Què és una bona persona? Algú que mesura prou els seus actes com perquè faci el que faci ningú en surti perjudicat de cap manera. Una bona persona és capaç de deixar de fer coses, coses que li agraden, per tal de no ferir o perjudicar algú altre.
No és fàcil ser bona persona, exigeix un esforç i una dedicació constant. Exigeix pensar més en altres que en un mateix i, sincerament, és un esforç tan esgotador que molts de nosaltres no fem.
Però en Josep el feia, s'hi dedicava. Era prou tossut com per mesurar mili-mètricament els seus actes de manera que no ferissin ningú, al contrari, si podia afavorir-los encara hi posava més interès.
El seu pensament era racional, científic, allunyat del misticisme i tocava de peus a terra. Amb això no vull dir que no tingués somnis ni li agradés fer plans, tot el contrari. Però els analitzava i decidia finalment fins on podia arribar i què havia de deixar per més endavant.
Per exemple, tot i ser enginyer de professió i vocació quan se li presentà l'oportunitat inicià els estudis de Geografia. Per què —podria pensar algú— posar-se a estudiar una disciplina tan allunyada de tot el que havia fet fins ara? Quin rendiment en trauria? Doncs el simple plaer de dedicar-se allò que volia en aquell moment i que res impedia que aconseguís. S'hi va dedicar en la mesura dels seus desitjos, sense presses, però sense deixar-ho. I se'n va sortir.
Era tenaç en la consecució d'allò que emprenia i no abandonava el que havia començat. Tenia, a més, una traça innata que feia que els treballs més complicats semblessin senzills i quedessin perfectament acabats.
Però el destí ha volgut que aquesta vida plena i amb un futur per disfrutar-la s'hagi estroncat. Han quedat per fer molts plans, molts projectes, molts dies per ser viscuts intensament. Ell no els podrà acomplir, haurem de ser nosaltres que els fem realitat tenint-lo sempre al pensament.
Entrades
