Ha tornat a petar Linux.
He fet el mateix que l'altra vegada que em va petar: instal·lar el paquet RPM per a Borges. Però aquesta vegada, un xic més previngut, havia desat el que necessitava a la partició Windows. I he instal·lat i, així que ha acabat, he sortit i reiniciat (com al vell windows).
I quan torno al meu escriptori havien desaparegut la meitat de les icones i no podia anar al meu directori. He entrat com a root i el mateix. Solució: no perdre els nervis i reinstal·lar. Així que he arrencat l'ordinador amb el cd d'instal·lació i aquesta vegada ha detectat que alguna cosa hi havia perquè m'ha demanat si volia instal·lar o actualitzar. I he provat d'actualitzar. Ha anat fent, s'ha saltat passes de l'instal·lació típica, ha desat algun paquet i ha acabat de seguida. He reinicialitzat i tornat a entrar i, oh sorpresa! el meu vell i estimat escriptori blau tornava a ser a lloc i tot semblava funcionar.
Demà provaré a veure què ha passat amb Borges. Un xic surrealista tot plegat.

Si una cosa va bé a la primera i no dóna cap problema, això és el Clié (el PDA). No em dóna sinó satisfaccions. Aquests dies hi he estat treballant una mica per saber com funciona i ara ja puc dir que en conec el 70% de les funcionalitats.

He visualitzat arxius PDF, HTML, TXT i em falten els DOC o XLS. Els que van millor per llegir són les pàgines web amb el text dins una taula de 350 píxels d'amplada (això ocupa l'amp`le de la pantalleta amb una lletra encara llegible). També he vist imatges JPG i he descarregat un parell de programets de jocs i una base de dades. I mai cap problema.

Avui, per exemple, m'he dedicat a un tema pendent que era el dels arxius de música mp3. I he aprofitat l'avinentesa que m'ha presentat el curs de Linux en la part del so i multimèdia per veure com anava la cosa.
A Linux hi ha un programet, el Grip que "ripeja" música, és a dir, passa cds d'audio a format digital. Però els passa a format ogg, una mena de mp3 que només entén ell mateix. He provat de passar-los a mp3 però no me n'he sortit. Però com va dir (o dirà) aquell savi: "I'll be back"

Així que he tornat al vell Windows, i m'he reinstal·lat una utilitat que venia amb la gravadora de cds: és la MusicMatch jukebox. No l'havia fet servir més que fer "experiments" perquè ni tenia reproductor de mp3 ni temps per fer el canvi. Però ara li he trobat la utilitat. És molt fàcil de fer anar i no triga gens en desar els mp3. I un cop desats en aquest format passar els arxius al PDA és senzill i ràpid. I després només cal fer anar l'Aeroplayer i es pot sentir la música pels auriculars o per un petit altaveu. Tot un luxe.

Qui deia que Linux no donava problemes?
Com que vaig formatar el disc dur em vaig carregar el Lilo, així que aprofitant l'avinentesa he volgut ampliar la partició Linux i reinstal·lar el Mandrake. Tot el matí.

Primer cap problema, em torno a instal·lar em Mandrake i tot ha funcionat bé. Però m'he posat a instal·lar programari, en concret el Mozilla i després el DocBook, i aquí ha petat. No sé què deu haver passat però quan he sortit de l'instal·lador havien desaparegut la meitat de programes de la barra KDE, només hi quedaven coses inconexes. He sortit, he tornat a entrar però seguia igual. No podia anar ni al meu directori ni al disc dur ni res, i això que acabava de configurar-me un parell de punts al Konqueror.

Solució: tornem-hi que no ha estat res. Torna a formatar la partició i reinstal·la el Mandrake. Només he comprovat que funcionés i n'he sortit. A partir d'ara vigilaré molt més, especialment després d'instal·lar programari.

Una pila de novetats:

1.- vaig reinstal·lar-me el Windows però no hi havia manera. Si abans només era l'IE que no connectava a Internet, després de la reinstal·lació, ni el Navegador ni el Feedreader, ni res. Solució: desar tots els Meus documents en un parell de cds i arrencar l'ordinador des del disquet i format c:.
Tant de bo ho hagués fet abans. Ara tot funciona molt més bé i molt més ràpid. Així que vaig acabar d'instal·lar-me el programari bàsic vaig fer una defragmentació: I estava molt fragmentat!! Quin fàstic de windows, tenia el disc net i ja l'estava emporcant. Ara, però, tot rutlla bé i amb les darreres actualitzacions disponibles (Adobe Acrobat 5.0, Winzip 8, Office XP, etc).

2.- Com que enguany m'he portat tan bé el tió em va cagar un PDA, Un Clié de Sony amb 32 Mb de RAM i software de sincronització amb el PC. I va la mar de bé.
Així que aquests dies he tingut més feina. A part de posar en ordre l'ordinador he hagut d'aprendre a fer anar el PDA. Que no és que sigui difícil, però si no en tens ni idea fins que no hi entres costa una mica. Però ja li tinc el peu al coll.
El que més m'al·lucina és la introducció de text. Hi ha un programet de reconeixement de caràcters que transforma l'escriptura manuscrita a text digitalitzat. I ho fa d'allò més bé. Encara recordo a 5è de carrera que feia una assignatura optativa d'Estadística i en Quadras ens parlava dels programes de reconeixement de caràcters i la dificultat que tenien.
I ara hi cap en un ordinador de la mida d'una llibreteta!!

Tota la tarda desant en 2 cds els meus arxius (propis i descarregats) de l'ordinador. I encara sort que avui em funciona la gravadora de cds, tot i que a una velocitat de pena i fent malbé discs.
Tinc unes ganes de formatar el C! Però em fa por no poder tornar a instal·lar tot el que tinc. Avui, a l'últim moment m'he recordat dels arxius de Outlook i els he afegit, però em va de poc que me'ls oblido.

Cada dia em va pitjor el Windows. Si per ara era l'IE que no es connecta (sort ne tinc del Navegador 7) ahir fallava el gravador de cd's. Suposo que el disc dur necessita una bona defragmentació, però quan li passo el programa es penja (que estrany, oi? Windows penjat?). M'he descarregat un defragmentador de la xarxa però abans de passar-lo vull fer una còpia de seguretat dels Meus documents i de moltes cosetes que tinc (el diccionari català o el Course builder de Dreamweaver, p.ex). Tot i que em sembla que acabaré formatant el disc i tornant a començar.

Sort de'n Linux!. Avui per gravar un CD, com que sota Windows no podia, me n'he anat a Linux. Hi ha un programet que grava cd's, l'he provat i ha funcionat perfectament. La única pega és que deia que la velocitat d'escriptura era "x8" quan els cd's n'accepten de superiors. Però és igual, la qüestió és que ha funcionat (amb una intefície molt senzilla i clara) encara que hagi trigat més.

Quanta
Quin gran invent: ahir volia començar a traduir un tutorial del Moodle per a profes i, des de Linux, mirava quins editors d'HTML hi havia. Vaig veure el Mozilla, l'OO i un que no em sonava de res: Quanta. Els meus seguidors i seguidores ja deuen saber quin vaig triar, oi?. Efectivament, el desconegut Quanta.

I vet aquí quina sorpresa quan obro el document ja fet amb el programet desconegut i veig un potent editor de llocs web. Recorda una mica el Dreamweaver per la cosa del projectes, la llista d'arxius relacionats, etc. (tot i que també apareixen a Frontpage) però la diferència està en què NO és WYSYWG, només veus codi. Però tocant una icona, i amb una velocitat sorprenent, et proporciona una visualització prèvia amb Konqueror. Treballes en codi però ràpidament veus el resultat al navegador.

Però no acaba aquí la cosa. Mirant, mirant he trobat la possibilitat de canviar la DTD del document per defecte (que és HTML) per XML o Docbook. I ho he provat. I ha funcionat: he fet un minidocument sgml amb la DTD de Docbook, que vol dir que quan vas per escriure una etiqueta, només posar <ja t'apareix un llistat de possibles etiquetes, escrius una lletra i et retalla la llista a les etiquetes que comencen per aquella lletra; la selecciones, fas intro i t'escriu l'etiqueta i la que tanca.

Això és precisament el que estava intentant amb Emacs però no hi ha hagut manera. El màxim a què m'hi he acostat ha estat que aparegués al menú la possibilitat d'escriure etiquetes, però mai la DTD de Docbook. I mira que ho he intentat; fins i tot em vaig baixar el "mode sgml" i me'l vaig instal·lar, però no me n'he sortit. Crec que deixaré Emacs i treballaré amb Quanta: un és autodidacta, però no masoca.