dijous, 24 de novembre del 2005
Marató OO
Evidentment no hi participo perquè ni tinc els coneixements ni l'experiència necessaris per fer una cosa d'aquestes. Però n'espero els resultats amb candeletes. Ja tinc ganes d'instal·lar-me l'OO 2 i veure com funciona. En tinc un d'¡instal·lat en anglès en una màquina de la casa i va prou finet. També l'he provat del DVD live de Knoppix 4 i té molt bona pinta. Però no hi ha res com posar-lo a prova de veritat: amb una feina que t'espera per ahir i que ha de quedar perfecta.
A veure si ens el porten els reis!
Nota: Quan tingui temps (jua, jua!) vull fer 2 coses: un tutorial explicant com funcionen els RSS, els lectors de RSS i llurs bondats en el seguiment de cursos de Moodle. I quan ho tingui em dedicaré a fer-me iPods, RSS de veu, en lloc d'escriure, que tinc la punta dels dits vermella, ja.
divendres, 18 de novembre del 2005
Canàries (la tornada)
Amb qui m'he cartejat ha estat amb en José Miguel que té una web sobre estadística que va guanyar un premi del MEC el 2001. Es tracta d'un curs d'Inferència estadística per a Batxillerat farcit de coses interessantíssimes: aplets de Descartes, viewlets de Qarbon, fulls de càlcul, etc etc. No solament està molt ben explicat sinó que demostra tota la potència de l'entorn web de cara a l'ensenyament.
Llàstima que sempre haguem de sortir fora, a webs anglosaxones, per trobar bones webs. Resulta que aquí en tenim i més interessants en molt casos. Només que no les sabem aprofitar.
Una de les coses que li he demanat, però, i aprofitant que també és un moodler, ha estat un tema del que vam parlar. La missatgeria interna. Va dir-me que hi ha molts més missatges interns dels que ens pensem entre els estudiants. Clar, com que no passen per les nostres mans no en sabem res. Però l'administrador pot anar a la BD i mirar el tràfic. N0'hi ha molt. El dilluns ho miraré jo també.
És curiós això de la missatgeria. Sense explicar a ningú el funcionament m'he trobat una pila de missatges d'alumnes. això vol dir que en saben més que nosaltres i que utilitzem el messenger i companyia de forma habitual. Y yo con estos pelos.
divendres, 11 de novembre del 2005
Canaries
El sentit d'aquestes trobades esta en el passadissos.
dimarts, 1 de novembre del 2005
Lector de RSS a gencat
I avui, al visitar la nova web de la gencat m'he trobat que s'han posat les piles i no solament han modificat el disseny de la web (que era kika i carrinclona a més no poder) sinó que en algunes webs han posat feeds i han alliberat un lector de RSS amb llicència GPL. No solament hi ha un petit tutorial sobre com funciona, te'l pots baixar per instal·lar a Window$ i també a Linux, i anuncien que aviat a Mac. A sobre, ofereixen els binaris i demanen la col·laboració dels desenvolupadors per a millorar-lo. Un punt.
Llàstima que hi hagi tant pocs llocs amb feed. Estaria molt bé que la web d'Xtec, per exemple, o el diari de l'escola oferissin les seves novetats en aquest sistema tan estès. Seria la forma d'avisar de les novetats.
Per cert si copieu la destinació d'aquest enllaç podreu afegir el feed d'aquesta Bitàcola al vostre lector.
dijous, 27 d’octubre del 2005
Els orígens
Avui explicava a na Catina d'on venia la meva xaladura pels ordinadors. I ve de lluny, de principis dels anys 80 quan amb l'Imma, la Pepa, la Mercè i altres mestres d'adults formàvem el “grup de Neolectors” i ens dedicàvem, setmana rera setmana, a preparar materials per aquest nivell. Al voltant d'un tema, com podia ser “La tardor”, fèiem fitxes de treball on treballàvem bàsicament la lecto-escriptura, la comprensió lectora i també la lògica, l'observació i el raonament.
Ens ho fèiem tot: creàvem els textos, les activitats, normalitzàvem la pàgina i el formatatge del text, fèiem els dibuixos, cercàvem materials complementaris, etc. Però sobretot parlàvem. Parlàvem de la feina, de què anava més bé i què oferia més dificultat. I trobàvem solucions, casolanes potser, però molt efectives. Jo penso que molt del que sé d'educació d'adults va sortir d'aquelles converses de feina al voltant d'uns materials que anaven canviant en funció de les nostres necessitats.
Un dels problemes amb què ens trobàvem era la manca absoluta de textos adaptats al nivell. Textos, que ara se'n diuen de Lectura fàcil, amb temàtica adulta, lletra gran, línies tallades no al final de la pàgina sinó en una unitat de sentit, etc. I com que no en teníem ens els fèiem. Agafàvem materials en principi infantils i els retocàvem fins a enllestir-los. Mig en broma dèiem que ho publicava el Capità Silver (el de l'Illa del Tresor).
Perquè aquí venia el millor, la publicació. Al principi teníem multicopistes primitives on havies de picar el text (i mai millor dit) amb una màquina d'escriure sobre un clixé que, en acabat anava a un tambor ple de tinta que permetia reproduir centenars de còpies. Més endavant van aparèixer unes màquines que feien una mena de fotocòpia de l'original sobre el clixé i així s'hi podien fer aparèixer imatges. Tot molt primitiu.
Aquesta època, estic parlant potser del 1984-88, va coincidir amb els inicis de la informàtica a nivell popular (fins aleshores era cosa reservada a bancs i universitats). I una de les meravelles d'aquella eina acabada d'aterrar era el tractament de textos: els paràgrafs estaven justificats com en els llibres! I hi havia diferents tipus de lletra! Un luxe al nostre abast. M'hi hi havia de posar i obtenir materials de qualitat per als estudiants. I així va ser.
Recordo un company que feia servir un processador que per obtenir format havies de fer unes combinacions de tecles impossibles de recordar (les tenia apuntades al teclat). Jo, en canvi, vaig disfrutar amb una mena de processador, el primer WYSIWYG, anomenat “News” que feia això, pàgines de revista amb títols, columnes, diferents tipus de lletra, etc. Un luxe que no tenia accents i que jo posava tot cofoi a mà. Després vingué l'AmiPro i aquí començà la festa. Més endavant el Bord, ara l'OpenOffice i LaTeX.
Amb LaTeX estic recuperant aquells moments inicials de meravella quan, després d'estar teclejant un text l'imprimies i el veies tan ben acabat. Perquè amb LaTeX aquest acabat és professional. No m'ho acabo.
diumenge, 23 d’octubre del 2005
OpenOffice 2.0
Novetats? La possibilitat de desar documents en format OpenDocument, un estàndard XML d'OASIS (els de DocBook) absolutament independent de la plataforma o del programa. Sembla que la lògica comença a imposar-se i es camina a estàndards oberts deixant de banda productes comercials, com ara el Bord que molta gent (massa, potser) es pensa que és un estàndard.
Més: la base de dades. Si amb la versió 1.1 es podia lligar correspondència amb adreces, ara sembla que la cosa va de veres i tenim una BD potent a la suite. Caldrà provar-la.
La interfície la he provat des d'algun CD-live i sembla més amigable i fàcil de manejar que en la versió anterior, agrupant més lògicament les accions dels menús. I m'han dit que les taules també estan molt millorades.
Proper pas: descarregar aquesta versió definitiva (en tinc una en els Cds d'Xtec però em sembla provisional) , instal·lar-la i començar a tirar milles.
Vull que aquesta versió 2, tan esperada, serveixi per desfer-nos dels vells costums lligats amb M$
dissabte, 22 d’octubre del 2005
Winshell
El que si em vaig baixar, i m'instal·laré un dia d'aquests, és wsW2LTX un programet de la mateixa gent que transforma fitxers de Bord a TeX. Té una interfície clareta i sembla que fa transformacions molt acurades. Ja n'informaré.
El mateix em passa amb Mandriva. Tinc els CDs d'instal·lació davant meu i no m'animo, bàsicament per 2 raons:
- ¿què necessito a Mandriva que no tingui ara mateix a Haselfroch? Tots els programes que uso quotidianament són de codi lliure (el navegador, el client de correu, el Nvu per editar pàgines web, OO, LaTeX,...) i corren sota aquest mal anomenat sistema operatiu, però me'n surto.
- Xtec ja s'ha decidit per la distribució educativa catalana. Serà un OpenSuse, és a dir, el comercial Suse però distribuït lliurement. Sembla que tenen encara molta feina per endavant per traduir tot el programari al català però se'n sortiran pel Nadal de manera que, a partir del gener, estarà a les escoles. Potser aleshores, si més no per feina, me l'instal·laré.