Un s'adona en aquests casos de les dificultats amb què de ben segur es troben els nostres estudiants reals quan els demanem alguna feina.

Hem estat parlant força d'aquest tipus de tasca i vet aquí algunes conclusions a què hem arribat:

• és una tasca a utilitzar en dosis homeopàtiques. Potser se n'hi podria posar una per trimestre, no gaire més. També pot ser interessant veure en l'itinerari formatiu de l'estudiant en quin curs se li presenta,  perquè seria possible que en algun curs no n'hi hagués cap perquè ja la faria en un altre.
• és una activitat de consolidació. Vol dir que només seria apta quan s'ha treballat algun concepte amb altres activitats, mai d'entrada. A més cal que ja existeixi un cert "esperit" de grup entre els estudiants per a què acceptin fer-ho de bon grat.
• és recomanable fer-la cap al final del curs, quan tant els coneixements com el grup estan ben assentats i és interessant fer una coavaluació.
• cal pautar molt bé el calendari d'execució. Aquest mòdul, a diferència del Taller, no permet marcar el calendari de les diferents fases, de manera que ha de ser el professorat qui ho faci.
• és molt important que els criteris d'avaluació estiguin ben redactats. No s'hi val a dir: "Està ben escrit" perquè això l'estudiant no ho pot apreciar i menys valorar. Millor seria: "S'ha passat el corrector ortogràfic" o "El text té un paràgraf introductori, un de desenvolupament i un de conclusions". Però és molt i molt difícil fer-ho bé! La manca de criteris bons i clars és el que més hem detectat en la prova i tots hi hem estat d'acord: és la part més difícil.
• s'hi han de posar pocs  criteris, hem vist que amb un màxim de 5 ja és suficient per

La conclusió ha estat que és una bona eina, que ens pot fer servei i que pot ajudar als estudiants a millorar el seu aprenentatge. L'hem passat als informàtics per a la revisió tècnica i posterior pujada al servidor de producció.

Coincideixo plenament amb la idea d'en Frederic Nevers: I strongly believe formative assessment is key to quality learning. (Crec fermament que l'avaluació formativa és la clau de l'aprenentatge de qualitat) i aquesta activitat ens hi pot ajudar força.

Post des de l'android

Aquest és un post de prova des de l'android

Published with Blogger-droid v1.6.7

Tasca amb revisió per parells

Darrerament un dels temes que més em preocupa és el de l'avaluació. No hi ha pitjor moment per a mi que el de l'avaluació dels meus estudiants. Sempre em queda el dubte de si ho hauré fet bé, si realment la qualificació que acabo posant és la justa. D'aquí que l'eportafolis sigui una de les eines que crec pot contribuir força a fer una avaluació més encertada de l'aprenentatge.

Per això em va interessar un tuit d'en @daibarnes on parlava de la Tasca amb revisió per parells. Vaig anar a moodle.org per descarregar-me el mòdul i el vaig instal·lar en un moodle de proves per posar-m'hi a conèixer-lo de seguida. La cosa funcionava i el concepte és interessant, de manera que el vaig traduir al català i ara he demanat a alguns companys que m'ajudin a provar-lo per acabar de veure com funciona, especialment des del punt de vista de l'estudiant. Si tot va bé molt aviat estarà al moodle de producció.

En què consisteix aquest nou tipus de Tasca? Ja coneixeu els tipus estàndard: en línia, enviament d'un fitxer i enviament de diversos fitxers; doncs ara hi podem afegir amb revisió per parells.

La idea és que quan es fa l'encàrrec de feina es presenten als estudiants els criteris amb què serà avaluat. D'aquesta manera l'estudiant ja sap què se li demana i què ha de fer per assolir la màxima puntuació. Bé, l'estudiant fa la feina i la tramet per ser avaluada.

 
Però aquí és on rau la gràcia de la Tasca amb revisió per parells: són els parells, els altres estudiants (en concret 2) i no pas el professorat els que anònimament revisaran el seu lliurament. I com ho fan? Doncs marcant quins criteris d'avaluació conté el treball i fent-li comentaris positius que l'encoratgin a seguir. Per exemple, si la feina és fer una frase completa, un criteri podria ser Comença amb majúscules i un altre Acaba amb un punt. Si un estudiant que revisa la frase  veu que comença en majúscula només ha de fer clic al criteri. I el mateix si acaba en punt. Però si no acabés, simplement no marca el criteri,  li pot explicar en els comentaris una solució al problema (Posa-hi punt!) i aleshores lliura la seva revisió.

Hi ha un sistema automàtic d'assignació de revisors a cada tramesa de manera que un estudiant rep 2 revisions i, al mateix temps, ha de fer 2 revisions a companys, a parells, per les que, a més, rep una puntuació que li atorga el professor.

Això vol dir que:

• són els parells, els companys, qui revisen i no pas el professorat.
• la puntuació de la tramesa d'un estudiant és el resultat de sumar la puntuació que obté per fer 2 revisions (si només en fa 1 té menys punts) més la puntuació aconseguida de les revisions dels seus companys.
• un estudiant no sap quins són els seus revisors ni tampoc de qui són els treballs que revisa i comenta.

Què ha de fer el profe? La feina més difícil de totes: redactar criteris d'avaluació que els seus estudiants siguin capaços d'aplicar en el seu treball i en les dues revisions que faran als seus companys. No és gens fàcil, ja us ho avanço.

També té una altre feina: resoldre conflictes. Què passa si un treball no s'ajusta als mateixos criteris segons els dos revisors. Seguint l'exemple: un revisor diu que la frase comença amb majúscula, però l'altre revisor diu que no. En aquest cas hi ha un conflicte que el profe ha de resoldre simplement entrant a la tramesa, marcant els criteris i fent un comentari.


El professorat també ha d'intervenir si un estudiant no està d'acord amb la revisió i comentaris dels parells perquè fa una marca. El profe ha de veure la tramesa i revisar i comentar el treball per aclarir-li a l'estudiant si la marca té raó de ser o no.

Finalment, el sistema ofereix la possiblitat al profe de traslladar les qualificacions provisionals a definitivas i publicar-les a l'estudiant.

Què us sembla la idea? A mi m'agrada molt. Com diu al seu blog en Dai Barnes la Tasca amb revisió per parells és com un Taller de moodle però més senzill. Algú dirà que 2 revisions són poques. Potser sí, però menys és res.

Tan aviat com acabi la traducció de les ajudes enviaré la versió catalana del paquet d'idioma ca_utf8 a l'autor per a què l'afegeixi al repositori. Però si de moment algú el vol (està quasi acabat) que faci clic aquí.