diumenge, 13 de març del 2011

es mejor el libro de papel. no hay nada como comprar y leer un libro de papel.

No vull comentar la notícia de La Vanguàrdia Una encuesta a alumnos de ESO que trabajan con portátil destaca que a la mayoría no le gusta el libro digital
perquè ja ho ha fet en Jordi Adell al seu blog al post Libros de texto digitales, la opinión de los alumnos. El que vull és comentar els comentaris a la notícia en el propi diari, un dels quals dóna títol a aquest post (quina joia!).

Em sembla que estem barrejant dues coses diferents, o no. A veure si em sé explicar. Una cosa és l'opinió que tots tenim sobre com s'ha d'ensenyar; aquí tothom té la seva i és la bona. Sembla que l'educació és un d'aquells temes sobre el que tothom pot opinar i sentar càtedra per molt forassenyada que sigui. Així, repassant els comentaris esmentats, hi ha qui es queixa que els nens el que han de fer és aprendre a llegir, escriure i les taules de multiplicar i deixar-se de rucades informàtiques. [Em recorda aquell paio que després d'exposar què és un eportafolis va deixar anar: El que han de fer els estudiants és estudiar i deixar-se de tonteries d'aquestes]. Un altre, que per edat segur que no va estudiar amb l'1x1, fa el comentari del títol. Tanmateix no deuria aprendre gaire amb el seu enyorat sistema, perquè ni capitalitza les frases ni les puntua (i dubto que sàpiga de què estic parlant).

L'altre concepte que barregem és l'aparent dicotomia entre el llibre digital i el llibre en paper (analògic?). Els nostàlgics diuen que enyoraran l'aroma i el tacte del paper imprès i que els costa llegir en pantalla. Els partidaris del format digital diuen que aquests llibres són encara els grans desconeguts i que quan entrin amb força (quan ens els venguin amb ganes, diria jo) descobrirem una nova manera de llegir, per tant, de pensar.

L'estudi que publica La Vanguàrdia és interessant perquè planteja una realitat desconeguda, l'opinió dels protagonistes, dels lectors (o no-lectors) de demà. Però per mi que barreja els dos conceptes. Què volem saber? Si els nens aprenen millor amb tecnologia? (m'esgarrifa pensar que puguin aprendre amb PDFs: és el mateix que fer-ho amb aquells apunts ciclostil·lats que jo preparava als 80). O volem saber quin format (digital/paper) és el preferit per nois i noies?

I un altre tema que no té res a veure amb tot plegat, però que regalima de l'article, és preguntar-se perquè es connecten els estudiants a Facebooks i companyies a les hores de classe. No serà per la mateixa raó que els adults ens connectem a internet en mig d'un acte públic, tipus reunió internacional? Que ens cansem i avorrim, vaja.

I això sí que ens ho hauríem de fer mirar: estem avorrint els estudiants tal com ens van avorrir a nosaltres. I si jo feia dibuixets a la part de darrera del llibre en papers (sí, aquell amb què s'aprèn tant), el jovent d'ara fa facesbooks i messengers.

dissabte, 12 de març del 2011

quin és el propòsit de l'educació?

purpos/ed és un moviment ciutadà [darrere del qual no hi ha institucions, associacions, partits ni governs, només persones] que pretén generar un entorn de debat per promoure el canvi en els sistemes educatius partint d'una senzilla i inofensiva pregunta: quin és el propòsit de l'educació?

Aquest projecte sorgeix en el Regne Unit a iniciativa d'en Doug Belshaw i de l'Andy Stewart. A Espanya purpos/ed ES neix gràcies a la col.laboració entre Isabel Gutiérrez, Diego García, Francesc Llorens i Jaume Olmos.

La proposta de purpos/ed és iniciar el debat, fer créixer la comunitat i informar els que decideixen sobre la nostra educació sobre el resultat d'aquest moviment per millorar-la. És un pla de treball de 3 anys, durant el qual s'aniran actualitzant els objectius i els mecanismes tal com el moviment vagi avançant.

Ens proposen diverses vies de col·laboració, unes regles bàsiques de treball i un hashtag únic per a identificar les activitats a la xarxa d'aquest projecte: #purposedEs.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Tasca amb revisió per parells 2

La publicació del post ‘Peer review’: a powerful peer assessment tool for Moodle al blog I teach with Moodle d'en Frederic Nevers, m'ha animat a continuar explicant coses sobre aquest mòdul. Des del post anterior  hi he continuat treballant.

Per una banda ja està acabada i lliurada a l'autor del mòdul la traducció catalana. M'ha dit que la inclourà així que faci algun canvi més. Li vaig demanar si tenia plans per fer-ne l'actualització a Moodle 2.0 i em va dir: I do intend to create Moodle 2.0 version of the assignment type, but I'm not sure when (some time in the next few months).

Més coses. Vaig plantejar la possibilitat de posar-lo a prova a un grup d'examics (abans ho eren, ara ja em temen i defugen ;- ). Són: @oanglada, @catinabv, @abelcaldera, @tallerbea, @marionalinares @dpinol i @tinoserra. Vam muntar un curs de moodle on cadascun de nosaltres, amb el rol de profe, creava una tasca amb revisió per parells i també amb un usuari diferent amb el rol d'estudiant entrava  a fer les taques dels altres companys. Teníem un calendari per anar fent les diferents fases (lliurament de la tramesa, revisió i obtenció de la qualificació final) i ens hi vam cenyir força, cosa que ha facilitat la superació de la prova i , així, poder-ne veure el funcionament, què va bé i què es pot millorar i les possibilitats educatives. Realment ha estat una experiència força interessant veure què ens proposaven els "profes" i fer les feines. Un s'adona en aquests casos de les dificultats amb què de ben segur es troben els nostres estudiants reals quan els demanem alguna feina.

Hem estat parlant força d'aquest tipus de tasca i vet aquí algunes conclusions a què hem arribat:
  • és una tasca a utilitzar en dosis homeopàtiques. Potser se n'hi podria posar una per trimestre, no gaire més. També pot ser interessant veure en l'itinerari formatiu de l'estudiant en quin curs se li presenta,  perquè seria possible que en algun curs no n'hi hagués cap perquè ja la faria en un altre.
  • és una activitat de consolidació. Vol dir que només seria apta quan s'ha treballat algun concepte amb altres activitats, mai d'entrada. A més cal que ja existeixi un cert "esperit" de grup entre els estudiants per a què acceptin fer-ho de bon grat.
  • és recomanable fer-la cap al final del curs, quan tant els coneixements com el grup estan ben assentats i és interessant fer una coavaluació.
  • cal pautar molt bé el calendari d'execució. Aquest mòdul, a diferència del Taller, no permet marcar el calendari de les diferents fases, de manera que ha de ser el professorat qui ho faci.
  • és molt important que els criteris d'avaluació estiguin ben redactats. No s'hi val a dir: "Està ben escrit" perquè això l'estudiant no ho pot apreciar i menys valorar. Millor seria: "S'ha passat el corrector ortogràfic" o "El text té un paràgraf introductori, un de desenvolupament i un de conclusions". Però és molt i molt difícil fer-ho bé! La manca de criteris bons i clars és el que més hem detectat en la prova i tots hi hem estat d'acord: és la part més difícil.
  • s'hi han de posar pocs  criteris, hem vist que amb un màxim de 5 ja és suficient per
La conclusió ha estat que és una bona eina, que ens pot fer servei i que pot ajudar als estudiants a millorar el seu aprenentatge. L'hem passat als informàtics per a la revisió tècnica i posterior pujada al servidor de producció.

Coincideixo plenament amb la idea d'en Frederic Nevers: I strongly believe formative assessment is key to quality learning. (Crec fermament que l'avaluació formativa és la clau de l'aprenentatge de qualitat) i aquesta activitat ens hi pot ajudar força.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Post des de l'android

Aquest és un post de prova des de l'android
Published with Blogger-droid v1.6.7

diumenge, 23 de gener del 2011

Tasca amb revisió per parells

Darrerament un dels temes que més em preocupa és el de l'avaluació. No hi ha pitjor moment per a mi que el de l'avaluació dels meus estudiants. Sempre em queda el dubte de si ho hauré fet bé, si realment la qualificació que acabo posant és la justa. D'aquí que l'eportafolis sigui una de les eines que crec pot contribuir força a fer una avaluació més encertada de l'aprenentatge.

Per això em va interessar un tuit d'en @daibarnes on parlava de la Tasca amb revisió per parells. Vaig anar a moodle.org per descarregar-me el mòdul i el vaig instal·lar en un moodle de proves per posar-m'hi a conèixer-lo de seguida. La cosa funcionava i el concepte és interessant, de manera que el vaig traduir al català i ara he demanat a alguns companys que m'ajudin a provar-lo per acabar de veure com funciona, especialment des del punt de vista de l'estudiant. Si tot va bé molt aviat estarà al moodle de producció.

En què consisteix aquest nou tipus de Tasca? Ja coneixeu els tipus estàndard: en línia, enviament d'un fitxer i enviament de diversos fitxers; doncs ara hi podem afegir amb revisió per parells.

La idea és que quan es fa l'encàrrec de feina es presenten als estudiants els criteris amb què serà avaluat. D'aquesta manera l'estudiant ja sap què se li demana i què ha de fer per assolir la màxima puntuació. Bé, l'estudiant fa la feina i la tramet per ser avaluada.
 
Però aquí és on rau la gràcia de la Tasca amb revisió per parells: són els parells, els altres estudiants (en concret 2) i no pas el professorat els que anònimament revisaran el seu lliurament. I com ho fan? Doncs marcant quins criteris d'avaluació conté el treball i fent-li comentaris positius que l'encoratgin a seguir. Per exemple, si la feina és fer una frase completa, un criteri podria ser Comença amb majúscules i un altre Acaba amb un punt. Si un estudiant que revisa la frase  veu que comença en majúscula només ha de fer clic al criteri. I el mateix si acaba en punt. Però si no acabés, simplement no marca el criteri,  li pot explicar en els comentaris una solució al problema (Posa-hi punt!) i aleshores lliura la seva revisió.

Hi ha un sistema automàtic d'assignació de revisors a cada tramesa de manera que un estudiant rep 2 revisions i, al mateix temps, ha de fer 2 revisions a companys, a parells, per les que, a més, rep una puntuació que li atorga el professor.

Això vol dir que:
  • són els parells, els companys, qui revisen i no pas el professorat.
  • la puntuació de la tramesa d'un estudiant és el resultat de sumar la puntuació que obté per fer 2 revisions (si només en fa 1 té menys punts) més la puntuació aconseguida de les revisions dels seus companys.
  • un estudiant no sap quins són els seus revisors ni tampoc de qui són els treballs que revisa i comenta.
Què ha de fer el profe? La feina més difícil de totes: redactar criteris d'avaluació que els seus estudiants siguin capaços d'aplicar en el seu treball i en les dues revisions que faran als seus companys. No és gens fàcil, ja us ho avanço.

També té una altre feina: resoldre conflictes. Què passa si un treball no s'ajusta als mateixos criteris segons els dos revisors. Seguint l'exemple: un revisor diu que la frase comença amb majúscula, però l'altre revisor diu que no. En aquest cas hi ha un conflicte que el profe ha de resoldre simplement entrant a la tramesa, marcant els criteris i fent un comentari.


El professorat també ha d'intervenir si un estudiant no està d'acord amb la revisió i comentaris dels parells perquè fa una marca. El profe ha de veure la tramesa i revisar i comentar el treball per aclarir-li a l'estudiant si la marca té raó de ser o no.

Finalment, el sistema ofereix la possiblitat al profe de traslladar les qualificacions provisionals a definitivas i publicar-les a l'estudiant.

Què us sembla la idea? A mi m'agrada molt. Com diu al seu blog en Dai Barnes la Tasca amb revisió per parells és com un Taller de moodle però més senzill. Algú dirà que 2 revisions són poques. Potser sí, però menys és res.

Tan aviat com acabi la traducció de les ajudes enviaré la versió catalana del paquet d'idioma ca_utf8 a l'autor per a què l'afegeixi al repositori. Però si de moment algú el vol (està quasi acabat) que faci clic aquí.

dimecres, 5 de gener del 2011

Android al mòbil

M'estava fallant el mòbil i davant la disjuntiva continuar amb les mateixes condicions i un telèfon nou o bé canviar a un telèfon més recent vaig optar per la segona. M'he passat a un sonyericsson Xperia 8 que corre sobre Android, un SO currat per Google sobre el nucli de Linux: quina meravella!

És com un micro-ordinador de butxaca perquè no solament telefona sinó que es connecta a internet. I amb això està tot dit, qui viu a la xarxa només tenint una connexió té accés a navegar, al correu gmail, a twitejar, marcar tasques al calendari de google,... A més, té ràdio FM, reprodueix mp3 i mp4, accedeix a mapes de google, et geolocalitza i pots marcar llocs amb el 4square, fa de GPS i em queda per descobrir això del bluetooth, l'intercanvi de fitxers per proximitat.

Porta força aplicacions de sèrie, però a més Android té un Market, un repositori "oficial" amb moltes aplicacions gratuïtes (i de pagament) que s'instal·len amb un parell de clics. Me n'he instal·lat algunes que són les que penso que utilitzaré més sovint:
  • Tweetdeck: el conegut lector de tuits que permet organitzar-los per columnes de cerques, etiquetes, llistes,...Imprescindible per sobreviure.
  • 4square: per marcar geolocalitzacions. Encara no li he trobat massa la utilitat, però de tant en tant fa gràcia saber on és determinat amic.
  • Weather forecast et diu el temps de 3 localitzacions. Jo hi tinc Barcelona, (Arrecife de) Lanzarote i Reykjavik, els 3 llocs del món on m'agrada viure.
  • Moon phase, un gadget que indica la fase en què es troba la lluna, els dies que falten per la nova i quants ne fa de la plena.
  • Google sky map: conforme vas movent el telèfon i apuntant parts del cl et mostra els astres que s'hi troben: genial.
  • Barcode scanner: una eina que hauria de venir de sèrie perquè reconeix codis QR en pantalla i permet descarregar gadgets, visitar pàgines web, etc.
  • eFile, un gestor dels fitxers del telèfon. Encara no li he trobat el truc, però amb el temps em pot ser força útil.
  • evernote: el gadget oficial del marcador web del mateix nom. Permet crear i sincronitzar via web notes, enllaços, pàgines web senceres, etc.
  • Jorte: sincronitzat amb google calendar i tasques permet mantenir l'agenda sempre actualitzada i no deixar-te res.
  • Notebook(free): un de molt elegant amb un tipus de lletra clàssic. Maco de veure, no sé si serà massa útil, l'he de provar.
  • Aldiko: un lector de llibres electrònics: epub, pdf, etc. No sé si en llegiré gaires, tot dependrà del nivell de diòptries amb que em quedi.
  • Voice Recorder: per usar el telèfon com si fos un gravador de memos. Ho des en format mp3 que pots desar, enviar per correu, adjuntar a un post...
De moment m'hi estic fent, suposo que així que el faci servir més m'adonaré de què em falta i de què em sobra. Seguirem informant en la nova etiqueta android.

Darreres aplicacions instal·lades:

  • Edició 28/gener: GDocs: ja ho diu el nom: els documents de Google doc al mòbil. Impressionant.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Vivències a la MoodleMoot 2010

Una mica tard, però no massa, faig un resum de les meves vivències en aquesta darrera Moodlemoot 10 celebrada a Logronyo del dijous11 al dissabte 13 de novembre. Com sempre és una visió totalment personal, parcial i gens objectiva: és com vaig sentir la meva moot.

El plaer va començar amb el viatge perquè anava acompanyat de dos molt bons amics: @catinabv i David Pinyol, a qui finalment vam convèncer (espero) d'obrir un blog on expliqui les seves troballes, que no són poques i que mereixen ser divulgades. Mai oblidarem el pas pel Meridià de Greenwich!




Vam arribar a Logronyo a l'hora de dinar, de manera que ens vàrem perdre la sessió inaugural, les xerrades d'en Marc Alier i en Martin Langhoff i les sàvies paraules d'en Martin Dougiamas. Llàstima! Però només arribar ja ens vàrem submergir en la voràgine de la trobada i vinga xerrar amb un i amb altre. A qui primer vaig conèixer va ser a l'Antonio Soto de Vigo amb qui vàrem parlar de cmpetències. El divendres a la tarda vaig assistir al seu Taller i la veritat és que va ser molt aclaridor i inspirador.

La tarda de dijous va començar amb el Taller 10 módulos de Moodle que no puedes dejar de conocer d'en David Sáez de la USAL. Força interessant, sobretot el fet de descobrir que, amb la pràctica, tots convergim cap als més útils: 5 ja els tenim instal·lats al campus. I una reflexió que se'm va acudir sentint-lo: Moodle no és un cementiri de PDFs, tot i que algú així s'ho pugui pensar.

Després vaig assistir a la miniconferència sobre l'associació "Moodle España". Certament és un tema sobre el que no tinc una posició clara: el meu cap diu que sí, que aniria força bé, però el meu cor, que n'ha passat de tots clors, diu que potser no. Veig avantatges i inconvenients i no trobo que els uns pesin més que els altres. Sóc un cagadubtes.

En acabat, soparet social de tapes pel carrer del Laurel. Impressionant la qualitat/preu de les tapes i el rioja.

L'endemà teníem la primera edició del Taller Módulo autoinscripción a grupos
Hi presentàvem el mòdul de Moodle que han creat l'@albertgasset i en Marc Català per donar forma a l'idea d'en David Pinyol. Molt resumit: volem treballar amb grups petits en un curs molt nombrós, o volem que un curs tingui agrupaments però que siguin els estudiants que triïn a quin es volen afegir i no pas el profe (que altra feina té, el pobre). El profe crea i posa nom als grups i agrupaments i afegeix una activitat "Tria grup" en la qual els estudiant veuen quins grups hi ha, si hi ha places lliures, [si es vol: qui hi ha, etc.] i tria grup amb un clic. Automàticament aquest estudiant queda inscrit al grup. Fàcil, oi? Si el voleu només cal que feu clic aquí.

Si heu estat prou atrevits o curiosos haureu vist que heu anat a parar a github, un lloc on compartir programari i on es poden trobar els projectes més punters (us he parlat de Mahara, oi?). Doncs bé després de molt pregar, i per facilitar-nos la presentació a la Moot, finalment es va començar a publicar programari desenvolupat a la casa i que penso s'ha de difondre al màxim. En primer lloc perquè és molt útil, està provat i dóna resultats; en segon, perquè està molt ben programat i té garantia de qualitat i tercer, perquè està pagat amb diner públic i ha de retornar a la comunitat. Estic molt content que arran d'aquesta Moot s'iniciï un procés de publicació de cosetes que s'han fet i que poden tenir força utilitat en altres llocs que utilitzen el mateix programari que nosaltres: Moodle, Mahara, Dokuwuki, etc.



El Taller va ser molt satisfactori pels assistents (jo només veia 5s als fulls de satisfacció que es passaven als assistents al final dels tallers), un parell d'administradors de sistemes ja ens el demanaven i nosaltres ponents ens ho vam passar molt bé.

Després vaig assistir a la presentació de l'Eva Gea de l'EAPC sobre bones pràctiques. Un altre cop em vaig sentir reconfortat: la majoria de bones pràctiques ja les estem duent a terme. Sembla que els usuaris avançats seguim camins paral·lels que parteixen de problemes similars per arribar a les solucions òptimes. Hauríem de parlar més entre nosaltres.

A la tarda Taller Competencias (resultados) amb l'Antonio Soto. Molt ben preparat i organitzat, hi vaig aprndre força coses sobre el mòdul Competències per al final concloure que promet molt, però malauradament està poc desenvolupat: s'hauries de poder categoritzar les competències i associar-les-hi subcompeteǹcies i indicadors per anar bé. Sembla, a més, que no són prioritàries per al Moodle 2.0, llàstima!


Sopar immillorable a la bodega amb Ainhoa @ainhoaeus i l'acabada de desvirtualitzar  Maite Goñi @euskaljakintza:


Dissabte vam fer la segona edició del Taller Módulo autoinscripción a grupos
Potser perquè molta gent ja havia marxat o perquè no ens vam saber "vendre" bé, no hi havia mssa gent i tot i par atenció no va ser una edició tan rodona com la primera. Tot i això vam poder despertar l'interès dels assistents i varen sorgir força preguntes i intervencions.

La moot va acabar amb la presentació de les conclusions per part dels organitzadors i el suggeriment per la propera edició: algun lloc d'Andalusia. Ja veurem com es concreta. En Jordi Adell va fer una intervenció en la qual va dir que muntar una Moot és cada cop més difícil i complicat perquè hostatjar 400 moodlers no és gens fàcil. Que potser caldria pensar en fer-ne més i de format més petit. Una idea força interessant i atractiva.




Si un dels plaers del viatge és tornar a casa en aquest cas es multiplicà. Quan tornàvem vàrem parar a dinar i ensopegàrem amb en Jordi Adell @jordi_a amb qui compartirem taula i conversa apassionant.

Ha estat una moot interessant i plena d'idees i retrobaments. Destaco els companys del CEAD Mercedes Pinto de Santa Cruz de Tenerife que van quedar tan encantats amb el taller de l'any passat que enguany han vingut  la moot i l'han disfrutat tant com jo.

M'hauria agradat poder assistir a altres tallers també, com ara el d'instal·lació de Mahara, que feia l'Iñaki Arenaza, o el de Moodle 2.0, o el d'audita el teu curs o molts altres, però el temps no dóna per més. Potser millor: així tinc l'oportunitat de mirar-m'ho ara amb més calma.

Conclusió: quan hi tornem? :-)