Atom i github

Llista d'accions a executar per treballar amb Atom directament sobre un repositori a Github

Qüestions prèvies:

1. El paquet GitHub for Atom ja ve instal·lat al Core des de la versió 1.8.
2. Caldrà posar-lo en comunicació amb GitHub perquè aquest ens doni un "token", una clau d'accés, per permetre que Atom faci els commits a GitHub.

Inici d'un repositori

En local

1. Creem el directori al nostre ordinador
2. Amb Atom creem el fitxer README.md L'editor ens identificarà que estem escrivint el markdown de Github

A GitHub

1. Creem un nou projecte
2. Inicialitzem git en el directori en local i fem el primer commit:

touch README.md 

git init 

git add README.md 

git commit -m "Escrivim un comentari" 

git remote add origin https://github.com/jqueralt/NomDelRepositori.git 

git push -u origin master

en la darrera acció ens demanarà el nom d'usuari de GitHub i la contrasenya, les escrivim i puja el fitxer a GitHub

Tornem a Atom i des del menú Packages cliquem a GitHub: això obre dos nous panells, un per veure els commits que fem i pujar-los i l'altre per veure en quina branca del repositori som:

En el panell Git podem veure:

1. Els fitxers que han canviat i encara no s'han desat.
2. Els fitxers que estan a punt de ser estatjats.
3. L'espai per escriure el comentari del commit
4. Botó per fer el commit (=push)
5. Els commits que ja s'han fet.

En el panell GitHubb veiem:

Quan desem algun canvi en un document i cliquem el botó Commit to master caldrà, però, que toquem a la barra inferior per fer push i pujar els canvis a GitHub:

Trucs per GitHub

1. Crear un fitxer .gitignore que fa que git ignori fitxers del directori (no en faci el seguiment)  amb determinades extensions. Serveix perquè git faci el seguiment només dels fitxers amb contingut. Doneu un cop d'ull a un exemple de .gitignore per a projectes LaTeX.
2. No fer un commit cada cop que es desa el document. Val la pena fer-ho només al final d'una sessió de treball o d'un canvi molt important.
3. 
   

Atom, un molt bon editor de text

Què és Atom?

Intal·lació a Ubuntu

1. Descàrrega del paquet deb de https://atom.io/download/deb
2. Obrir una línia de comandaments a la carpeta on hi hagi el paquet deb descarregat i escriure:

# Install Atom
sudo dpkg -i atom-amd64.deb

# Install Atom's dependencies if they are missing
sudo apt-get -f install

Actualització de versions

Per actualitzar la versió cal repetir la instal·lació inicial. Els paquets caldrà també actualitzar-los però dins el programa.

Jornades IOC 10 anys

Qui té un amic té un tresor. Així que qui en té tants és l'home més ric del món:

Gràcies a vosaltres!

Ep! i jo també tenia preparada una pechakucha que no vaig posar per no endarrerir-nos més:

Intent d'autobiografia -1- La nit dels temps

Vaig començar a treballar en formació d'adults potser el 76, al que després esdevindria l’Escola d’adults del Clot, a l'Associació de veïns del Clot-Camp de l'Arpa. Recordo que jo anava a estudiar a la universitat i, baixant pel carrer Muntanya a buscar el metro vaig veure un anunci que deia:  Es busquen voluntaris per fer classes d'adults. 

Jo estudiava Biologia a la UB, a la Pl. Universitat, i com tenia clar que m’acabaria dedicant al tema de l’ensenyament perquè m’agradava, doncs vaig entrar a preguntar. Es tractava d'unes classes que es feien així, amb voluntaris d’allà del barri,  i que preparaven per a la prova lliure del Graduat escolar. M'hi vaig afegir.

Aleshores ens van deixar uns locals de l’escola Dovella, que està allà a Mallorca-Muntanya, en  l'edifici d'un antic convent que abans en deien Les monges de deu, perquè jo soc del barri aquell i allò havia sigut una escola de monges, les monges de deu, perquè demanaven deu cèntims per posar una injecció, i quan les monges van morir o van marxar, no se què va passar amb les monges, allò ho va ocupar una cooperativa de mestres que en aquells moments hi havia, i van fer l’escola Dovella.

Després l’escola Dovella ha passat a ser publica també, quan van passar totes aquelles escoles catalanes del CEPEC que van passar a la Generalitat. En aquell moment del que parlo encara era cooperativa de mestres i pares, i allà al menjador fèiem les classes quan a la tarda plegava la canalla, cap a les 7, de 7 a 9 o així.

Jo hi anava un o dos dies a la setmana, i allà vaig conèixer per exemple al Salvador Claret, després a la Pegaso i vam començar tot el rotllo aquest de la pedagogia de l'alliberament i demés. Encabat vam sortir d’allà, van arribar el Juanjo i el Félix, ja com a mestres de la Generalitat, i els hi van donar els locals del col·legi que hi havia allà al Clot, al carrer del Ter, també a la nit. Era una escola molt vella, i anaven traient els nens cap a uns locals nous. Ara no recordo com es deia l’escola, l’escola de primària encara existeix allà al carrer Aragó, però allò era un edifici molt vell al carrer Ter, i allà vam començar.

Després jo me’n vaig anar a la mili, i quan vaig tornar a principis del 8,1com que no tenia feina, vaig tornar-hi a veure què feien, i també vaig donar un cop de mà. I en una d’aquestes, això deuria ser
cap al març del 81, em van dir que buscaven profes, o sigui, que la Generalitat volia agafar la gent que estava fent de col·laboradora a les escoles d'adults i que tenia la titulació, i fer-los mestres de la casa.

Van fer una mena de concurs de mèrits, i havies de portar la documentació, bé, la titulació, després un certificat de l'ajuntament conforme estaves col·laborant durant no se quant de temps.

Hi havia sis places en total. Bé, hi havia una per al Clot, i resulta que la plaça per al Clot, el dia que havien de donar les places a mi em van donar la plaça, però la del Clot havia desaparegut i l’havien
canviat per La Perona, que la Perona era allà al barri de les barraques que hi havia al que era la Ronda de Sant Marti, i ara serà l’estació de l’AVE de La Sagrera.

En aquella època continuava el conflicte amb l’Administració. Me’n recordo d’haver anat a parlar amb el Delegado del Ministerio, amb els profes i tots els alumnes, perquè ens donessin uns locals decents. Si, era la guerra.

Vaig entrar a l'Escola d'aults de La Perona el 81, i ens en vam anar d’allà perquè ja ho tiraven tot a terra el 89. Quan ens en vam anar, el curs 89-90, érem tres profes. I com que ja es desmuntava la Perona, ens en vam anar al Besos, al barri del Besos, allà a la Rambla de Prim que teníem un “xiringuito playero” de l’associació de veïns que ens deixaven els locals, i quan l’ajuntament va fer, no recordo quin any seria,
potser per les olimpíades el 92-93, que van fer el Centre Cívic del Besos, doncs ens van deixar tota un a planta del centre cívic per a l’escola d’adults Martinet de Nit.

Actualització de la versió d'Sphinx

Si ja tenim instal·lat Sphinx però volem tenir la darrera versió estable podem actualitzar-la amb pip, l'instal·lador de paquets de python amb l'ordre:

sudo pip install sphinx --upgrade

Per saber quina és la versió d'sphinx instal·lada, o per comprovar que s'ha actualitzat escrivim:

sphinx-build -h
o bé
sphinx-build --version

Què fer després d'actualitzar Ubuntu

Vet aquí la llista de programes que m'he d'instal·lar després d'actualitzar la versió d'Ubuntu:

• synaptic: per instal·lar fàcilment els programes i paquets que calgui
• dropbox: per sincronitzar amb el servidor remot i altres ordinadors
• java: per fer anar LibreOffice
• calibre: per la gestió de la biblioteca de llibres electrònics
• shutter: per capturar imatges i editar-les
• vlc: per reporduir vídeo i música de qualsevol format
• LaTeX: per editar textos de qualitat
• kile: possiblement un dels millors editors de LaTeX (i més) del món.
• filezilla: per gestionar per FTP i SSH fitxers en servidors remots
• leafpad: l'editor de text mínim en recursos i màxim en servei
• radiotray: per sentir la ràdio mentre treballem
• gtkipod: per gestionar el contingut de l'ipod, que com tot a can apple fot el que li dóna la gana i no obeeix les lleis humanes.
• carpetes de colors a nautilus: http://foldercolor.tuxfamily.org/
• sphinx: el fabricant de documentació de qualitat amb python

Hasta per pensar-hi!

Thanks Martin!

Navegant per l'interior de la documentació creada per Sphinx

En aquest article veurem algunes de les possibilitats que ofereix el llenguatge de marques RST  i Sphinx per generar enllaços i dreceres a l'interior de la documentació que crea.

Referències internes

Una referència interna ens remet a un altre punt de la documentació on es tracta el tema del que estem parlant. La solució més habitual és un text del tipus: Tal com es pot veure a la Secció... o bé Trobareu més informació a ... En tots els casos apareix un hiperenllaç que quan cliquem a sobre ens porta a l'altre punt del document.

Per aconseguir-ho primer hem de marcar la secció-objectiu on apuntarà l'enllaç amb una etiqueta amb aquesta sintaxi:

.. _NomEtiqueta:

Títol de la secció
---------------------
Ara ja podem anar al punt on volem posar la referència i escriure, per exemple: Trobareu més informació a :ref:`NomEtiqueta`
Quan processem amb Sphinx aquest codi generarà l'enllaç de manera que podrem clicar i anar a l'objectiu on apunta la referència (la secció Cos en aquest exemple):

Generar l'índex

La Taula de continguts d'un document es genera automàticament a partir de les seccions de cada capítol o bé marcant-les manualment amb la directiva toctree, tal com vam veure a l'anterior entrada Estructura dels documents amb Sphinx.

Però l'Índex es genera automàticament a partir de les entrades que marquem manualment perquè hi surtin. Per això cal que, a mesura que anem escrivint el text i vulguem que una paraula aparegui a l'índex, la marquem amb aquesta sintaxi: 
:index:`paraulaperl'índex`

Quan generem la documentació automàticament ens apareixeran a la pàgina Índex totes les paraules que hem determinat que hi surtin sota la lletra de l'abecedari corresponent:

Observi's que a l'exemple hi apareix sota la paraula entrada la paraula índex o sota índex la paraula entrada. Això és així perquè s'ha marcat un concepte amb duess entrades d'índex amb l'ajut d'aquesta sintaxi:
:index:`entrades d'índex <pair: índex; entrada>`

A l'Índex també hi apareixen de manera automàtica tots aquells conceptes que haguem definit sota la directiva de glossari, com ara la paraula entorn:
.. glossary::

   entorn
      Una estructura on... 

Notes al peu

Finalment veurem com crear aquestes petites explicacions sobre un terme que es fan al peu de la mateixa pàgina. No tenen massa sentit en el format de pàgina web, però sí l'adquireixen quan la sortida generada per Sphinx és un document imprimible en format PDF o LaTeX (per passar-lo més endavant a PDF).

El procés és un xic manual tot i que Sphinx s'encarregarà de generar el superíndex i l'enllaç. Primer de tot escrivim aquest codi al punt on volem que aparegui la crida a la nota al peu:
[#notaalpeunúmero]_

i al capdavall del document hi posem el contingut de la nota:

.. [#nota1] Lorem ipsum

El resultat de processar amb Sphinx  és aquest:

Estructura dels documents amb Sphinx

Quan encetem un projecte de documentació amb Sphinx només seguint les indicacions bàsiques veurem que cada fitxer es converteix en un capítol. Dins d'aquest capítol, amb la formatació RST d'encapçalaments,  podem crear seccions i subseccions. Però, com podem incloure subdocuments dins d'aquesta estructura?. En altres paraules, com dibuixem l'arbre de continguts del document? Com aconseguim una pàgina inicial com aquesta?:

La clau resideix a la directiva toctree (literalment l'arbre de la taula de continguts). Una directiva a RST i a Sphinx és un bloc genèric de marcatge explícit i serveix per indicar quan introduir una imatge, un avís, blocs HTML i altres elements al cos del document. Per exemple, per fer aparèixer una imatge en un punt del document RST escrivim la directiva image:

.. image:: foto.jpg
   :height: 100px
   :width: 200 px
   :scale: 50 %
   :alt: text alternatiu
   :align: right

En concret la directiva toctree fa que en aquell punt del document hi aparegui una taula de continguts a base de documents relacionats amb ell. Per exemple, la pàgina índex de l'exemple té una directiva toctree que inclou 3 documents principals o Capítols:

.. toctree::
   :maxdepth: 3

   #:numbered:

   #:caption: Taula de continguts

   introduccio
   cos
   conclusio

on maxdepth defineix la profunditat de la Taula de continguts (fins al nivell 3, encara que usualment és fins a 2).
numbred numerarà els capítols a la Taula
caption és el títol de la Taula, per exemple "Aquí hi trobaràs..."

Si volem que d'un capítol, com ara Cos, pengin diferents documents o subcapítols, només cal que hi tornem a posar una directiva toctree. Per exemple al document que genera el capítol Cos hi ha la directiva:

.. toctree::
   :maxdepth: 2

   cos1
   cos2
   cos3

I al document cos3 s'hi ha inclòs la directiva:

.. toctree::
   :maxdepth: 2

   cos31
   cos32

D'aquesta manera es poden anar niuant uns documents dins dels altres i construir, finalment, l'arbre de continguts.

PS:
1.- El tema d'Sphinx utilitzat a l'exemple, ITCase, es pot descarregar de https://pypi.python.org/pypi/itcase-sphinx-theme/0.2.0

2.- Per catalanitzar-ne els peus i altres detalls només cal entrar al seu directori del nostre ordinador: /home/joan/.local/lib/python2.7/site-packages/itcase_sphinx_theme/itcase

3.-+info: Restructured Text (reST) and Sphinx CheatSheet

Els èxits dels passats sistemes educatius

Per la meva avançada edat em va tocar cursar el Batxillerat del Pla del 64 . Es distingia de l'anterior -que va cursar mon germà i del qual no vaig poder aprofitar massa llibres, vés per on- en la introducció d'allò que en deien la "Matemàtica moderna" que consistia en explicar a nens de 10 anys la teoria de conjunts. Teoria que vaig entendre i fruir quan cursava COU amb 18, però no abans. Recordo que els títols en castellà dels llibres de mates eren  Grupo o Cuerpo i després he entès que feien referència a l'estructura dels conjunts respecte a les operacions que s'hi poden definir.

Que t'expliquessin les fraccions no com a trossets de pastís, que és el més habitual, sinó com a classes d'equivalència no ajudava massa a entendre-les, però què hi havíem de fer. Vivíem en la darrera dècada del franquisme i poc s'hi podia dir. Rectifico: vivíem en la dècada anterior a la mort del dictador, que el franquisme encara dura.

Aquell Batxillerat es caracteritzava, entre moltes altres desgràcies curriculars, per l'existència de dos exàmens anomenats de Revàlida que es feien un cop superats el 4t i el 6è curs. Així, jo tinc el 6è de Batxillerat i revàlida. Gran cosa.

Ara no faré una llista exhaustiva de les diferents lleis d'educació que han vingut després, però les que més han durat o han donat més tema de conversa han estat la Llei General d'Educació, que va introduir l'EGB i el BUP, i la LOGSE que va elevar als 16 anys l'escolaritat obligatòria amb l'ESO. La darrera, però, és la LOMQE, la llei Wert vaja, que com a màxima novetat retorna als exàmens de revàlida, a la memorització, a la religió catòlica avaluable (perquè no l'hinduisme?) i a la segregació per aptituds.

És a dir, tornem al passat. I amb quins criteris ens poden vendre aquest retorn? A veure, si els actuals dirigents del país tenen la meva edat o són un pèl més vells vol dir que van passar pel vell Batxillerat del què parlava a l'inici, el de les revàlides. Doncs si aquests senyors només poden exhibir com a èxit propi haver enfonsat caixes d'estalvi, empobrit un país, cobrir-se de corrupció i augmentar les ganes de marxar-ne, com podem dir que els seus estudis sí que formaven i els posteriors no? Que els que ells van cursar eren bons i els que van venir després espatllaven les criatures? Com poden dir-nos que amb el retorn de les revàlides els estudiants estaran més formats. Per fer què? El mateix que ells?

No vull establir una correlació directa entre exàmens de revàlida i ineptitud política, però potser algun matemàtic serà capaç de fer-ho.

La formació d'adults a distància i els centres presencials: 1 - moodle

Aquest divendres passat vaig tenir l'honor, juntament amb el company @tinoserra, de presentar la formació a distància que fem a Catalunya als companys de les escoles d'adults d'Alacant, en una jornada organitzada pel Cefire d'Alacant al CFPA Joan Lluís Vives d'Ibi.

A les trobades de mestres, encara que hi vagi a presentar el que fem,  sempre s'aprèn (i molt) dels companys. Difícilment aplicarem fil per randa el que es fa en un altre lloc, això no m'ha passat mai ni quan estava en una escola presencial i sentia el que feia una altra. El que sí que em passa és que se'm mobilitzen les neurones i el pensament em va a cent.

Aquest dia vaig sentir les experiències dels companys en centres presencials del País Valencià que no fan coses massa allunyades de les que fan les escoles d'adults a casa nostra. Formació de base (alfa, neo i certif, que en dèiem), GES, proves d'accés, valencià i el programes J, que són els ensenyaments no-reglats que molts cops s'ofereixen amb la col·laboració d'altres entitats locals o a través de l'Associació d'alumnes.

Els problemes d'aquells centres són els mateixos que els d'aquí i són els de sempre, amb el temps la formació d'adults no ha millorat massa. El que per a mi sempre ha caracteritzat aquesta branca de l'educació, però, és l'empenta del professorat que hi treballa. Malgrat les dificultats el professorat d'adults sempre hem estat capdavanters en quasi bé tot. En la introducció de portafolis, en els treballs col·laboratius i per projectes, en l'ús intensiu de les tecnologies,... I això segueix.

Moodle és la meva segona casa, és el segon lloc on passo més hores al dia. Ja sé que hi ha qui l'ha enterrat cent vegades i escoltant els companys en algun cas jo també ho hagués fet i, fixeu-vos en el que diré ara, potser ho hagi d'acabar fent d'aquí a no massa, i no per ganes, sinó per reacció.

Fins no fa gaire l'administració educativa valenciana oferia als centres allotjament gratuït per a moodle i altres programes basats en php-mysql, com ara joomla . Però a causa dels forats de seguretat aquest espai es tanca. Ja sé que la millor manera de protegir un ordinador és tenint-lo tancat (xist) però hi ha maneres molt vàlides de seguir oferint servei sense negar-lo, tot i que sembla que no és el cas. Com alternativa s'ofereix als centres la utilització d'una "plataforma" anomenada mestre@casa. Visiteu la secció Webs de centre, penseu en moodle i reprimiu una llagrimeta.

Desapareixeran les aules virtuals. Milers i milers d'euros i d'hores de formació i d'aprenentatge amb moodle llençats per no oferir una alternativa vàlida com ho és, per exemple, àgora.

Però queda un petit reducte gal (no es pot anar contra corrent ni contra els temps). Les associacions d'alumnes no formen part de l'administració, són entitats independents que presten un gran suport als centres d'adults i, quan un d'ells pensa que al 2014 ja no es pot passar sense una aula virtual, li donen un cop de mà i cerquen un servidor comercial amb un bon suport.

Entenc els desesperats de moodle, entenc que blasmin moodle quan esperen que els doni servei i veuen que les pàgines no baixen, que triguen moltíssim, que se'ls talla la connexió a mitja feina... M'ha passat i sé com se sent un. Però cal identificar les causes i posar-hi remei. Moodle és ràpid si les connexions són ràpides i l'allotjament és bo. He treballat amb moodles allotjats a l'altra punta de món amb una rapidesa increïble. Per tant, no és moodle: és on viu i com ens arriba.

Per això, si es creu en moodle, en el que fa, i es vol fer servir en condicions,  cal prendre decisions i buscar solucions. N'hi ha, creieu-me.

Instal·lació de temes a Sphynx

Tot i que sphynx porta uns quants temes per defecte, tenim la possibilitat d'utilitzar-ne de nous bé creats per alguna institució bé per algun programador individual.

Podem trobar-los fent una cerca a l'índex de paquets de Python: PyPI - the Python Package Index. Això ens donarà una llarga llista no solament de temes sinó de connectors que es poden afegir a  sphynx.

Un de força interessant és el tema que utilitzen els documents allotjats al lloc Read the docs (basats en sphinx) ique es troba en el paquet sphinx_rtd_theme. És molt fàcil d'instal·lar si es té prèviament instal·lada l'eina d'instal·lació de paquets de Python pip, només cal escriure en un terminal l'ordre:

pip install sphinx_rtd_theme

Un cop instal·lat a l'equip per poder-lo fer servir amb els nostres documents només cal que afegim al nostre fitxer conf.py les següents línies:

    import sphinx_rtd_theme

    html_theme = "sphinx_rtd_theme"

    html_theme_path = [sphinx_rtd_theme.get_html_theme_path()]

Compte Xtec a gmail

Si centralitzeu tot el vostre correu en un sola bústia de gmail i hi llegiu també el correu d'Xtec a partir d'ara, i cada 6 mesos, us veureu obligats a canviar la contrasenya.

Com que d'una vegada per l'altra ens oblidarem de com vàrem fer-ho el darrer cop vet aquí un petit recordatori per no perdre-hi massa temps.

1.- Entrem al nostre compte de gmail i fem clic a la rodeta de configuració (1) i del menú triem un altre cop Configuració.

2.- Se'ns obrirà aquesta pàgina en la qual cliquem a la pestanya Comptes (2) i veurem els que llegim en aquesta bústia, en el cas de la captura el de gmail i el d'xtec. Ens interessen els altres comptes (3) i farem clic a edita la informació.

3.- Això fa que s'obri una finestreta:

4.- Escrivim la nova contrasenya (1) que ha de tenir entre 8 i 30 caràcters. Ha d'estar formada per una combinació de lletres minúscules, lletres majúscules, números i signes com ! @ # $ % _ & = - + *  Com a mínim ha d'haver-hi 2 números, 2 lletres minúscules i 1 lletra majúscula.

5.- Finalment cliquem el botó Desa els canvis i tornem a la safata d'entrada de gmail.

Sphinx, una eina per crear documentació

Què tenen en comú el Manual de l'usuari de Mahara i la Documentació no oficial de Sublime Text, l'excel·lent editor de codi i text? Si visiteu ambdós llocs us trobareu amb un espai web molt ben estructurat i organitzat, amb informació rica i fàcil de trobar gràcies al formatatge del contingut. És a dir, són llocs que tots voldríem tenir per a mostrar la nostra documentació.

Doncs ho podem tenir perquè el programa que construeix aquests llocs és Sphinx, una eina de codi lliure que corre sobre Python. Sphinx treballa amb fitxers de text pla escrits en el format reStructuredText, una variant del llenguatge de marques markdown sobre el qual ja hem parlat en alguns articles d'aquest blog. Sphinx processa la informació d'aquests fitxers rst i el resultat entre d'altres característiques és:

• Una gran varietat de formats de sortida: HTML, LaTeX, PDF, epub, text pla,...
• Ús extensiu de referències creuades amb enllaços automàtics.
• Estructura jeràrquica de la informació amb la creació d'un arbre del seccionat del document.
• Generació automàtica d'índexs

Per obtenir un resultat ben organitzat cal que tinguem la documentació original també ben organitzada. 

D'entrada necessitem un document inicial, anomenat index.rst o inici.rst, on consti quins fitxers s'inclouran en l'arbre de la documentació i en quin ordre. També hi podem dir com volem les seccions del document i si necessitem una pàgina amb un índex i una altra de cerca. Típicament aquest fitxer té aquest contingut:

Títol de la documentació  

========================

.. toctree::

   :numbered:

   :maxdepth: 2

   introduccio

   cos

   conclusio

:ref:`genindex`

:ref:`search`

Veiem que les seccions i subseccions seran numerades i que la profunditat de l'índex és de 2, és a dir, a l'índex apareixeran seccions i subseccions (tot i que al document hi poden haver unitats d'ordre inferior). La documentació —que té com a títol Títol de la documentació— inclourà tot allò que hi hagi en 3 fitxers de tipus rst: introduccio.rst, cos.rst i conclusio.rst. A més, quan es generi la sortida en HTML s'inclourà una pàgina d'índex (amb les entrades que hi haguem marcat) i una altra molt potent de cerca.

La instal·lació de Sphinx és molt senzilla si al nostre Ubuntu ja hi tenim instal·lat el Python, només cal obrir una finestra de terminal i escriure: easy_install -U Sphinx

Això instal·larà la darrera versió d' Sphinx al nostre ordinador. Aleshores podem crear un directori de treball on crear la documentació, entrar-hi i deixar que  Sphinx creï el sistema de fitxers i subdirectoris.

Tot això es fa amb l'ajut de l'script

sphinx-quickstart

que executem en la mateixa terminal. Simplement responent les senzilles preguntes que ens va plantejant l'script finalment crea tota l'estructura necessària per crear els diferents formats de sortida de la documentació. Aquesta informació queda emmagatzemada en un fitxer anomenat conf.py que sempre podrem editar i canviar al nostre gust, però si més no ens ajuda a començar.

El següent pas és editar el fitxer inici.rst i crear els fitxers també de tipus rst on inclourem la documentació. Per editar el llenguatge rst ho podem fer amb qualsevol editor de text, especialment amb algun que tingui una extensió que ens acoloreixi la sintaxi, però si no ens hi volem trencar el cap hi ha editors en línia, com ara l'Online reStructuredText editor que ens facilita l'escriptura de la sintaxi alhora que ens permet visualitzar el resultat en format HTML, molt útil.

Bé, ja ho tenim tot, tenim Sphinx instal·lat i funcionant, tenim la configuració preparada al nostre gust, tenim la informació de la documentació organitzada en diferents fitxers font, només queda fer que Sphinx ens produeixi la sortida desitjada, com ho fem?

Obrim una terminal en el directori on hi ha la documentació i escrivim alguna d'aquestes ordres:

• make html per obtenir la sortida en format HTML
• make latex per tenir un fitxer font tex que podem editar al nostre gust i passar-lo quan vulguem a PDF.
• make pdflatex per obtenir directament un fitxer PDF però que prèviament haurà passat per LaTeX. També editable.
• make epub  per obtenir la sortida en format epub. Mol t potent i útil.

Per acabar: una eina potentíssima per obtenir documentació de gran qualitat. Vinga, a escriure!

Qüestionaris a Moodle: Plantilla de resposta en preguntes de Resposta oberta

Les preguntes de resposta oberta són preguntes de qüestionari Moodle que han de ser corregides manualment pel professorat, a diferència de la resta de preguntes que es corregeixen automàticament pel sistema.

L'avantatge d'aquest tipus de pregunta de qüestionari sobre altres formes de lliurar un treball personal al professorat i que aquest el corregeixi passen, sobretot, perquè permeten fragmentar les respostes de manera que sigui molt senzill respondre a cada apartat. Així són útils quan, per exemple, a partir d'un video que l'estudiant veu ha de respondre a tota una sèrie de preguntes que miren d'esbrinar el seu grau de comprensió d'allò que ha vist.

Des de la versió 2.5 de moodle tenim, a més, una nova eina que potencia aquest tipus de pregunta. Es tracta de pautar, de donar pistes i esquemes de resposta a aquestes preguntes que a vegades poden quedar massa generals i no ajuden massa a l'aprenentatge de l'estudiant. Aquesta eina consisteix en crear plantilles per a la resposta de manera que quan  l'estudiant vagi a respondre no es trobi un espai completament net (que a vegades potencia la por al paper en blanc) sinó una bastida sobre la que construir la seva resposta.

Mireu si no és més fàcil respondre aquesta pregunta:

O bé fer un informe sobre un experiment científic:

Com podem fer aquestes plantilles? Res més senzill. Quan estem creant la pregunta de resposta oberta al Banc de preguntes hem de fixar-nos en l'opció Plantilla de resposta a la configuració de la pregunta:

En aquest espai hi podem posar el que vulguem: text, taules, imatges,... i el que hi posem és que després veurà l'estudiant quan vagi a respondre la pregunta. Bona idea, oi?

postach.io

Hi ha moltes eines per crear blogs. Des de les més potents i sofisticades (aquest mateix blogger o wordpress) fins a eines més senzilles que es poden editar des del web o bé en local i, en acabat, penjar al web.

Però avui volem destacar-ne una especialment interessant. Es tracta de postach.io. És una aplicació a la que s'entra identificant-se amb l'identificador d'Evernote i que permet publicar algunes notes del propi Evernote com a entrades d'un blog.

En voleu veure una mostra? Visiteu LaTeX memo http://jqueralt.postach.io/, un lloc on publico notes que prenc sobre solucions que trobo interessants a TeX Stack Exchange http://tex.stackexchange.com/

Com funciona postach.io? Molt senzill: només cal tenir un compte a postach.io  crear-se un blog, configurar-lo (és molt senzill) i aleshores a Evernote creem un notebook nou (jo li dic postach). Quan faig una nota nova, si tinc la intenció de publicar-la, trio abans el notebook postach, faig la nota amb tota la potència de l'editor de l'Evernote i quan acabo l'etiqueto amb l'etiqueta published. Automàticament apareix publicada al blog de postach.io. Genial.

Si fins ara publicar era fàcil, ara, amb eines com aquesta, encara ho és més.

CoursePacker

CoursePacker és una aplicació web http://www.coursepacker.org/ on podem carregar una sèrie de fitxers de text de diferents tipus (html, pdf, odt, txt, doc, docx i rdf), etiquetar-los, dir el tipus de llicència que tenen (usualment variants de les CC), ordenar-los per capítols i seccions i, finalment empaquetar-los (d'aquí el nom)  i previsualitzar-los.

Veurem  que s'ha generat un document únic amb el títol, l'autor i la data, on el programa ha creat una Taula de continguts a partir dels documents aportats amb l'autor, data i llicència de cada article i, a continuació, el contingut del paquet.

Un cop estem segurs que el document resultant és correcte —podem reordenar els articles, afegir-ne o treure'n— el desem i el podem descarregar en format PDF o, millor encara, compartir-ne l'enllaç perquè viu a la web.

El projecte és de CreativeCommons Canada i ha estat llançat recentment aprofitant la Setmana de l'Accés Obert (Open Access Week). L'objectiu, tal com expliquen els autors, és crear paquets de materials educatius —de cursos— i compartir-los fàcilment.

El programa que dóna suport al projecte també és de codi obert i es pot descarregar de github i instal·lar-lo al nostre propi servidor.

Moodlemoot 2013

Ahir es va acabar la Moodlemmot 2013 #mootes13 i com és habitual poso a continuació algunes reflexions i vivències  que hi he tingut.

La primera cosa a destacar és que, per primera vegada, no era una "institució" qui la organitzava (ho solien fer universitats o centres tecnològics públics, tot i que la de l'any passat l'organitzà una universitat privada) sinó directament el moodlepartner català CV&A Consulting. La raó és que ningú s'havia ofert per fer-ho i davant la possibilitat que aquest any no se celebrés van decidir tirar-la endavant amb un temps rècord i recursos limitats.

Però se n'han sortit i molt bé. Se n'han sortit en el temps perquè malgrat tenir tres mesos (un d'ells de vacances) tot ha funcionat com un rellotge. I se n'han sortit en l'organització perquè el llistó de qualitat de les presentacions, tallers i trobades de desenvolupadors ha quedat molt alt. No conec els resultats de les enquestes de satisfacció, però estic segur que els assistents n'hauran donat puntuacions molt altes.
I això haurà estat així gràcies a per una banda l'empenta que en Jordi Vila i el Sr. Calvet des de CV&A han donat al projecte i, per altra, a la feinada que han fet els encarregats de posar-ho a la pràctica, en Javier Sola en primer lloc, seguit per una colla de gent que hi han posat el coll.

El cert és que no han tingut fàcil perquè les aportacions de institucions públiques (gencat, ajuntament, universitats que utilitzen moodle) en aquests temps de vaques flaques ha estat zero. Però se n'han sortit i molt bé. Se'ls ha de felicitar.

I què hi ha hagut en aquesta Moot? Moltes coses i totes interessants.

Ha vingut en Martin Dougiamas a presentar-nos les darreres novetats de moodle. És un home encantador, tranquil, atent, ben educat i amb el cap molt ben moblat. A l'acte de cloenda es va fer una petita performance per celebrar els 10 anys de moodle i va estar encantat, ballant amb la música de moodle  i signant  cartells:

Les novetats que presentà per la versió 2.6 i posteriors no són tan espectaculars per l'usuari final com les que hi ha hagut en versions anteriors, però déu-n'hi do. Se centren en millorar la interfície i les notificacions per adaptar-les plenament a dispositius mòbils, millores en l'anàlisi de dades i estadístiques i petits avançaments als fòrums i anotació de PDF (que faran gaudir a alguns que conec).

Sembla, però, que a can moodle estan retornant als orígens i deixant la tecnologia en segon terme per posar com a prioritari la pedagogia. Perquè no ho oblidem: moodle serveix per facilitar l'ensenyament i l'aprenentatge.

En Martin va parlar també de la Moodle Research Conference que tindrà lloc la setmana que ve a Tunísia i de les preguntes sobre les que tractaran i, finalment, parlà de la joia de la corona d'aquest setembre: el MOOC learnmoodle, el primer que s'ha fet amb i sobre moodle i que ha estat un èxit mundial. Sembla ser que volen oferir còpies de seguretat per qui el vulgui replicar al seu lloc o per traduir-lo.

Una de les novetats de la versió 2.5 són les insígnies i això s'ha traduït en què s'han convertit en una de les estrelles de la moot. Hi van haver diferents tallers d'en Javier Sola sobre insígnies adreçats tant a professorat com a administradors i un parell de xerrades d'en Gavin Henrick una sobre l'ús de les insígnies i l'altra sobre gamificació. La introducció de les insígnies ha estat molt ràpida i des que la Mozilla Foundation en començà a parlar ara deu fer cosa d'un any i mig ha tingut un èxit sorprenent. Hem de començar a plantejar-nos donar-les un és intensiu.

Un altre punt d'interès d'aquesta moot han estat les sessions per donar a conèixer l'activitat Taller, que permet tant l'autoavaluació com l'avaluació entre iguals. En David Pinyol va impartir tres tallers pràctics sobre aquesta activitat amb força èxit de públic. També vàrem presentar conjuntament un taller anomenat Big Mac Moodle, moodle amb extra de tot on presentàvem les diferents possibilitats de treball en grup que es pot fer amb moodle.

Amb en Sebastián Torres vàrem fer una sessió sobre Mahara, una petita maharamoot. Vàrem exposar les nostres experiències sobre l'ús del portafolis amb persones adultes i la integració Moodle i Mahara, en acabat els participants varen entrar a Mahara i el varen descobrir: tothom en va sortir encantat. Tot i això s'ha de reconèixer que costa molt introduir el concepte de portafolis en aquest país.

Les moot serveixen també per retrobar amics i fer coneixences i aquest no n'ha estat l'excepció. Algú deia que sempre som els mateixos, però no ho crec. És cert que hi ha un nucli d'incondicionals que fallem molt poc, però sempre hi ha gent nova que s'hi afegeix i les gaudeix.

Em deixo moltes coses per dir i molts noms per citar, però com que diuen que una imatge val més que mil paraules us remeto a les fotos de la moot per descobrir-hi i veure els companys: http://m.flickr.com/#/photos/mootes13/

Notes sobre Irlanda

Aquest estiu, i de forma impensada, hem anat a petar a Irlanda, un petit país europeu en una illa atlàntica no tan petita. Vet aquí algunes idees soltes i sense cap ordre sobre el país que no m'agradaria oblidar:

• Hi ha una bona xarxa d'autovies amb pocs peatges, i els pocs molt barats. Vam anar de Cork a Dublín per 3€ (Barcelona-València: 35€). Les carreteres secundàries són prou bones i es presta molta atenció als vianants quan es travessa una població, amb dissuassors de velocitat a l'entrada si cal. Les carreteres de poble són totes asfaltades, però molt estretes i sense voral per on els locals circulen a velocitats de vertigen, fet que — afegit a la conducció per l'esquerra— fa certament perillosa la circulació als europeus continentals. 
• El combustible una xic més car que aquí però amb competència real: només avançant un parell de Km es pot trobar més car o més barat (fins a 20 cèntims per litre de diferència).
• El clima és atlàntic, vol dir que cada dia sol caure una mica de pluja, bastant pluja o molta pluja. Rarament es veu un dia de sol amb el cel blau, a tot estirar alguna estona. La resta de temps el cel està ennuvolat i —si fa "bon dia"— no plou massa. Els irlandesos, però, no estan gens preocupats i van ben preparats per les inclemències. Quin remei!
• L'abundància de pluja permet que la vegetació creixi per tot arreu amb prats i boscos permanentment verds. A més, als irlandesos els agraden força les flors (suposo per donar un toc de color a l'ambient tristoi del cel ennuvolat) i tenen flors i jardins ben cuidats per tot arreu.
• La natura de l'illa no està gens malmesa per contaminació industrial i hi ha una gran abundància d'ocells tant marins com terrestres que fan les delícies dels birdwatchers. A més d'ocells també vàrem tenir la sort d'observar una guineu, cérvols, una llebre, foques  i una gernació de vaques i ovelles de tots colors i races.
  
• El te i el cafè són servits en grans recipients que els fan completament aigualits. Però a totes les habitacions d'hotels i B&B hi ha un bullidor d'aigua i sobrets de te o cafè per preparar-se un mateix. Aquí sí que surt bo amb les proporcions adients d'aigua!
• La cervesa és l'altra beguda nacional i se serveix en gots d'1 pinta (=568 ml, una mica més de mig litre) o de mitja. La rossa es pren tal qual surt del barril, però la negra (Guiness principalment) s'ha de deixar reposar perquè l'escuma pugi a dalt de tot. Boníssimes totes. Els pubs o cafeteries estan a partir de l'abertura (mig matí) sempre poblats per bebedors de cervesa.
• El menjar és força bo tot i que una mica més car que aquí (com tot: tenen un IVA del 23%) i es pot menjar bé en bars i restaurants a pràcticament qualsevol hora. Els àpats consisteixen en un bon esmorzar (de forquilla), un dinar més lleuger i un sopar no massa d'hora tampoc. Als restaurants tenen menús més barats pels earlybirds que sopen entre les 6 i les 8. La carn és tendríssima i de peix hi ha el típic fish and chips o el salmó que no es pot deixar perdre. Tenen mil i una manera de fer les patates, però totes són igualment bones perquè la matèria prima és de primera.
• La gent és amable i s'esforcen en parlar anglès, però a mi em costava d'entendre'ls, probablement per l'accent particular. Per exemple el 8 el diuen semblant a [eis] més que no pas a [eit]. També va a zones: Dublín els entenia millor que no pas a l'oest del país on, suposo, hi ha més parlants del gaèlic.
• El gaèlic es parla, però no massa. A les illes d'Aran és l'idioma principal i hi ha escoles on els joves que el volen aprendre hi van a parlar-lo. També hi ha alguna emissora de ràdio en gaèlic i tots els noms de poblacions i cartells de trànsit estan en els dos idiomes, però em sembla que la salut d'aquest idioma tan a prop de l'anglès no és massa bona.
• A diferència de Croàcia, on vam estar l'any passat, aquí no es veu un sentiment nacionalista tan fort. Alguna bandera d'Irlanda en algun poble en festes, les banderes oficials i poca cosa més. Suposo que el fet de ser independents des de fa més temps refreda els ànims i consolida i normalitza el concepte de país.

Resumint: un lloc per tornar-hi.

10 anys —Part II: Moodle—

En aquesta segona entrada de la sèrie del desè aniversari parlaré de Moodle. L'agost de l'any 2002 en Martin Dougiamas va presentar a la comunitat el primer moodle però jo no en vaig sentir a parlar fins l'any següent, arran d'una notícia que va publicar Octeto, la revista electrònica del CENT de la Universitat Jaume I.

En aquell primer trimestre del 2003 jo anava darrera d'un LMS de codi lliure anomenat Bazaar basat, si no recordo malament, en Perl i que feia córrer el campus virtual de la universitat canadenca d'Athabasca. Era molt potent i feia moltes coses: fòrums, xats, correu intern, presentació de recursos, seguiment dels estudiants ... Fins i tot, amb el desig de tenir un campus propi, vaig entrar en contacte amb gent de la UPC per veure quines possibilitats hi havia d'instal·lar-lo i fer-lo córrer. Malauradament el preu excedia el pressupost previst i ho vaig haver de deixar córrer.

Afortunadament aleshores va ser quan vaig conèixer moodle. La primera notícia la vaig llegir també a Octeto i quan vaig veure a moodle.org la documentació sobre instal·lació, com que tenia una certa experiència amb altres programes basats en PHP i MySQL, vaig descarregar-me'l i instal·lar-lo en local, al meu ordinador, que aleshores corria amb uindous i on hi tenia un servidor Wamp (em sembla que usava EasyPHP). Al maig de 2003 vaig fer una instal·lació de moodle en local amb èxit complet, era la versió 1.0.9.

Una instal·lació en local de moodle, com de qualsevol altre programa social, té poca emoció. Com que la màgia es veu quan s'utilitzen els diferents rols (admin, professor, estudiant) calia entrar i sortir contínuament del programa i es feia difícil apreciar les possibilitats. Per això al juny vaig intentar d'instal·lar moodle a webcindario, un lloc gratuït amb suport de php/mysql, però sense massa èxit. Hi havia problemes en la càrrega de fitxers per FTP i, un cop solucionats, d'arrencada, en local és on anava millor.

Com que hi havia bastanta feina a traduir vaig donar un cop de mà als companys de la UJI que des del principi han liderat la traducció catalana de la interfície de moodle. Després hi he tornat de tant en tant, traduint algun mòdul no estàndard i,coincidint amb l'arribada de la versió 2 de moodle, vam organitzar amb en Carles Bellver (@carlesbellver) la Marató de traducció durant els nadals de 2011. Moodle va molt de pressa en el seu desenvolupament, i sempre cal córrer una mica per no perdre el tren de les traduccions.

Per acabar amb la Prehistòria: al setembre de 2003 vam llogar un espai en un servidor comercial seriós (http://www.arsys.es/) i hi vàrem fer una instal·lació de la versió 1.1.1 per posar en producció el primer curs de Moodle dels estudis de GES a distància. Aquest primer curs el vàrem fer amb la Mariona Linares (@marionalinares) i es deia Llengua i TIC.

Aquell curs —on es treballaven els blogs, els fòrums, i altres novetats d'internet— va ser la primera pedra sobre la que s'ha bastit un campus virtual que ens ha dut, ara mateix, a tenir 5000 estudiants adults de GES estudiant completament a distància i, el que és millor, sortint se'n amb èxit. Què hagués passat si no hagués existit Moodle?