eXe

El passat 28 de maig vaig fer un post sobre l'Scorm. Explicava (pels mandrosos que no volen seguir l'enllaç) que m'havia descarregat una eina d'autor, un programet anomenat eXe eLearning XHTML editor, que permet des de crear pàgines web força atractives sense saber res d'HTML fins a desar-les en format Scorm. Vaig fer una prova i vaig crear aquesta col·lecció de pàgines web i aquest Scorm.

Em queixava que no m'havia funcionat en cap dels Moodles que tinc corrent "pels puestus" i encoratjava als lectors (crec que són 2 ;-) ) d'aquest blog a provar-lo. I en Carles, un dels 2 lectors, va instal·lar-se'l al seu Moodle 1.6 i li va funcionar!

Per tant no he descartat l'eXe, sinó que hi he continuat treballant. Però ara en la traducció catalana. Vaig estar tafanejant el lloc web del projecte i vaig acostar-me fins la pàgina de traducció. Et duu a un programa de traducció de projectes que funciona sota un servidor Pootle i permet, un cop identificat, participar en els projectes de traducció.

M'hi vaig registrar, però com que no trobava el projecte de traducció catalana d'eXe em vaig adreçar per correu a l'equip d'eXe (que, com les pomes que he comprat avui, són de Nova Zelanda) i els vaig exposar el cas. Em van contestar tot seguint obrint un projecte de traducció catalana d'eXe que podeu veure fent clic aquí.

Si algú té poca feina i s'hi vol apuntar no té més que registrar-se a la web i entrar. Hi ha feina per tothom, avui tinc 8 de 611 cadenes traduïdes.

Mascletà

Aquesta tarda he vist unes adolescents que, jugant jugant, cremaven uns apunts. He suposat que avui devia ser el darrer dia de classe, que havien aprovat aquella assignatura i ara, tot rient, se'n volien desempallegar per sempre més.

El gest m'ha semblat, si més no, curiós. Mai se m'hagués acudit de cremar un llibre o uns apunts, a mi. Però he pensat que darrera aquella broma de col·legials hi havia alguna cosa més seriosa. Hi havia una fallada terible, probablement per part del professorat.

On era l'error? L'assignatura més plom, l'àrea més complexa, complicada i difícil, deixa de ser-ho si el professorat que la imparteix te la fa agradable. No es tracta de fer-ho fàcil ni de fer-se el gaciós amb els estudiants. No. Es tracta de fer-te veure les coses d'aquella manera especial, que entusiasma i et fa entendre-ho i seguir.

Probablement, si el professor o professora d'aquelles noies els hagués fet amena l'assignatura de la qual cremaven els apunts, aquest fet no s'hagués produit. I ara, en un calaix, hi hauria uns bons apunts que un dia o altre aquella persona consultaria amb enyorança i respecte. Encara li serien útils. Però no és el cas. Llàstima (pel profe, la canalla s'ho passaven d'allò més bé.)

Ja soc persona, neng

Sí, avui he aconseguit instal·lar un Ubuntu, Linux per a éssers humans, i que funcioni. Ha estat en un vell ordinador sense tocar l'altre sistema operatiu, cosa que fa que quan l'arrenques et demani amb quin SO vols treballar. El grub és, m'hi he d'entretenir una mica més.

On m'hauré d'entretenir bastant serà en la configuració de les dades per què es connecti a Internet i, el que seria ideal, entrés a la xarxa. Li he posat una IP i les dades d'una altra màquina que normalment entra, però no s'ha connectat a Internet ni, encara menys, a la xarxa. Suposo que falla alguna coseta, tot i que reconeix la targeta de xarxa i té la IP correcta com a identificador.

No és que acabi treballant amb normalitat amb aquesta màquina, la idea original era que fés de conillet d'Índies per si m'animo a instal·lar-me'l a casa. No vull perdre el bon funcionament a què he arribat amb els programes sota windows, però em faria gràcia conèixer-ne de nous sota Linux. En conret, veure com treballa LaTeX sota Linux, el seu hàbitat natural. M'han dit que cap problema i que els PDF es poden veure perfectament, així que quan ho tingui més segur ho provaré.

El que més por em fa és que no em pugui connectar a Internet sota Linux. Tinc una wifi de telefònica amb adaptadors USB i un dia vaig provar un live-cd amb linux i no els reconeixia, suposo que perquè no tenia els drivers. Però m'estranya que no siguin més habituals, amb la gent que hi ha que fa servir linux i té aquesta connexió.

Jornada Espiral 2006

A l'espera d'una valoració una mica més elaborada i detallada vet aquí les primeres impressions sobre la Jornada Espiral 2006 d'ahir.

1. molt interessant, tant per les ponències presentades, amb projectes innovadors i prometedors que demostren que el professorat d'aquest país té moltes ganes de treballar i de tirar endavant (a diferència dels amos de les vaques) com pels assistents/tes.
2. cal destacar que molts dels asssitents aguantaren com lleons fins al final de la jornada, moment en què es produí un debat curt, però força interessant, sobre el futur de les TIC a l'educació.
3. també dir que en aquestes jornades a vegades val més els contactes humans que s'hi estableixen que les ponències en sí. Les ponències ens les llegim després amb calma i podem visitar els enllaços i els llocs originals. Com que no estem massa acostumats a parlar en públic (tot i que ens fem farts de fer classes), la nostra oratòria no és prou captivadora i, a vegades, perdem el fil de les explicacions. Però el contacte de tu a tu amb persones que la resta de l'any només llegeixes, o en sents a parlar, és força interessant.
4. en l'aspecte relacional vull destacar el gran nombre de persones que se m'ha acostat donant-me les gràcies pel treball a moodle.org o en l'elaboració dels materials. Realment això és l'únic que compensa les horetes que un hi dedica.
   
5. si el primer any que hi vaig assitir, el 2004, vaig tenir 5 minuts per parlar de Moodle i l'any passat el quart d'hora de rigor, enguany ni calia presentar Moodle: tothom el coneix i molta gent hi treballa. De fet, 5 de 14 ponències tractaven directament de treball amb Moodle, mentre que d'altres el citaven.
6. a destacar la ponència de la Mariona: impressionant. Curta, sintètica, ben presentada, amena, aclaridora i real, sense motos a vendre. Va ser molt aplaudida i s'ho mereixia.
   
7. coses que m'hagués agradat de fer: sentir la Bea parlar més sobre la seva experiència amb blogs. Parlar amb calma amb en Josep Maria Fontana que s'hi va estar tot lo sant dia. Comentar amb molts dels participants el treball amb Moodle. I fer una pila de contactes més. Tanmateix sempre ens queda el correu electrònic.
8. NB: pensar en la Wikimarató. Molt bona idea dedicar esforços a potenciar aquesta eina.
   

Però el temps passa i el dia s'escolà amb una rapidesa sorprenent. I és que un dissabte tampoc dóna per més.

Google Notebook

Google no para d'innovar. Dins del món empresarial representa un trencament amb l'estretor de mires dels empresaris tipus Sr. Esteve o botiguer que no hi veu més enllà de la porta de la botiga. Deu fer els duros a cabassos perquè és una de les empreses més ben situades a la borsa americana gràcies a la publicitat subtil i específica que insereix en els resultats de les cerques o al seu correu web gmail.

Però avui vull parlar d'un servei que he descobert de la mà d'en Xavier i que em penso que pot donar molt de sí. Es tracta del Notebook, un Bloc de notes que és a Internet i que es pot consultar a partir de les dades del compte de correu. Treballant amb Firefox (a qui dóna suport Google) un es pot descarregar una extensió que fa aparèixer una noteta a la part inferior dreta del navegador i, amb un sol clic, podem entrar-hi.

Tenir un bloc de notes a la web ens permet escriure-hi notes des de qualsevol màquina i llegir-les des de qualsevol altra. Per exemple, podem estar a la feina i fer-hi una anotació que, en acabat, recuperem des de casa. A més, al seleccionar una part d'una pàgina web (text + imatges + enllaços) fent clic amb el botó dret del ratolí podem copiar-ho directament al bloc; és l'opció Note this (Google Notebook).

Hi podem fer seccions que agrupin les notes per categories i, el que és més trencador, podem tenir en un mateix compte diferents Blocs de notes i uns poden ser privats, només el titular del compte hi té accés, però altres poden ser públics, com ara aquest que he fet per cataLaTeX

Amb el Google Calendar la cosa funciona d'una manera similar. Podem tenir diferents calendaris i publicar-los o no. I s'entén. Però un Bloc de notes no se m'havia acudit, tot i que ara trobo la idea ben interessant.

Google no ens tanca a casa, al contrari, ens ofereix eines per publicar i compartir la nostra informació. Un exemple més del que pot arribar a ser la web en el futur: una xarxa absolutament descentralitzada on els protagonistes som tots i cadascun de nosaltres que hi entrem i afegim informació. És la web 2.0.

Notepad++

Notepad++ és un editor de text de codi lliure traduït (parcialment, només el més important, vaja) al català que permet editar tota mena de fitxers font: de marques, programació, etc. Podríem citar l'HTML, tex i l'XML com els que probablement utilitzi.

És un programa molt lleuger basat en el motor Scintilla, el mateix que fa córrer SciTE, un altre editor de codi font. Sembla, però que Notepad++ té més prestacions. D'entrada permet editar en diferents codificacions (iso, utf-8, recordeu?) la qual cosa promet. A més, quan edites codi font, com ara xml, et mostra l'estructura en arbre de les etiquetes, cosa que facilita enormement el treball.

També té una interfícicie i les icones molt agradables i destaca la sintaxi amb colors per no predre-s'hi. Penso que pot arribar a substituir altres editors més pobres però que, per defecte, venen amb window$ perquè, a diferència del Bloc de notes o SciTE, Notepad++ sí identifica les extensions dels fitxers i apareix en el menú contextual que es desplega quan cliques amb el botó dret del ratolí.

La ràdula

Continuem amb les lapes, aquests moluscs que s'arrosseguen sobre l'estòmac, gasteròpodes que en diem. Perquè avui toca parlar de la ràdula, aquest petit òrgan quitinós que tenen a la boca tots els moluscs gasteròpodes i que els serveix per llepar, rascar i dur-se l'aliment, que troben al seu voltant, fins a l'aparell digestiu.

Algú podria dir que és ben trista la vida d'un ésser viu que ha de passar-se l'existència llepant per dur-se un bocí d'aliment a la boca. Però la natura, amb la seva immensa saviesa, ens demostra que és una estratègia força reeixida. Fa milions d'anys que funciona i permet alimentar-se, i de valent, a tot un gran nombre i varietat de moluscs.

Topt i això no cal remuntar-se al passat per trobar mostres de l'èxit d'aquesta estratègia de supervivència. Només cal mirar al nostre voltant per trobar força exemples d'animals que tiren de ràdula: lapes, cargols terrestres i marins i llimacs.