Ubuntu 9.04 - the Jaunty Jackalope

El passat pont de l'1 de maig em vaig dedicar a actualitzar l'Ubuntu dels diferents ordinadors que utilitzo. Primer el portàtil, perquè és on no guardo documents i si petés no passaria res. Un cop comprovo com va la instal·lació ho faig en el meu, el desktop de tota la vida i on tinc l'arxiu dels documents d'ús freqüent. I ja per acabar, el de la feina, que aprofito quan tinc alguna reunió llarga per deixar-lo treballant sol. El resultat és un sistema operatiu actualitzat i amb menys problemes a cada versió que passa.

Hi he fet algunes personalitzacions, però, per millorar la meva relació amb ell:

1. per aclarir-me amb els twits m'he instal·lat el TweetDeck, una aplicació que corre sobre Adobe Air. Segur que l'Stallman em fotria un calbot perquè faig servir programari propietari, però jo volia prover les excel·lències d'aquestes aplicacions. Tampoc n'hi ha per tant, però vaja, ha estat interessant.
   Per instal·lar l'Adobe Air només cal obrir una terminal i escriure-hi: wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/AdobeAIRInstaller.bin && chmod +x AdobeAIRInstaller.bin && ./AdobeAIRInstaller.bin
   La resta és com sempre: sí a tot. Un cop instal·lat li toca el torn a TweetDeck, anem a la seva pàgina fem clic al botó de descàrrega i quan tenim el fitxer baixat s'obre l'instal·lador de l'air que ens facilita la feina. El resultat és l'aplicació instal·lada amb icones d'arrencada al menú d'aplicacions i a l'escriptori.
   Què fa TweetDeck? Llegeix i endreça els twits en un pantalla amb defirents columnes on es poden veure tots els twits, els que s'adrecen a un mateix, els missatges interns i, aquí ve la gràcia, es poden crear grups d'usuaris als que seguim i llegir els twits grup a grup. L'escriptura d'entrades és molt còmodo i em temo que ja m'hi estic acostumant.
2. Gràcies a uns articles de genbeta he descobert diferents truquets i millores a introduir, com ara el fet de configurar la còpia i enganxament de text a la consola amb les conegudes combinadions Ctrl+C i Ctrl+V: m'estalviarà força feina.
3. També hi he descobert un lloc amb temes de gnome força interessants. Ara mateix me n'he instal·at un força tranquilitzador:
4. més coses: Back-in-time, un programet per a gnome que fa còpies de seguretat dels directoris que vulguem. No se sap mai què ens pot passar al disc dur i val la pena tenir reserves.

Cafè de codi lliure

L'altre dia passava per davant una botiga d'una coneguda marca de cafè, Noesespresso per més senyes, i em vaig queda sobtat de veure que hi havia cua. La gent s'esperava una bona estona per comprar-los el seu cafè, com si no hi haguessin mil i un establiments on trobar cafè tan o més bo que aquell.

Avui he vist al diari una pregunta que feia un lector sobre on s'havien de llençar les càpsules d'aquest cafè un cop usades, si al contenidor del metall, ja que estan fetes d'alumini, o bé al de la matèria orgànica, ja que contenen cafè. La resposta era al de rebuig, allà on va parar el que no es pot reciclar i la lògica era aquesta: no hi ha envàs perquè un envàs es pot separar del contingut i no és aquest el cas. Per tant, al rebuig a podrir-se tot junt, alumini i cafè. No hi ha recollida selectiva, impressionant. Afegia el diari, però, que "els fabricants" (em sembla que només és un) estan estudiant usar altres envasos alternatius. Ves que no facin tard.

Parlàvem un dia amb un company sobre aquest tipus de cafè i el comparàvem al programari de codi propietari, l'oposat al de codi obert. És impossible fer servir altre tipus de càpsules que les que et ven el fabricant de la cafetera, que és qui et ven també el cafè. Les càpsules no es poden reutilitzar ni reomplir, un cop fetes servir ja les pots llençar (al rebuig). No hi ha cap altra empresa que pugui fer càpsules per a aquestes màquines, ho prohibeix la patent. I ara només faltava això, que ecològicament són un desastre.

El cafè, com els programes, han de ser de codi lliure, així un pot triar el que més ve li ve de gust en un moment determinat i no ha de dependre de posicions hegemòniques del mercat (ni ha de fer cues, afegeixo). El planeta ens ho agrairà.

Per cert, aprofitant el pont m'he actualitzat l'Ubuntu a la darrera versió, la 9.04 Jaunty Jackalope. Ep! i sense pagar un duro a ningú ni embrutar el planeta.

PS: Que consti que NO tinc cafetera d'aquesta marca, la meva és una de clàssica i el marro el llenço a l'orgànica. Al comentari d'en Raül i en un tweet d'en Marc es proposen "solucions" alternatives:

• vídeo 1
• vídeo 2

Tots dos casos, però, recorden allò de "el meu cunyat et pot passar un cd amb tots els programes de uindous que necessitis, no cal que facis servir linux".

Homenatge a Catalunya

Gràcies a aquell bon costum que tenen alguns professors de recomanar als seus estudiants llibres exhaurits, ha arribat a les meves mans un exemplar de l'Homenatge a Catalunya d'en George Orwell. Vaig començar a llegir-lo i em va sobtar quan explica la seva visió sobre els dies previs a l'enviament al front:

Durante mi segundo día en los cuarteles se dió cominezo a lo que paradójicamente se llamaba "instrucción"...

En realidad, los reclutas novatos no recibían adiestramiento militar alguno que pudiera servirles para algo... [Yo]Sentía gran ansiedad por aprender a utilizar una ametralladora; era un arma que nunca había tenido oportunidad de manejar. Con desesperación descubrí que no se nos enseñaba nada sobre el uso de armas. La llamada instrucción consistía simplemente en ejercicios de marcha del tipo más anticuado y estúpido: giro a la derecha, giro a la izquierda, media vuelta, marcha en columna de a tres y todas esas inútiles tonterías que había aprendido cuando tenía quince años. Era una forma realmente extraordinaria de adiestrar a un ejército de guerrillas. Evidentemente, si se cuenta con sólo pocos días para adiestrar a un soldado, deben enseñársele las cosas que le serán más necesarias: cómo ocultarse, cómo avanzar por un campo abierto, cómo montar guardia y construir un parapeto y, por encima de todo, cómo utilizar las armas... En esta época ignoraba que el motivo de este absurdo era la total carencia de armas.

Bé, gràcies al MEV no estem en guerra ni cal que el jovent aprengui l'ús de les armes. Però el que em va cridar l'atenció va ser el que sobtà l'Orwell: per a fer la guerra es rebia un ensinistrament en desfilades. Sembla que és el destí d'aquest país: per poder escriure un text cal aprendre a analitzar sintàcticament i morfològica; per saber quantes rajoles calen per cobrir les parets de la cuina cal saber diversos teoremes: el de Tales, el de Pitàgores i algun altre més; per calcular el 5% de 200 cal saber que les fraccions són el representant canònic de la classe d'equivalència ... (verídic: així m'ho van explicar a mi a 2on de Batxillerat del pla del 64, el de la matemàtica moderna).

Sembla que per fer alguna cosa primer cal tenir clars tots els conceptes teòrics. I l'ensenyament "natural" no és així. Com s'aprèn a tallar pa? En primer lloc visualitzant l'objectiu, he de tallar el pa perquè no s'hi val a anar-lo engrunant. Què cal per tallar pa? Una eina, un estri, el ganivet. Com s'utilitza? Hem de veure bons models, cal veure tallar-ne a algú que en sàpiga. Després, provar-ho, agafar el ganivet i el pa i mirar de fer-ho. No sortirà una llesca massa ben feta a la primera, però si més no serà la nostra primera llesca i n'estarem tan orgullosos com vulguem. Si continuem fent l'acció amb ganes de superació, les llesques cada cop ens sortiran millor, amb mides molt semblants, amb les cares ben paral·leles. I més endavant, si sabem tallar pa, no ens costarà gens tallar fuet, oi?

La pregunta és: calia una explicació teòrica de la fermentació del midó pel Saccharomyces cerevesiae per llescar bé el pa? Calia un examen?

I diuen que ara ve la "moda" de les competències. Però si és tan vell com l'aprenentatge! (que no l'ensenyament, que en molts casos no hi té res a veure).

50 idees sobre l'ús de Twitter a l'educació

Com que estic preparant un "bolo" sobre xarxes socials m'estic mirant algunes webs que em semblen interessants i he trobat aquesta entrada del Blog by Carol que m'he entretingut en traduir i adaptar. No és res definitiu, només 50 cosetes que val la pena de saber.

50 idees sobre l'ús de Twitter a l'educació

Per començar

1.- Creeu-vos un compte i comenceu fent una cerca al mateix Twitter per veure què hi ha sobre el vostre nom, el de la vostra escola/institut/centre d'adults/facultat i sobre paraules relacionades amb el vostre entorn. Abans de res, llegiu.

2.- Afegiu la vostra imatge. A la gent ens agrada veure una cara. El tipus d'imatge és cosa vostra, hi ha força diversitat de parers en aquest punt.

3.- No escriviu només sobre vosaltres, parleu als altres dels seus interessos també.

4.- Doneu a conèixer coses interessants que feu a l'aula, siguin les que siguin.

5.- Compartiu enllaços a coses interessants del vostre centre o comunitat.

6.- No us limiteu a demanar sempre disculpes i sigueu útil.

7.- No estigueu sempre parlant del mateix tema. Els vostres fans (aka la mare) ho agrairan. I de passada arribarà també a la resta..

8.- Promocioneu les històries dels vostres estudiants, però sigueu curosos amb l'anonimat, especialment amb els menors.

9.- Sigueu humà.

10.- Parleu també de temes que no tinguin a veure amb l'educació: hi ha vida més enllà de l'escola!


Idees sobre què parlar

11.- En lloc de respondre la pregunta "Què estàs fent?", responeu a "En què t'estàs fixant?"

12.- Tingueu més d'un corresponsal al vostre centre o institució. Les persones abandonen, fan vacances. Val la pena tenir varietat.

13.- Quan parleu d'una entrada de blog, feu una pregunta o expliqueu el que vindrà després. No us limiteu a llistar enllaços.

14.- Feu preguntes. Twitter és genial per obtenir opinions.

15.- Seguiu gent interessant. Si trobeu algú que parla de coses interessants, mireu a qui segueix i seguiu-los.

16.- Parleu sobre les coses dels altres. Us farà humans.

17.- Però quan parleu de les vostres coses, doneu-li utilitat. Doneu consells, enllaceu a entrades de blogs, imatges, etc.

18.- Compartiu la cara humana de la vostra institució. Si us molesteu en parlar vol dir que creieu que els medis socials són valuosos per a les connexions entre humans. Adreceu a imatges o altres coses humanes.

19.- No us doneu massa publicitat.

20.- O, si ho feu, mireu d'equilibrar-ho amb la dels altres.

Algunes coses per no acabar boig

21.- No heu de llegir totes les entrades. Algunes persones en segueixen centenars i no poden llegir-les totes.

22.- No heu de respondre a cada entrada @ que us adrecin (mireu de respondre'n alguna, però no us sentiu massa culpable).

23.- Utilitzeu els missatges directes per a converses d'un a un només si penseu que la conversa no té interès per a ningú més.

24.- Utilitzeu les cerques de twitter per assegurar-vos que sabeu si algú està parlant de vosaltres. Si hi veieu sentit, participeu-hi.

25.- Els clients externs, com ara Tweetdeck o Seesmic Desktop, faciliten la gestió de Twitter. Per a Firefox hi ha força extensions, com ara TwitterFox.

26.- Si hi escriviu tot el dia no sereu gaire popular entre els companys o els caps.

27.- Si hi escriviu tot el dia els vostres estudiants us faran arribar els seu disgust.

28.- Apreneu ràpidament a utilitzar les eines escurçadores d'URLs, com ara TinyURL, Tiny cc o altres semblants. Us ajudarà a tenir les entrades endreçades.

29.- Si algú diu que esteu usant Twitter malament, oblideu-ho. És una comunitat oberta. Si no els agrada el que feu, que deixi de seguir-vos.

30.- Una bona manera de construir comunitat és comentar o re-enviar les entrades dels altres.

Coses negatives que us en diran

31.- Twitter ocupa temps.

32.- Twitter us resta temps de docència.

33.- Sense cap objectiu, només és escriure per escriure.

34.- Hi ha altres maneres de fer el mateix.

35.- No pot reemplaçar el cara a cara.

36.- Twitter és ple de bugs i no està preparat per a l'educació.

37.- Twitter és per a friquis, no per a mestres.

38.- Twitter només arriba a uns quants milions de persones.

39.- Twitter no substitueix el correu electrònic.

40.- Twitter dóna peu a més crítiques i queixes sobre l'escola.

Coses positives que podeu respondre

41.- Twitter ens ajuda a organitzar instantàniament grans trobades informals.

42.- Twitter funciona molt bé com a enquesta d'opinió.

43.- Twitter pot ajudar a dirigir l'atenció de l'estudiant a les coses importants.

44.- Twitter a l'aula pot ajudar a construir un canal comunicatiu instantani.

45.- Sovint Twitter dóna les notícies més de pressa que altres fonts.

46.- Twitter dóna a les institucions una ullada sobre el que pot fer per elles l'estatus de la missatgeria.

47.- Twitter ajunta les grans ments i dóna a tothom oportunitats diàries d'aprendre (si ho busqueu o si seguiu la gent adient)

48.- Twitter dóna un fòrum als vostres crítics, però això us permetrà conèixe'ls.

49.- Twitter ajuda al desenvolupament dels equips i a trobar altres mestres.

50.- Twitter pot augmentar les relacions amb els estudiants o amb els seus pares.

Treballant amb marques de text

Darrerament estic donant-li voltes als lenguatges de marques. Ja ho haureu vist perquè els darrers pocs posts que publico en parlo, per exemple OpenOffice i els llenguatges de marques, i també en un altre d'anterior: Llenguatges de marques. I és que cada cop m'agrada més escriure en text pla amb un editor de text i, si convé, posar-li les marques adients perquè després, si cal, es pugui processar i obtenir la sortida més adient: HTML o PDF (ja sabeu com m'agrada el PDF).

L'altra tarda en Xavier, com que sap que treballo (i encara treballaré més) amb dokuwiki, em parlà d'una extensió de Firefox anomenada It's all text. Aquesta extensió permet editar el text de les àrees de text d'un formulari web fora del navegador, al nostre editor de text favorit, en el meu cas gedit (Notepad++ quan treballava amb uindous).



Així, quan es té instal·lada l'extensió i a la pàgina web hi ha un àrea de text, apareix en una cantonada un botonet d'edició que quan es prem obre al nostre ordinador l'editor de text que haguem triat. Hi escrivim el text amb tota comoditat aprofitant tota la potència de l'editor (revisió ortogràfica, pantalla completa, etc) i quan finalment donem per acabada l'edició, premem el botó Desa. Això fa que el text de l'editor s'enganxi a l'àrea de text de la pàgina web, de manera que ara ja es pot desar o enviar o el que s'hagi de fer. Impresionant.

gedit no es contenta amb editar text. Hi ha la possibilitat d'indicar-li que un document de text conté marques d'un determinat llenguatge i aleshores acoloreix les marques i la sintaxi facilitant enormement l'edició. En l'article gEdit com editor i processador de LaTeX
publicat a cataLaTeX ja en parlava en relació al ressaltament de la sintaxi i a la possibilitat de processar fitxers tex i obtenir PDFs. Doncs bé, he estat mirant i remirant per la xarxa i no he saut trobar cap fitxer de llenguatge dokuwiki per a gedit. Així que me l'he fet.

No tenia ni idea (ni encara la tinc massa clara) de com anaven aquest tipus de fitxers, de manera que m'he basat en la instal·lació i el fitxer de llenguatge del txt2tags. L'he copiat i l'he reanomenat doku.lang i m'he dedicat a comparar la sintaxi del dokuwiki amb la del txt2tags que tampoc és tan diferent. Al final me n'he sortit, no tant bé com m'agradaria, però déu-n'hi-do.

Si voleu tenir aquest nou llenguatge al vostre gedit només cal que seguiu aquests senzills passos:

1. descarregueu-vos el fitxer doku.lang de la meva web.
2. copieu-lo al directori /usr/share/gtksourceview-2.0/language-spec
3. obriu gedit i creeu un fitxer de text (.txt) nou, aneu a Visualitza -> Mode de ressaltat -> Marcatge i trieu l'opció doku que us ha d'apareixer:

El resultat final és aquest: podem treballar còmodament amb dokuwiki simplement obrint la pantalla d'edició del wiki, fent clic al botonet Edit que ens ofereix l'extensió It's all text, editant el text a gedit i, quan el tinguem enllestit, desar-lo al dokuwiki.

Zotero a la xarxa

Ja he parlat un parell de cops de Zotero, l'extensió de Firefox que ens permet estudiar a la xarxa. La primera va ser en aquesta mateixa bitàcola el 7/12/2007 a l'article La nova manera d'estudiar: Zotero. I l'altra a cataLaTeX en l'article Creació de bibliografies amb Zotero.



Zotero, tal com diu la seva web, permet a l'estudiant que navega, See it. Save it. Sort it. Search it. Cite it. És a dir: Veure-ho, desar-ho, ordenar-ho, cercar-ho i citar-ho. És la nova manera d'estudiar, de tractar les pàgines web visitades com a pàgines de llibres sobre les que prendre notes, ordenar-les per diferents criteris, fer-hi anotacions i, finalment, tranformar-les en cites bibliogràfiques en diferents formats, com ara BibTeX, que es poden afegir directament a quealsevol document.

El que s'hi trobava a faltar a Zotero en versions anteriors, el fet d'accedir via web a les col·leccions pròpies independentment de l'ordinador des d'on es treballa, ha quedat solucionat en la versió 1.5 beta. En aquesta versió hi ha la possibilitat d'exportar les dades pròpies al servidor del projecte de manera que siguin accessibles des de qualsevol màquina des d'on estiguem treballant.

A més, hi ha la possibilitat (molt web 2.0) de publicar la col·lecció (podeu visitar la meva col·lecció fent clic aqui), la de cercar usuaris de zotero que comparteixin les seves col·leccions i, encara més, de seguir les aportacions d'aquests usuaris a les seves col·leccions, fet que permet crear una xarxa basada en interessos comuns en la recerca.

Per gaudir d'aquestes possibilitats només cal:

1. tenir instal·lada la versió 1.5beta de Zotero que es pot descarregar de la seva web (que, per cert, ha canviat de programa gestor i ara està basada en Dokuwiki, sí, el mateix Dokuwiki que fa córrer On se colga el dimoni).
2. crear-se un compte a zotero.org. És gratuït i permet reservar un espai al seu servidor on emmagatzemar la nostra col·lecció.
   
3. com que moltes col·leccions van associades a documents PDF adjunts, zotero permet connectar-se a un servei webDAV (com ara el gratuït ofert per mydisk.se) on tenir desats els fitxers pesants relacionats amb la informació bibliogràfica que mantrindrà zotero al seu servidor. Es pot trobar +info sobre el tema a la pàgina d'ajuda de zotero.
   

Ara, quan haguem d'estudiar, ja no ens caldrà ni llapis ni bloc de notes. A mesura que trobem pàgines i documents interessants només cal que els anem afegint a la nostra col·lecció i comentant amb zotero. És la nova manera d'estudiar a i amb la web.

OpenOffice i els llenguatges de marques

Fart d'esperar m'he actualitzat l'OpenOffice de l'Ubuntu a la versió 3.0. Sense encomanar-me ni al FSM ni al dimoni (vull dir que no vaig fer còpia de seguretat de res) vaig fer una cerca per la xarxa per trobar una mica d'ajuda i, en fecte a la primera la vaig trobar:

1.- editem amb l'editor de text gedit el fitxer on ubuntu va a buscar les actualitzacions:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

2.- al final del fitxer hi afegim aquesta adreça:

#Openoffice
deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu intrepid main

3.- desem el fitxer.

4.- ara actualitzem i s'instal·larà la nova versió:

$ sudo apt-get update && sudo aptitude upgrade

5.- ja està: quan obrim OO.org apareixerà la nova versió 3.0.

En l'antiga versió hi tenia instal·lades un parell d'extensions que he hagut de reinstal·lar (Eines -> extensions -> Afegeix i cercar-les per l'ordinador):

• una per editar fitxers en llenguatge markdown del que vaig parlar en un post recent.
• l'altra per transformar un document OO.org en txt amb marques de Dokuwiki. D'aquesta volia parlar aquí.

Es tracta d'una extensió una mica antiga, que no ha tingut massa manteniment probablement perquè el que feia ho segueix fent i bé. I què fa? Doncs ens permet transformar un document odt en un txt però canviant els estils o el format en marques. Per exemple, un paràgraf que a l'odt està formatat com a Encapçalament 1 en el resultat li poso davant i darrera ===== que, en acabat, dokuwiki interpretarà com a Encapçalament 1 i així ens el mostarà a la web.



La sintaxi dokuwiki és molt senzilla, no hi ha massa marques, però els resultats són excel·lents. Podeu veure la pàgina referida a sintaxi en la web del projecte i comparar marques d'entrada i resultat obtingut: impresionant.

Penso que hagués estat una bona solució per ambdues parts mirar d'integrar el dokuwiki com a wiki de Moodle. No tinc ni idea de la compexitat tècnica, però crec que si hagués funcionat hi hauríem sortit guanyant força.