Ja ho he sentit a dir algun altre cop, però aprofito que havia de respondre un missatge per intentar desmuntar la fal·làcia de l'autisme de Moodle. Quina és? Doncs la que diu que Moodle no afavoreix l'intercanvi d'experiències i/o materials entre els seus usuaris. Que abans era molt més fàcil compartir que no pas ara, on tot queda tancat darrera la pantalla d'identificació de Moodle. Anem a pams:
Punt número u: partim del supòsit que abans de l'aparició de Moodle el professorat compartia obertament els seus productes. Comprovem-ho amb un senzill experiment. Cerquem “lesson plan” a Google i trobem aproximadament 32.300.000 entrades. Busquem “programacions d'aula” i en trobem 12.000, d'entre les 10 primeres de les quals ja n'hi ha un parell pertanyents a editorials de llibres de text.
Conclusió? En el nostre país no hi ha costum de compartir el treball del professorat. El nostre contracte és per docència, no per creació de materials i, tot i que molts profes en fan i de molt bons, no surten de la seva aula. Sembla que algunes persones somien en un passat inexistent en què tothom, en una mena de catarsi hippy, compartia tot allò que feia.
Però mai no ha estat així. A casa nostra som de tenir les coses tancades a pany i clau per diverses raons: por a la crítica, inseguretat, manca d'autoestima, poca tradició de compartir, individualisme, por als aprofitats,... Recordo quan feia ensenyament presencial i preparàvem apunts en paper (encara en podeu trobar
una mostra a la meva web fent clic aquí) en què venia a l'escola una professora de centres penitenciaris a recollir una còpia del dossier de l'estudiant que elaboràvem. Adduïa que tenia molta feina i poc temps per preparar materials (es veu que nosaltres en teníem poca de feina o molt temps) i que els nostres materials eren molt bons. Jo, de bona fe, l'hi donava, però una companya meva que al principi també ho feia, aviat s'adonà que, a canvi, no rebíem mai res, no hi havia res a compartir i la relació era desigual. En lloc d'una simbiosi es decantava cap al parasitisme. I no n'hi donà cap més de dossier, una postura molt legítima.
Punt número dos: moltes vegades els que recriminen a Moodle el seu tancament no coneixen o no formen part de la comunitat moodler. La comunitat catalana de Moodle s'articula al voltant del
curs Moodle en català de moodle.org. Aquí sí que hi ha un lloc específic on posar en comú còpies de seguretat de cursos i fitxers d'exportació d'activitats, és el
wiki anomenat Mercat de cursos i activitats. Crec que és la manera ideal de fer-ho: un wiki on les persones que volen compartir el seu treball escriuen un enllaç al lloc des d'on descarregar/veure el recurs i una petita descripció del que s'hi pot trobar. Així, qui està interessat va al lloc adient a buscar el que li interessa i en el
Mercat només hi ha l'enllaç.
Un d'aquests llocs és, ja ho sabeu,
la meva web. Allà s'hi poden trobar des del
glossari de llenguatge TeX fins a
la còpia de seguretat d'un curs sencer sobre el programa d'autoria de codi lliure
eXelearning.
Hi ha altres llocs des d'on descarregar recursos i materials, un dels més grans és, sens dubte, l'
OpenLearn learning space de la
Open University anglesa des d'on es poden descarregar en diferents formats
moodle-compatibles, una infinitud de materials i bastir-hi a sobre els cursos que desitgem. Convido als que diuen que Moodle és tancat a que cerquin quantes universitats, no sols catalanes, també espanyoles, fan una cosa semblant amb els seus materials que, des de fa tants i tants anys, deuen elaborar els seus professors.
I
punt número 3: hi ha qui diu que la mateixa estructura tancada de Moodle, que demana una clau per entrar-hi, facilita encara més el tancament de cursos i activitats. Que hi ha formats més oberts, com ara els wikis, que afavoreixen molt més la compartició de materials. Un nou experiment per demostrar la fal·làcia de l'asserció:
Moin-moin és un wiki que corre sobre
python, el no-va-més del codi lliure i la circulació del coneixement sense traves. Doncs bé, us convido a visitar
aquest wiki basat en Moin-moin. Divertit, oi?
Ja ho veieu: no és l'eina, és l'amo de l'eina qui decideix què queda obert i què queda tancat. I és molt legítim, cadascú a casa seva és l'amo i senyor, o la senyora i majora, i fa el que vol i decideix què mostrar i a qui (un expressió que empro cada cop que parlo de les vistes a
Mahara, m'encanta).
Per tant, crec que he desmuntat la fal·làcia sobre l'autisme de Moodle i he traspassat la responsabilitat a qui realment la té: la persona que no obre les portes. Queixem-nos d'ella, però no matem al missatger, deixem que moodle segueixi fent la seva feina, que la fa molt bé.
Entrades
