Treballant amb marques de text

Darrerament estic donant-li voltes als lenguatges de marques. Ja ho haureu vist perquè els darrers pocs posts que publico en parlo, per exemple OpenOffice i els llenguatges de marques, i també en un altre d'anterior: Llenguatges de marques. I és que cada cop m'agrada més escriure en text pla amb un editor de text i, si convé, posar-li les marques adients perquè després, si cal, es pugui processar i obtenir la sortida més adient: HTML o PDF (ja sabeu com m'agrada el PDF).

L'altra tarda en Xavier, com que sap que treballo (i encara treballaré més) amb dokuwiki, em parlà d'una extensió de Firefox anomenada It's all text. Aquesta extensió permet editar el text de les àrees de text d'un formulari web fora del navegador, al nostre editor de text favorit, en el meu cas gedit (Notepad++ quan treballava amb uindous).



Així, quan es té instal·lada l'extensió i a la pàgina web hi ha un àrea de text, apareix en una cantonada un botonet d'edició que quan es prem obre al nostre ordinador l'editor de text que haguem triat. Hi escrivim el text amb tota comoditat aprofitant tota la potència de l'editor (revisió ortogràfica, pantalla completa, etc) i quan finalment donem per acabada l'edició, premem el botó Desa. Això fa que el text de l'editor s'enganxi a l'àrea de text de la pàgina web, de manera que ara ja es pot desar o enviar o el que s'hagi de fer. Impresionant.

gedit no es contenta amb editar text. Hi ha la possibilitat d'indicar-li que un document de text conté marques d'un determinat llenguatge i aleshores acoloreix les marques i la sintaxi facilitant enormement l'edició. En l'article gEdit com editor i processador de LaTeX
publicat a cataLaTeX ja en parlava en relació al ressaltament de la sintaxi i a la possibilitat de processar fitxers tex i obtenir PDFs. Doncs bé, he estat mirant i remirant per la xarxa i no he saut trobar cap fitxer de llenguatge dokuwiki per a gedit. Així que me l'he fet.

No tenia ni idea (ni encara la tinc massa clara) de com anaven aquest tipus de fitxers, de manera que m'he basat en la instal·lació i el fitxer de llenguatge del txt2tags. L'he copiat i l'he reanomenat doku.lang i m'he dedicat a comparar la sintaxi del dokuwiki amb la del txt2tags que tampoc és tan diferent. Al final me n'he sortit, no tant bé com m'agradaria, però déu-n'hi-do.

Si voleu tenir aquest nou llenguatge al vostre gedit només cal que seguiu aquests senzills passos:

1. descarregueu-vos el fitxer doku.lang de la meva web.
2. copieu-lo al directori /usr/share/gtksourceview-2.0/language-spec
3. obriu gedit i creeu un fitxer de text (.txt) nou, aneu a Visualitza -> Mode de ressaltat -> Marcatge i trieu l'opció doku que us ha d'apareixer:

El resultat final és aquest: podem treballar còmodament amb dokuwiki simplement obrint la pantalla d'edició del wiki, fent clic al botonet Edit que ens ofereix l'extensió It's all text, editant el text a gedit i, quan el tinguem enllestit, desar-lo al dokuwiki.

Zotero a la xarxa

Ja he parlat un parell de cops de Zotero, l'extensió de Firefox que ens permet estudiar a la xarxa. La primera va ser en aquesta mateixa bitàcola el 7/12/2007 a l'article La nova manera d'estudiar: Zotero. I l'altra a cataLaTeX en l'article Creació de bibliografies amb Zotero.



Zotero, tal com diu la seva web, permet a l'estudiant que navega, See it. Save it. Sort it. Search it. Cite it. És a dir: Veure-ho, desar-ho, ordenar-ho, cercar-ho i citar-ho. És la nova manera d'estudiar, de tractar les pàgines web visitades com a pàgines de llibres sobre les que prendre notes, ordenar-les per diferents criteris, fer-hi anotacions i, finalment, tranformar-les en cites bibliogràfiques en diferents formats, com ara BibTeX, que es poden afegir directament a quealsevol document.

El que s'hi trobava a faltar a Zotero en versions anteriors, el fet d'accedir via web a les col·leccions pròpies independentment de l'ordinador des d'on es treballa, ha quedat solucionat en la versió 1.5 beta. En aquesta versió hi ha la possibilitat d'exportar les dades pròpies al servidor del projecte de manera que siguin accessibles des de qualsevol màquina des d'on estiguem treballant.

A més, hi ha la possibilitat (molt web 2.0) de publicar la col·lecció (podeu visitar la meva col·lecció fent clic aqui), la de cercar usuaris de zotero que comparteixin les seves col·leccions i, encara més, de seguir les aportacions d'aquests usuaris a les seves col·leccions, fet que permet crear una xarxa basada en interessos comuns en la recerca.

Per gaudir d'aquestes possibilitats només cal:

1. tenir instal·lada la versió 1.5beta de Zotero que es pot descarregar de la seva web (que, per cert, ha canviat de programa gestor i ara està basada en Dokuwiki, sí, el mateix Dokuwiki que fa córrer On se colga el dimoni).
2. crear-se un compte a zotero.org. És gratuït i permet reservar un espai al seu servidor on emmagatzemar la nostra col·lecció.
   
3. com que moltes col·leccions van associades a documents PDF adjunts, zotero permet connectar-se a un servei webDAV (com ara el gratuït ofert per mydisk.se) on tenir desats els fitxers pesants relacionats amb la informació bibliogràfica que mantrindrà zotero al seu servidor. Es pot trobar +info sobre el tema a la pàgina d'ajuda de zotero.
   

Ara, quan haguem d'estudiar, ja no ens caldrà ni llapis ni bloc de notes. A mesura que trobem pàgines i documents interessants només cal que els anem afegint a la nostra col·lecció i comentant amb zotero. És la nova manera d'estudiar a i amb la web.

OpenOffice i els llenguatges de marques

Fart d'esperar m'he actualitzat l'OpenOffice de l'Ubuntu a la versió 3.0. Sense encomanar-me ni al FSM ni al dimoni (vull dir que no vaig fer còpia de seguretat de res) vaig fer una cerca per la xarxa per trobar una mica d'ajuda i, en fecte a la primera la vaig trobar:

1.- editem amb l'editor de text gedit el fitxer on ubuntu va a buscar les actualitzacions:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

2.- al final del fitxer hi afegim aquesta adreça:

#Openoffice
deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu intrepid main

3.- desem el fitxer.

4.- ara actualitzem i s'instal·larà la nova versió:

$ sudo apt-get update && sudo aptitude upgrade

5.- ja està: quan obrim OO.org apareixerà la nova versió 3.0.

En l'antiga versió hi tenia instal·lades un parell d'extensions que he hagut de reinstal·lar (Eines -> extensions -> Afegeix i cercar-les per l'ordinador):

• una per editar fitxers en llenguatge markdown del que vaig parlar en un post recent.
• l'altra per transformar un document OO.org en txt amb marques de Dokuwiki. D'aquesta volia parlar aquí.

Es tracta d'una extensió una mica antiga, que no ha tingut massa manteniment probablement perquè el que feia ho segueix fent i bé. I què fa? Doncs ens permet transformar un document odt en un txt però canviant els estils o el format en marques. Per exemple, un paràgraf que a l'odt està formatat com a Encapçalament 1 en el resultat li poso davant i darrera ===== que, en acabat, dokuwiki interpretarà com a Encapçalament 1 i així ens el mostarà a la web.



La sintaxi dokuwiki és molt senzilla, no hi ha massa marques, però els resultats són excel·lents. Podeu veure la pàgina referida a sintaxi en la web del projecte i comparar marques d'entrada i resultat obtingut: impresionant.

Penso que hagués estat una bona solució per ambdues parts mirar d'integrar el dokuwiki com a wiki de Moodle. No tinc ni idea de la compexitat tècnica, però crec que si hagués funcionat hi hauríem sortit guanyant força.

La fal·làcia de l'autisme de Moodle

Ja ho he sentit a dir algun altre cop, però aprofito que havia de respondre un missatge per intentar desmuntar la fal·làcia de l'autisme de Moodle. Quina és? Doncs la que diu que Moodle no afavoreix l'intercanvi d'experiències i/o materials entre els seus usuaris. Que abans era molt més fàcil compartir que no pas ara, on tot queda tancat darrera la pantalla d'identificació de Moodle. Anem a pams:

Punt número u: partim del supòsit que abans de l'aparició de Moodle el professorat compartia obertament els seus productes. Comprovem-ho amb un senzill experiment. Cerquem “lesson plan” a Google i trobem aproximadament 32.300.000 entrades. Busquem “programacions d'aula” i en trobem 12.000, d'entre les 10 primeres de les quals ja n'hi ha un parell pertanyents a editorials de llibres de text.

Conclusió? En el nostre país no hi ha costum de compartir el treball del professorat. El nostre contracte és per docència, no per creació de materials i, tot i que molts profes en fan i de molt bons, no surten de la seva aula. Sembla que algunes persones somien en un passat inexistent en què tothom, en una mena de catarsi hippy, compartia tot allò que feia.

Però mai no ha estat així. A casa nostra som de tenir les coses tancades a pany i clau per diverses raons: por a la crítica, inseguretat, manca d'autoestima, poca tradició de compartir, individualisme, por als aprofitats,... Recordo quan feia ensenyament presencial i preparàvem apunts en paper (encara en podeu trobar una mostra a la meva web fent clic aquí) en què venia a l'escola una professora de centres penitenciaris a recollir una còpia del dossier de l'estudiant que elaboràvem. Adduïa que tenia molta feina i poc temps per preparar materials (es veu que nosaltres en teníem poca de feina o molt temps) i que els nostres materials eren molt bons. Jo, de bona fe, l'hi donava, però una companya meva que al principi també ho feia, aviat s'adonà que, a canvi, no rebíem mai res, no hi havia res a compartir i la relació era desigual. En lloc d'una simbiosi es decantava cap al parasitisme. I no n'hi donà cap més de dossier, una postura molt legítima.

Punt número dos: moltes vegades els que recriminen a Moodle el seu tancament no coneixen o no formen part de la comunitat moodler. La comunitat catalana de Moodle s'articula al voltant del curs Moodle en català de moodle.org. Aquí sí que hi ha un lloc específic on posar en comú còpies de seguretat de cursos i fitxers d'exportació d'activitats, és el wiki anomenat Mercat de cursos i activitats. Crec que és la manera ideal de fer-ho: un wiki on les persones que volen compartir el seu treball escriuen un enllaç al lloc des d'on descarregar/veure el recurs i una petita descripció del que s'hi pot trobar. Així, qui està interessat va al lloc adient a buscar el que li interessa i en el Mercat només hi ha l'enllaç.

Un d'aquests llocs és, ja ho sabeu, la meva web. Allà s'hi poden trobar des del glossari de llenguatge TeX fins a la còpia de seguretat d'un curs sencer sobre el programa d'autoria de codi lliure eXelearning.

Hi ha altres llocs des d'on descarregar recursos i materials, un dels més grans és, sens dubte, l'OpenLearn learning space de la Open University anglesa des d'on es poden descarregar en diferents formats moodle-compatibles, una infinitud de materials i bastir-hi a sobre els cursos que desitgem. Convido als que diuen que Moodle és tancat a que cerquin quantes universitats, no sols catalanes, també espanyoles, fan una cosa semblant amb els seus materials que, des de fa tants i tants anys, deuen elaborar els seus professors.

I punt número 3: hi ha qui diu que la mateixa estructura tancada de Moodle, que demana una clau per entrar-hi, facilita encara més el tancament de cursos i activitats. Que hi ha formats més oberts, com ara els wikis, que afavoreixen molt més la compartició de materials. Un nou experiment per demostrar la fal·làcia de l'asserció: Moin-moin és un wiki que corre sobre python, el no-va-més del codi lliure i la circulació del coneixement sense traves. Doncs bé, us convido a visitar aquest wiki basat en Moin-moin. Divertit, oi?

Ja ho veieu: no és l'eina, és l'amo de l'eina qui decideix què queda obert i què queda tancat. I és molt legítim, cadascú a casa seva és l'amo i senyor, o la senyora i majora, i fa el que vol i decideix què mostrar i a qui (un expressió que empro cada cop que parlo de les vistes a Mahara, m'encanta).

Per tant, crec que he desmuntat la fal·làcia sobre l'autisme de Moodle i he traspassat la responsabilitat a qui realment la té: la persona que no obre les portes. Queixem-nos d'ella, però no matem al missatger, deixem que moodle segueixi fent la seva feina, que la fa molt bé.

Les tropheés du Libre

Hi ha dues maneres de promocionar l'ús del programari lliure des de l'administració: la bona i la dolenta.

Tot navegant he anat a petar a la pàgina dels premis per a projectes de programari lliure Les tropheés du Libre 09 que convoca el Cetril (el Centre europeu de transferència i investigació en informàtica lliure), una associació sense ànim de lucre finançada amb fons europeus, de l'estat francès, de la regió de Picardia i privats (IBM,...). Ofereixen una sèrie de premis molt ben dotats per a programes en diferents àmbits: científic, educacional, d'oci i familar, professional, seguretat, d'administració i col·lectivitats, etc. Hi ha de moment 95 candidats i els premis són de 3000, 1000 i 500€ que es lliuraran als projectes guanyadors que han de tenir llicència lliure de la FSF

A destacar el programa espanyol creador de "planetes" de webs educatives FAVS, programat amb Ruby:



I la dolenta?

Feliç 200 aniversari

El 12 de febrer, dijous, farà 200 anys que va nàixer l'avi, en Charles Darwin, el pare de la Teoria de l'Evolució.



Ara que es parla tant de ateisme vs. religió potser val la pena recordar que en Darwin era un bon creient i que no se l'ha de barrejar en aquesta falsa disjunció (tots sabem que la religió és superstició).

Simplement, la teoria de l'evolució, que ja quasi bé no és teoria sinó certitud per la quantitat d'evidències que en tenim, ens dóna un altre element per independitzar-nos de les creences cegues, de la fe sense criteri, de l'estupidesa pre-humana. L'evolució és la darrera gran idea de la humanitat, la que ens diferencia de la resta de primats i ens dóna l'autèntica dimensió humana. Ens separa de la resta dels animals perquè ens dóna elements per interpretar la natura i el món que ens envolta.



Un petit pas per a la humanitat, una gran pas contra la reacció i el feixisme.

Llenguatges de marques

Cada cop més tip dels anomenats editors de text WYSIWYG torno a la simplicitat dels llenguatges de marques. Per exemple, per arreglar un desastre de treball de 50 pàgines fet en dues dotzenes de documents de uord (un altre dia parlaré de les competències dels estudiants de Batxillerat), res millor que un document LaTeX on copiar i enganxar el contingut (res de format, gracies al FSM!). En acabat alguns comandaments, crides a paquets i au, un PDF que tira d'esquena.

Avui li ha tocat al Markdown un llenguatge de marques molt senzill que, un cop processat, genera un XHTML vàlid, net i polit. Recordo que al principi de treballar amb Moodle, quan traduïa documentació, vaig traduir la part corresponent al recurs Pàgina de text, apareixia el terme markdown que no sabia com traduir. Investigant una mica vaig veure que venia d'un projecte un xic antic, però que continuava actiu. Però allà es quedà, en un racó de la memòria.

Ara l'he espolsat i revifat perquè havia de fer un recurs per a un curs de Moodle i no tenia ganes de tornar a usar l'editor HTML que tantes males passades em juga. Així que vaig tirar pel dret i vaig crear un recurs Pàgina de text amb el formatat markdown. Vaig visitar la pàgina del projecte per recordar la sintaxi i en un moment vaig tenir fet el recurs.

Després m'he entretingut en fer una entrada al meu wiki On se colga el dimoni anomenada precisament així: Pàgines de text formatades amb Markdown on explico els avantatges d'aquest mètode d'inclusió de continguts en un curs Moodle. Una de les coses que proposo és que per editar el text s'utilitzi una de les opcions del projecte, la pàgina Dingus, on hi ha una xulleta amb el codi més habitual i una finestreta on escriure el text pla. Si volem veure com quedarà, només cal prémer el botó Converteix per veure el codi HTML generat i la seva visualització al navegador.

Per cert, si mai necessiteu un wiki, el més ràpid d'aconseguir és jottit que, per formatar el text, utilitza... endevineu què ;-)