Jornada Espiral 2007 (I)

Enguany la Jornada Espiral va començar el divendres a la tarda. Després d'un llarg i pesat matí fent els exàmens de GES, vaig despertar de cop quan en Xavi Belanche ens començà a parlar de Twitter. En un moment ens va posar al capdavant de la punta de llança de la web 2.0. Què fa Twitter? El mateix que nótame: en un espai de140 caràcters es tracta de respondre a la pregunta: “Què estàs fent?”. Això, que semblaria una tonteria sense interès, genera un moviment enorme i només en 6 mesos ha disparat les visites a la web del projecte. La translació casolana ha estat nótame, un apèndix de meneame de notable èxit entre nosaltres.

Després d'en Xavi vingué en Vicenç Martínez explicant una interessant experiència amb wikis per a la construcció de la web del centre i un reguitzell d'activitats didàctiques. S'allotja a wikispaces, però crec que a la part de pagament, perquè no hi havia rastres de publicitat. Tot i estar personalitzat, alguna coseta en anglès encara apareixia.

Va acabar en Bernat Orellana explicant algun dels mil i un programes per a persones discapacitades que té fets a la seva web. Es tracta d'un navegador especial que llegeix qualsevol text seleccionat i n'augmenta la mida fins al punt que l'usuari desitgi. Impressionant la capacitat de treball d'aquest home.

Després d'un curt berenar l'Abert Pérez ens presentà La prestatgeria, la traducció catalana de Myscrapbook que aquí promou l'Antonio Temprano, un espai basat en php i mysql on els centres hi poden penjar “llibres” elaborats per ells mateixos. El resultat és impressionant, el que no acabo de veure és com funciona: els estudiants fan els treballs col·laborativament, però després només el professorat pot penjar-los. Quina diferència hi ha amb la web 1.0? Vés que la por a forats imaginaris de seguretat no ens refreni.

Al final de les exposicions hi hagué un torn de preguntes al ponents i jo vaig demanar al Xavi sobre les aplicacions didàctiques del twiter. En proposà algunes, com ara el seguiment al moment d'esdeveniments que passen al moment en qualsevol punt del món o veure d'on provenen les intervencions que es fan a través de twittervision, un mashup de twitter i Googlemaps: lo más de lo más.

En acabat de la Jornada ens n'anàrem a fer una cerveseta amb en Xavi i en Jordi Vivancos. Va ser una estoneta curta, però intensa. En Jordi explicava com encara hi ha un 80% del professorat renuent a la introducció de les TIC a l'aula. Ens feu reflexionar sobre el fet que fa 100 anys que es coneix l'ensenyament per projectes, o l'escola Decroly i altres innovacions pedagògiques que han demostrat a bastament la seva superioritat sobre sistemes d'ensenyament “clàssics” (per no dir antediluvians). Però què és el que trobem amb més freqüència al nostre voltant? La causa? Una podria ser la llei del mínim esforç. Trist.

El blog d'en Darwin

Al post anterior deia que Darwin avui escriuria un blog. Doncs ja existeix aquest blog és el Charles Darwin's Beagle Diary que un friki s'encarrega d'anar transcrivint des dels textos de l'avi a la web. I és que hi ha gent amb poca feina.

Aprofito per reportar un blog interessant: Evolucionarios.com un blog col·lectiu on els post giren tots al voltant de la idea de l'evolució, perquè com diu un dels subtítols "Res no té sentit en Biologia si no és sota la llum de l'evolució".

I un altre força interessant, també: "Si hem d'ensenyar la "ciència" de la creació com alternativa a l'evolució, aleshores també haurem d'ensenyar la teoria de la cigonya com alternativa a la reproducció biològica". M'encanten aquest tipus de frases.

Si visqués, en Darwin seria blogger

S'han publicat en línia les nombrosíssimes cartes, unes 5.000, que en Charles Darwin va escriure en vida. Un projecte anglès, el Darwin Correspondence Project, de la Universitat de Cambridge ha fet possible posar a disposició de la comunitat internacional aquest valuós fons documental. Com que el 2009 farà 200 anys del naixement d'en Darwin suposo que no hi ha drets d'autor a pagar i el coneixement científic pot passa a ser de domini públic. De fet, ja fa temps que es troben a la xarxa els seus llibres més destacats: l'Origen de les espècies, The Descent of Man, el Viatge del Beagle,... Bé, si el coneixement ens farà lliures, el coneixement lliure ens farà doblement lliure, especialment en aquests temps en què els creacionistes i altres bèsties ataquen de nou.

Voleu un altre d'exemple de coneixement lliure? Vet-lo aquí:

Aquest matí se m'ha obert al Feedreader un post d'en Xavi Suñé sobre uns vídeos educatius de Common Craft que mostren diferents conceptes. En concret, el d'avui explica en 3:52 minuts què és un wiki en un llenguatge molt planer (in plain English).

És en anglès, però està subtitulat en diferents llengües i ell el tenia en castellà. Així que he anat seguint el fil i he trobat el lloc original on "viu" el vídeo, dotSUB.com, i des d'on es poden traduir els subtítols. Així que m'hi he posat i en cosa de mitja horeta o 3/4 ja ho tenia llest: el vídeo estava subtitulat en català.

Just al final he rebut un skype de l'Àngels i li he comentat què estava fent, li he enviat la transcripció de la traducció catalana que dotSUB.com ofereix i ella, que és profa de català, m'hi ha fet alguna correcció que, immediatament, he pogut incorporar als subtítols. Ara podeu veure el vídeo perfectament traduït al català. Val la pena passar aquests minuts per veure què es pot fer amb ben pocs mitjans.

És allò de les comunitats virtuals: en Xavi S. diu que el vídeo li va passar en Xavi B., jo l'he traduït al català i l'Àngels l'ha corregit. El resultat el podeu veure aquí:

Portàtil i Elgg

Setmana de poques novetats tecnològiques. M'han deixat un portàtil (des d'on escric ara mateix) que va força bé i té una arrencada dual. De moment m'he connectat amb uindous, però no he pogut entrar a Linux perquè no tinc l'usuari, sempre em passa el mateix. Aquest Linux és una Linkat i em feia una certa gràcia veure com va i començar a conèixer-la, però m'hauré d'esperar a dimarts.

Pel que fa a Elgg aquesta ha estat la setmana de la catalinització. He treballat bastant en la traducció i en Jordi Fontich també s'hi ha afegit, de manera que ara ja tenim el 50%. Però pujava el fitxer ca.po que em dóna el programa de traducció (launchpad) al servidor i no canviava l'idioma. Així que vaig fer el que toca: llegir la documentació (que per això s'escriu) i vaig veure que Elgg necessita un fitxer d'idioma elgg.mo que ha de trobar dins la carpeta de l'idoma configurat per defecte, ca en aquest cas.

Li vaig demanar al Josep, l'administrador del servidor, com es podia compilar un fitxer per obtenir l'altre, que és el que deia l'ajuda que calia fer. Ell ho va trobar senzillíssim i ho va fer tot seguit alhora que m'explicava com ho podia fer jo (des d'una línia d'ordres remota amb el programa PuTTY, però això encara no he provat). Total que ara hi ha aproximadaemnt la meitat de l'Elgg parlant català.

El procés detallat és aquest:

1. traducció de les cadenes de l'anglès al català al lloc de traducció del projecte
2. descàrrega del fitxer de llenguatge. Tot i que launchpad mostra dues possibilitats (el fitxer d'extensió po i el d'extensió mo) només en baixa un, el ca.po
3. perquè Elgg parli català cal que al fitxer de configuració config.php se li hagi dit ($CFG->defaultlocale = 'ca';) i que, a més, existeixi el fitxer amb la traducció elgg.mo al directori languages/ca/LC_MESSAGES/
4. com es pot transformar ca.po en elgg.mo pel català? Vet aquí la solució d'en Josep (només ho pot fer el serveradmin, però):
5. entrar a la carpeta /var/www/ges1/elgg/languages/ca/LC_MESSAGES:
6. des de la línia de comandaments:
   
   $cd /var/www/ges1/elgg/languages/ca/LC_MESSAGES
7. executar el programa que compila el ca.po. La sortida serà elgg.mo:
   $msgfmt -o elgg.mo ca.po
8. i ja està. Tot el que hi hagi traduït en aquell moment apareixerà en català.

Hi he donat d'alta amics i coneguts amb la pretensió que hi entrin i puguem veure com funciona iles possibilitats educatives. Jo n'hi veig força, el que no acabo de veure és com administrar un lloc així i que no es desmadri. Hi he de seguir treballant.

Mandriva Linux Free 2007 Spring

Avui, en sortir del Dia, m'he aturat al quiosc a tafanejar les novetats. He vist la revista Linux Magazine que, a la portada, parlava de l'estàndard OpenDocument. Va, me'l compro, he pensat. I a l'anar a pagar veig que dins hi ha un DVD amb Mandriva Linux Free 2007 Spring.

El meu primer contacte amb Linux va ser amb l'anterior versió, el famós Mandrake, que encara faig córrer en "l'ordinador d'estiu". Sempre m'ha agradat, ve tot en el disc i pots instal·lar una pila de programari. Per això és ideal per aquells aparells que no tenen connexió a Internet.

Així que he pogut he creat una nova màquina virtual amb el VMware. No ho havia fet mai; l'altra màquina virtual, on viu Ubuntu, la va crear en Xavi, així que m'he decidit, l'he configurat i, en acabat, he instal·lat el Mandriva. Tot un èxit tant de Màquina virtual com de Mandriva: tot va a la primera i sense problemes, en cosa de 30 minuts ho tens tot instal·lat, configurat i funcionant. A més, permet instal·lar molts paquets i programes nous des del propi DVD encara que tinc connexió a Internet, clar.

S'ha trencat la maledicció de Linux i Internet. A més, ara, a la mateixa màquina, hi tinc 3 sistemes operatius diferents, 3: el bindousIcsPé (que ho fa córrer tot, pobret), l'Ubuntu i el Mandriva.

Per a què serveixen els mestres?

... ante todo un docente, además de informar, debe formar. Lo que hace que una clase sea una buena clase no es que se transmitan datos y datos, sino que se establezca un diálogo constante, una confrontación de opiniones, una discusión sobre lo que se aprende en la escuela y lo que viene de afuera.

No està gens malament aquest reflexió, de la que he agafat només un trosset, d'Umberto Ecco publicada al diari argentí La Nación.

Serveix tant per explicar als que es pensen que escrivint la paraula desitjada a Google ho podran saber tot sense passar per l'escola, com per aquells que es pensen que no es pot aprendre res si no és a l'escola i pels mètodes "tradicionals" ( = sense TIC).

Molt recomanable.

Elgg!!!

Ja tinc l'Elgg corrent en un tros de servidor ràpid, fiable i, sobretot, amb l'administrador "comprat" ;-) Els problemes que tenia eren deguts, bàsicament, a la configuració del php i l'Apache. Un cop localitzats els problemes s'han activat els mòduls corresponent i ara tot va com una seda. Per fi tinc un Elgg per jugar-hi!

Què fa Elgg? En poques paraules: dóna una sèrie d'eines comunicatives a l'usuari sobre les quals es construiran les comunitats virtuals. Ara anem a pams: un usuari registrat té a la seva disposició:

• un perfil; pot semblar una rucada, però segons el que diem de nosaltres mateixos estem posant condicions per a noves amistats. Si d'entrada dic que no m'agrada el futbol, per exemple, estic foragitant una sèrie de persones a les encanta aquest espectacle. A més, l'usuari tria quina de les altres eines personals mostra a la resta d'usuaris: el blog, els seus enllaços, RSS, fitxers, caixa de text, vídeos, llista d'amics, etc.
  
• un blog; cadascuna de les entrades es triar per ser mostrades a tothom d'internet (posts públics), només als usuaris registrats al lloc Elgg, a ningú (post privat) o, finalment, als membres d'un grup d'amics que haurem creat d'entre els altres usuaris.
• un eportfoli on podem crear subcarpetes i pujar tota mena de fitxers que poden ser etiquetats per facilitar-ne la cerca i també vistos sota privilegis. (El tema dels privilegis és força interessant perquè atén a les diferents personalitats que adoptem en determinades situacions socials).
• una pàgina de recursos que no són altre cosa que la nostra col·lecció d'entrades RSS preferides i que podem llegir amb comoditat, incorporar al nostre blog, etc.
  
• la xarxa personal. Està formada pels amics, que es poden unir en grups i per les comunitats. Un usuari pot crear una comunitat i donar-la a conèixer a través del seu blog, per exemple. Les persones interessades que llegeixen el seu blog poden unir-se en aquesta comunitat al voltant d'un objectiu o interès comú. Aleshores la comunitat disposa s'un perfil propi: imatge, blog, RSS, recursos, etc. col·lectius, exactament igual que si fos un nou usuari.

I ja està, poca cosa més. Elgg és l'eina, perquè funcioni només calen usuaris interessats en voler formar part de comunitats virtuals que es basarà en aquestes eines comunicatives que he esmentat. Evidentment, són moltes les possibilitats que ofereix pel camp de l'educació. A veure si en som capaços de treure-li suc. De moment seguiré explorant.

Tot i que hi ha un idioma pel lloc en català (ca) hi ha poques cadenes traduïdes. Quan vaig instal·lar l'Elgg hi havia traduït el 3% de 966 expressions. Ara, després d'uns quants dies ja hi ha el 14% i no és perquè els altres traductors, en Carles Bellver, de la UJI, i en Marc Bria de la UAB [bons moodlers, per cert] s'hi hagin posat, només havien iniciat la feina i jo, ara, la reprenc.

Voleu col·laborar en la traducció? Res més fàcil: només cal registar-vos (de franc, és clar) a launchpad, el lloc per a la traducció al català que manté Canonical (sí, sí, els d'Ubuntu).

Launchpad és un programa que està força bé perquè permet traduir les cadenes directament, si han estat traduïdes en algun altre programa de codi lliure (inclòs a la distro Ubuntu), les proposa i, finalment, permet marcar les expressions dubtoses per una propera revisió.

Tinc força feina per davant, tot i que l'horitzó és veure com muntar la passarel·la de Moodle cap a Elgg si veig que pot ser interessant que els estudiants a distància gaudeixin d'ambdós entorns (que ja us dic que sí, que ho és).