Endevinalla

Avui, per un tema de feina, m'he passat a la competència i he estat tafanejant la web d'ATutor. Hi tenen una demo molt potent i plenament operativa, m'ha agradat molt. Si mai plego de Moodle em sembla que ja sé on aniré (Sakai no s'ajusta al que entenc per un entorn complet d'ensenyament i aprenentage, més aviat és un suport a la docència).

Doncs vet aquí que estava fent cosetes a la demo i veig la pestanya ePortfolio, faig clic i... a que no sabeu què se m'obre? Doncs sí: Mahara. Crec que serà l'estrella de la MoodleMoot 08.

Per cert, ja tenim Mahara lligat a Moodle i ben aviat podrem posar-lo en producció.

Gspace

Gspace és una extensió per a Firefox que aprofita les possibilitats d'emmagatzematge del compte de correu de gmail per a utilitzar-lo com a repositori on line on tenir sempre a mà els fitxers que més utilitzem.

Instal·lar-lo és tan senzill com instal·lar qualsevol altra extensió de Firefox (Fast Dial, PDF download, Better Gmail, etc). Només cal anar a la pàgina web del projecte, en aquest cas dins el projecte Fon i fer clic sobre Download, acció que descarrega l'extensió i la possibilitat d''instal·lar-la immediatament.

Un cop instal·lada ens demana de reiniciar Firefox i quan l'activem ens apareix una pantalla semblant a la de qualsevol programa d'FTP: a l'esquerra el nostre ordinador i a la dreta el servidor. El servidor, però, és en realitat l'etiqueta Gspace del nostre compte de gmail. Quan ens hi vulguem connectar haurem de deixar les dades del compte de gmail i a continuació treballar com si fos un FTP normal i corrent. En realitat, però, la transferència de fitxers es fa mitjançant l'enviament i recepció de fitxers adjunts a missatges de correu electrònic.

Molt enginyós i utilíssim per als que confien en google. No tant, però, pels recelosos del gran germà.

No estic sol

Avui estava llegint el blog d'un company i he vist que no estic tan sol com em pensava. Fins ara em sentia com aquell ateu que ha d'anar a missa per compromís i es queda palplantat darrera de tot amb els braços creuats mentre els feligresos disfruten de la cerimònia, es donen les mans i s'alcen i agenollen quan toca. Però en llegir-lo m'he adonat que n'hi ha d'altres a la darrera fila de l'esglesia.

No coincideixo al 100% ni en la seva valoració ni, encara menys, en els comentaris. Però alguna cosa demostra: no estic sol, hi ha més gent que s'adona que alguna cosa grinyola, que hem passat de tenir un servei a pidolar engrunes. I això no és bo.

Iron

No sé què deu pensar en Richard Stallman del nou navegador de Google, el Chrome, però estic segur que res de bo. És ben coneguda la seva quasi malaltissa por a confiar les seves dades, per insignificants que siguin, a una gran companyia. Jo no la comparteixo del tot aquesta por, encara que una mica sí, una mica en fa pensar en un futur on tot pot estar controlat per un "Gran germà" omnipresent i omnipotent. Però això de moment és ciencia ficció i és el que em fa pensar que costarà d'arribar-hi. Però està bé que veus com la de l'Stallman ens avisin i ens facin malfiar, no podem abaixar mai la guàrdia.

Chrome és un navegador encara en fase beta pel que aposta Google. Si voleu saber per què un nou navegador, aneu a la pàgina de Google. Jo em quedo amb el fet que Google, a través d'aquest navegador que  ens regala, pot rastrejar les pàgines per on naveguem i anem deixant petja. Què en vol fer, què en pot fer o què en voldrà fer amb aquestes dades no ho sé, però la malfiança de l'Stallman no em deixa indiferent.

Així que quan vaig veure que hi havia un navegador que funciona sobre la maquinària del chrome (que és de codi lliure) però sense el rastreig de Google, vaig animar-me a tornar a uindous (perquè encara no hi ha port per a linux) i provar-lo.

L'invent s'anomena Iron i l'ofereix una companyia informàtica alemanya. Ara mateix no té traducció catalana (s'ha perdut molt el català a Baviera) i em parla en anglès, però ja m'hi entenc.

La interfície és molt senzilla i distreu poc, és molt "zen", de forma que l'atenció es focalitza en les pàgines que visitem. Té un bon sistema de bookmarking i de pestanyes: es pot obrir un enllaç en finestra nova però en acabat arrossegar-la a una pestanya de la primera finestra. La veritat és que és molt senzill de fer anar i força potent. La casella de la URL permet escriure directament una paraula i fer que google (o un altre cercador) en presenti la pàgina de resultats.

Ja cal que Firefox es torni a posar les piles perquè la competència és ferotge i no estic parlant d'allò de l'interné-esplore. Estic parlant d'aquests chrome, Iron i, sobretot, de l'Opera, un navegador que estic utilitzant bastant després de les "petades" espectaculars a què em té acostumat el Firefox. Fins i tot el gmail a vegades se'm queda congelat al Firefox, per no parlar de les finestres emergents de la missatgeria de Moodle que em tanca completament el navegador. El que trobo a faltar a l'Opera és el català (idioma de menús i diccionari), però per la resta m'agrada força.

Maleducat

Els meus amics/geus i coneguts/des deuen pensar que sóc un maleducat perquè ni contesto correus, ni missatges ni, amb prou feines, trec el nas pels fòrums de moodle.org o faig una entrada en aquesta bitàcola. Si alguna coseta puc fer és algun que altre twitter, que és el més ràpid.

Però no és que sigui maleducat, és que les meus dies tenen 24 hores, de les quals vinc a dedicar a la feina una mitjana de 12 diàries i a resoldre assumptes urgentíssims, un parell més. De manera que poc temps més em queda.

Aquest és el pitjor inici de curs des de fa anys, fins i tot supera al del curs 2006-07 que va ser brutal. La causa és un cúmul de factors que s'han ajuntat i que fan difícil sortir-se'n en el calendari que tenim marcat. Clar, la solució seria deixar-ho tot per més endavant, però estem en un ofici en el que, si volem donar un mínim de servei, hem de respectar els terminis que nosaltres mateixos anunciem. L'altra solució és no patir gens, treballar el més justet per a què no ens fotin al carrer i donar les culpes de tot als altres.

Quines ganes tinc que passi tot això! Mentres tant, companyes i companys, si voleu res de mi, doneu-me una mica de temps. De seguida tornaré a ser persona.

Estic content

Estic content que la majoria de llibres de la llista de llibres que volia prohibir la candidata feixista americana a la presidència, la Sara Quépalin, me'ls hagi llegit i m'hagin agradat.

Estic content d'estar tant llunys de la candidata feixista i d'altres feixistes més propers, els antics profes de FEN. Perquè, quina raó hi ha per prohibir El mercader de Venècia o Tarzan dels Micos?

Llibres de text

La meva filla, dos anys menor que son germà, només ha pogut aprofitar una part dels llibres de text per fer exactament la mateixa especialitat de batxillerat. Això, traduït en diners, es diu 160€. I sort que alguns no caldrà comprar-los! Estimo ens uns 250€ el cost de tots els llibres si no n'hagués tingut cap.

Cada cop que passo per davant la botiga d'informàtica del carrer Gran m'hi aturo a mirar-me els netbooks d'Acer o Asus. Per 300€ pots tenir una màquina portàtil, amb una memòria i capacitat d'emmagatzematge raonables, amb un SO Linux (també n'hi ha de l'altre, però un xic més cars) i, sobretot: amb wifi. Si tenim connexió a Internet no ens cal res més, ni disc dur. Connectatn-nos a la xarxa podem llegir correu, gestionar-lo, crear i compartir documents, imatges, etc. Per tant, no cal disc dur.

Fixeu-vos, amb una mica més del que he pagat per uns llibres que en el moment en què són publicats ja estan obsoletes, podria tenir una màquina que permetria descarregar materials de la xarxa, fer activitats didàctiques al moodle de l'institut i xatejar amb les amistats mentre el professorat deixem anar els rotllos de sempre.

I aquesta inversió no caldria fer-la cada any. En teoria un cop a la vida, però amb el ritme d'actualització potser cada 2-3 anys. En canvi els libres de text ni això no duren.

I és que ni fent números no s'aguanta aquest sistema educatiu.