El cas "gloss" i Moodle 1.6

Per fi m'he decidit a entrar en l'apassionant món de la bibliografia a LaTeX, en concret en el programa BibTeX que permet, a partir d'un fitxer de dades bibliogràfiques (en format de text) anar "tibant" referències i fer-les aparèixer al final d'un document sota el títol de Bibliografia o Referències.

Vaig baixar-me un programet que permet editar còmodament els fitxers de bibliografia i vaig fer un parell de proves amb diferetns estils bibliogràfics (per nom d'autor, per número, etc). Tot plegat molt satisfactori.

A més, he plantejat un dubte a la llista es_TeX sobre quin tipus d'estil és el més adient per tenir web-bibliografies perquè el que més uso són URL més que no pas llibres o articles. Una persona ja ha contestat, tot i que no m'acaba de fer el pes la solució que dóna.

Seguint llegint més coses em vaig ensopegar amb el paquet gloss de'n Javier Bezos et al. que tot utilitzant la potència i filosofia de BibTeX permet fer glossaris, és a dir, definicions de termes en un document a partir d'una base de dades bibliogràfica en format especial per glossaris.

Vaig instal·lar-me el paquet a MiKTeX i vaig baixar la documentació i els exemples. Vaig començar processant un fitxer d'exemple però, oh desil·lusió, no va funcionar. Ho vaig provar amb un altre fitxer bib, un altre exemple, etc, però mai no funcionava. I aquí, deseperat em vaig posar a llegir la documentació. Algú més ordenat que jo diria: haver començat per aquí! Pe`ro jo sempre començo pel final i, si cal, torno a l principi. Així que vaig estar lleguint la documentació i no trobava l'esquerda, tot semblava estar bé però no funcionava.

Fins que, rumiant rumiant, i a la vista de les explicacions que donaven els autors sobre el procés seguit a Linux, vaig provar de fer el mateix però des de la línia de comandaments de DOS. No us recordeu, oi? Són aquelles finestretes negres que es poden cridar des d'Inicia -> Programes -> Accessoris -> Línia de comandaments on s'han d'escriure directament les ordres que donem al sistema. Els linuxaires ho tenen per la mà, però els que usem windows ho tenim molt rovellat.

Vaig fer el que deia la documentació i passant de MiKTeX: un cop latex, un cop bibtex i un parells més de cops pdflatex per acabar d'arrodonir les referències creuades. I bingo! Allò funcionava: vaig obtenir un bonic PDF amb el corresponent glossari al final. Donaré més detalls en un proper post a cataLaTeX.

Les bibliografies gestionades amb BibTeX dónen moltes possibilitats i molt de joc. Aquest estiu miraré a veure si m'hi entretinc.

I continuant amb el tema de la tossuderia, que sempre dóna bons resultats, vull explicar el final de la pel·lícula de Moodle 1.6 a phobos. Vaig plantejar el dubte a moodle.org en català i de seguida va sortir l'aclariment, que ja em temia: el PHP de phobos no dóna suport a Moodle 1.6.
Vaig tornar a pujar Moodle 1.6 abans de fer cap altre canvi, però vam seguir en les mateixes. Així que vaig esborrar-ho tot (Moodle i la BD) i vaig pujar la darrera estable de la 1.5.4+

Vaig fer córrer l'escript de configuració i va funcionar a la primera. Temps total 30 minuts. Si m'haguessin de pagar les hores que vaig dedicar a provar d'arrencar la 1.6 em podria comprar un portàtil. Després hi vaig pujar el backup d'un curs, el vaig restaurar i tot OK. I és que Moolde funciona. El que no funciona ja ho sabem, oi?

Moodle 1.6

Quan vaig llegir que havia sortit la versió estable de Moodle 1.6 ja vaig tenir ganes de baixar-me-la i provar-la. Així que, aprofitanmt l'avinentesa que he de deixar llest un lloc web amb Moodle, em vaig descarregar el fitxer. Dijous el vaig descomprimir, vaig esborrar la BD de dades velles i vaig deixar llest l'espai web al servidor phobos preparat per allotjar aquest nou Moodle. Aprofitant que tenia temps lliure de màquina vaig fer un FTP i vaig deixar pujant els escripts de Moodle al servidor. Li vaig demanar al Santi que, de tant en tant, li donés un cop d'ull i, quan vaig tornar, em va dir que només un fitxer s'havia resistit a pujar de forma automàtica i que l'havia pujat manualment. Perfecte, ho vaig deixar descansar.

Avui, dia de Sant Joan (gràcies per les felicitacions, en vida vostra) he pensat que tothom seria a la platja o dormint la ressaca de la verbena i que seria un bon moment per arrencar l'escript de configuració. No ha estat una bona pensada perquè phobos ha fet el que sol: el burro.

He estat quasi dues hores per fer córrer l'escript d'instal·lació, quan en condicions normals es triga encara no vint minuts. Es penjava, deixava de donar senyal i havia de refrescar constantment l'adreça i cridar la pàgina. Al final he aconseguit que anessin apareixent les pantalles amb els OK de les creacions de les taules i, amb molta paciència, m'ha aparegut la pàgina per crear el perfil de l'admin. Quan ho he tingut tot (o així m'ha semblat) he cridat la pàgina del lloc i, després, de trigar una eternitat apareix sense el full d'estils. És clar, en aquestes condicons no sé si és que hi manca algun escript per pujar, o potser es va trencar, o és alguna cosa més seriosa de la configuració. Sembla que tinc connexió amb la BD, però no aconsegueixo veure bé la pàgina. Davant d'aquesta situació he decidit esperar-me a dilluns per continuar perquè ara tot el que faci potser acaba espatllant el que s'hagi pogut crear bé.

Ara bé la meva reflexió: és vergonyós. És impresentable que un servidor dedicat a la promoció de la innovació educativa funcioni d'aquesta manera tan deficient. Algún responsable hauria de donar la cara i prendre una d'aquestes dues decisions:

• Reconèixer el seu fracàs com a gestor i tancar phobos. Això obligaria al professorat amb ganes de provar pàgines web interactives a anar-se'n a servidors comercials que donen un molt bon servei, però pagant. I, això sí, tancar la boca i deixar-se de grans paraules en els mitjans de comunicació. Que digui simplement: els nostres interessos no van per aquí.
  
• Donar un impuls a les pàgines web interactives consistent en dotar de màquines que responguin a les seves neessitats al professorat i als centres interessats. Si algú adduís manca de pressupost se li hauria de dir que ara tenim l'Estatut aprovat i competències plenes en educació. Una altra cosa és que s'assumeixin o no. Potser en lloc de dedicar partides milionàries a publicitat es podrien dedicar al servei del ciutadà, que és qui paga.
  

Ja n'hi ha prou de fer el ploricó. Senyores i senyors: som al 2006, estem immersos en la web 2.0 (no deuen saber ni què és) i la innovació educativa no passa per fer una animació en Flash (tot i que són molt útils en determinats moments) o un pouerpoin amb musiqueta i coloraines.

La innovació en TIC passa per tenir portals interactius on els nostres estudiants (que ens porten 3 pobles d'avançada) puguin dialogar entre ells, amb el professorat i, si convé, amb els pares, en un nivell d'igualtat.

La innovació en TIC passa per tenir eines col·laboratives perquè el professorat deixi de treballar en soledat i repeteixi mil vegades la mateixa feina: la creació dels mateixos materials. Si som capaços d'utilitzar les eines de treball col·laboratiu podem compartir el nostre treball, estalviar temps i esforços i dedicar-los a millorar el nostre treball quotidià. Els estudiants en sortirien beneficiats.

I a phobos tot això sóna a broma macabra.

Final d'etapa

S'acosta un final d'etapa i espero que en la propera les coses siguin més tranquil·les. No es tracta que aquesta que ara es tanca no hagi estat interessant. Tot el contrari, ha estat una fase de la meva vida en què amb molta feina i dedicació he aconseguit allò que ja volia l'any 2000: ensenyar a través de l'ordinador, és a dir, fer ensenyament a distància.

L'altre dia remenant papers vells em va sortir el projecte de l'any 2000 on plantejava una manera de fer-ho. I ara, vist a la distància, encara el trobo força interessant i gens desencertat. Plantejava una organització distribuïda, en xarxa, on els ensenyants podien estar en qualsevol nus de la xarxa i atenien els estudiants fossin on fossin.

El que mancava en aquell projecte era la concreció tecnològica. Pressuposava que hi havia d'haver mitjans tecnològics que permetrien la comunicació, però sense entrar en detalls. La raó és ben senzilla: en aquell moment jo desconeixia totalment els entorns virtuals. De fet només n'havia vist un, i molt per sobre. Era WebCT que en aquells moments oferia un espai gratuït de demo per a crear-hi un curs.

Ara que conec Moodle (per cert anem per la 1.6 i en tinc un per configurar) ho veig tot molt més clar i amb una altra prespectiva. Puc concretar molt més com fer una determinada acció d'eLearning perquè tinc les eines a l'abast.

Crec que l'etapa que ara començarà serà tan rica o més que la que es tanca. I del que estic totalment segur és que sense l'anterior aquesta nova no seria possible. Seguiré treballant amb Moodle, no sé per quant temps i potser més endavant amb una altra plataforma, però el que he après fins ara no m'ho treurà ni m'ho qüestionarà ningú.

Enrera quedarà molta gent, uns coneguts més a fons que altres. Però el que crec que he aconseguit és un coneixment més profund de les persones i, sobretot, de mi mateix. Hi ha hagut moltes situacions que m'han posat al límit, en punts on mai hagués pensat que em trobaria. I me n'he sortit prou bé. Segur que m'he creat oponents (em nego a anomenar-los enemics) i he fet amics. Dels primers passo i als segons em comprometo a cuidar-los. No hi ha res comparable a l'amistat.

Lleialtat

Lleial: Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció.

A qui se li deu lleialtat? On és escrit? Què ens obliga a ser lleials? A qui devem lleialtat, a qui ens la demana, a qui la mereix o a ningú? És ètic mirar primer per un mateix (sobreviure, recordeu?) i, després, mantenir la lleialtat?

Si el que ens mou són les recompenses, què hi guanyem en ser lleials? No ens surt més a compte mirar per nosaltres mateixos i deixar de banda la lleialtat "deguda" als altres? Qui diu a qui se li deu lleialtat? La lleialtat és un "valor" que no té ja massa valor? O bé, no tenim dret a exigir lleialtat als altres?

Massa preguntes al voltant d'una simple qüestió: potser no tenim dret a reclamar lleialtat de ningú que no sigui amic. De la resta podem esperar servitud (servilisme fins i tot) i poca cosa més.

Quina merda! Recordeu la meva frase?: Com més conec la gent, més m'agrada l'ordinador. O com deia l'altre: hi havia molta gent, però poques persones.

Meme

L'altre dia llegia en la bitàcola de l'Aníbal de la Torre que li havia arribat un meme sobre el que considera esencial per a la integració de les TIC a l'aula. Ell dóna aquesta resposta: ordinadors amb Internet. Sembla allò que en castellà diuen una perogrullada, però no. És la base. Si no hi ha ordinadors, la resta està de més. Perquè, quan ens hem pogut plantejar aquesta pregunta? Quan hi ha hagut ordinadors a l'aula, no abans.

Doncs bé, avui m'ha arribat a mi aquest meme. M'ha recordat allò de les 10 cartes amb la moneda i "no rompas la cadena, porque Fulanita la rompió y terminó enun importante cargo en la administración pública". Pobre Fulanita!

La pregunta és la mateixa. I la meva resposta no és massa diferent de la de l'Aníbal. Però jo hi afegiria alguna cosa més.

Diria que, a més d'ordinadors, caldria que el/la profe tingui amplitud de mires i capacitat de reflexió. No coneixments informàtics en TIC ni en res, no. Només que sàpiga aixecar la vista del melic, que sigui capaç de donar un cop d'ull al seu voltant, en especial als seus estudiants, i que es plantegi la pregunta: Si la societat és diferent a la de la meva infantesa, per què ensenyo de la mateixa manera amb que em van ensenyar a mi?

Passo el meme a qui vulgui continuar. És tard, estic encostipat (a l'estiu només em pot passar a mi) i estic molt cansat.

Experiments amb Linux

Els ordinadors són màquines imprevisibles i sorprenents. Divendres em vaig baixar l'Edubuntu per mirar-me'l. Havia llegit que, a part de poder-se instal·lar al disc, es podia provar com a cd-live. Així que em vaig engrescar, me'l vaig baixar i vaig gravar-lo en un cd. Tot content provo el Cd en una màquina i, oh desil·lusió!, mostrava un missatge d'error que impedia continuar. Ho vaig provar en una altra màquina i el mateix error: no va haver-hi manera.

Però, en lloc de llençar el cd pensant que estava mal gravat, me'l vaig guardar i avui l'he provat en una tercera màquina: ha funcionat a la primera. Ha trigat el que sol ser normal de carregar un live-cd, però ha anat com una seda. El problema segueix estant en la connexió wifi que no detecta. Em troba la placa de xarxa, però l'adaptador USB no. I és el que em preocupa: no vull instal·lar-me linux al meu ordinador si no puc connectar-me a Internet. I és que si no et connectes no ets ningú. Ni pots navegar ni actualitzar programari. Quin sentit té?

I ara la mala notícia: dissabte em vaig comprar la revista Todo Linux que venia amb un cd de Mandriva One, un live cd des d'on es pot instal·lar Mandriva al disc dur. Havia pensat que, després dels desenganys amb Ubuntu, Mandriva seria més estable i m'estalviaria feina.

Però, oh sorpresa, vaig provar el cd en dues màquines i se'm quedava penjat en les dues. No sé si és problema de disc o d'alguna cosa en la configuració dels pcs. Encara em queda la possibilitat de provar-ho en una tercera màquina abans d'arraconar-lo.

eXe

El passat 28 de maig vaig fer un post sobre l'Scorm. Explicava (pels mandrosos que no volen seguir l'enllaç) que m'havia descarregat una eina d'autor, un programet anomenat eXe eLearning XHTML editor, que permet des de crear pàgines web força atractives sense saber res d'HTML fins a desar-les en format Scorm. Vaig fer una prova i vaig crear aquesta col·lecció de pàgines web i aquest Scorm.

Em queixava que no m'havia funcionat en cap dels Moodles que tinc corrent "pels puestus" i encoratjava als lectors (crec que són 2 ;-) ) d'aquest blog a provar-lo. I en Carles, un dels 2 lectors, va instal·lar-se'l al seu Moodle 1.6 i li va funcionar!

Per tant no he descartat l'eXe, sinó que hi he continuat treballant. Però ara en la traducció catalana. Vaig estar tafanejant el lloc web del projecte i vaig acostar-me fins la pàgina de traducció. Et duu a un programa de traducció de projectes que funciona sota un servidor Pootle i permet, un cop identificat, participar en els projectes de traducció.

M'hi vaig registrar, però com que no trobava el projecte de traducció catalana d'eXe em vaig adreçar per correu a l'equip d'eXe (que, com les pomes que he comprat avui, són de Nova Zelanda) i els vaig exposar el cas. Em van contestar tot seguint obrint un projecte de traducció catalana d'eXe que podeu veure fent clic aquí.

Si algú té poca feina i s'hi vol apuntar no té més que registrar-se a la web i entrar. Hi ha feina per tothom, avui tinc 8 de 611 cadenes traduïdes.