divendres, 11 de novembre del 2005
Canaries
El sentit d'aquestes trobades esta en el passadissos.
dimarts, 1 de novembre del 2005
Lector de RSS a gencat
I avui, al visitar la nova web de la gencat m'he trobat que s'han posat les piles i no solament han modificat el disseny de la web (que era kika i carrinclona a més no poder) sinó que en algunes webs han posat feeds i han alliberat un lector de RSS amb llicència GPL. No solament hi ha un petit tutorial sobre com funciona, te'l pots baixar per instal·lar a Window$ i també a Linux, i anuncien que aviat a Mac. A sobre, ofereixen els binaris i demanen la col·laboració dels desenvolupadors per a millorar-lo. Un punt.
Llàstima que hi hagi tant pocs llocs amb feed. Estaria molt bé que la web d'Xtec, per exemple, o el diari de l'escola oferissin les seves novetats en aquest sistema tan estès. Seria la forma d'avisar de les novetats.
Per cert si copieu la destinació d'aquest enllaç podreu afegir el feed d'aquesta Bitàcola al vostre lector.
dijous, 27 d’octubre del 2005
Els orígens
Avui explicava a na Catina d'on venia la meva xaladura pels ordinadors. I ve de lluny, de principis dels anys 80 quan amb l'Imma, la Pepa, la Mercè i altres mestres d'adults formàvem el “grup de Neolectors” i ens dedicàvem, setmana rera setmana, a preparar materials per aquest nivell. Al voltant d'un tema, com podia ser “La tardor”, fèiem fitxes de treball on treballàvem bàsicament la lecto-escriptura, la comprensió lectora i també la lògica, l'observació i el raonament.
Ens ho fèiem tot: creàvem els textos, les activitats, normalitzàvem la pàgina i el formatatge del text, fèiem els dibuixos, cercàvem materials complementaris, etc. Però sobretot parlàvem. Parlàvem de la feina, de què anava més bé i què oferia més dificultat. I trobàvem solucions, casolanes potser, però molt efectives. Jo penso que molt del que sé d'educació d'adults va sortir d'aquelles converses de feina al voltant d'uns materials que anaven canviant en funció de les nostres necessitats.
Un dels problemes amb què ens trobàvem era la manca absoluta de textos adaptats al nivell. Textos, que ara se'n diuen de Lectura fàcil, amb temàtica adulta, lletra gran, línies tallades no al final de la pàgina sinó en una unitat de sentit, etc. I com que no en teníem ens els fèiem. Agafàvem materials en principi infantils i els retocàvem fins a enllestir-los. Mig en broma dèiem que ho publicava el Capità Silver (el de l'Illa del Tresor).
Perquè aquí venia el millor, la publicació. Al principi teníem multicopistes primitives on havies de picar el text (i mai millor dit) amb una màquina d'escriure sobre un clixé que, en acabat anava a un tambor ple de tinta que permetia reproduir centenars de còpies. Més endavant van aparèixer unes màquines que feien una mena de fotocòpia de l'original sobre el clixé i així s'hi podien fer aparèixer imatges. Tot molt primitiu.
Aquesta època, estic parlant potser del 1984-88, va coincidir amb els inicis de la informàtica a nivell popular (fins aleshores era cosa reservada a bancs i universitats). I una de les meravelles d'aquella eina acabada d'aterrar era el tractament de textos: els paràgrafs estaven justificats com en els llibres! I hi havia diferents tipus de lletra! Un luxe al nostre abast. M'hi hi havia de posar i obtenir materials de qualitat per als estudiants. I així va ser.
Recordo un company que feia servir un processador que per obtenir format havies de fer unes combinacions de tecles impossibles de recordar (les tenia apuntades al teclat). Jo, en canvi, vaig disfrutar amb una mena de processador, el primer WYSIWYG, anomenat “News” que feia això, pàgines de revista amb títols, columnes, diferents tipus de lletra, etc. Un luxe que no tenia accents i que jo posava tot cofoi a mà. Després vingué l'AmiPro i aquí començà la festa. Més endavant el Bord, ara l'OpenOffice i LaTeX.
Amb LaTeX estic recuperant aquells moments inicials de meravella quan, després d'estar teclejant un text l'imprimies i el veies tan ben acabat. Perquè amb LaTeX aquest acabat és professional. No m'ho acabo.
diumenge, 23 d’octubre del 2005
OpenOffice 2.0
Novetats? La possibilitat de desar documents en format OpenDocument, un estàndard XML d'OASIS (els de DocBook) absolutament independent de la plataforma o del programa. Sembla que la lògica comença a imposar-se i es camina a estàndards oberts deixant de banda productes comercials, com ara el Bord que molta gent (massa, potser) es pensa que és un estàndard.
Més: la base de dades. Si amb la versió 1.1 es podia lligar correspondència amb adreces, ara sembla que la cosa va de veres i tenim una BD potent a la suite. Caldrà provar-la.
La interfície la he provat des d'algun CD-live i sembla més amigable i fàcil de manejar que en la versió anterior, agrupant més lògicament les accions dels menús. I m'han dit que les taules també estan molt millorades.
Proper pas: descarregar aquesta versió definitiva (en tinc una en els Cds d'Xtec però em sembla provisional) , instal·lar-la i començar a tirar milles.
Vull que aquesta versió 2, tan esperada, serveixi per desfer-nos dels vells costums lligats amb M$
dissabte, 22 d’octubre del 2005
Winshell
El que si em vaig baixar, i m'instal·laré un dia d'aquests, és wsW2LTX un programet de la mateixa gent que transforma fitxers de Bord a TeX. Té una interfície clareta i sembla que fa transformacions molt acurades. Ja n'informaré.
El mateix em passa amb Mandriva. Tinc els CDs d'instal·lació davant meu i no m'animo, bàsicament per 2 raons:
- ¿què necessito a Mandriva que no tingui ara mateix a Haselfroch? Tots els programes que uso quotidianament són de codi lliure (el navegador, el client de correu, el Nvu per editar pàgines web, OO, LaTeX,...) i corren sota aquest mal anomenat sistema operatiu, però me'n surto.
- Xtec ja s'ha decidit per la distribució educativa catalana. Serà un OpenSuse, és a dir, el comercial Suse però distribuït lliurement. Sembla que tenen encara molta feina per endavant per traduir tot el programari al català però se'n sortiran pel Nadal de manera que, a partir del gener, estarà a les escoles. Potser aleshores, si més no per feina, me l'instal·laré.
dissabte, 15 d’octubre del 2005
Nvu
Ja n'havia parlat en aquest bloc (què xulo, eh?, ara se'n diu bloc) pels problemes que m'havia donat i que m'havien obligat a desintal·lar una versió anterior. Ara m'he baixat i instal·lat la darrera i sembla que la cosa va més bé. Si més no allò de desconfigurar-me el codi, ara ja no m'ho fa. He trobat algun problema a l'hora de desar, però no sé si és que faig alguna cosa malament o és un bug (un cug ;-) del programa. Hi he de treballar més.
En un altra ordre de coses, divendres em van dir que era un guru de Moodle. Encara em peto (em parteixo la caixa que diu la canalla) només pensant amb els problemes que tinc. Un de petit: no m'envia correu. Sembla, però, que és cosa del servidor i he de tornar a parlar amb ells.
L'altra, però, és més greu. I consisteix en què la pàgina per fer grups d'estudiants en un curs m'apareix tota en blanc. Primer no entenia com anava hi hi vaig plantejar a Moodle en català. La Irene em contestà i vaig veure que és el que jo veia en el ell servidor amb el Moodle 1,4. Però en el nou no veig res. Vaig tornar a pujar la carpeta course i res. Vaig tornar a pujar TOT Moodle i res. Ara ja m'inclino a pensar en que al servidor hi manca alguna llibreria o hi ha algun problema de permisos no-sé-on.
Hi he de seguir treballant.
dimecres, 12 d’octubre del 2005
Ara ja sé com s'ha de dir: BLOC
Blocs - 11/10/05
El Consell Supervisor del TERMCAT ha reconsiderat recentment les formes diari interactiu i diari interactiu personal com a alternatives a l’anglès weblog o blog, i ha aprovat, en substitució de les anteriors, la forma bloc. Un bloc és una pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos. Aquest tipus de pàgines web han estat una veritable revolució als Estats Units d’Amèrica i sembla que, a poc a poc, el fenomen es va estenent arreu del món. Com a denominació de la persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquestes pàgines (en anglès blogger), el Consell Supervisor ha aprovat la forma blocaire. |
La reconsideració de les denominacions diari interactiu i diari interactiu personal ha estat motivada per la petició de nombrosos col·lectius de l’àmbit, que han fet notar que aquestes formes gairebé no tenen ús i que són semànticament poc reeixides, entre altres coses perquè no tots els blocs són interactius.
Pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), es tracta d’una adaptació fonètica de la denominació anglesa blog i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d’aquest tipus de pàgines web.
Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.