encara més cataLàTeX

Segueixo treballant amb la web cataLàTeX feta amb SPIP No solament em serveix per anar apuntant detallets i coses per no oblidar sobre LaTeX. També em permet descobrir el gestor SPIP.
Avui he mirat els arxius d'ajuda per tal de modificar l'aparença. No és que no m'agradi la interfície per defecte, la trobo molt sòbria i elegant. Però vull que alguns títols destaquin més, com ara el nom del lloc web, i d'altres menys, com ara els dels articles.

Així que he visitat el lloc de SPIP i he vist que hi ha una pila de documentació traduïda al català. I entre ella la referent a plantilles. Ara li vull donar un bon cop d'ull i provaré de modificar l'aparença del lloc. Aviat més notícies

més cataLàTeX

Vaig aprofondint en el coneixement del gestor de continguts SPIP i trobo que és força potent. El lloc cataLàTeX va prenent forma.

Avui he investigat el tema de les paraules clau. Com que els articles estan sota una secció es pot fer difícil fer una navegació horitzontal, d'article d'una secció a article d'una altra secció. Per evitar-ho hi ha les paraules clau.
A cada article es poden associar diferents paraules clau que, si es comparteixen en diferents articles, permeten finalment anar d'un article amb una paraula clau a altres articles (de seccions diferents) amb la mateixa paraula clau. Ja us he embolicat oi?. Veiem-ne un exemple:

En un article de la secció 1 que tracta de PDF li associo la paraula clau PDF. A un altre article de la secció 3 on també es parla de PDF també li associo la paraula clau PDF. Doncs bé, quan un visitant està llegint el primer article, el de la secció 1, veu que hi ha un altre article, el de la secció 3, que també toca el tema PDF. Així, si vol, quan acabi de llegir se n'hi pot anar. Més clar, oi?

Proper pas: adjuntar fitxers. Ja us ho explicaré.

cataLàTeX

Acaba de nèixer cataLàTeX, un nou lloc web on parlar sobre aquest processador de documents que tant ens agrada: el LaTeX.
Ahir, després d'haver-me donat d'alta al servidor gratuït freeownhost vaig aconseguir finalment posar-m'hi en contacte per FTP. Vaig començar dissabte i vaig continuar diumenge, però no va haver-hi manera de contactar per FTP, suposo que estava molt enfeinat.
Però ahir ho vaig aconseguir a la primera i era tanta l'emoció que m'embargà que no sabia què fer: si pujar el Moodle 1.4.3+, el 1.5 beta o què. I en un moment em vaig decidir: pujaria l'SPIP, un gestor de continguts, digues-li creador de portals, digues-li CMS. Fa temps que l'havia vist i, la veritat, la seva web és genial, val la pena visitar-la per lo bonica i ben presentada que està. És senzillíssima , amb tons molt suas i unes imatges d'animals encantadores. M'hi vaig enamorar.
I l'altre dia va tornar a sortir el tema i vaig visitar la web de Ravalnet que en tenen un d'instal·lat. I el vaig trobar sobrir, clar i net. Per això em vaig decidir per SPIP.

És facilíssim d'instal·lar: només cal pujar un únic fitxer php al servidor mitjançant FTP. Un cop és allà te n'hi vas amb el navegador, arrenca i et va fent un seguit de preguntes per tal de configurar-te automàticament la base de dades i carregar-te els scripts que calen. En cinc minuts has acabat l'instal·lador i el tens funcionant.
La configuració és molt clara: cal crear seccions (i subseccions si es volen) on col·locar els articles nous que vagis a escriure. En principi està preparat per a què tothom pugui llegir els articles (o els breus) publicats i només les persones registrades els puguin respondre o proposar-ne de nous a l'administrador).
La diferència amb nuke o altres és que és molt senzillet: importen molt els continguts i el treball intern. No hi ha "moduls" de calendari o descàrregues, etc. Però hi ha moltes possibilitats de treball col·laboratiu en grup i, en acabat, publicació.
Au, va, què espereu? Aneu-hi!!

Afeccions

Com que en aquest blog escric sobre els meus hobbys, principalment d'informàtica, rarament parlo de la meva afecció secreta: els llibres de pitos i serenos, en altres paraules: de novel·la negra. Però avui ho vull fer, ja n'hi ha prou de maquinetes.

El dia que m'havien d'operar del peu, el passat abril, l'Agustina - la meva dona- es presentà amb una novel·la de butxaca per entretenir l'espera i la convalescència. Era Los perros de Riga d'en Henning Mankell. Una altra novel·la de nazis -vaig pensar jo- però no, no va de nazis. Un cop vaig començar a llegir-la m'hi vaig enganxar i no la vaig poder deixar fins al final. I després els del Círculo de lectores a l'estiu oferint a preu de rebaixes 3 novel·les més del mateix autor: les vaig comprar totes i les llegí amb ànsia. M'agrada força tot el que escriu l'autor.

És novel·la negra europea. Quina diferència hi ha amb la novel·la negra americana? La mateixa que entre el cinema europeu i l'americà. El segon és tot acció trepidant, mentre que l'europeu és més pausat, amb un anàlisi més profund dels personatges i l'acció ( que n'hi ha) en segon terme.

I això passa també amb les novel·les d'en Henning Mankell: són pausades, amb un estudi dels personatges, especialment del protagonista (l'inspector Kurt Wallander) i els seus familiars més propers (la filla, el pare, la nòvia?, la dona del pare, la ex-dona, els amics, etc). Però hi ha acció, eh? És una acció que potser dura 400 pàgines d'investigació pausada, monòtona i acurada, però que duu, finalment, a la resolució del cas.

El Reis, com que vaig ser un bon nen ;-) , em van portar la darrera novel·la en castellà: El cortafuegos que aquesta nit penso encetar amb força ganes. Ja us n'explicaré més coses.

I he fet una cerca a Google i he trobar el lloc web del detectiu. Força interessant el lloc; no sé qui el manté, però és un fan i té poca feina, però val la pena.

I pels penjats: vet aquí el poble d'en Wallander:

espai per Moodle

Avui, tot fullejant les entrades dels fòrums de Moodle, he trobat allò tan esperat: un servidor web gratuït on allotjar-lo. Ho havia provat amb miarroba, però hi ha un punt en què la cosa falla: aquest servidor no permet crear carpetes per sobre del nivell de l'/html on van els scripts de Moodle.
Però sembla que aquest nou servidor sí. Es tracta de http://www.100webspace.com/ que ofereix 100Mb d'espai de disc, suport a PHP, Perl/CGI-BIN, MySQL i accés per FTP i tot gratuït amb petits banners. Al mateix fil del fòrum de Moodle un moodler que ho ha fet dona instruccions per aconseguir que corri el lloc. Ho he de provar. De moment ja hi estic registrat.
Fa temps que hi vaig pensant i també m'agradari provar alguna altra cosa. No em refereixo a abandonar Moodle, no. Voldria provar algun programari de blogs, com ara el WordPress, o un portal que no sigui nuke, com ara SPIP que fa molt bona pinta.

El que necessito és temps per anar-ho provant, perquè d'idees no me'n falten.
Ara hauria d'estar retirat i, quan faci els 65, tornar a treballar. Tinc massa feina ara per distreure'm treballant!.

Parlant de manca de temps: ja fa dies que ho tenia pensat i avui m'hi he posat, però sense èxit. Em refereixo a actualitzar el meu Mandrake 9.2 al 10.0 que venia en una revista que tinc de fa temps.

Ho he provat però no hi ha hagut manera: a l'arrencada l'ordinador no anava a llegir el cd sinó que em saltava al LILO i a engegar s'ha dit. No ho entenc perquè he provat centenars (bé, no tants) de live-cd's i sempre han funcionat. I aquest d'instal·lació no corre.
Ho provaré una altra estona i, si veig que no va, miraré de torrar-me el 10.1 que hi ha a la web.

Programari lliure

Novetat: se m'ha acudit que al meu centre ja ens tocava passar-nos al programari lliure aprofitant una sèrie d'avinenteses. Així que ens hi posem aquest mateix trimestre d'una forma lenta, entenedora, molt pedagògica però(m'agradaria) imparable.

Per on comencem?

• Primer donarem a conèixer els diferents programes als profes: de moment ja tinc instal·lats a l'aula d'ordinadors l'OpenOffice i el navegador Firefox. Ara li toca al Thunderbird per gestionar correu als estudiants del curs d'Internet. L'altre dia que en parlavem una profa va dir que sense ni conèixer-lo havia estat capaç d'enviar i rebre correu a través del Thunderbird el primer cop que el va obrir. I és cert, és tan senzill de fer-lo anar que qualsevol persona que hagi fet anar qualsevol altre client de correu serà capaç de fer-lo córrer. I el mateix li passa al navegador. Veurem, però, com va la cosa amb l'OpenOffice. Aquí espero més reticències tot i que no sé per què n'hi hauria d'haver: hi ha molta gent que ignora què són els estils de paràgraf, per exemple, i fa molts anys que usa el Wd.
• El segon pas és instal·lar programari lliure a totes les màquines. Aquí espero més problemes per la qüestió burocràtica i la ignorància congènita que assola el nostre país. Em caldrà molta paciència.
• El tercer és donar recursos per a usar-lo. No solament donar enllaços on trobar cursos per aprendre a fer-los anar, sinó també donar exemples fets, plantilles, etc per començar a treballar-hi.
• I, finalment, espero convèncer a tres o quatre incauts per a què siguin subjectes d'experimentació en aquest procés. Espero que reeixi i en puguin fer publicitat i propagar la fe vertadera ;-)

Volia fer un curs de LaTeX a distància, però al final no el faré: el meu cap estén xecs que després el meu cos no podria pagar [frase adpatada d'una semblant treta de no sé quina pel·lícula]

La cuina de l'escriptura

En els meus viatges en metro m'estic llegint un llibre prou interessant que de forma casual ha caigut a les meves mans: es tracta de La cuina de l'escriptura d'en Daniel Cassany.
Explica, fins on he llegit per ara, el proceés de l'escriptura: com neixen les idees per un escrit? Diu que hi ha tècniques per afavorir-ho com ara la pluja d'idees, el prendre notes, el fer llistes de coses que volem dir, els mapes d'idees, etc.
Em fa reflexionar sobre el que faig jo quan escric i m'hi trobo retratat:

• quan escric al blog ho faig tal com raja, sense pensar-m'hi massa (fins i tot amb faltes d'ortomecànica). És una escriptura que segueix el fil dels pensaments.
• quan escric pels altres, seriosament, em faig primer un plantejament del que vull dir, de com dir-ho, organitzo molt més les idees i, finalment, m'hi poso. Una cosa més estrucaturada, vaja.

Aviat entraré en la qüestió de la claredat del llenguatge, però ja ha avançat algunes idees importants que fan que un text sigui entenedor i fàcil de llegir:

• frases curtes i gens enrevessades.
  
• llenguatge usual
• important: el format per destacar paraules, idees, etc.

Espero treure'n profit.