Castanyeres a Tenerife

De la mateixa manera que m'ha sorprès veure parades de castanyes a Tenerife amb una temperatura ambient de 25º, també m'ha sorprès, i força, l'acollida que ha rebut el taller sobre Moodle i competència digital que he fet al CEAD Mercedes Pinto de Santa Cruz de Tenerife.



Quan a final de curs passat l'Olga Díez va saber que aniria al CEAD Las Palmas a fer-hi un taller subre tutoria virtual, va aprofitar la mateixa convocatòria i em plantejà fer-los-en un sobre competència digital. Com que tinc massa coses al cap, durant l'estiu vaig estar preparant el de tutoria (amb Mahara) que vaig fer a principis de setembre a Las Palmas. Però un cop fet, em vaig dedicar a pensar què podria fer a Tenerife.

Sobre Moodle hi ha moltes coses dites i fetes i els que ja hi treballen tenen una certa pràctica amb els aspectes més bàsics. Per això, i d'acord amb l'Olga, vam dir de veure els aspectes diaris menys coneguts, com ara la inserció de multimèdia i so, les actvitats menys conegudes (wiki, lliçó i taller), la potència dels grups i els agrupaments, el meravellós món del llibre de qualificacions, les activitats condicionals i "tips and tricks" en general.

Han estat unes 16 horetes intenses de dedicació no sols meva, sinó dels participants que s'han bolcat d'una manera que no m'esperava. Tot el que els deia o feia fer els ha entusiasmat. Han fet la presentació personal en un Taller on han hagut de qualificar la de 3 companys. Han conegut les lliçons i han fet un treball en grup amb wikis. Han descobert que l'activitat que un veia, el seu veí de taula no la veia. Han vist com es categoritzen preguntes de qüestionari, elements de qualificació, entrades de glossari,... Com es crea una plantilla de l'activitat base de dades, com s'avaluen i comenten les entrades d'un glossari. En fi, un seguit de cosetes noves que s'aparten de l'ús més prosaic de Moodle, es a dir, dels recursos i els qüestionaris.

Jo només coneixia l'Olga, que ha estat la meva introductora i cicerone, però a partir d'ara tinc una colla d'amics i amigues a Tenerife. Aquest viatge ha estat per a mi també molt interessant, he descobert moltes coses i n'he après un munt. I això sense uns companys de la mida d'aquests no hagués estat possible, el meu agraïment més sincer.

Ep! I m'han donat a tastar coses tan bones com l'escaldón, uns pastissets de boniato i cabell d'àngel i gòfio amb mel de palma. Impressionant.

Moodlemoot 2009 a Madrid

Com sempre aquesta és la meva visió personal i esbiaixada de la Moodlemoot 2009 que s'acaba de celebrar a Madrid. L'escric a l'AVE de tornada per escurçar encara una mica més les dues horetes i mitja de viatge i aprofitant que encara en tinc el cap ple.


La meva moot ha estat un dia més curta perquè vaig afegir-m'hi el divendres 30 en lloc del dijous 29 que va començar. Ha estat curta però intensa tot i que enguany hi he participant com a públic. No hi he volgut presentar res, m'he estimat més assumir el rol de participant, escoltar, intervenir quan hi havia l'oportunitat, compartir el poc coneixement que encara em queda i deixar que flueixi. Potser l'any que ve tindré més ganes de presentar coses, però no enguany.

Només arribar em vaig acreditar i em van donar una cartera blava amb el logo de la trobada, el programa, el certificat explicava d'assistència, una samarreta de la moot i una tassa molt xula (els 40€ de la inscripció han donat per a molt). Com que ja tenia pensats i m'havia inscrit en els tallers des d'un bon inici vaig adreçar-me el primer. Penso que un dels encerts d'aquesta edició ha estat sens dubte el fet de transcórrer al voltant de tallers on la persona encarregada explicava la seva experiència, els talleristes la seguien i aplicaven directament a l'ordinador (molts netbooks en dansa) i compartien els seus coneixements. Molt millor que les clàssiques presentacions que acaben cansant per molt novedoses que siguin les coses que s'hi diuen. Aquest punt ha estat molt ben valorat en la unconference i esperem que a la propera edició es continuï en aquesta línia.

El primer taller va ser el d'en Marc Alier i companys sobre web services. Era força tècnic i adreçat a desenvolupadors, però els profans com ara jo en vam treure un parell d'idees clares. En la versió 2.0 de moodle (i en un backport a la 1.9.n) s'hi admetran els webservices, és a dir, moodle deixarà entrar a altres aplicacions a determinats punts de la seva base de dades de manera que s'hi podrà llegir i/o escriure informació. Una cosa semblant al que fan moltes aplicacions que entren a twitter i n'aprofiten informació emmagatzemada o bé en posen de nova. El taller va consistir en una petitíssima explicació per, a continuació, donar una aplicació de mostra que convenientment personalitzada creava usuaris a la BD d'un moodle de prova. Sembla, doncs que estem en el camí d'obrir moodle a la web 2.0 perquè aquests webservices seran independents de la versió de moodle i podran desenvolupar-se independentment.

L'hora del cafè de qualsevol acte és la millor de totes. No solament t'escalfes la panxa sinó que ho fas en companyia, retrobes amics, saludes coneguts i xerres pels descosits. Jo crec que un tipus d'acte al voltant d'unes tasses de cafè i alguna coseta per picar seria un èxit total.

El següent taller es titulava El dilema de l'apertura. En David Vidal i en Lluís Soldevila ens plantejaren una activitat de reflexió amb caràcter lúdic consistent en dividir els assistents en dos equips: els moodlers per una banda i els googlers per l'altra amb l'encàrrec de defensar a ultrança l'aplicació corresponent. Es tractava de veure que ni moodle és totalment constructivista ni absolutament tancat ni, per altra banda, google i les seves aplicacions vindran a donar totes les solucions a l'aprenentatge. Tant de bo aviat puguem reunir el millor dels dos mons.

El dinar va ser de nou una oportunitat de fer-la petar i compartir novetats, en aquesta ocasió amb la gent d'Xtec, la Sara i en Francesc, i moodlers de Barcelona com l'Ângels. Parlarem de projectes que s'engeguen, com ara Alexandria, el repositori de recursos moodle d'xtec acabat d'aparèixer i de projectes poc seriosos adreçats als mitjans i que mai veuran la llum. Es sempre un plaer poder parlar amb calma de tot plegat.

A la tarda taller de qualificacions amb la Lluïsa Nuñez. Dóna gust sentir parlar d'un tema a qui el coneix en profunditat i la Lluïsa aquest el domina. La Irene em va fer veure l'error que tenim als materials sobre el tema de la transformació escales personalitzades a valor numèric que no acabo de veure clar i que crec que amb les millores de la versió 1.9.6 caldrà estudiar com queda.

Després d'una xocolata amb xurros s'inicià una taula rodona amb el tema "Formes de col·laborar amb Moodle". A la taula diferents aproximacions al tema representades pel Jordi Adell, en Jesús Gonzalez Barahona, la Isabel Renedo, en Jordi Vila i en Mario impulsor/desenvolupador de la distro Max. S'explicà com es pot col·laborar amb Moodle des de reportar bugs Martin Langhoff) a traduir la interfície, passant per la traducció de documentació en lloc de redactar-ne de nova (Lluïsa) o donant ajuda en els fòrums. En realitat el tema anava generalitzant-se a "Formes de col·laborar amb el programari lliure" i si s'hagués de criticar potser s'hauria de dir que totes les veus anaven en el mateix sentit i que potser alguna de discordant hagués servit per esperonar un xic més als ponents i als assistents.

El sopar i els mojitos es varen celebrar en el teatre del Matadero. Segons l'Ismail Ali, el portantveus dels organitzadors, fins al setembre no van poder confirmar aquest espai i que l'han hagut de preparar i dotar d'infraestructura només en un parell de dies. Però s'ha de dir que se n'han sortit molt bé i que el fet de tenir espais oberts en un ambient creatiu com el que ha resultat del reaprofitament de l'antic escorxador és una de les altres claus de l'èxit d'enguany. El sopar, que vaig fer amb moodlers catalans (Isabel Varela, Rosa Mª Trias, ...) fou amenitzat per un duo musical i, al final de l'actuació se sortejaren diferents aparells informàtics que, com era d'esperar, no m'han tocat a mi. Però me n'alegro pels premiats/des. La festa continuà, però jo em vaig retirar cap a les dotze perquè estava llevat de de quarts de 5 del matí.

El matí ja de dissabte 31 ha començat bé amb la trobada a la cafeteria de l'hotel mentre esmorzàvem amb el Jordi Adell, l'Isidro Vidal i un parell de moodlers més. La conversa interessant ens ha fet córrer després per no fer tard a la moot.

Al matí només hi havia programat un taller de 10 a 12. He assistit al de Lecciones y Talleres de la Charo Fernandez. Un treball impressionant de preparació que desborda les dues horetes que durava, estructurat i ajustat en el temps. He de felicitar la Charo per la seriositat i professionalitat demostrada. Hem començat per les lliçons on hem fet una passejada ràpida i hem tingut l'oportunitat d'entrar en el nostre espai de pràctiques on hem completat una ramificació d'una lliçó que hi teníem preparada. Després hem passat als Tallers i què millor que entendre com funciona un taller que participar en un. La Charo ens havia preparat un taller on hem actuat com estudiants enviant una tasca (l'enllaç a una imatge de Flickr), ens hem autoavaluat i finalment hem avaluat la feina de tres companys. Tot això en uns tres quarts d'hora, increïble la feina prèvia que hi havia darrera. Un 10.

Després d'un ràpid cafè ha començat la unconference on, en realitat s'ha començat fent un emocionat agraïment a la feina que ha dut a terme tot l'equip d'aquest moot, des dels tècnics de so o vídeo fins als gestors administratius de la trobada. Després s'han donat paraules entre els assistents que han analitzat els punts a favor d'aquesta moot i els negatius (en realitat només un: el so dels espais que a vegades arribava als veïns). En Jordi Vila ha proposat que es creï una associació d'usuaris de moodle que es faci càrrec del domini moodlemoot.net i que pugui emetre certificats d'assitència i formació, una idea força assenyada i interessant. Particularment crec que les institucions més potents que usen moodle haurien de ser les primeres en posar-s'hi, més que res pels recursos que estalvien usant programari lliure. S'ha recomanat que segueixi el format d'aquesta per a propers edicions i no s'ha pogut donar el relleu perquè els candidats, la Universitat de Salamanca i la Consejeria de La Rioja, havien excusat la seva assistència. Però segur que un lloc o altre es farà.

En acabat ens hem acomiadat dels ressagats que encara corríem per allà i ens n'hem anat a dinar amb en Josep Verd a qui tenia ganes de saludar perquè l'any passat finalment no va poder venir a la moot. Està laboralment jubilat però segueix en la bretxa fent cosetes i aprofitant l'enorme potencial que encara té, que duri. I en acabat, passeget cap a l'estació i al tren cap a casa.

Resumint, una moot molt ben aprofitada en la qual he aconseguit el meu triple objectiu: saludar gent (molt interessant la xerradeta amb l'Iñaki Arenaza sobre Mahara), aprendre alguna coseta més sobre Moodle i, sobretot, passar-m'ho bé.

Taller Tutoría on line per al CEAD Las Palmas

Cap al mes de maig passat en Pedro Villarrubia em va proposar per a fer un taller semipresencial sobre Tutoria on line al seu centre, el CEAD Las Palmas de Gran Canària. Quan en vam parlar ja els ho vaig dir: en aquest moment tinc al cap renovar la tutorització dels estudiants a distància amb l'ús de l'eportafolis, de Mahara. Així que el taller parlaria de tutoria i d'eportafolis. Cap problema, van dir, endavant.

La meva idea és que a través de la tutoria es rebaixin els possibles problemes tecnològics que Mahara pugui plantejar (adscripció a grups, creació de blogs o de vistes, ús de la missatgeria, etc) per tal d'aplanar el camí cap a l'ús docent de l'eportafolis. És a dir, es tracta de utilitzar Mahara en la tutorització dels estudiants, crear grups amb els tutorats i la persona tutora per, d'aquesta manera, rebaixar la corba d'aprenentatge tan conceptual com tecnològica de l'eportafolis. Després, quan des de les àrees curriculars es decideixi quan, on i com utilitzar l'eportafolis, ja tindrem la primera passa feta: ningú no podrà dir que no sap com fer-ho, simplement ho farà i aprofitarem així tot el potencial comunicatiu de l'eportafolis.

El Taller va tenir una part presencial que vam fer al mateix CEAD de Las Palmas a l'illa de Gran Canària. Van ser tres dies intensos però molt interessants. No solament pel treball i la reflexió en grup fets al voltant de tema de la tutorització, sinó pel coneixement personal. Vaig conèixer força gent interessant del centre i vam aprofundir l'amistat amb en Pedro i la seva família, amb qui vaig tenir l'honor de compartir un dia de platja i natura a Maspalomas. També vaig conèixer un parell de twitters que segueixo (i em seguexien): la Lola Carreño i en Felipe Morales, veins de carrer amb en Pedro però que es van conèixer a través de twitter (qui ho havia de dir).



La part telemàtica del Taller s'acabarà a finals d'aquest mes. Vam plantejar una sèrie de tasques que no vam tenir temps de fer presencialment que s'han desenvolupat directament en els fòrums de Mahara, i l'encàrrec de feina consistent en fer una proposta pel Pla d'acció tutorial del centre.

Pel que porto llegit en els fòrums i treballs sembla que el taller ha sigut força útil. La tutorització al batxillerat no s'ha tingut mai massa en compte. Com a germà (germanastre?) petit de la universitat el batxillerat sempre ha suposat que els estudiants són prou madurs com per a no necessitar la presència d'una persona tutora, amb el professorat n'hi havia prou.

Però si des de la universitat ara es reivindica el paper de la tutoria, al batxillerat encara es fa més necessària, crec jo. Per això, partint d'una situació en què la tutoria té potser un caràcter administratiu o burocràtic, crec que he sembrat la llavor per transformar-la i fer-la efectiva. L'objectiu del taller era, ja els ho vaig dir de bon principi, fer-los reflexionar sobre la seva feina quotidiana i fer que se la replantegessin i miressin de trobar oportunitats de millora. Crec que n'han trobat moltes i, el que és millor, penso que les volen dur a terme. Si és així, haurà valgut la pena el Taller.

I jo? Què n'he tret de tot plegat? He après una pila de coses sobre tutoria on line, eportafolis i en especial sobre Mahara. Però per damunt de tot he conegut persones.

Necessito unes vacances

Avui he estat llegint l'article Web 2.0 Learning Environment: Concept, Implementation, Evaluation a la revista eLearningpapers i m'he adonat que necessito unes vacances mentals. L'article tracta sobre una experiència en una universitat alemanys utilitzants eines web 2.0 per fer l'aprenentatge.

Tot gira al voltant d'un wiki on professorat i estudiants centralitzen les seves intervencions. En aquest wiki, a més, hi queden reflectides, a través d'alimentacions RSS, les reflexions dels estudiants en els seus blogs d'aprenentatge, les aportacions que fan a la biblioteca a través de les cites bibliogràfiques de citeUlike i, finalment, les novetats sobre el tema recollides també per RSS de revistes i altres fonts. En conjunt es crea un PLE, és a dir un Entorn personal d'aprenentatge. Força interessant tot plegat.

La idea és que els entorns d'ensenyament aprenentatge actuals queden masa tancats, encotillats per dir-ho d'alguna manera, i aquestes noves eines obren l'aprenentatge a l'exterior i faciliten l'entrada i sortida d'informació i coneixement.

Però a mi aquest PLE m'ha recordat un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge que em vaig fer cap a l'any 2001 o 2002 i que encara podeu descarregar de la meva web (no llenço res jo) i que consistia en una sèrie de pàgines web estàtiques, creades a mà, amb enllaços a un fòrum extern comercial i gratuït. La interactivitat consistia en les intervencions als fòrums i en el que els estudiants m'enviaven per email i que jo ho penjava per FTP. Els resultats eren força bons, tot i que a un cost d'hores actualment inassumible. Però feia el fet. Ara que, ja podeu imaginar-vos el que vaig sentir en veure Moodle funcionant.

Però, clar, Moodle a la vista d'aquests PLE pot semblar dirigista, tancat, antiquat, poc 2.0 vaja. Jo no ho crec i us diré per què: ni aquest supermegawiki 2.0 ni Moodle ni PLEs. L'aprenentage es donarà en el moment en què tinguem uns estudiants als que puguem engrescar en aprendre (i aquesta és la nostra feina). Faran wikis, faran comunitat a citeulike o respondran un qüestionari de V/F, però si no som capaços de motivar-los amb activitats interessants i de qualitat ja podem plegar. Avui he estat veient alguns exemples de "webquests" i la veritat, no es diferenciaven en res a allò que s'ha fet sempre, això sí, amb enllaços a pàgines web. No és això, no ha de ser això.

No és la tecnologia, senyors, és l'educació (it's education, stupid!).

[Ho veieu com necessito unes vacances?]

Ubuntu One

Ubuntu One és un nou servei d'Ubuntu que consisteix en la sincronització de fitxers, en la computació en el núvol. Parteix d'un repositori web, al que es pot accedir a través del navegador web, i pujar, descarregar i gestionar fitxers. Però aquest servei web, a més, es complementa amb un client a l'ordinador (o millor encara, als ordinadors en plural) de l'usuari. D'aquesta manera, un cop instal·lat el client podem treballar amb una màquina, editar un fitxer localment i, en acabat, sincronitzar-lo amb el nostre repositori remot. Si després -i des d'una altra màquina- sincronitzem, el fitxer ara es trobarà en 3 llocs: el primer ordinador, el servidor web d'Ubuntu One i, finalment, en el segon ordinador. L'avantatge és que cada cop que sincronitzem un ordinador amb el servidor remot tenim 2 còpies idèntiques, que s'escampen a mesura que anem connectant la resta dels nostres ordinadors.


Però la cosa no acaba aquí. Es poden compartir fitxers amb altres usuaris que són invitats a fer-ho a través d'un simple correu electrònic) i la història es repeteix: un fitxer en l'ordinador de casa de la persona A, quan es modifica, es replica al servidor d'UbuntuOne i quan la persona B, que el comparteix, sincronitza el seu ordinador de la feina, el fitxer s'hi actualitza.

La idea és bona, molt bona. Tant que Canonical ofereix el serveix gratuït només fins a 2 gigues, a partir d'aquí el servei és de pagament.

La mala notícia és que és un servei beta que encara està molt verd. No acaben de funcionar massa bé ni el client ni la sincronització. De moment no s'hi poden confiar documents importants perquè els podem perdre amb excessiva facilitat. Com?: treballo a la feina sobre un fitxer, el sincronitzo amb el servidor però té un problema, arribo a casa, obro el meu ordinador i sincronitzo, amb la qual cosa em trobo un fitxer malmès. L'endemà a la feina m'oblido de guardar una còpia del fitxer correcte i sincronitzo: la versió malmesa aixafa la correcta i perdem la feina feta.

Burocràcia

Llegia l'altre dia al diari un article d'opinió que deia que els catalans estem perdent l'esperit emprenedor que ens caracteritzava i ens estem "funcionaritzant", és a dir, cada cop més preferim una feina al sector públic a la llibertat de l'autoocupació i la innovació. Des que el vaig llegir que li dono voltes i ahir ho vaig tenir ben clar: l'autor té tota la raó, ens estem adormint i burocratitzant en el pitjor sentit de la paraula. Vegeu els dos exemples que van succeir ahir al meu voltant.

Una amiga meva ha fet una tesi doctoral a costa de molts esforços i ahir finalment la lliurava (ja sabeu que jo m'esperaré a què em donin el doctorat honoris causa, si de cas; passo de fer tesi). Problema: una nova disposició diu que els membres del tribunal han de ser d'universitats diferents i dels que ella proposava n'hi havia dos de la mateixa (com si les universitats fossin sectes amb obediència cega a no-sé-quin líder). La solució era, naturalment, no lliurar la tesi i esperar a complir aquest requisit. La noia, desesperada, va moure's tan de pressa com va poder (jo l'anava seguint pel twitter) i, finalment, trobà un doctor d'urgències que acceptà estar al tribunal. Tot solucionat, però el disgust el va haver de patir ella.

La pregunta és: tan difícil és treballar una mica bé i tenir les coses ben claretes i per escrit des d'un bon principi? Perquè si no és així potser que tots plegats ens saltem les regles, oi? Fa ràbia veure com les normatives sempre van en contra nostra. És aquella actitud amb què justifiques el que algú se salti el peatge quan hi ha retencions o la que tenien els francesos que "perdonaven" que els treballadors segrestessin fins aconseguir un bon acord els patrons de les empreses que els volien acomiadar i liquidar el negoci.

L'altre exemple de burocràcia galopant el vaig tenir a Reus, on vaig anar a predicar la paraula sagrada (Moodle) entre el professorat del Departament d'Agricultura. Hi ha un noi, en Gabriel, que em recorda una mica a mi: des de fa temps s'ha entossudit a millorar l'ensenyament amb l'ús, entre d'altres metodologies, de Moodle. Ells treballen amb un aplicatiu d'aquells privatius, tancats i antiquats on introduir un canvi representa 10 dies d'enviar i rebre correus, fer i acceptar un pressupost exorbitant i, finalment, veure que el que demanaves t'ho han fet al revés. Desesperant.

Però ell no es desanima i ja fa temps em va venir a veure per a què li ensenyés això del Moodle. Quan va veure amb quina facilitat s'administra, es gestionen cursos, materials i activitats i es té el control de tot el procés va quedar impressionat i es va jurar tenir-ne un. Ara, al cap de quasi bé dos anys, ha aconseguit el permís d'Agricultura per a què que el Departament d'Educació doni als seus centres espais a agora i gaudir, així, de Moodle. No és el que volia, un servidor php al seu Departament , però déu n'hi do. Això sí, va haver de passar per tot el que jo vaig passar el 2003 quan demanava a l'aleshores Departament de Benestar social d'on depenia la formació d'adults un espai d'aquests per posar-hi el primer Moodle i et em miraven com a un extraterrestre per acabar dient-te que no, que això no era possible ni entrava als seus plans.

El seu disgust aflorà quan alguns profes li demanaren que, si s'havia d'usar Moodle, des del seu servei es fes una normativa que d'alguna forma obligués als centres a usar aquest entorn acabat d'aconseguir. Els explicà, amb molt bons arguments però amb contundència, que Moodle i altres innovacions educatives no es poden imposar, que s'hi arriba per convenciment si es creu que s'aprèn col·laborativament. I que de cap manera s'ha lluitat tant per acabar fent-lo normatiu. Qui vulgui usar Moodle que ho faci i qui no vulgui, que segueixi amb el que té.

I és que la màquina burocràtica és la més reticent al canvi i això, ara mateix, es tradueix en por a les TIC. Com, si no, s'explica que la web de la Llei d'Educació de Catalunya, aprovada pel Parlament el passat 1/juliol/2009 tingui com a novetat una notícia del novembre de 2008?:

Els buròcrates veuen les TIC com una eina que els ha caigut a sobre i que han de portar com puguin, però ni hi creuen ni es molesten a conèixer-les. A ells els agrada allò que deia el meu avi: poca feina i ben pagada i el demés són collonades.

3a Jornada IOC

Per a Mi, que per a mi no l'hagués fet.

Com cada final de curs des que la IOC és la IOC ahir dimarts 30/juny/09 se celebrà al Cosmocaixa la 3a Jornada IOC. Com tot en aquesta vida té clars i obscurs, però cal aprofitar les dues cares per aprendre'n i disfrutar.

Va obrir la Jornada el Director general, en Josep Francí, fent una mica de resum de com veu ell, des del seu lloc, l'evolució de l'IOC. Va destacar l'excel·lent feina feta i, això és d'agrair, la del professorat en general. Un creixement tan espectacular en tan poc temps per força ha de provocar tensions, com el provoca el creixement de les dents d'un nadó. Ara el que toca és mirar que tota aquesta feina, i tan ben feta, no es malmeti. I aquí el Departament hi té molt a dir i a fer.

A continuació parlà l'Imma Tubella, la rectora de la UOC. Va fer una interessant recull de dades i d'estudis sobre els que, malauradament, no vaig poder prendre apunts. És llàstima que una persona que representa una universitat que es dedica a l'eLearning no hagués preparat ni una mica de presentació en pantalla (a l'auditori n'hi ha 3 de pantalles) que hagués facilitat la visulaització d'aquestes dades tan interessants.

Després en Francesc Pedró, de la OCDE, ens va mostrar una sèrie de dades sobre la situació actual en connexió i ús d'internet. En aquest cas sí que hi havia representació gràfica, tot i que en molts casos no prou aclaridora del discurs. Tant ell com el següent ponent, en Gregorio Casamayor director acadèmic (ost!, com jo!) d'IL3, ja havíen vingut a la primera jornada, la del 2007, i els recordava més innovadors i amb un missatge més fresc. Potser és que enguany jo també vaig més cansat. En Casamayor, que va dir que acabava de publicar un llibre (jo no tinc ni temps pel blog), va fer una presentació amb més preguntes que respostes, amb un fil un xic vague i amb un tros de pel·lícula de la Júlia Roberts inclòs, que es podria resumir en una frase: profes, no us deixeu prendre el vostre paper (dels pocs que ens queden) de prendre les decisions sobre l'ensenyament que oferireu. El que vèiem a la pantalla podria ser un exemple pel llibre de text: Com no ha de ser una presentació en pantalla i, al final, el cansament del propi orador va fer que un missatge prou interessant quedés un xic diluït.

Dinar a peu dret amb excés de calories i colesterol i manca de vegetals i vitamines. El cafè prou bo, però.

En acabat de "dinar" va haver-hi l'actuació d'en Genís Roca (què dir d'ell que no se sàpiga!) on es consciencià que en molt poc temps hem passat d'una societat rurla a una molt tecnològica, i que no ens hem de sentir culpables per no saber-ho fer anar tot a la primera. Que prou pena tenim.
Molt interessant, ben presentada i ben representada que diu la meva mare de les pel·lícules referint-se al treball dels actors. Va mantenir l'atenció de tota l'audiència en una hora perillosa i tothom va celebrar les sortides i els detalls més curiosos. Molt bé.

La darrera presentació venia sota el nom de "taula rodona" però en realitat eren 3 minipresentacions sobre temes diferents i no massa connectats:

• Pere Arcas de TV3 parlà sobre les realitats i desitjos del vídeo educatiu a la nostra, posant com a referent experiències britàniques, com ara les del Chanel 4
• Pablo Lara, director d'innovació de la UOC ens passà un parell de vídeos que ja coneixia i quan anava a parlar del que m'interessava (va dir que la UOC passa d'un model centrat en l'estudiant a un centrat en l'activitat) va fer-ho de pressa i corrents i vaig quedar-me sense saber què vol dir això i què és el transfolio i què té a veure amb l'avaluació. També parlà que el campus UOC disposa de blog, wiki i portafoli i que han deixat Second Life per un desenvolupament propi que el supera. Però no vam veure res.
• Francesc Pomés, el meu quefe, ho va fer molt bé, va dir coses molt interessants i el vam aplaudir moltíssim ;-) Va parlar de les dades recollides enguany sobre els nostres estudiants i llur satisfacció amb l'IOC. En resum: ens posen un 8, senyal que no ho fem malament del tot.

Va tancar la Jornada en Jordi Blanch resumint el que havíem vist i emplaçant-nos a continuar la nostra tasca.

Valoració molt personal: fluixeta. Els ponents, tret d'alguna notable excepció, no s'havien preparat la presentació al nivell que havia d'estar. L'IOC és un institut, però amb un nombre d'estudiants i nivell de servei al ciutadà que ja voldrien per a sí moltes institucions. No s'hi pot anar amb quatre notes, improvisar o fer segons què.

Si a la primera Jornada IOC la paraula clau va ser Moodle (i mireu on som ara) i a la segona web 2.0, la paraula d'aquesta tercera ha estat sens dubte twitter.

Alguns assistents vam crear allà mateix un hashtag informal de les jornades on molta gent que no van tenir la sort d'en Pedro Villarrubia, que pogué assistir-hi presencialment, ho varen poder fer via twitter. Espero que a les properes jornades es projectin els twits a les pantalles laterals de l'auditori del Cosmocaixa. Potser algun/a orador/a envermellirà en viu i en directe.