Castanyeres a Tenerife

De la mateixa manera que m'ha sorprès veure parades de castanyes a Tenerife amb una temperatura ambient de 25º, també m'ha sorprès, i força, l'acollida que ha rebut el taller sobre Moodle i competència digital que he fet al CEAD Mercedes Pinto de Santa Cruz de Tenerife.



Quan a final de curs passat l'Olga Díez va saber que aniria al CEAD Las Palmas a fer-hi un taller subre tutoria virtual, va aprofitar la mateixa convocatòria i em plantejà fer-los-en un sobre competència digital. Com que tinc massa coses al cap, durant l'estiu vaig estar preparant el de tutoria (amb Mahara) que vaig fer a principis de setembre a Las Palmas. Però un cop fet, em vaig dedicar a pensar què podria fer a Tenerife.

Sobre Moodle hi ha moltes coses dites i fetes i els que ja hi treballen tenen una certa pràctica amb els aspectes més bàsics. Per això, i d'acord amb l'Olga, vam dir de veure els aspectes diaris menys coneguts, com ara la inserció de multimèdia i so, les actvitats menys conegudes (wiki, lliçó i taller), la potència dels grups i els agrupaments, el meravellós món del llibre de qualificacions, les activitats condicionals i "tips and tricks" en general.

Han estat unes 16 horetes intenses de dedicació no sols meva, sinó dels participants que s'han bolcat d'una manera que no m'esperava. Tot el que els deia o feia fer els ha entusiasmat. Han fet la presentació personal en un Taller on han hagut de qualificar la de 3 companys. Han conegut les lliçons i han fet un treball en grup amb wikis. Han descobert que l'activitat que un veia, el seu veí de taula no la veia. Han vist com es categoritzen preguntes de qüestionari, elements de qualificació, entrades de glossari,... Com es crea una plantilla de l'activitat base de dades, com s'avaluen i comenten les entrades d'un glossari. En fi, un seguit de cosetes noves que s'aparten de l'ús més prosaic de Moodle, es a dir, dels recursos i els qüestionaris.

Jo només coneixia l'Olga, que ha estat la meva introductora i cicerone, però a partir d'ara tinc una colla d'amics i amigues a Tenerife. Aquest viatge ha estat per a mi també molt interessant, he descobert moltes coses i n'he après un munt. I això sense uns companys de la mida d'aquests no hagués estat possible, el meu agraïment més sincer.

Ep! I m'han donat a tastar coses tan bones com l'escaldón, uns pastissets de boniato i cabell d'àngel i gòfio amb mel de palma. Impressionant.

Moodlemoot 2009 a Madrid

Com sempre aquesta és la meva visió personal i esbiaixada de la Moodlemoot 2009 que s'acaba de celebrar a Madrid. L'escric a l'AVE de tornada per escurçar encara una mica més les dues horetes i mitja de viatge i aprofitant que encara en tinc el cap ple.


La meva moot ha estat un dia més curta perquè vaig afegir-m'hi el divendres 30 en lloc del dijous 29 que va començar. Ha estat curta però intensa tot i que enguany hi he participant com a públic. No hi he volgut presentar res, m'he estimat més assumir el rol de participant, escoltar, intervenir quan hi havia l'oportunitat, compartir el poc coneixement que encara em queda i deixar que flueixi. Potser l'any que ve tindré més ganes de presentar coses, però no enguany.

Només arribar em vaig acreditar i em van donar una cartera blava amb el logo de la trobada, el programa, el certificat explicava d'assistència, una samarreta de la moot i una tassa molt xula (els 40€ de la inscripció han donat per a molt). Com que ja tenia pensats i m'havia inscrit en els tallers des d'un bon inici vaig adreçar-me el primer. Penso que un dels encerts d'aquesta edició ha estat sens dubte el fet de transcórrer al voltant de tallers on la persona encarregada explicava la seva experiència, els talleristes la seguien i aplicaven directament a l'ordinador (molts netbooks en dansa) i compartien els seus coneixements. Molt millor que les clàssiques presentacions que acaben cansant per molt novedoses que siguin les coses que s'hi diuen. Aquest punt ha estat molt ben valorat en la unconference i esperem que a la propera edició es continuï en aquesta línia.

El primer taller va ser el d'en Marc Alier i companys sobre web services. Era força tècnic i adreçat a desenvolupadors, però els profans com ara jo en vam treure un parell d'idees clares. En la versió 2.0 de moodle (i en un backport a la 1.9.n) s'hi admetran els webservices, és a dir, moodle deixarà entrar a altres aplicacions a determinats punts de la seva base de dades de manera que s'hi podrà llegir i/o escriure informació. Una cosa semblant al que fan moltes aplicacions que entren a twitter i n'aprofiten informació emmagatzemada o bé en posen de nova. El taller va consistir en una petitíssima explicació per, a continuació, donar una aplicació de mostra que convenientment personalitzada creava usuaris a la BD d'un moodle de prova. Sembla, doncs que estem en el camí d'obrir moodle a la web 2.0 perquè aquests webservices seran independents de la versió de moodle i podran desenvolupar-se independentment.

L'hora del cafè de qualsevol acte és la millor de totes. No solament t'escalfes la panxa sinó que ho fas en companyia, retrobes amics, saludes coneguts i xerres pels descosits. Jo crec que un tipus d'acte al voltant d'unes tasses de cafè i alguna coseta per picar seria un èxit total.

El següent taller es titulava El dilema de l'apertura. En David Vidal i en Lluís Soldevila ens plantejaren una activitat de reflexió amb caràcter lúdic consistent en dividir els assistents en dos equips: els moodlers per una banda i els googlers per l'altra amb l'encàrrec de defensar a ultrança l'aplicació corresponent. Es tractava de veure que ni moodle és totalment constructivista ni absolutament tancat ni, per altra banda, google i les seves aplicacions vindran a donar totes les solucions a l'aprenentatge. Tant de bo aviat puguem reunir el millor dels dos mons.

El dinar va ser de nou una oportunitat de fer-la petar i compartir novetats, en aquesta ocasió amb la gent d'Xtec, la Sara i en Francesc, i moodlers de Barcelona com l'Ângels. Parlarem de projectes que s'engeguen, com ara Alexandria, el repositori de recursos moodle d'xtec acabat d'aparèixer i de projectes poc seriosos adreçats als mitjans i que mai veuran la llum. Es sempre un plaer poder parlar amb calma de tot plegat.

A la tarda taller de qualificacions amb la Lluïsa Nuñez. Dóna gust sentir parlar d'un tema a qui el coneix en profunditat i la Lluïsa aquest el domina. La Irene em va fer veure l'error que tenim als materials sobre el tema de la transformació escales personalitzades a valor numèric que no acabo de veure clar i que crec que amb les millores de la versió 1.9.6 caldrà estudiar com queda.

Després d'una xocolata amb xurros s'inicià una taula rodona amb el tema "Formes de col·laborar amb Moodle". A la taula diferents aproximacions al tema representades pel Jordi Adell, en Jesús Gonzalez Barahona, la Isabel Renedo, en Jordi Vila i en Mario impulsor/desenvolupador de la distro Max. S'explicà com es pot col·laborar amb Moodle des de reportar bugs Martin Langhoff) a traduir la interfície, passant per la traducció de documentació en lloc de redactar-ne de nova (Lluïsa) o donant ajuda en els fòrums. En realitat el tema anava generalitzant-se a "Formes de col·laborar amb el programari lliure" i si s'hagués de criticar potser s'hauria de dir que totes les veus anaven en el mateix sentit i que potser alguna de discordant hagués servit per esperonar un xic més als ponents i als assistents.

El sopar i els mojitos es varen celebrar en el teatre del Matadero. Segons l'Ismail Ali, el portantveus dels organitzadors, fins al setembre no van poder confirmar aquest espai i que l'han hagut de preparar i dotar d'infraestructura només en un parell de dies. Però s'ha de dir que se n'han sortit molt bé i que el fet de tenir espais oberts en un ambient creatiu com el que ha resultat del reaprofitament de l'antic escorxador és una de les altres claus de l'èxit d'enguany. El sopar, que vaig fer amb moodlers catalans (Isabel Varela, Rosa Mª Trias, ...) fou amenitzat per un duo musical i, al final de l'actuació se sortejaren diferents aparells informàtics que, com era d'esperar, no m'han tocat a mi. Però me n'alegro pels premiats/des. La festa continuà, però jo em vaig retirar cap a les dotze perquè estava llevat de de quarts de 5 del matí.

El matí ja de dissabte 31 ha començat bé amb la trobada a la cafeteria de l'hotel mentre esmorzàvem amb el Jordi Adell, l'Isidro Vidal i un parell de moodlers més. La conversa interessant ens ha fet córrer després per no fer tard a la moot.

Al matí només hi havia programat un taller de 10 a 12. He assistit al de Lecciones y Talleres de la Charo Fernandez. Un treball impressionant de preparació que desborda les dues horetes que durava, estructurat i ajustat en el temps. He de felicitar la Charo per la seriositat i professionalitat demostrada. Hem començat per les lliçons on hem fet una passejada ràpida i hem tingut l'oportunitat d'entrar en el nostre espai de pràctiques on hem completat una ramificació d'una lliçó que hi teníem preparada. Després hem passat als Tallers i què millor que entendre com funciona un taller que participar en un. La Charo ens havia preparat un taller on hem actuat com estudiants enviant una tasca (l'enllaç a una imatge de Flickr), ens hem autoavaluat i finalment hem avaluat la feina de tres companys. Tot això en uns tres quarts d'hora, increïble la feina prèvia que hi havia darrera. Un 10.

Després d'un ràpid cafè ha començat la unconference on, en realitat s'ha començat fent un emocionat agraïment a la feina que ha dut a terme tot l'equip d'aquest moot, des dels tècnics de so o vídeo fins als gestors administratius de la trobada. Després s'han donat paraules entre els assistents que han analitzat els punts a favor d'aquesta moot i els negatius (en realitat només un: el so dels espais que a vegades arribava als veïns). En Jordi Vila ha proposat que es creï una associació d'usuaris de moodle que es faci càrrec del domini moodlemoot.net i que pugui emetre certificats d'assitència i formació, una idea força assenyada i interessant. Particularment crec que les institucions més potents que usen moodle haurien de ser les primeres en posar-s'hi, més que res pels recursos que estalvien usant programari lliure. S'ha recomanat que segueixi el format d'aquesta per a propers edicions i no s'ha pogut donar el relleu perquè els candidats, la Universitat de Salamanca i la Consejeria de La Rioja, havien excusat la seva assistència. Però segur que un lloc o altre es farà.

En acabat ens hem acomiadat dels ressagats que encara corríem per allà i ens n'hem anat a dinar amb en Josep Verd a qui tenia ganes de saludar perquè l'any passat finalment no va poder venir a la moot. Està laboralment jubilat però segueix en la bretxa fent cosetes i aprofitant l'enorme potencial que encara té, que duri. I en acabat, passeget cap a l'estació i al tren cap a casa.

Resumint, una moot molt ben aprofitada en la qual he aconseguit el meu triple objectiu: saludar gent (molt interessant la xerradeta amb l'Iñaki Arenaza sobre Mahara), aprendre alguna coseta més sobre Moodle i, sobretot, passar-m'ho bé.

Taller Tutoría on line per al CEAD Las Palmas

Cap al mes de maig passat en Pedro Villarrubia em va proposar per a fer un taller semipresencial sobre Tutoria on line al seu centre, el CEAD Las Palmas de Gran Canària. Quan en vam parlar ja els ho vaig dir: en aquest moment tinc al cap renovar la tutorització dels estudiants a distància amb l'ús de l'eportafolis, de Mahara. Així que el taller parlaria de tutoria i d'eportafolis. Cap problema, van dir, endavant.

La meva idea és que a través de la tutoria es rebaixin els possibles problemes tecnològics que Mahara pugui plantejar (adscripció a grups, creació de blogs o de vistes, ús de la missatgeria, etc) per tal d'aplanar el camí cap a l'ús docent de l'eportafolis. És a dir, es tracta de utilitzar Mahara en la tutorització dels estudiants, crear grups amb els tutorats i la persona tutora per, d'aquesta manera, rebaixar la corba d'aprenentatge tan conceptual com tecnològica de l'eportafolis. Després, quan des de les àrees curriculars es decideixi quan, on i com utilitzar l'eportafolis, ja tindrem la primera passa feta: ningú no podrà dir que no sap com fer-ho, simplement ho farà i aprofitarem així tot el potencial comunicatiu de l'eportafolis.

El Taller va tenir una part presencial que vam fer al mateix CEAD de Las Palmas a l'illa de Gran Canària. Van ser tres dies intensos però molt interessants. No solament pel treball i la reflexió en grup fets al voltant de tema de la tutorització, sinó pel coneixement personal. Vaig conèixer força gent interessant del centre i vam aprofundir l'amistat amb en Pedro i la seva família, amb qui vaig tenir l'honor de compartir un dia de platja i natura a Maspalomas. També vaig conèixer un parell de twitters que segueixo (i em seguexien): la Lola Carreño i en Felipe Morales, veins de carrer amb en Pedro però que es van conèixer a través de twitter (qui ho havia de dir).



La part telemàtica del Taller s'acabarà a finals d'aquest mes. Vam plantejar una sèrie de tasques que no vam tenir temps de fer presencialment que s'han desenvolupat directament en els fòrums de Mahara, i l'encàrrec de feina consistent en fer una proposta pel Pla d'acció tutorial del centre.

Pel que porto llegit en els fòrums i treballs sembla que el taller ha sigut força útil. La tutorització al batxillerat no s'ha tingut mai massa en compte. Com a germà (germanastre?) petit de la universitat el batxillerat sempre ha suposat que els estudiants són prou madurs com per a no necessitar la presència d'una persona tutora, amb el professorat n'hi havia prou.

Però si des de la universitat ara es reivindica el paper de la tutoria, al batxillerat encara es fa més necessària, crec jo. Per això, partint d'una situació en què la tutoria té potser un caràcter administratiu o burocràtic, crec que he sembrat la llavor per transformar-la i fer-la efectiva. L'objectiu del taller era, ja els ho vaig dir de bon principi, fer-los reflexionar sobre la seva feina quotidiana i fer que se la replantegessin i miressin de trobar oportunitats de millora. Crec que n'han trobat moltes i, el que és millor, penso que les volen dur a terme. Si és així, haurà valgut la pena el Taller.

I jo? Què n'he tret de tot plegat? He après una pila de coses sobre tutoria on line, eportafolis i en especial sobre Mahara. Però per damunt de tot he conegut persones.

Necessito unes vacances

Avui he estat llegint l'article Web 2.0 Learning Environment: Concept, Implementation, Evaluation a la revista eLearningpapers i m'he adonat que necessito unes vacances mentals. L'article tracta sobre una experiència en una universitat alemanys utilitzants eines web 2.0 per fer l'aprenentatge.

Tot gira al voltant d'un wiki on professorat i estudiants centralitzen les seves intervencions. En aquest wiki, a més, hi queden reflectides, a través d'alimentacions RSS, les reflexions dels estudiants en els seus blogs d'aprenentatge, les aportacions que fan a la biblioteca a través de les cites bibliogràfiques de citeUlike i, finalment, les novetats sobre el tema recollides també per RSS de revistes i altres fonts. En conjunt es crea un PLE, és a dir un Entorn personal d'aprenentatge. Força interessant tot plegat.

La idea és que els entorns d'ensenyament aprenentatge actuals queden masa tancats, encotillats per dir-ho d'alguna manera, i aquestes noves eines obren l'aprenentatge a l'exterior i faciliten l'entrada i sortida d'informació i coneixement.

Però a mi aquest PLE m'ha recordat un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge que em vaig fer cap a l'any 2001 o 2002 i que encara podeu descarregar de la meva web (no llenço res jo) i que consistia en una sèrie de pàgines web estàtiques, creades a mà, amb enllaços a un fòrum extern comercial i gratuït. La interactivitat consistia en les intervencions als fòrums i en el que els estudiants m'enviaven per email i que jo ho penjava per FTP. Els resultats eren força bons, tot i que a un cost d'hores actualment inassumible. Però feia el fet. Ara que, ja podeu imaginar-vos el que vaig sentir en veure Moodle funcionant.

Però, clar, Moodle a la vista d'aquests PLE pot semblar dirigista, tancat, antiquat, poc 2.0 vaja. Jo no ho crec i us diré per què: ni aquest supermegawiki 2.0 ni Moodle ni PLEs. L'aprenentage es donarà en el moment en què tinguem uns estudiants als que puguem engrescar en aprendre (i aquesta és la nostra feina). Faran wikis, faran comunitat a citeulike o respondran un qüestionari de V/F, però si no som capaços de motivar-los amb activitats interessants i de qualitat ja podem plegar. Avui he estat veient alguns exemples de "webquests" i la veritat, no es diferenciaven en res a allò que s'ha fet sempre, això sí, amb enllaços a pàgines web. No és això, no ha de ser això.

No és la tecnologia, senyors, és l'educació (it's education, stupid!).

[Ho veieu com necessito unes vacances?]

Ubuntu One

Ubuntu One és un nou servei d'Ubuntu que consisteix en la sincronització de fitxers, en la computació en el núvol. Parteix d'un repositori web, al que es pot accedir a través del navegador web, i pujar, descarregar i gestionar fitxers. Però aquest servei web, a més, es complementa amb un client a l'ordinador (o millor encara, als ordinadors en plural) de l'usuari. D'aquesta manera, un cop instal·lat el client podem treballar amb una màquina, editar un fitxer localment i, en acabat, sincronitzar-lo amb el nostre repositori remot. Si després -i des d'una altra màquina- sincronitzem, el fitxer ara es trobarà en 3 llocs: el primer ordinador, el servidor web d'Ubuntu One i, finalment, en el segon ordinador. L'avantatge és que cada cop que sincronitzem un ordinador amb el servidor remot tenim 2 còpies idèntiques, que s'escampen a mesura que anem connectant la resta dels nostres ordinadors.


Però la cosa no acaba aquí. Es poden compartir fitxers amb altres usuaris que són invitats a fer-ho a través d'un simple correu electrònic) i la història es repeteix: un fitxer en l'ordinador de casa de la persona A, quan es modifica, es replica al servidor d'UbuntuOne i quan la persona B, que el comparteix, sincronitza el seu ordinador de la feina, el fitxer s'hi actualitza.

La idea és bona, molt bona. Tant que Canonical ofereix el serveix gratuït només fins a 2 gigues, a partir d'aquí el servei és de pagament.

La mala notícia és que és un servei beta que encara està molt verd. No acaben de funcionar massa bé ni el client ni la sincronització. De moment no s'hi poden confiar documents importants perquè els podem perdre amb excessiva facilitat. Com?: treballo a la feina sobre un fitxer, el sincronitzo amb el servidor però té un problema, arribo a casa, obro el meu ordinador i sincronitzo, amb la qual cosa em trobo un fitxer malmès. L'endemà a la feina m'oblido de guardar una còpia del fitxer correcte i sincronitzo: la versió malmesa aixafa la correcta i perdem la feina feta.

Burocràcia

Llegia l'altre dia al diari un article d'opinió que deia que els catalans estem perdent l'esperit emprenedor que ens caracteritzava i ens estem "funcionaritzant", és a dir, cada cop més preferim una feina al sector públic a la llibertat de l'autoocupació i la innovació. Des que el vaig llegir que li dono voltes i ahir ho vaig tenir ben clar: l'autor té tota la raó, ens estem adormint i burocratitzant en el pitjor sentit de la paraula. Vegeu els dos exemples que van succeir ahir al meu voltant.

Una amiga meva ha fet una tesi doctoral a costa de molts esforços i ahir finalment la lliurava (ja sabeu que jo m'esperaré a què em donin el doctorat honoris causa, si de cas; passo de fer tesi). Problema: una nova disposició diu que els membres del tribunal han de ser d'universitats diferents i dels que ella proposava n'hi havia dos de la mateixa (com si les universitats fossin sectes amb obediència cega a no-sé-quin líder). La solució era, naturalment, no lliurar la tesi i esperar a complir aquest requisit. La noia, desesperada, va moure's tan de pressa com va poder (jo l'anava seguint pel twitter) i, finalment, trobà un doctor d'urgències que acceptà estar al tribunal. Tot solucionat, però el disgust el va haver de patir ella.

La pregunta és: tan difícil és treballar una mica bé i tenir les coses ben claretes i per escrit des d'un bon principi? Perquè si no és així potser que tots plegats ens saltem les regles, oi? Fa ràbia veure com les normatives sempre van en contra nostra. És aquella actitud amb què justifiques el que algú se salti el peatge quan hi ha retencions o la que tenien els francesos que "perdonaven" que els treballadors segrestessin fins aconseguir un bon acord els patrons de les empreses que els volien acomiadar i liquidar el negoci.

L'altre exemple de burocràcia galopant el vaig tenir a Reus, on vaig anar a predicar la paraula sagrada (Moodle) entre el professorat del Departament d'Agricultura. Hi ha un noi, en Gabriel, que em recorda una mica a mi: des de fa temps s'ha entossudit a millorar l'ensenyament amb l'ús, entre d'altres metodologies, de Moodle. Ells treballen amb un aplicatiu d'aquells privatius, tancats i antiquats on introduir un canvi representa 10 dies d'enviar i rebre correus, fer i acceptar un pressupost exorbitant i, finalment, veure que el que demanaves t'ho han fet al revés. Desesperant.

Però ell no es desanima i ja fa temps em va venir a veure per a què li ensenyés això del Moodle. Quan va veure amb quina facilitat s'administra, es gestionen cursos, materials i activitats i es té el control de tot el procés va quedar impressionat i es va jurar tenir-ne un. Ara, al cap de quasi bé dos anys, ha aconseguit el permís d'Agricultura per a què que el Departament d'Educació doni als seus centres espais a agora i gaudir, així, de Moodle. No és el que volia, un servidor php al seu Departament , però déu n'hi do. Això sí, va haver de passar per tot el que jo vaig passar el 2003 quan demanava a l'aleshores Departament de Benestar social d'on depenia la formació d'adults un espai d'aquests per posar-hi el primer Moodle i et em miraven com a un extraterrestre per acabar dient-te que no, que això no era possible ni entrava als seus plans.

El seu disgust aflorà quan alguns profes li demanaren que, si s'havia d'usar Moodle, des del seu servei es fes una normativa que d'alguna forma obligués als centres a usar aquest entorn acabat d'aconseguir. Els explicà, amb molt bons arguments però amb contundència, que Moodle i altres innovacions educatives no es poden imposar, que s'hi arriba per convenciment si es creu que s'aprèn col·laborativament. I que de cap manera s'ha lluitat tant per acabar fent-lo normatiu. Qui vulgui usar Moodle que ho faci i qui no vulgui, que segueixi amb el que té.

I és que la màquina burocràtica és la més reticent al canvi i això, ara mateix, es tradueix en por a les TIC. Com, si no, s'explica que la web de la Llei d'Educació de Catalunya, aprovada pel Parlament el passat 1/juliol/2009 tingui com a novetat una notícia del novembre de 2008?:

Els buròcrates veuen les TIC com una eina que els ha caigut a sobre i que han de portar com puguin, però ni hi creuen ni es molesten a conèixer-les. A ells els agrada allò que deia el meu avi: poca feina i ben pagada i el demés són collonades.

3a Jornada IOC

Per a Mi, que per a mi no l'hagués fet.

Com cada final de curs des que la IOC és la IOC ahir dimarts 30/juny/09 se celebrà al Cosmocaixa la 3a Jornada IOC. Com tot en aquesta vida té clars i obscurs, però cal aprofitar les dues cares per aprendre'n i disfrutar.

Va obrir la Jornada el Director general, en Josep Francí, fent una mica de resum de com veu ell, des del seu lloc, l'evolució de l'IOC. Va destacar l'excel·lent feina feta i, això és d'agrair, la del professorat en general. Un creixement tan espectacular en tan poc temps per força ha de provocar tensions, com el provoca el creixement de les dents d'un nadó. Ara el que toca és mirar que tota aquesta feina, i tan ben feta, no es malmeti. I aquí el Departament hi té molt a dir i a fer.

A continuació parlà l'Imma Tubella, la rectora de la UOC. Va fer una interessant recull de dades i d'estudis sobre els que, malauradament, no vaig poder prendre apunts. És llàstima que una persona que representa una universitat que es dedica a l'eLearning no hagués preparat ni una mica de presentació en pantalla (a l'auditori n'hi ha 3 de pantalles) que hagués facilitat la visulaització d'aquestes dades tan interessants.

Després en Francesc Pedró, de la OCDE, ens va mostrar una sèrie de dades sobre la situació actual en connexió i ús d'internet. En aquest cas sí que hi havia representació gràfica, tot i que en molts casos no prou aclaridora del discurs. Tant ell com el següent ponent, en Gregorio Casamayor director acadèmic (ost!, com jo!) d'IL3, ja havíen vingut a la primera jornada, la del 2007, i els recordava més innovadors i amb un missatge més fresc. Potser és que enguany jo també vaig més cansat. En Casamayor, que va dir que acabava de publicar un llibre (jo no tinc ni temps pel blog), va fer una presentació amb més preguntes que respostes, amb un fil un xic vague i amb un tros de pel·lícula de la Júlia Roberts inclòs, que es podria resumir en una frase: profes, no us deixeu prendre el vostre paper (dels pocs que ens queden) de prendre les decisions sobre l'ensenyament que oferireu. El que vèiem a la pantalla podria ser un exemple pel llibre de text: Com no ha de ser una presentació en pantalla i, al final, el cansament del propi orador va fer que un missatge prou interessant quedés un xic diluït.

Dinar a peu dret amb excés de calories i colesterol i manca de vegetals i vitamines. El cafè prou bo, però.

En acabat de "dinar" va haver-hi l'actuació d'en Genís Roca (què dir d'ell que no se sàpiga!) on es consciencià que en molt poc temps hem passat d'una societat rurla a una molt tecnològica, i que no ens hem de sentir culpables per no saber-ho fer anar tot a la primera. Que prou pena tenim.
Molt interessant, ben presentada i ben representada que diu la meva mare de les pel·lícules referint-se al treball dels actors. Va mantenir l'atenció de tota l'audiència en una hora perillosa i tothom va celebrar les sortides i els detalls més curiosos. Molt bé.

La darrera presentació venia sota el nom de "taula rodona" però en realitat eren 3 minipresentacions sobre temes diferents i no massa connectats:

• Pere Arcas de TV3 parlà sobre les realitats i desitjos del vídeo educatiu a la nostra, posant com a referent experiències britàniques, com ara les del Chanel 4
• Pablo Lara, director d'innovació de la UOC ens passà un parell de vídeos que ja coneixia i quan anava a parlar del que m'interessava (va dir que la UOC passa d'un model centrat en l'estudiant a un centrat en l'activitat) va fer-ho de pressa i corrents i vaig quedar-me sense saber què vol dir això i què és el transfolio i què té a veure amb l'avaluació. També parlà que el campus UOC disposa de blog, wiki i portafoli i que han deixat Second Life per un desenvolupament propi que el supera. Però no vam veure res.
• Francesc Pomés, el meu quefe, ho va fer molt bé, va dir coses molt interessants i el vam aplaudir moltíssim ;-) Va parlar de les dades recollides enguany sobre els nostres estudiants i llur satisfacció amb l'IOC. En resum: ens posen un 8, senyal que no ho fem malament del tot.

Va tancar la Jornada en Jordi Blanch resumint el que havíem vist i emplaçant-nos a continuar la nostra tasca.

Valoració molt personal: fluixeta. Els ponents, tret d'alguna notable excepció, no s'havien preparat la presentació al nivell que havia d'estar. L'IOC és un institut, però amb un nombre d'estudiants i nivell de servei al ciutadà que ja voldrien per a sí moltes institucions. No s'hi pot anar amb quatre notes, improvisar o fer segons què.

Si a la primera Jornada IOC la paraula clau va ser Moodle (i mireu on som ara) i a la segona web 2.0, la paraula d'aquesta tercera ha estat sens dubte twitter.

Alguns assistents vam crear allà mateix un hashtag informal de les jornades on molta gent que no van tenir la sort d'en Pedro Villarrubia, que pogué assistir-hi presencialment, ho varen poder fer via twitter. Espero que a les properes jornades es projectin els twits a les pantalles laterals de l'auditori del Cosmocaixa. Potser algun/a orador/a envermellirà en viu i en directe.

Pandoc

Navegant pels diferents llenguatges de marques s'acaba anat a parar, es vulgui o no, a pandoc.

Pandoc és un programa que permet passar d'un llenguatge de marques a un altre amb una dificultat mínima. Una de les principals característiques és que, a partir d'un document de text pla amb les quatre marques del llenguatge markdown (que el propi pandoc expandeix) podem arribar a obtenir el document en diferents formats: HTML, S5 HTML (presentacions), LaTeX, ConTeXt, PDF, RTF, DocBook XML, OpenDocument XML, ODT, i el codi editable de MediaWiki, per citar els més populars.

L'edició del document font en text pla es pot fer amb qualsevol editor de text pla, com ara gEdit per Linux o Notepad++ per uindous. Amb gEdit comptem amb l'ajut d'un ressaltador de sintaxi que es pot descarregar i instal·lar al programa amb la qual cosa se'ns facilita l'edició:


La senzilla sintaxi de markdown la trobarem a la pàgina syntax de la web del projecte i la sintaxi ampliada que pot utilitzar pandoc a la seva web.

Pandoc afegeix les següents millores a markdown:

• metadades al document (títol, autor, data).
• notes al peu, taules i llistes de definició.
• superíndexs, subíndexs i tatxadures.
• codificació matemàtica de LaTeX i comandaments de LaTeX que permeten millorar taules, per posar un exemple.
  
• Markdown dins de blocs d'HTML.
• millores a les llistes ordenades: el número d'inici i l'estil de numeració són importants.
• i d'altres

Podem descarregar pandoc per a qualsevol sistema operatiu, tot i que l'autor l'ha descarregat des del repositori d'Ubuntu amb l'eina Synaptic que li evita maldecaps (prou feina té amb les altres tonteries a les que dedica el poc temps de què disposa). La instal·lació es fa amb un parell de clics i ja tenim la bèstia preparada per actuar.

Què pot fer pandoc? Una llarga llista de canvis de format de documents que podeu trobar en la web del projecte. Però pels casos més comuns, i depenent del tipus de sortida en què vulguem el producte, hauríem de preparar abans algun fitxer que millorarà enormement el resultat que obtindrem.

• si volem un PDF no està de més preparar un fitxer preambul.tex on escriure els paquets i opcions que vulguem perquè pandoc l'utilitzarà quan convertim el fitxer markdown a PDF amb el comandament markdown2pdf. Feu clic aquí per veure el resultat PDF obtingut a partir del fitxer markdown mostra.txt.
• si volem un HTML caldrà preparar un senzill fitxer que faci de peu de pàgina i, sobretot, un full d'estils que personalitzi i millori el codi resultant. Feu clic aquí per veure el resultat HTML obtingut a partir del mateix fitxer mostra.txt amb l'ajut del full d'estils pandoc.css.

Tot i la potència cada cop més gran dels ordinadors i dels programes, la senzillesa de programes com aquest, que potencien l'intercanvi de fitxers amb codis oberts, acabaran conquerint el cor de molts usuaris, com han guanyat el meu.

Ai! Se m'oblidava afegir que no cal descarregar-se res per provar (o utilitzar) pandoc. Podeu anar a la pàgina Try pandoc i jugar una mica amb les possibilitats de transformació i generació de formats.

Twitter

Els seguidors habituals d'aquest blog (si és que n'hi ha més d'un) haureu notat una notable davallada pel que fa a la freqüència d'entrades que hi faig. La causa principal és la poca disponibilitat de temps que em deixa la feina i que m'impedeix continuar amb les meves recerques a LaTeX (també ha baixat força la freqüència de publicació d'articles a cataLaTeX) i en altres àmbits educatius i tecnològics.

En canvi, i de manera inversa, he començat a publicar més a twitter, a fer microbloging. Des que al juny de 2007 en Xavier Belanche em presentà twitter he passat per diferents fases d'amor i odi. Primer va ser una joguina d'uns dies que quasi bé vaig abandonar de seguida. Després vaig entrar a Plurk, amb una imatge molt més potent basada en una línia de temps i amb més prestacions, fins i tot vaig traduir algunes cadenes de Plurk al català. Però després també me'n vaig cansar i darrerament he tornat a twitter, on ara sí, escric els meus 140 caràcters com a mínim un cop al dia.

La clau d'aquest retorn ha estat trobar les persones adients a qui seguir. Ara mateix en segueixo 31 i encara puc anar-los seguint prou bé, n'hi ha de molt prolífics, n'hi ha de més reservats però a tots dóna gust seguir. M'hi sento força identificat i comparteixo amb ells alegries, tristeses, debats, idees, música, enllaços,... Alhora tinc 162 seguidors, alguns dels quals són d'aquelles empreses d'spam que no saps per què et segueixen si mai treuran un duro de tu, i d'altres són bones persones que alguna cosa deuen trobar en les meves entrades, pobrets. Mai no ho sabrem.

La pàgina web de twitter és molt senzilla i les possibilitats són limitades, per això hi ha programes que faciliten el seguiment i la lectura d'entrades, de tweets. Després de molt donar-hi voltes i buscar em sembla que he trobat el que m'esqueia. És TweetDeck, un programet que funciona amb Adobe Air i que em presenta la llista de missatges de la gent a qui segueixo, els missatges on em responen (fins i tot veig els de les persones a qui no segueixo), una columna on veure els missatges d'usuaris que puc reunir en grups (p.ex: moodle, amb els twits de @moodle, @moodler, @moodleshare, @ptrkmkl, etc) i, finalment, una darrera columna on puc veure el perfil d'algun usuari, editar integrants d'un grup, etc. La gestió és molt senzilla perquè fent clic sobre la icona d'un usuari s'accedeix a una pila de funcions: contestar-li, reenviar un tweet, afegir-lo a la llista per seguir, etc.

Twitter és la manera que he trobat per continuar en contacte amb gent amb qui hi estic de gust parlant de coses que m'agraden en el poquet temps que la feina tan absorbent que tinc em deixa. Així que followers d'aquest blog, jo seguiré, però serà més fàcil que em trobeu a can twitter.

A sobre, acabo d'aconseguir un netbook Aceraspireone que podré dur a sobre tot lo sant dia i, wifi que trobi, wifi a la que em connecto per tweetejar :-)

Impressora PDF a Ubuntu

No sé per quina estranya raó la impressora PDF que tenia l'Ubuntu fa un parell d'actualitzacions que m'havia desaparegut. Però com que des de LaTeX com des de l'exportador de l'OO.o podia crear els PDFs no m'hi havia preocupat més.

Però avui, que volia imprimir només unes pàgines d'un document en PDF m'hi he entretingut una mica. Primer he fet una cerca a can Google per veure què hi havia i he trobat una pila de llocs on ho explicaven, he seguit el procés i ara ja tinc la impressora virtual de PDF en marxa un altre cop.

Primer cal instal·lar el driver de la impressora PDF. Podem anar a una consola i escriure:

sudo apt-get install cups-pdf

A continuació, per configurar-la, obrim una finestra del navegador i escrivim aquesta URL: http://localhost:631 Això obre la interfície gràfica de configuració del cups on veurem que hi ha una nova impressora anomenada PDF, la configurem al nostre gust (mida de la pàgina A4, resolució 600dpi) i desem.





A partir d'ara ja podrem imprimir els PDFs des de qualsevol aplicació des del menú d'impressió.

Ubuntu 9.04 - the Jaunty Jackalope

El passat pont de l'1 de maig em vaig dedicar a actualitzar l'Ubuntu dels diferents ordinadors que utilitzo. Primer el portàtil, perquè és on no guardo documents i si petés no passaria res. Un cop comprovo com va la instal·lació ho faig en el meu, el desktop de tota la vida i on tinc l'arxiu dels documents d'ús freqüent. I ja per acabar, el de la feina, que aprofito quan tinc alguna reunió llarga per deixar-lo treballant sol. El resultat és un sistema operatiu actualitzat i amb menys problemes a cada versió que passa.

Hi he fet algunes personalitzacions, però, per millorar la meva relació amb ell:

1. per aclarir-me amb els twits m'he instal·lat el TweetDeck, una aplicació que corre sobre Adobe Air. Segur que l'Stallman em fotria un calbot perquè faig servir programari propietari, però jo volia prover les excel·lències d'aquestes aplicacions. Tampoc n'hi ha per tant, però vaja, ha estat interessant.
   Per instal·lar l'Adobe Air només cal obrir una terminal i escriure-hi: wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/AdobeAIRInstaller.bin && chmod +x AdobeAIRInstaller.bin && ./AdobeAIRInstaller.bin
   La resta és com sempre: sí a tot. Un cop instal·lat li toca el torn a TweetDeck, anem a la seva pàgina fem clic al botó de descàrrega i quan tenim el fitxer baixat s'obre l'instal·lador de l'air que ens facilita la feina. El resultat és l'aplicació instal·lada amb icones d'arrencada al menú d'aplicacions i a l'escriptori.
   Què fa TweetDeck? Llegeix i endreça els twits en un pantalla amb defirents columnes on es poden veure tots els twits, els que s'adrecen a un mateix, els missatges interns i, aquí ve la gràcia, es poden crear grups d'usuaris als que seguim i llegir els twits grup a grup. L'escriptura d'entrades és molt còmodo i em temo que ja m'hi estic acostumant.
2. Gràcies a uns articles de genbeta he descobert diferents truquets i millores a introduir, com ara el fet de configurar la còpia i enganxament de text a la consola amb les conegudes combinadions Ctrl+C i Ctrl+V: m'estalviarà força feina.
3. També hi he descobert un lloc amb temes de gnome força interessants. Ara mateix me n'he instal·at un força tranquilitzador:
4. més coses: Back-in-time, un programet per a gnome que fa còpies de seguretat dels directoris que vulguem. No se sap mai què ens pot passar al disc dur i val la pena tenir reserves.

Cafè de codi lliure

L'altre dia passava per davant una botiga d'una coneguda marca de cafè, Noesespresso per més senyes, i em vaig queda sobtat de veure que hi havia cua. La gent s'esperava una bona estona per comprar-los el seu cafè, com si no hi haguessin mil i un establiments on trobar cafè tan o més bo que aquell.

Avui he vist al diari una pregunta que feia un lector sobre on s'havien de llençar les càpsules d'aquest cafè un cop usades, si al contenidor del metall, ja que estan fetes d'alumini, o bé al de la matèria orgànica, ja que contenen cafè. La resposta era al de rebuig, allà on va parar el que no es pot reciclar i la lògica era aquesta: no hi ha envàs perquè un envàs es pot separar del contingut i no és aquest el cas. Per tant, al rebuig a podrir-se tot junt, alumini i cafè. No hi ha recollida selectiva, impressionant. Afegia el diari, però, que "els fabricants" (em sembla que només és un) estan estudiant usar altres envasos alternatius. Ves que no facin tard.

Parlàvem un dia amb un company sobre aquest tipus de cafè i el comparàvem al programari de codi propietari, l'oposat al de codi obert. És impossible fer servir altre tipus de càpsules que les que et ven el fabricant de la cafetera, que és qui et ven també el cafè. Les càpsules no es poden reutilitzar ni reomplir, un cop fetes servir ja les pots llençar (al rebuig). No hi ha cap altra empresa que pugui fer càpsules per a aquestes màquines, ho prohibeix la patent. I ara només faltava això, que ecològicament són un desastre.

El cafè, com els programes, han de ser de codi lliure, així un pot triar el que més ve li ve de gust en un moment determinat i no ha de dependre de posicions hegemòniques del mercat (ni ha de fer cues, afegeixo). El planeta ens ho agrairà.

Per cert, aprofitant el pont m'he actualitzat l'Ubuntu a la darrera versió, la 9.04 Jaunty Jackalope. Ep! i sense pagar un duro a ningú ni embrutar el planeta.

PS: Que consti que NO tinc cafetera d'aquesta marca, la meva és una de clàssica i el marro el llenço a l'orgànica. Al comentari d'en Raül i en un tweet d'en Marc es proposen "solucions" alternatives:

• vídeo 1
• vídeo 2

Tots dos casos, però, recorden allò de "el meu cunyat et pot passar un cd amb tots els programes de uindous que necessitis, no cal que facis servir linux".

Homenatge a Catalunya

Gràcies a aquell bon costum que tenen alguns professors de recomanar als seus estudiants llibres exhaurits, ha arribat a les meves mans un exemplar de l'Homenatge a Catalunya d'en George Orwell. Vaig començar a llegir-lo i em va sobtar quan explica la seva visió sobre els dies previs a l'enviament al front:

Durante mi segundo día en los cuarteles se dió cominezo a lo que paradójicamente se llamaba "instrucción"...

En realidad, los reclutas novatos no recibían adiestramiento militar alguno que pudiera servirles para algo... [Yo]Sentía gran ansiedad por aprender a utilizar una ametralladora; era un arma que nunca había tenido oportunidad de manejar. Con desesperación descubrí que no se nos enseñaba nada sobre el uso de armas. La llamada instrucción consistía simplemente en ejercicios de marcha del tipo más anticuado y estúpido: giro a la derecha, giro a la izquierda, media vuelta, marcha en columna de a tres y todas esas inútiles tonterías que había aprendido cuando tenía quince años. Era una forma realmente extraordinaria de adiestrar a un ejército de guerrillas. Evidentemente, si se cuenta con sólo pocos días para adiestrar a un soldado, deben enseñársele las cosas que le serán más necesarias: cómo ocultarse, cómo avanzar por un campo abierto, cómo montar guardia y construir un parapeto y, por encima de todo, cómo utilizar las armas... En esta época ignoraba que el motivo de este absurdo era la total carencia de armas.

Bé, gràcies al MEV no estem en guerra ni cal que el jovent aprengui l'ús de les armes. Però el que em va cridar l'atenció va ser el que sobtà l'Orwell: per a fer la guerra es rebia un ensinistrament en desfilades. Sembla que és el destí d'aquest país: per poder escriure un text cal aprendre a analitzar sintàcticament i morfològica; per saber quantes rajoles calen per cobrir les parets de la cuina cal saber diversos teoremes: el de Tales, el de Pitàgores i algun altre més; per calcular el 5% de 200 cal saber que les fraccions són el representant canònic de la classe d'equivalència ... (verídic: així m'ho van explicar a mi a 2on de Batxillerat del pla del 64, el de la matemàtica moderna).

Sembla que per fer alguna cosa primer cal tenir clars tots els conceptes teòrics. I l'ensenyament "natural" no és així. Com s'aprèn a tallar pa? En primer lloc visualitzant l'objectiu, he de tallar el pa perquè no s'hi val a anar-lo engrunant. Què cal per tallar pa? Una eina, un estri, el ganivet. Com s'utilitza? Hem de veure bons models, cal veure tallar-ne a algú que en sàpiga. Després, provar-ho, agafar el ganivet i el pa i mirar de fer-ho. No sortirà una llesca massa ben feta a la primera, però si més no serà la nostra primera llesca i n'estarem tan orgullosos com vulguem. Si continuem fent l'acció amb ganes de superació, les llesques cada cop ens sortiran millor, amb mides molt semblants, amb les cares ben paral·leles. I més endavant, si sabem tallar pa, no ens costarà gens tallar fuet, oi?

La pregunta és: calia una explicació teòrica de la fermentació del midó pel Saccharomyces cerevesiae per llescar bé el pa? Calia un examen?

I diuen que ara ve la "moda" de les competències. Però si és tan vell com l'aprenentatge! (que no l'ensenyament, que en molts casos no hi té res a veure).

50 idees sobre l'ús de Twitter a l'educació

Com que estic preparant un "bolo" sobre xarxes socials m'estic mirant algunes webs que em semblen interessants i he trobat aquesta entrada del Blog by Carol que m'he entretingut en traduir i adaptar. No és res definitiu, només 50 cosetes que val la pena de saber.

50 idees sobre l'ús de Twitter a l'educació

Per començar

1.- Creeu-vos un compte i comenceu fent una cerca al mateix Twitter per veure què hi ha sobre el vostre nom, el de la vostra escola/institut/centre d'adults/facultat i sobre paraules relacionades amb el vostre entorn. Abans de res, llegiu.

2.- Afegiu la vostra imatge. A la gent ens agrada veure una cara. El tipus d'imatge és cosa vostra, hi ha força diversitat de parers en aquest punt.

3.- No escriviu només sobre vosaltres, parleu als altres dels seus interessos també.

4.- Doneu a conèixer coses interessants que feu a l'aula, siguin les que siguin.

5.- Compartiu enllaços a coses interessants del vostre centre o comunitat.

6.- No us limiteu a demanar sempre disculpes i sigueu útil.

7.- No estigueu sempre parlant del mateix tema. Els vostres fans (aka la mare) ho agrairan. I de passada arribarà també a la resta..

8.- Promocioneu les històries dels vostres estudiants, però sigueu curosos amb l'anonimat, especialment amb els menors.

9.- Sigueu humà.

10.- Parleu també de temes que no tinguin a veure amb l'educació: hi ha vida més enllà de l'escola!


Idees sobre què parlar

11.- En lloc de respondre la pregunta "Què estàs fent?", responeu a "En què t'estàs fixant?"

12.- Tingueu més d'un corresponsal al vostre centre o institució. Les persones abandonen, fan vacances. Val la pena tenir varietat.

13.- Quan parleu d'una entrada de blog, feu una pregunta o expliqueu el que vindrà després. No us limiteu a llistar enllaços.

14.- Feu preguntes. Twitter és genial per obtenir opinions.

15.- Seguiu gent interessant. Si trobeu algú que parla de coses interessants, mireu a qui segueix i seguiu-los.

16.- Parleu sobre les coses dels altres. Us farà humans.

17.- Però quan parleu de les vostres coses, doneu-li utilitat. Doneu consells, enllaceu a entrades de blogs, imatges, etc.

18.- Compartiu la cara humana de la vostra institució. Si us molesteu en parlar vol dir que creieu que els medis socials són valuosos per a les connexions entre humans. Adreceu a imatges o altres coses humanes.

19.- No us doneu massa publicitat.

20.- O, si ho feu, mireu d'equilibrar-ho amb la dels altres.

Algunes coses per no acabar boig

21.- No heu de llegir totes les entrades. Algunes persones en segueixen centenars i no poden llegir-les totes.

22.- No heu de respondre a cada entrada @ que us adrecin (mireu de respondre'n alguna, però no us sentiu massa culpable).

23.- Utilitzeu els missatges directes per a converses d'un a un només si penseu que la conversa no té interès per a ningú més.

24.- Utilitzeu les cerques de twitter per assegurar-vos que sabeu si algú està parlant de vosaltres. Si hi veieu sentit, participeu-hi.

25.- Els clients externs, com ara Tweetdeck o Seesmic Desktop, faciliten la gestió de Twitter. Per a Firefox hi ha força extensions, com ara TwitterFox.

26.- Si hi escriviu tot el dia no sereu gaire popular entre els companys o els caps.

27.- Si hi escriviu tot el dia els vostres estudiants us faran arribar els seu disgust.

28.- Apreneu ràpidament a utilitzar les eines escurçadores d'URLs, com ara TinyURL, Tiny cc o altres semblants. Us ajudarà a tenir les entrades endreçades.

29.- Si algú diu que esteu usant Twitter malament, oblideu-ho. És una comunitat oberta. Si no els agrada el que feu, que deixi de seguir-vos.

30.- Una bona manera de construir comunitat és comentar o re-enviar les entrades dels altres.

Coses negatives que us en diran

31.- Twitter ocupa temps.

32.- Twitter us resta temps de docència.

33.- Sense cap objectiu, només és escriure per escriure.

34.- Hi ha altres maneres de fer el mateix.

35.- No pot reemplaçar el cara a cara.

36.- Twitter és ple de bugs i no està preparat per a l'educació.

37.- Twitter és per a friquis, no per a mestres.

38.- Twitter només arriba a uns quants milions de persones.

39.- Twitter no substitueix el correu electrònic.

40.- Twitter dóna peu a més crítiques i queixes sobre l'escola.

Coses positives que podeu respondre

41.- Twitter ens ajuda a organitzar instantàniament grans trobades informals.

42.- Twitter funciona molt bé com a enquesta d'opinió.

43.- Twitter pot ajudar a dirigir l'atenció de l'estudiant a les coses importants.

44.- Twitter a l'aula pot ajudar a construir un canal comunicatiu instantani.

45.- Sovint Twitter dóna les notícies més de pressa que altres fonts.

46.- Twitter dóna a les institucions una ullada sobre el que pot fer per elles l'estatus de la missatgeria.

47.- Twitter ajunta les grans ments i dóna a tothom oportunitats diàries d'aprendre (si ho busqueu o si seguiu la gent adient)

48.- Twitter dóna un fòrum als vostres crítics, però això us permetrà conèixe'ls.

49.- Twitter ajuda al desenvolupament dels equips i a trobar altres mestres.

50.- Twitter pot augmentar les relacions amb els estudiants o amb els seus pares.

Treballant amb marques de text

Darrerament estic donant-li voltes als lenguatges de marques. Ja ho haureu vist perquè els darrers pocs posts que publico en parlo, per exemple OpenOffice i els llenguatges de marques, i també en un altre d'anterior: Llenguatges de marques. I és que cada cop m'agrada més escriure en text pla amb un editor de text i, si convé, posar-li les marques adients perquè després, si cal, es pugui processar i obtenir la sortida més adient: HTML o PDF (ja sabeu com m'agrada el PDF).

L'altra tarda en Xavier, com que sap que treballo (i encara treballaré més) amb dokuwiki, em parlà d'una extensió de Firefox anomenada It's all text. Aquesta extensió permet editar el text de les àrees de text d'un formulari web fora del navegador, al nostre editor de text favorit, en el meu cas gedit (Notepad++ quan treballava amb uindous).



Així, quan es té instal·lada l'extensió i a la pàgina web hi ha un àrea de text, apareix en una cantonada un botonet d'edició que quan es prem obre al nostre ordinador l'editor de text que haguem triat. Hi escrivim el text amb tota comoditat aprofitant tota la potència de l'editor (revisió ortogràfica, pantalla completa, etc) i quan finalment donem per acabada l'edició, premem el botó Desa. Això fa que el text de l'editor s'enganxi a l'àrea de text de la pàgina web, de manera que ara ja es pot desar o enviar o el que s'hagi de fer. Impresionant.

gedit no es contenta amb editar text. Hi ha la possibilitat d'indicar-li que un document de text conté marques d'un determinat llenguatge i aleshores acoloreix les marques i la sintaxi facilitant enormement l'edició. En l'article gEdit com editor i processador de LaTeX
publicat a cataLaTeX ja en parlava en relació al ressaltament de la sintaxi i a la possibilitat de processar fitxers tex i obtenir PDFs. Doncs bé, he estat mirant i remirant per la xarxa i no he saut trobar cap fitxer de llenguatge dokuwiki per a gedit. Així que me l'he fet.

No tenia ni idea (ni encara la tinc massa clara) de com anaven aquest tipus de fitxers, de manera que m'he basat en la instal·lació i el fitxer de llenguatge del txt2tags. L'he copiat i l'he reanomenat doku.lang i m'he dedicat a comparar la sintaxi del dokuwiki amb la del txt2tags que tampoc és tan diferent. Al final me n'he sortit, no tant bé com m'agradaria, però déu-n'hi-do.

Si voleu tenir aquest nou llenguatge al vostre gedit només cal que seguiu aquests senzills passos:

1. descarregueu-vos el fitxer doku.lang de la meva web.
2. copieu-lo al directori /usr/share/gtksourceview-2.0/language-spec
3. obriu gedit i creeu un fitxer de text (.txt) nou, aneu a Visualitza -> Mode de ressaltat -> Marcatge i trieu l'opció doku que us ha d'apareixer:

El resultat final és aquest: podem treballar còmodament amb dokuwiki simplement obrint la pantalla d'edició del wiki, fent clic al botonet Edit que ens ofereix l'extensió It's all text, editant el text a gedit i, quan el tinguem enllestit, desar-lo al dokuwiki.

Zotero a la xarxa

Ja he parlat un parell de cops de Zotero, l'extensió de Firefox que ens permet estudiar a la xarxa. La primera va ser en aquesta mateixa bitàcola el 7/12/2007 a l'article La nova manera d'estudiar: Zotero. I l'altra a cataLaTeX en l'article Creació de bibliografies amb Zotero.



Zotero, tal com diu la seva web, permet a l'estudiant que navega, See it. Save it. Sort it. Search it. Cite it. És a dir: Veure-ho, desar-ho, ordenar-ho, cercar-ho i citar-ho. És la nova manera d'estudiar, de tractar les pàgines web visitades com a pàgines de llibres sobre les que prendre notes, ordenar-les per diferents criteris, fer-hi anotacions i, finalment, tranformar-les en cites bibliogràfiques en diferents formats, com ara BibTeX, que es poden afegir directament a quealsevol document.

El que s'hi trobava a faltar a Zotero en versions anteriors, el fet d'accedir via web a les col·leccions pròpies independentment de l'ordinador des d'on es treballa, ha quedat solucionat en la versió 1.5 beta. En aquesta versió hi ha la possibilitat d'exportar les dades pròpies al servidor del projecte de manera que siguin accessibles des de qualsevol màquina des d'on estiguem treballant.

A més, hi ha la possibilitat (molt web 2.0) de publicar la col·lecció (podeu visitar la meva col·lecció fent clic aqui), la de cercar usuaris de zotero que comparteixin les seves col·leccions i, encara més, de seguir les aportacions d'aquests usuaris a les seves col·leccions, fet que permet crear una xarxa basada en interessos comuns en la recerca.

Per gaudir d'aquestes possibilitats només cal:

1. tenir instal·lada la versió 1.5beta de Zotero que es pot descarregar de la seva web (que, per cert, ha canviat de programa gestor i ara està basada en Dokuwiki, sí, el mateix Dokuwiki que fa córrer On se colga el dimoni).
2. crear-se un compte a zotero.org. És gratuït i permet reservar un espai al seu servidor on emmagatzemar la nostra col·lecció.
   
3. com que moltes col·leccions van associades a documents PDF adjunts, zotero permet connectar-se a un servei webDAV (com ara el gratuït ofert per mydisk.se) on tenir desats els fitxers pesants relacionats amb la informació bibliogràfica que mantrindrà zotero al seu servidor. Es pot trobar +info sobre el tema a la pàgina d'ajuda de zotero.
   

Ara, quan haguem d'estudiar, ja no ens caldrà ni llapis ni bloc de notes. A mesura que trobem pàgines i documents interessants només cal que els anem afegint a la nostra col·lecció i comentant amb zotero. És la nova manera d'estudiar a i amb la web.

OpenOffice i els llenguatges de marques

Fart d'esperar m'he actualitzat l'OpenOffice de l'Ubuntu a la versió 3.0. Sense encomanar-me ni al FSM ni al dimoni (vull dir que no vaig fer còpia de seguretat de res) vaig fer una cerca per la xarxa per trobar una mica d'ajuda i, en fecte a la primera la vaig trobar:

1.- editem amb l'editor de text gedit el fitxer on ubuntu va a buscar les actualitzacions:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

2.- al final del fitxer hi afegim aquesta adreça:

#Openoffice
deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu intrepid main

3.- desem el fitxer.

4.- ara actualitzem i s'instal·larà la nova versió:

$ sudo apt-get update && sudo aptitude upgrade

5.- ja està: quan obrim OO.org apareixerà la nova versió 3.0.

En l'antiga versió hi tenia instal·lades un parell d'extensions que he hagut de reinstal·lar (Eines -> extensions -> Afegeix i cercar-les per l'ordinador):

• una per editar fitxers en llenguatge markdown del que vaig parlar en un post recent.
• l'altra per transformar un document OO.org en txt amb marques de Dokuwiki. D'aquesta volia parlar aquí.

Es tracta d'una extensió una mica antiga, que no ha tingut massa manteniment probablement perquè el que feia ho segueix fent i bé. I què fa? Doncs ens permet transformar un document odt en un txt però canviant els estils o el format en marques. Per exemple, un paràgraf que a l'odt està formatat com a Encapçalament 1 en el resultat li poso davant i darrera ===== que, en acabat, dokuwiki interpretarà com a Encapçalament 1 i així ens el mostarà a la web.



La sintaxi dokuwiki és molt senzilla, no hi ha massa marques, però els resultats són excel·lents. Podeu veure la pàgina referida a sintaxi en la web del projecte i comparar marques d'entrada i resultat obtingut: impresionant.

Penso que hagués estat una bona solució per ambdues parts mirar d'integrar el dokuwiki com a wiki de Moodle. No tinc ni idea de la compexitat tècnica, però crec que si hagués funcionat hi hauríem sortit guanyant força.

La fal·làcia de l'autisme de Moodle

Ja ho he sentit a dir algun altre cop, però aprofito que havia de respondre un missatge per intentar desmuntar la fal·làcia de l'autisme de Moodle. Quina és? Doncs la que diu que Moodle no afavoreix l'intercanvi d'experiències i/o materials entre els seus usuaris. Que abans era molt més fàcil compartir que no pas ara, on tot queda tancat darrera la pantalla d'identificació de Moodle. Anem a pams:

Punt número u: partim del supòsit que abans de l'aparició de Moodle el professorat compartia obertament els seus productes. Comprovem-ho amb un senzill experiment. Cerquem “lesson plan” a Google i trobem aproximadament 32.300.000 entrades. Busquem “programacions d'aula” i en trobem 12.000, d'entre les 10 primeres de les quals ja n'hi ha un parell pertanyents a editorials de llibres de text.

Conclusió? En el nostre país no hi ha costum de compartir el treball del professorat. El nostre contracte és per docència, no per creació de materials i, tot i que molts profes en fan i de molt bons, no surten de la seva aula. Sembla que algunes persones somien en un passat inexistent en què tothom, en una mena de catarsi hippy, compartia tot allò que feia.

Però mai no ha estat així. A casa nostra som de tenir les coses tancades a pany i clau per diverses raons: por a la crítica, inseguretat, manca d'autoestima, poca tradició de compartir, individualisme, por als aprofitats,... Recordo quan feia ensenyament presencial i preparàvem apunts en paper (encara en podeu trobar una mostra a la meva web fent clic aquí) en què venia a l'escola una professora de centres penitenciaris a recollir una còpia del dossier de l'estudiant que elaboràvem. Adduïa que tenia molta feina i poc temps per preparar materials (es veu que nosaltres en teníem poca de feina o molt temps) i que els nostres materials eren molt bons. Jo, de bona fe, l'hi donava, però una companya meva que al principi també ho feia, aviat s'adonà que, a canvi, no rebíem mai res, no hi havia res a compartir i la relació era desigual. En lloc d'una simbiosi es decantava cap al parasitisme. I no n'hi donà cap més de dossier, una postura molt legítima.

Punt número dos: moltes vegades els que recriminen a Moodle el seu tancament no coneixen o no formen part de la comunitat moodler. La comunitat catalana de Moodle s'articula al voltant del curs Moodle en català de moodle.org. Aquí sí que hi ha un lloc específic on posar en comú còpies de seguretat de cursos i fitxers d'exportació d'activitats, és el wiki anomenat Mercat de cursos i activitats. Crec que és la manera ideal de fer-ho: un wiki on les persones que volen compartir el seu treball escriuen un enllaç al lloc des d'on descarregar/veure el recurs i una petita descripció del que s'hi pot trobar. Així, qui està interessat va al lloc adient a buscar el que li interessa i en el Mercat només hi ha l'enllaç.

Un d'aquests llocs és, ja ho sabeu, la meva web. Allà s'hi poden trobar des del glossari de llenguatge TeX fins a la còpia de seguretat d'un curs sencer sobre el programa d'autoria de codi lliure eXelearning.

Hi ha altres llocs des d'on descarregar recursos i materials, un dels més grans és, sens dubte, l'OpenLearn learning space de la Open University anglesa des d'on es poden descarregar en diferents formats moodle-compatibles, una infinitud de materials i bastir-hi a sobre els cursos que desitgem. Convido als que diuen que Moodle és tancat a que cerquin quantes universitats, no sols catalanes, també espanyoles, fan una cosa semblant amb els seus materials que, des de fa tants i tants anys, deuen elaborar els seus professors.

I punt número 3: hi ha qui diu que la mateixa estructura tancada de Moodle, que demana una clau per entrar-hi, facilita encara més el tancament de cursos i activitats. Que hi ha formats més oberts, com ara els wikis, que afavoreixen molt més la compartició de materials. Un nou experiment per demostrar la fal·làcia de l'asserció: Moin-moin és un wiki que corre sobre python, el no-va-més del codi lliure i la circulació del coneixement sense traves. Doncs bé, us convido a visitar aquest wiki basat en Moin-moin. Divertit, oi?

Ja ho veieu: no és l'eina, és l'amo de l'eina qui decideix què queda obert i què queda tancat. I és molt legítim, cadascú a casa seva és l'amo i senyor, o la senyora i majora, i fa el que vol i decideix què mostrar i a qui (un expressió que empro cada cop que parlo de les vistes a Mahara, m'encanta).

Per tant, crec que he desmuntat la fal·làcia sobre l'autisme de Moodle i he traspassat la responsabilitat a qui realment la té: la persona que no obre les portes. Queixem-nos d'ella, però no matem al missatger, deixem que moodle segueixi fent la seva feina, que la fa molt bé.

Les tropheés du Libre

Hi ha dues maneres de promocionar l'ús del programari lliure des de l'administració: la bona i la dolenta.

Tot navegant he anat a petar a la pàgina dels premis per a projectes de programari lliure Les tropheés du Libre 09 que convoca el Cetril (el Centre europeu de transferència i investigació en informàtica lliure), una associació sense ànim de lucre finançada amb fons europeus, de l'estat francès, de la regió de Picardia i privats (IBM,...). Ofereixen una sèrie de premis molt ben dotats per a programes en diferents àmbits: científic, educacional, d'oci i familar, professional, seguretat, d'administració i col·lectivitats, etc. Hi ha de moment 95 candidats i els premis són de 3000, 1000 i 500€ que es lliuraran als projectes guanyadors que han de tenir llicència lliure de la FSF

A destacar el programa espanyol creador de "planetes" de webs educatives FAVS, programat amb Ruby:



I la dolenta?

Feliç 200 aniversari

El 12 de febrer, dijous, farà 200 anys que va nàixer l'avi, en Charles Darwin, el pare de la Teoria de l'Evolució.



Ara que es parla tant de ateisme vs. religió potser val la pena recordar que en Darwin era un bon creient i que no se l'ha de barrejar en aquesta falsa disjunció (tots sabem que la religió és superstició).

Simplement, la teoria de l'evolució, que ja quasi bé no és teoria sinó certitud per la quantitat d'evidències que en tenim, ens dóna un altre element per independitzar-nos de les creences cegues, de la fe sense criteri, de l'estupidesa pre-humana. L'evolució és la darrera gran idea de la humanitat, la que ens diferencia de la resta de primats i ens dóna l'autèntica dimensió humana. Ens separa de la resta dels animals perquè ens dóna elements per interpretar la natura i el món que ens envolta.



Un petit pas per a la humanitat, una gran pas contra la reacció i el feixisme.

Llenguatges de marques

Cada cop més tip dels anomenats editors de text WYSIWYG torno a la simplicitat dels llenguatges de marques. Per exemple, per arreglar un desastre de treball de 50 pàgines fet en dues dotzenes de documents de uord (un altre dia parlaré de les competències dels estudiants de Batxillerat), res millor que un document LaTeX on copiar i enganxar el contingut (res de format, gracies al FSM!). En acabat alguns comandaments, crides a paquets i au, un PDF que tira d'esquena.

Avui li ha tocat al Markdown un llenguatge de marques molt senzill que, un cop processat, genera un XHTML vàlid, net i polit. Recordo que al principi de treballar amb Moodle, quan traduïa documentació, vaig traduir la part corresponent al recurs Pàgina de text, apareixia el terme markdown que no sabia com traduir. Investigant una mica vaig veure que venia d'un projecte un xic antic, però que continuava actiu. Però allà es quedà, en un racó de la memòria.

Ara l'he espolsat i revifat perquè havia de fer un recurs per a un curs de Moodle i no tenia ganes de tornar a usar l'editor HTML que tantes males passades em juga. Així que vaig tirar pel dret i vaig crear un recurs Pàgina de text amb el formatat markdown. Vaig visitar la pàgina del projecte per recordar la sintaxi i en un moment vaig tenir fet el recurs.

Després m'he entretingut en fer una entrada al meu wiki On se colga el dimoni anomenada precisament així: Pàgines de text formatades amb Markdown on explico els avantatges d'aquest mètode d'inclusió de continguts en un curs Moodle. Una de les coses que proposo és que per editar el text s'utilitzi una de les opcions del projecte, la pàgina Dingus, on hi ha una xulleta amb el codi més habitual i una finestreta on escriure el text pla. Si volem veure com quedarà, només cal prémer el botó Converteix per veure el codi HTML generat i la seva visualització al navegador.

Per cert, si mai necessiteu un wiki, el més ràpid d'aconseguir és jottit que, per formatar el text, utilitza... endevineu què ;-)

SAGA i Autonòmix als Fiasco Awards 2009

Els fòrums en van plens, els correus i els missatges se succeeixen, fins i tot la prestigiosa llista de distribució DIM-EDULIST se'n fa ressó: el SAGA i les distribucions Linux propiciades des de les administracions públiques autonòmiques (Autonòmix) han estat nominats per als Fiasco Awards 2009.

Molta gent m'ha demanat que en parli en aquest blog, però com ja deveu saber, vaig prometre'm no publicar més articles d'opinió i, de moment, em mantinc ferm. A més, encara que vulgués no en podria parlar amb propietat perquè no he estat usuari de SAGA i el meu sistema operatiu és Ubuntu

Tasques a Gmail

Per fi! Ja he aconseguir tenir la llista de tasques al meu gmail.

Com? Una mica enrevessat, pel moment. Resulta que les tasques no estan disponibles per l'idioma català. Així que es tracta de canviar l'idioma per defecte a l'anglès i aleshores sí, configurar el compte perquè apareguin les Tasks. Un cop les tenim i les hem configurat al nostre gust, tornem a canviar l'idioma al català i, et volià, les tasks s'han convertit en tasques.

I no solament això, es poden assignar missatges a tasques, es poden crear diferents llistes de tasques i una llarga lista de caracterśitiques més que fan de gmail (lligat al calendari) una de les eines de gestió de temps i tasques més potents.

Traductor: un gadget de Google

Ara que tenia la nova plantilla del blog ben neta i endreçada em recava de posar-hi gadgets i botons, preferia l'estil net i polit a donar més oportunitats de sortir-ne.

Però al final no m'he pogut resistir i he afegit el gadget de Google per a la traducció d'aquest blog a altres llengües. Ja fa temps que hi ha força visitants d'altres llengües, principalment el castellà. I també em sap greu que no entenguin, o els costi una mica entendre, el que aquí s'hi diu. Així que aprofitant els avenços tècnics de Can Google he afegit el traductor.

N'he comprovat el funcionament i, la veritat, en castellà en surt una pàgina com si l'hagués escrita jo, amb les meves catalanades de rigor (cada dia em costa més parlar en castellà, deu ser que em faig gran). Així que l'he deixat i l'he dornat per bo.

Sí, ja sé que els colors no s'adiuen gens amb la resta de la plantilla, però com que és petit i no destaca massa, el gadget es queda.

todonotes.sty

Aquestes festes, com que tenia temps, he retornat a les meves afeccions, una d'elles LaTeX. Vaig revisitar els vells llocs i en vaig descobrir algun de nou, com ara TeXblog, el blog d'un divulgador de LaTeX en general i de PGF-Tikz en particular (todonote: seguir estudiant aquest potent creador de tota mena de gràfics). Vaig veure que reportava la publicació a CTAN d'un nou paquet anomenat todonotes (notes de feines per fer). Hi vaig entrar, vaig mirar un exemple i em va interessar: es tracta d'una ajuda a la redacció de documents llargs consistent a inserir al marge de la pàgina notes acolorides de coses pendents de fer, comentaris i avisos d'imatges que manquen mentre es construeix el document. No solament apareixen les notetes al marge amb una línia que apunta al cos del text, sinó que permet crear una llista de feines pendents amb enllaç a la pàgina on es troben. Molt útil, ja veieu. En vaig fer un article a cataLàTeX on podreu veure'n el resultat al PDF adjunt.

Bé, això no tindria més interés pels profans si no fos per una cosa: he contribuït al codi d'aquest paquet, comproveu-ho a l'anunci de la llista gname.comp.tex on apareixen els nous paquets publicats i les modificacions dels existents. Què hi he fet exactament? La veritat és que no massa cosa: vaig fer la traducció de les opcions d'idioma al català i al castellà i vaig millorar l'aspecte de les notes. Si haguessiu vist les notes de la primera versió les haguessiu trobat com jo les vaig trobar: lletges. Eren quadrades, amb les cantonades rectes i poc estètiques. Així que vaig tafanejar el codi i vaig veure que les notes eren en realitat gràfics de PGF, així que vaig mirar al manual com s'arrodonien les cantonades i com es posaven ombres (amb l'ajut de la biblioteca shadows).

El resultat va millorar tant l'aspecte original que, quan em vaig posar en contacte amb l'autor, en Henrik Skov Midtiby, un jove danés estudiant de bachelor (no sé a quin nivell deu correspondre en el nostre sistema escolar), el va adoptar immediatament com opció per defecte. Ell però, ha modificat el codi del paquet de manera que el que jo feia de manera artesanal es converteixi ara en unes opcions més elegants i sintàcticament més correctes. Però el treball col·laboratiu hi és, que és el que compta.

Si el coneixment és lliure, es publica, es comparteix i s'escampa és molt més fàcil que s'hi proposin millores i, així, avançar.

6 anyets

Si doneu un cop d'ull a mà dreta d'aquesta pàgina, on diu Arxius veureu que la primera entrada en aquest blog es va fer al gener de 2003, en concret el 9 de gener de 2003, avui fa 6 anys.

Per a mi era un moment d'estudi de les eines de la web, el despertar de la bèstia. Sortíem d'un punt en què el que "es portava" era la instal·lació de programari a les màquines individuals de cadascú i entràvem en un punt de profunda transformació de la nostra manera de treballar: el treball en i a la xarxa. Deixava de ser important el que un (o una) feia i cobrava relleu el que entre tots (i totes) podíem fer.

Com que en aquell moment jo era totalment autodidacta i no sabia massa de què anava tot plegat, em vaig posar en contacte amb una altra persona que en aquell em semblava dominava més el tema que no pas jo: la Bea Marín. Ella m'ajudà en els primers passos de tot això dels blogs i, igual que jo, encara manté el seu blog: Blog d'una profe. Dóno fe que encara que allà hi digui que l'arxiu es remonta a febrer de 2004, com a mínim un any abans ja estava blogejant.

Per què un blog? No ho sé, potser perquè m'agrada. Que per molts anys.

Okular, més que un visor de PDFs

La veritat és que des que em vaig instal·lar l'Ubuntu 8.10, l'Intrèpid Ibex, que no havia tingut l'oportunitat de mirar gran cosa ni veure massa les novetats. Però una aplicació em cridà l'atenció dins el grup de Gràfics i fou Okular. En principi semblava un lector de PDFs més, però m'estranyà que, per defecte, quedés instal·lat en la nova Ubuntu. Ara, però, amb una mica més de temps, he descobert una petita joia que em farà oblidar l'adobereader per sempre més.

Okular no solament és un visor de PDFs, també pot obrir una pila de documents més, pràcticament tots els formats d'imatge, els PS i els DjVu (una alternativa a PDF? el futur de PDF?). Però a mi m'interessa la part dels PDF.

Hi ha molta gent que per edat o per formació ens costa llegir documents llargs en pantalla, preferim el paper. Per altra banda, és cert que una bona manera de transportar per la web documents complexos i ben formatats és el format PDF que no tinc massa clar que sigui del tot lliure però sí que es pot fabricar amb eines totalment lliures, com ara LaTeX.

Amb Okular és possible llegir documents amb pantalla i tractar-los com si estiguessin en paper: posar-hi punts i marcadors, fer-hi anotacions, subratllar amb "fosforito", ... Mireu aquesta captura:

A més, es pot desar el document comentat per a posteriors lectures i revisions. Okular no modifica els PDFs sinó que guarda les anotacions en un fitxer XML a la carpeta /home/usuari/.kde/share/apps/okular/docdata associat a cada PDF de forma que, quan tornem a obrir el PDF comentat, ens apareixen les anotacions i comentaris de la revisió anterior.

Però no acaba aquí la cosa. Com que cada cop més s'està utilitzant PDFs per fer presentacions, com ara amb beamer de LaTeX, hi ha la possibilitat d'editar una "diapositiva" de PDF directament en pantalla, de forma que si estem fent la presentació en un projector o canó, podriem fer dibuixos o anotacions sobre les diapositives però sense afectar el PDF, només sobre la pantalla. Una solució molt útil i elegant que cap altre visor de PDFs de moment presenta.

Documentant Mahara 2

Vaig donar-li vàries voltes al tema de la documentació de Mahara: quin sistema pot ser més efectiu? Per una banda LaTeX és tant potent que sap greu no utilitzar-lo. Però per altra banda espero que aquesta documentació sigui cooperativa i, sobre la base del que he fet, altres autors hi segueixin treballant, i per això cal una eina web.

Així que, al final, em vaig decidir per muntar un wiki amb el programari del Dokuwiki, un dels meus preferits i sobre el que corre On se colga el dimoni. Dokuwiki crea wikis tant potents com qualsevol altre aplicació, però sense necessitat d'una base de dades tipus MySQL, les dades les desa en forma de text pla i això estalvia recursos i problemes. A més, existeixen una pila de plantilles i connectors que li donen totes les potencialitats que un pugui necessitar. Per exemple, el connector DokuTeXit permet exportar el contingut del dokuwiki a format LaTeX i, si estigués instal·lat al sistema, processar-lo a PDF. Altres connectors permeten exportar a documents en format OpenOffice o crear presentacions en pantalla molt efectives a partir del contingut d'una pàgina.

La segona fase va consistir en redactar i posar les captures de pantalla que ja tenia preparades en un tutorial pels profes. És una feina que m'agrada, però he de reconèixer que sóc lent escrivint i que em va costar una tarda fer un tutorial i un matí revisar-lo (i si hi tornés, encara canviaria coses).

Així que vaig començar una tercera fase experimentant amb la web d'ScreenToaster. ScreenToaster és un lloc web que permet fer gravacions en vídeo d'allò que passa a la pantalla del nostre ordinador, pujar-les al seu servidor, posar-li subtítols, afegir-li so, etiquetar-les i, finalment, compartir-les tot enganxant-les en una pàgina web o encastant-les, com ara aquest vídeo:

Record your screencast online

En vaig sentir a parlar al Jordi Fontich a la Sala de profes del curs de Moodle, però com tantes altres coses ho tenia aparcat. Crec que hi ha un programari per a Mac que fa el mateix (però millor, diran els maqueros) però pel que costa aquest i les facilitats que dóna, ja m'està bé.

A principis de festes vaig enviar-los una sol·licitud de compte (és gratuït, però no automàtic) i quan me la van donar vaig fer alguna prova prou satisfactòria com per animar-me a fer la part d'ajudes de Mahara per a l'estudiant en aquest format. El resultat ha estat espectacular: he trigat una quarta part del temps que tenia pensat i crec que els resultats són prou entenedors i interessants.

Tot i que la imatge, el so i el vídeo són les meves assignatures pendents (sóc més de text, jo) crec que amb una mica més de temps encara me'n sortiria.

Documentant Mahara

Aquestes dies he estat pensant sobre diferents temes que vam estar parlant amb la Bea sobre l'ePortafolis, Mahara vaja. En tenim un a la feina funcionant al 100% (suposo que el somni de més d'una víctima d'aquell satèl·lit de Mart) i sap greu no donar-li un és més intensiu i extensiu. Com que aquest trimestre de tardor ha estat una autèntica bogeria i pura supervivència no hi hem pogut dedicar massa temps, però alguna cosa teníem pensat.

Així que he fet un pla per implementar l'ePortafolis a la tutoria dels estudiants. Per què precisament a la tutoria i no en algun curs/mòdul? Doncs perquè la tutoria és una feina a mitjà i llarg termini, com l'ús de l'ePortafolis i crec que és el que més s'hi adiu. A través de la tutoria es poden donar les idees per fer-lo anar, de manera que quan en algun curs es demani alguna feina a l'ePortafolis, serà molt fàcil posar-s'hi perquè ja no hi haurà dificultats tecnològiques.

L'encàrrec, de cara a l'estudiant serà senzill: crear un blog de tutoria on escriure cada quinze dies aproximadament reflectint-hi com ha anat l'aprenentatge. Aquest blog es mostrarà en una vista al tutor/a i a la resta d'estudiants de la tutoria (una vintena, més o manco). Qui tindrà més feina, si més no al principi, serà el tutor/a que haurà de crear un grup, afegir-hi un fòrum, crear el seu propi blog i una vista per al grup. Aleshores convidarà als estudiants a afegir-se al grup i autoritzarà les sol·licituds de pertinença.

Fins aquí la feina inicial amb Mahara. Perquè un cop feta, quan ja tinguem tot el marc de treball, serà quan començarà de veritat la feina: motivar i fer el seguiment del grup de tutoria. Però això serà un altre tema.

La idea és donar les instruccions mínimes, però m'hi jugo alguna cosa que molt aviat veurem com més d'un estudiant espavilat, pel seu compte, ha descobert i s'aprofita de la potència de l'ePortafolis. Al temps.