PDA

Ara fa temps que no en parlo del meu PDA, bàsicament perquè mentre estic malalt tinc menys activitat que les neurones de Letizia Sapater i no hi apunto res.
Però ara que començo a fer la viu-viu hi he tornat i, de la mà de'n Paco Rivière de Palmcat he descobert el visor Plucker: una joia.

Què fa Plucker? és un visor de documents en format pdb; vol dir en un format mínim que conté text i imatges senzilletes. Permet llegir còmodament aquests documents perquè té diferents mides de lletra, s'avança fàcilment i els enllaços funcionen.
Ve a ser un navegador de butxaca. Perquè el seu medi són els arxius de text txt i les pàgines (i llocs) web, que convertim a pdb amb un PluckerDesktop que cal instal·lar a l'ordinador.
No cal dir que tant el visor con l'eina d'escriptori són gratuïtes, de codi lliure i en català.
Hi ha una pila (no gaire alta encara) de documents per a Plucker, però un en pot crear més tot transformant escrits propis.
I és el que he fet. He passat la meva Introducció a l'OpenOffice Impress a format d'ordinador de butxaca i es pot descarregar des d'aquí
Val la pena: es veuen les captures de pantalla, funcionen les barres de navegació i el contingut és taaant bo ;.)

LaTeX sota Linux

Avui he volgut veure com va LaTeX sota Linux. Ja fa temps m'havia instal·lat el paquet rpm de Mandrake per LaTeX sense ni saber com anava. I avui que en sé una mica més, des del meu ordinador, he entrat a Linux i he mirat què hi tenia. Hi era tot: el LaTeX i el pdflatex, així que he fet un document molt senzillet des de l'emacs (ell solet ha detectat que era un arxiu tex i m'ha mostrat una opció més de menú) i, tot obrint una consola i teclejant
latex arxiu.tex
he obtingut el fitxer arxiu.dvi. No tenia cap visor de manera que m'hi he instal·lat xdvi des del rpmmandrake i l'he vist d'allò més bé. A continuació he escrit a la consola
pdflatex arxiu.tex
i he obtingut ràpidament arxiu.pdf que, un cop obert, oferia el magnífic aspecte de sempre.

Aleshores me n'he anat a la partició de window$ on m'he instal·lat el TeXnichscenter i el MiKteX i he recuperat una plantilla que he copiat a la partició Linux i l'he passat directament a pdf: un èxit. Sembla que per defecte ja tinc tots els packages necessaris instal·lats i el pdf m'ha quedat exactament igual de bé que sota win.

Ara ja puc treballar indistintament sota qualsevol dels dos sistemes operatius. I win em servirà per descarregar packages que em faltin.

LaTeX para las humanidades

El passat dijous, juny 03, 2004 parlava d'un misteri amb un tutorial de LaTeX, el conegut LaTeX para las humanidades, que no podia obrir amb Adobe Acrobat sota windows, però sí sobre Linux.

Bé, a Internet no hi ha misteris i vaig rebre un missatge de l'autor, l'àtopos,(un saludo, Luís) que em deia:

1) que llegeix aquesta bitàcola (i això que encara no parla el català ;-)
2) que algú més li havia reportat el mateix problema.

Aleshores va revisar el codi i per un única coma mal posada apareixia l'error. Un cop revisat em demanà de comprovar-ho i, naturalment, està solucionat.
Recomano vívament la lectura del tutorial encara que us vulgueu embolicar (de moment) amb LaTeX. Només pel plaer de la lectura. Cal reconèixer la imaginació i feinada que hi ha al darrera.

Per altra banda també he rebut correspondència de'n Paco Rivière de Palmcat, la millor font de programari lliure i en català per a PDAs. He de comprovar com va la instal·lació del Plucker, un visor de documents, a la Clié. Només cal trobar el moment.

Sembla estrany les coneixences que es fan per Internet.

Programari

Avui 2 temes de programari.

El primer de programari lliure perquè he començat a treballar les fòrmules matemàtiques amb LaTeX i ha resultat prou bé. Si en voleu veure un exemple feu clic aquí.

L'altre de programari amb llicència, el vell Flash 5. No sé per quina versió deuen anar, però jo prou feina tinc amb aquesta. Vaig fer-ne un curs a Xtec ara fa un parell d'anys i des d'aleshores no l'havia tocat. És prou potent i fa una pila de coses, però amb el tractament d'imatges penso que hi he de dedicar massa hores per a un resultat molt petit.

És el que m'ha passat avui, que per a fer una animació de 23 segons m'hi he passat tot el matí. Cal dir en el seu descàrrec que no me'n recordava de cap detall, només de les idees generals i he hagut d'anar consultant els apunts a cada moment. Però un cop ho he tingut clar he anat bastant de pressa i me n'he sortit com jo volia. Un 10 ;-)

Thunderbird i més programari lliure

Avui, finalment, m'he instal·lat el gestor de correu Mozilla-Thunderbird 0.6. Feia dies que me l'havia baixat però com que no podia accedir al "meu" ordinador (vaig de prestat) no l'instal·lava; però avui, que ja em trobo més bé, m'he arrossegat fins a la meva vella, antiga i estimada màquina i l'hi he donat material nou.

Qué bé! Quin programa més ben presentat i funcional (tot ha anat bé a la primera!) I lliure (i de franc) i en català.
Ara ja tinc l'IE i l'Outlook arraconats essent substituïts pels Mozilles corresponents.

Del Firefox ja en vaig parlar, i ara, quan conegui una mica més el Thunderbird, ja us en faré cinc cèntims. De moment ja puja i baixa correu, només cal personalitzar-lo i fer-me'l meu.

I més programari lliure: sembla que els brasilers van forts amb el programari lliure. Avui en Gilberto Gil diu que cal una "reforma agraria" al camp de la propietat cultural. Tot això al sí del 5è fòrum internacional de S.L. de Porto Alegre (Brasil)

De tota manera tot plegat és una mica estrany: aquest fòrum està patrocinat, entre d'altres per IBM, HP, etc. Em sembla que no n'hi ha un pam de net en tot plegat (estaratègies empresarials per desbancar al gegant de les finestres?).
Mentre tant aprofitem-nos tan com puguem perquè el S.L. pot donar molt de joc.

Knoppix 3.4

Amb la revista Todo Linux d'aquest mes ve el live-cd Knoppix Debian 3.4. Molt bo: és fàcil de fer córrer i et detecta tot el detectable: el winmòdem no, és clar.
M'he estat entretenint tafanejant una mica a veure qquè hi havia i hetroabt un parell de coses interessants:

• Scribus: un programa per fer autoedició tipus pagemaker. No hi he treballat mai amb aquest tipus de programa, però m'han dit que són molt potents. No es tracta d'editors de textos, sinó de compaginadors. Distribueixes text i imatge per la pàgina de manera que sigui atractiva i fàcil de llegir. A destacar les possibilitats d'imprimir en PDF. Me n'adono que Linux i PDF van molt units.
  
• He vist pàgines PDF sota l'Adobe Acrobat per a Linux. Idèntiques que sota win, molt bé, un punt pel Sr.Adobe. A destacar el misteri de "LaTeX para las humanidades" que sota win no permet veure certes pàgines (d'altres sí) però sota Linux les veig totes, tant se val que sigui amb l'AdobeAcrobat com amb un altre visor de pdf.
  
• Com que l'entorn és KDE em vull mirar amb més calma el programari que porta, que és molt i les darreres versions.
  

Ja seguiré explicant.

MIT i lluita contra l'obscurantisme

És de destacar la feina que fa el MIT (Massachusetts Institute of Technology) tot divulgant a la comunitat internacional alguns dels cursos que ofereix aquesta prestigiosa institució. Estic parlant del MIT Opencourseware que, en paraules seves és un recurs lliure i gratuït per a universitats, estudiants i autoaprenents de tot el món. Dóna suport a l'objectiu del MIT de promoure el coneixement i l'educació i serveix al món del segle XXI.
És una publicació dels materials dels cursos
No requereix cap mena de registre
No dóna cap títol ni permet l'accés a la Universitat.

Però està molt bé que el coneixement es difongui i no quedi tancat i barrat.

Encara recordo aquelles cares d'espant quan proposava penjar a la Xarxa les proves de GE. I és que qui té por de mostrar el que fa és perquè sap que no ho està fent bé. Si no de què.