V Jornades de Progamari Lliure UPC

Avui estava programada la meva conferència amb el tema Moodle i el constructivisme social, un títol que algú li va posar per no dir-li La comunitat Moodle, que seria més adient. Bé, no passa res, sóc un tot terreny i sóc capaç de parlar de qualsevol tema que tingui a veure amb Moodle el temps que calgui, 45 minuts en aquest cas.

He dividit la xerrada en 3 parts per fer-la més païdora:

1. He començat explicant un cas real de com s'aprèn. I l'exemple ha estat el procés de creació i polit del fitxer config.php de Moodle On Stick. M'ha semblat que podia interessar més que no pas un altre cas als 50 enginyers i informàtics que era, bàsicament, el públic a què m'adreçava.
2. He continuat parlant de les diferents concepcions sobre com aprenem les persones, tot prenent com a punt de partida l'exemple inicial i portant el raonament cap al constructivisme social, que és la base sobre la que està muntat Moodle.
3. Finalment he posat com exemple de comunitat d'aprenentage que va construint-lo la comunitat Moodle, en cocnret el curs Moodle en català. He parlat de la clau de l'èxit de Moolde: la filosofia co-co: col·laborar i compartir i he posat com exemple el funcionament voluntari de la comunitat.

Quan he acabat m'han aplaudit una miqueta, no sé si per compromís, però el que realment m'ha afalagat ha estat el torn de preguntes que s'ha estès 10 minuts més del temps i que hagués pogut durar més, però s'ha tallat per manca de temps. Després de mi venia en González Barahona! Un crac. Les preguntes eren al voltant de com Moodle pot canviar el paper del profe que, crec, és la gràcia de Moodle.

La pàgina de La Farga es fa ressó de les activitats d'avui. La trobareu aquí.

Jo he arribat a les Jornades just quan acabava la presentació del famós Projecte Campus del que es va parlar, als seus inicis, a Moodle en català. Moltes veus indignades deien que es volia inventar allò que ja està inventat, però pagant un preu exagerat. Avui he reblat la meva opinió. Un company de carrera del meu germà comentava que és una injecció que li feia falta a una institució per poder seguir endavant i que es farà amb l'excusa de la renovació del seu programari, ara ja obsolet. Però que nigú més el farà servir. Jo li he dit que sí, que algú el faria sevir des del moment en què se li imposarà per decret.

Ara les dades que poden marcar el futur. Estarà en funcionament l'octubre del 2007 i una mica abans s'alliberarà el codi. Curiosa manera de crear programari de codi lliure: primer treballem en secret i després l'alliberem. Si Moodle ho hagués fet així no estaria ni a meitat de camí d'on és ara. Però que facin el que vulguin: qui paga, mana. I nosaltres no manem gens, però al final som els que ho paguem en diners i en hores perdudes.

No s'enten gens la necessitat del projecte Campus perquè la UPC ja està utilitzant Moodle i al setembre el generalitza. La URV ja hi és des de principi de curs i avui ens deia en Xavier de Pedro que la UB també l'adoptarà. A més, sabem que a la UPF també es fa servir. Així que un es pregunta: perquè aquestes universitats inverteixen en un projecte si ja estan utilitzant un altre entorn, que és gratuït? No m'ho explico.

Els profes de FEN

Quan jo estudiava el batxillerat hi havia una assignatura, amb examen i tot, que, juntament amb el gimnàs, sempre suspenia. Era la Formasión de l'Espíritu Nasional, altrament dita FEN o "política" (Com li ha anat el curs al Joan? Bé, Ha suspès la política). Era l'adoctrinament franquista de la joventut. Perquè un ja té una edat, eh? i ha passat pel franquisme més pur i dur.

Doncs bé, amb l'adveniment de la democràcia cap a l'any 76, aquest assignatura va desaparèixer del mapa curricular. I jo sempre m'havia preguntat: "Què se'n deu haver fet del professorat de FEN?". Perquè cal dir que eren "funsionarios" exactament iguals que els profes de mates o de castellano. I feien les seves clases i preparaven els seus exàmens i suspenien a tot aquell que no s'estudiava el que tocava, és a dir, a mi.

Dubto, però, que allò que feien tingués massa trascendència. Ben pocs franquistes han quedat com a resultat d'aquelles hores perdudes. Però algun sempre queda. Algún feixista disfressat, algún llepa no tan disfressat i algún retrògrad orgullós de ser-ho.

Avui he descobert què se n'ha fet dels vells professors de FEN i ara ja sé on són.

S'ha acabat

S'ha acabat. Torno a ser un mestre d'a peu. Enrera queden el bons moments, pocs, i els dolents, massa. A partir d'ahir a les 12 de la nit, moment que vam celebrar amb un petó i un aplaudiment, torno a ser un civil.

Un civil una mica especial, però. Es vulgui o no, porto darrera meu una experiència, un coneixement i una manera de fer que, espero, em serveixi per començar la propera etapa des d'un punt una mica més amunt del zero. També arrossego molts errors, i espero no oblidar-los per no tornar-hi a caure.

Què n'he tret de tot plegat? Fer realitat una vella idea: fer formació d'adults a distància. Crec que he demostrat que és possible fer-ho, sense massa mitjans i nul recolzament institucional. Els resultats són a la vista de qui els vulgui veure i ningú em podrà acusar d'haver-me adormit o no haver fet tot el possible, i una mica més i tot.

He comptat amb un bon equip que (incomprensiblement) sempre m'ha recolzat. I sort d'elles perquè, sense, potser molt abans hagués llençat la tovallola. Perquè sense conèixer-nos de res ens hi vam posar ara fa tres anys, hem coincidit en les quatre idees bàsiques i hem anat tirant endavant. Espero que de tot plegat en resti una bona amistat.

La contrapartida? Canvi de prioritats en allò més important, la vida famíliar, i seriosos problemes de salut. Però res que no es pugui començar a solucionar aquest estiu. Un comença a tenir una edat i s'ha de cuidar. No durarem eternament, però déu-n'hi-do el que ens queda. Cal estar en les millors condicions per disfrutar-ho al màxim.

El cas "gloss" i Moodle 1.6

Per fi m'he decidit a entrar en l'apassionant món de la bibliografia a LaTeX, en concret en el programa BibTeX que permet, a partir d'un fitxer de dades bibliogràfiques (en format de text) anar "tibant" referències i fer-les aparèixer al final d'un document sota el títol de Bibliografia o Referències.

Vaig baixar-me un programet que permet editar còmodament els fitxers de bibliografia i vaig fer un parell de proves amb diferetns estils bibliogràfics (per nom d'autor, per número, etc). Tot plegat molt satisfactori.

A més, he plantejat un dubte a la llista es_TeX sobre quin tipus d'estil és el més adient per tenir web-bibliografies perquè el que més uso són URL més que no pas llibres o articles. Una persona ja ha contestat, tot i que no m'acaba de fer el pes la solució que dóna.

Seguint llegint més coses em vaig ensopegar amb el paquet gloss de'n Javier Bezos et al. que tot utilitzant la potència i filosofia de BibTeX permet fer glossaris, és a dir, definicions de termes en un document a partir d'una base de dades bibliogràfica en format especial per glossaris.

Vaig instal·lar-me el paquet a MiKTeX i vaig baixar la documentació i els exemples. Vaig començar processant un fitxer d'exemple però, oh desil·lusió, no va funcionar. Ho vaig provar amb un altre fitxer bib, un altre exemple, etc, però mai no funcionava. I aquí, deseperat em vaig posar a llegir la documentació. Algú més ordenat que jo diria: haver començat per aquí! Pe`ro jo sempre començo pel final i, si cal, torno a l principi. Així que vaig estar lleguint la documentació i no trobava l'esquerda, tot semblava estar bé però no funcionava.

Fins que, rumiant rumiant, i a la vista de les explicacions que donaven els autors sobre el procés seguit a Linux, vaig provar de fer el mateix però des de la línia de comandaments de DOS. No us recordeu, oi? Són aquelles finestretes negres que es poden cridar des d'Inicia -> Programes -> Accessoris -> Línia de comandaments on s'han d'escriure directament les ordres que donem al sistema. Els linuxaires ho tenen per la mà, però els que usem windows ho tenim molt rovellat.

Vaig fer el que deia la documentació i passant de MiKTeX: un cop latex, un cop bibtex i un parells més de cops pdflatex per acabar d'arrodonir les referències creuades. I bingo! Allò funcionava: vaig obtenir un bonic PDF amb el corresponent glossari al final. Donaré més detalls en un proper post a cataLaTeX.

Les bibliografies gestionades amb BibTeX dónen moltes possibilitats i molt de joc. Aquest estiu miraré a veure si m'hi entretinc.

I continuant amb el tema de la tossuderia, que sempre dóna bons resultats, vull explicar el final de la pel·lícula de Moodle 1.6 a phobos. Vaig plantejar el dubte a moodle.org en català i de seguida va sortir l'aclariment, que ja em temia: el PHP de phobos no dóna suport a Moodle 1.6.
Vaig tornar a pujar Moodle 1.6 abans de fer cap altre canvi, però vam seguir en les mateixes. Així que vaig esborrar-ho tot (Moodle i la BD) i vaig pujar la darrera estable de la 1.5.4+

Vaig fer córrer l'escript de configuració i va funcionar a la primera. Temps total 30 minuts. Si m'haguessin de pagar les hores que vaig dedicar a provar d'arrencar la 1.6 em podria comprar un portàtil. Després hi vaig pujar el backup d'un curs, el vaig restaurar i tot OK. I és que Moolde funciona. El que no funciona ja ho sabem, oi?

Moodle 1.6

Quan vaig llegir que havia sortit la versió estable de Moodle 1.6 ja vaig tenir ganes de baixar-me-la i provar-la. Així que, aprofitanmt l'avinentesa que he de deixar llest un lloc web amb Moodle, em vaig descarregar el fitxer. Dijous el vaig descomprimir, vaig esborrar la BD de dades velles i vaig deixar llest l'espai web al servidor phobos preparat per allotjar aquest nou Moodle. Aprofitant que tenia temps lliure de màquina vaig fer un FTP i vaig deixar pujant els escripts de Moodle al servidor. Li vaig demanar al Santi que, de tant en tant, li donés un cop d'ull i, quan vaig tornar, em va dir que només un fitxer s'havia resistit a pujar de forma automàtica i que l'havia pujat manualment. Perfecte, ho vaig deixar descansar.

Avui, dia de Sant Joan (gràcies per les felicitacions, en vida vostra) he pensat que tothom seria a la platja o dormint la ressaca de la verbena i que seria un bon moment per arrencar l'escript de configuració. No ha estat una bona pensada perquè phobos ha fet el que sol: el burro.

He estat quasi dues hores per fer córrer l'escript d'instal·lació, quan en condicions normals es triga encara no vint minuts. Es penjava, deixava de donar senyal i havia de refrescar constantment l'adreça i cridar la pàgina. Al final he aconseguit que anessin apareixent les pantalles amb els OK de les creacions de les taules i, amb molta paciència, m'ha aparegut la pàgina per crear el perfil de l'admin. Quan ho he tingut tot (o així m'ha semblat) he cridat la pàgina del lloc i, després, de trigar una eternitat apareix sense el full d'estils. És clar, en aquestes condicons no sé si és que hi manca algun escript per pujar, o potser es va trencar, o és alguna cosa més seriosa de la configuració. Sembla que tinc connexió amb la BD, però no aconsegueixo veure bé la pàgina. Davant d'aquesta situació he decidit esperar-me a dilluns per continuar perquè ara tot el que faci potser acaba espatllant el que s'hagi pogut crear bé.

Ara bé la meva reflexió: és vergonyós. És impresentable que un servidor dedicat a la promoció de la innovació educativa funcioni d'aquesta manera tan deficient. Algún responsable hauria de donar la cara i prendre una d'aquestes dues decisions:

• Reconèixer el seu fracàs com a gestor i tancar phobos. Això obligaria al professorat amb ganes de provar pàgines web interactives a anar-se'n a servidors comercials que donen un molt bon servei, però pagant. I, això sí, tancar la boca i deixar-se de grans paraules en els mitjans de comunicació. Que digui simplement: els nostres interessos no van per aquí.
  
• Donar un impuls a les pàgines web interactives consistent en dotar de màquines que responguin a les seves neessitats al professorat i als centres interessats. Si algú adduís manca de pressupost se li hauria de dir que ara tenim l'Estatut aprovat i competències plenes en educació. Una altra cosa és que s'assumeixin o no. Potser en lloc de dedicar partides milionàries a publicitat es podrien dedicar al servei del ciutadà, que és qui paga.
  

Ja n'hi ha prou de fer el ploricó. Senyores i senyors: som al 2006, estem immersos en la web 2.0 (no deuen saber ni què és) i la innovació educativa no passa per fer una animació en Flash (tot i que són molt útils en determinats moments) o un pouerpoin amb musiqueta i coloraines.

La innovació en TIC passa per tenir portals interactius on els nostres estudiants (que ens porten 3 pobles d'avançada) puguin dialogar entre ells, amb el professorat i, si convé, amb els pares, en un nivell d'igualtat.

La innovació en TIC passa per tenir eines col·laboratives perquè el professorat deixi de treballar en soledat i repeteixi mil vegades la mateixa feina: la creació dels mateixos materials. Si som capaços d'utilitzar les eines de treball col·laboratiu podem compartir el nostre treball, estalviar temps i esforços i dedicar-los a millorar el nostre treball quotidià. Els estudiants en sortirien beneficiats.

I a phobos tot això sóna a broma macabra.

Final d'etapa

S'acosta un final d'etapa i espero que en la propera les coses siguin més tranquil·les. No es tracta que aquesta que ara es tanca no hagi estat interessant. Tot el contrari, ha estat una fase de la meva vida en què amb molta feina i dedicació he aconseguit allò que ja volia l'any 2000: ensenyar a través de l'ordinador, és a dir, fer ensenyament a distància.

L'altre dia remenant papers vells em va sortir el projecte de l'any 2000 on plantejava una manera de fer-ho. I ara, vist a la distància, encara el trobo força interessant i gens desencertat. Plantejava una organització distribuïda, en xarxa, on els ensenyants podien estar en qualsevol nus de la xarxa i atenien els estudiants fossin on fossin.

El que mancava en aquell projecte era la concreció tecnològica. Pressuposava que hi havia d'haver mitjans tecnològics que permetrien la comunicació, però sense entrar en detalls. La raó és ben senzilla: en aquell moment jo desconeixia totalment els entorns virtuals. De fet només n'havia vist un, i molt per sobre. Era WebCT que en aquells moments oferia un espai gratuït de demo per a crear-hi un curs.

Ara que conec Moodle (per cert anem per la 1.6 i en tinc un per configurar) ho veig tot molt més clar i amb una altra prespectiva. Puc concretar molt més com fer una determinada acció d'eLearning perquè tinc les eines a l'abast.

Crec que l'etapa que ara començarà serà tan rica o més que la que es tanca. I del que estic totalment segur és que sense l'anterior aquesta nova no seria possible. Seguiré treballant amb Moodle, no sé per quant temps i potser més endavant amb una altra plataforma, però el que he après fins ara no m'ho treurà ni m'ho qüestionarà ningú.

Enrera quedarà molta gent, uns coneguts més a fons que altres. Però el que crec que he aconseguit és un coneixment més profund de les persones i, sobretot, de mi mateix. Hi ha hagut moltes situacions que m'han posat al límit, en punts on mai hagués pensat que em trobaria. I me n'he sortit prou bé. Segur que m'he creat oponents (em nego a anomenar-los enemics) i he fet amics. Dels primers passo i als segons em comprometo a cuidar-los. No hi ha res comparable a l'amistat.

Lleialtat

Lleial: Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció.

A qui se li deu lleialtat? On és escrit? Què ens obliga a ser lleials? A qui devem lleialtat, a qui ens la demana, a qui la mereix o a ningú? És ètic mirar primer per un mateix (sobreviure, recordeu?) i, després, mantenir la lleialtat?

Si el que ens mou són les recompenses, què hi guanyem en ser lleials? No ens surt més a compte mirar per nosaltres mateixos i deixar de banda la lleialtat "deguda" als altres? Qui diu a qui se li deu lleialtat? La lleialtat és un "valor" que no té ja massa valor? O bé, no tenim dret a exigir lleialtat als altres?

Massa preguntes al voltant d'una simple qüestió: potser no tenim dret a reclamar lleialtat de ningú que no sigui amic. De la resta podem esperar servitud (servilisme fins i tot) i poca cosa més.

Quina merda! Recordeu la meva frase?: Com més conec la gent, més m'agrada l'ordinador. O com deia l'altre: hi havia molta gent, però poques persones.