agora

Agora havia de ser el gran servidor de Moodles d'Xtec. Va néixer amb voluntat de servei als centres i havia de substituir als molts moodles que hi ha a phobos i que n'alentien el funcionament. El projecte es va presentar el passat mes de juliol 07 amb uns terminis clars: el primer trimestre del curs 2007-08 era de prova i al gener de 2008 es volia generalitzar-lo a tots els centres que així ho desitgessin.

Ha passat el temps i el projecte no es materialitza. La raó és molt senzilla i la coneixen tots les habitants d'agora: no funciona.

Algú es va entossudir en fer córrer aquest espai super-moodle sobre la base de dades Oracle. Però hi ha un petit problema: Moodle no ha estat pensat per a Oracle, ha estat, i està essent programat, per treballar o bé amb MySQL (sí aquesta BD de joguina que fa córrer meneame amb 1 milió d'usuaris i que no cau) o PostgreSQL. Les dues de codi lliure.

Si un es passeja pels fòrums de moodle.org s'adonarà que hi ha hagut altres intents de fer anar Moodle sobre Oracle i tots han fracassat. Per tant, la saviesa ens diu que no hem d'ensopegar dues vegadesamb la mateixa pedra, i si ha ensopegat ja un altre, no siguem rucs i no hi tornem. Canviem de pensament, canviem de base de dades i busquem la que millor funcioni amb el servidor on hagi de viure i amb el programa que ha de fer anar, Moodle.

I, si us plau, pensem per una vegada en què hem de donar un servei i no avorrir al pobre usuari. El que acaba passant és que qui no coneix Moolde pot arribar a pensar: Moodle no és de confiança, dóna molts problemes. Fals, qui dóna problemes és la unió contra natura Moodle i Oracle.

Actualització d'SPIP

CataLaTeX, des de la seva fundació, ha corregut sempre sobre el programari de codi liure d'origen francès SPIP. Però des que l'havia instal·lat, ara fa cosa d'un parell d'anys no havia tingut la necessitat d'actualitzar-lo: em feia mandra i com que anava tant bé, doncs ho deixava per un altre dia.

L'altre dia, però ha arribat perquè des d'Xtec anuncien que actualitzaran el programari de base de phobos, el PHP de la 4.4 a la 5.2 i la MySQL també a la versió 5.x (déu-n'hi-do Xtec, és quasi tan mandrosa com jo, amb la diferència que ells s'hi dediquen a això, o no?).

Així que davant el tranquil·lizador missatge: és possible que algunes aplicacions deixin de funcionar. En concret, aquelles aplicacions que tinguin una antiguitat superior a dos anys i no s'hagin actualitzat en aquest temps, he decidit actualitzar a corre-cuita.

Si la instal·lació d'SPIP va ser cosa de nens, l'actualització encara més. Per instal·lar SPIP al servidor només cal pujar 1 fitxer: spip_loader.php i fer-lo córrer des del navegador. Doncs el mateix per a l'actualització, amb la diferència que, com que ja estava configurat, no ha calgut més que confirmar la contrasenya d'administrador i deixar fer. El resultat és que en 5 minuts (he trigat més en baixar la bd i el programari, per si de cas) tot estava fet i ara el lloc està preparat per resistir un parell d'anyets més, o això espero.

Sargint Moodle

Aquesta ha estat una setmana de molta feina amb Moodle. Per una banda hem introduït canvis en algunes cadenes de traducció del fitxer moodle.php per personalitzar els missatges que rep l'usuari. Per altra banda hem fet alguna adaptació d'un curs de moodle per a solucionar un problema molt particular, però s'ha deixat: és força versàtil.

Tant versàtil que ha arribat ales meves mans un moodle que, si no arribo a seber que ho és, m'hagués costat força d'esbrinar-ho. Es tracta d'una adaptació del tema de forma que amb un potent full d'estils i icones totalment personalitzades obtenim un resultat espectacular.

Un parell d'exemples per demostrar fins on es pot arribar amb el treball amb Moodle: the limit is the sky.

Escudella barrejada

Hi ha una dita anticlerical que diu que els capellans són la gent que més feina té per tenir menys feina. Doncs els senyors de soup.io n'han tingut encara més de feina preparant un senzillíssim agregador d'entrades personal per a què nosaltres no en tinguem gens, de feina per aconseguir-lo.

La idea és que tots escrivim en més d'un blog i que val la pena recollir en una sola pàgina web les diferents entrades que fem. Així que, sense ni una pàgina d'ajuda, un pot provar a veure com quedaria el seu agregador personal a base d'afegir/treure coses (la pàgina fa un ús intensiu d'Ajax) i, si t'agrada el resultat, et registres a la web (només cal deixar nom d'usuari, contrasenya i una adreça de correu a la que no t'envien res) i ja tens el teu domini. El meu és jqueralt.soup.io

Un pot afegir-hi les entrades que fa a twitter, delicious, digg i altres llocs semblants. Però també es poden afegir els RSS dels llocs (jo hi tinc el de cataLaTeX i el d'aquesta bitàcola) i, si es desitja, fer-hi entrades de blog noves.
Aquestes entrades poden ser text, enllaços, imatges, vídeos o citacions. Tot molt web 2.0: senzill de fer anar, a un parell de clics i, sobretot, recollint informació dispersa.

Molt recomanable.

Fitxers de contingut IMS

Probablement haureu vist a les darreres versions de Moodle (crec recordar que a partir de la 1.8) apareix un nou tipus de recurs, a més dels clàssics pàgina de text, pàgina web, enllaç, etc. Es tracta del recurs Fitxer de contingut IMS.

Jo no hi havia entrat mai, però ara, per una d'aquelles casualitats de la vida, i molt probablement de la mà invisible d'en Jordi Vivancos, hi he arribat. Resulta que n'he vist uns quants exemples i m'ha encantat la idea.

Es tracta de donar homeopàticament els recursos als estudiants. M'explico: en lloc de donar aquells potents apunts d'una pila de pàgines, aquest recurs el que fa és donar-ne els mínims imprescindibles, però en un format absolutament web, és a dir, relacionant-los amb d'altres.



Posem un exemple. En un curs estem parlant del cos humà i la salut ( de què hem sona?) i volem donar materials. Una manera és fer-ho seguint els estàndards IMS i empaquetant aquestes petites pastilles de coneixement relacionades entre sí. Una pagineta d'entrada ens pot dur a les pàgines que pengen d'ella. Quan les visitem tenim a la vista, a més de la pàgina que estem llegint, l'estructura navegable de les altres pàgines del paquet de continguts IMS i podem navegar de l'una a l'altre a través dels botons Anterior, Següent i Amunt a més de l'arbre amb l'estructura del paquet.

Va, en voleu veure un en directe, oi? Feu clic aquí, descarregueu-vos el paquet d'exemple, correu a instal·lar-lo al vostre Moodle i gaudiu del futur ara (ostres, quina frase).

Us preguntareu: I com es fan aquests paquets de continguts seguint l'estàndard IMS? Doncs amb l'eXe eLearning.
Més sobre el tema aquest cap de setmana al wiki On se colga el dimoni.

Linux vs Windous vs Macs?

Estava llegint que Acer, el productiu fabricant xinès d'ordinadors personals (el meu ho és) i portàtils, ha començat a vendre portàtils amb Ubuntu 7.10 a partir de 300$. Llegint la notícia es veu que és un ordinador molt senzillet comparat amb altres màquines de prestacions i especificacions superiors i que sembla que també estiguin de rebaixes. I una manera de rebaixar el preu és oferir un SO de preu 0.

Però el que més m'ha interessat és el que diu un comentari al post. Tradueixo:

Pots aconseguir un portàtil barat amb Linux per connectar-te als serveis de Google basats en Linux.

O, alternativament, pots aconseguir un portàtil Win/Mac car per connectar-te als serveis de Google basats en Linux.

Ben pensat. Per què vols un ordinador caríssim si, finalment, tots els serveis els tens a la web?

Per molts anys, bitàcola!

Aquests dies aquesta bitàcola compleix 5 anys. Què gran! Ja va a P-5 i l'any que ve em començarà la Infantil i Primària, quina ilu.


Bromes a banda, no crec que hi hagi gaires blogs tan antics com aquest. Potser el de la Bea Marín, a qui vaig conèixer virtualment aleshores arran dels blogs, i poca cosa més. Em sento una mica pioner, però gens nostàlgic.

Aquesta bitàcola m'ha servir, em serveix i em servirà per deixar-hi idees, pensaments del moment, troballes que faig i perquè em conegui gent a la que presencialment potser mai coneixeré. A vegades he rebut missatges de gent que em diu que em segueix i els contesto amb la broma "Ah, ets tu!" però em sento molt orgullós que hi hagi gent amb poca feina que dediqui el seu temps a llegir-me. La veritat és que mai he rebut ni un missatge ni un comentari negatiu, la comunitat virtual és molt considerada.

A totes i tots, gràcies. Seguiré donant-vos la llauna amb les meves dèries fins que me'n cansi. O, com diu un amiguete: "Hasta que me quite de la informática"

Pas a Linux-Ubuntu

Si heu anat seguint aquest blog des de fa temps haureu llegit sobre els molts intents de fer córrer el meu PC amb Linux. Aquests intents es remunten a fa més de quatre anys, quan vaig fer un curs d'introducció a Linux amb Xtec en el qual vaig instal·lar Mandrake (ara Mandriva). Però no va haver-hi manera de connectar-me a Internet perquè el mòdem (no s'havia inventat l'ADSL en aquell temps) era un winmòdem, és a dir, un aparell que feia de mòdem sota windows, sense drivers per a Linux.

Des d'aleshores periòdicament ho he anat provant. Quan em vaig canviar d'ordinador i vaig posar-me l'ADSL em vaig trobar, després d'una install party que em va venir a fer en Xavi a casa, que tampoc hi havia drivers per l'adaptador de telefònica.

En el darrer post del 2007 d'aquest bloc explicava com havia comprat un adaptador USB Visacom, de com m'havia instal·lat els drivers, havia funcionat, però que a l'actualitzar els fitxers del nucli s'havien perdut. Bé, aquí torna a començar la història, ara sí, avanço, amb final feliç :-)



Vaig comentar-li al Xavi, gran Ubunteroooo!, i vam quedar que la millor manera per solucionar-ho (perquè la solució era a tocar) era instal·lar la darrera versió de l'Ubuntu perquè ja incorporava els drivers al kernel.

Així que em vaig baixar l'Ubuntu 7.10, el vaig gravar en un disc i vaig tornar a instal·lar-lo sobre el que hi havia perquè no perdia res, quasi no hi havia treballat. Amb l'ajuda remota d'en Xavi, un altre cop (què faria jo sense ell!) que responia des del Google xat a les meves preguntes, vaig esborrar particions, vaig crear-ne de noves i vaig instal·lar el nou programa. Un aprell d'horetes que culminaren quan li vaig enviar un correu des del Gmail obert a l'ordinador des de Linux.

Ara sí. S'ha trencat la maledicció amb Linux. Prepareu-vos ;-)

Podclass i Moodle

Podclass és un lloc molt web 2.0 on, segons els seus organitzadors, es pot compartir el coneixement. És un lloc on les persones inscrites (el registre és gratuït) poden seguir cursos gratuïts o no (depenent de qui els ofereixi) o bé poden crear-ne i impartir-ne. Quan un usuari crea un curs, se li demana una sèries de dades entre les que hi ha el preu; si és gratuït no passa res, però si es té la pretensió de cobrar per fer-lo, aleshores podclass cobra una taxa.

Tot tafanejant la web vaig donar-me d'alta i vaig crear un curs de prova sobre LaTeX. Per fer-ho només cal seguir un senzillíssim wizard on et demana les dades bàsiques del curs: títol, resum, imatge, categoria a la què pertanyerà i tot seguit ja demana l'adreça per carregar un vídeo o àudio del curs, així, directament. Un cop fet això ja tenim creat el mòdul 1 del curs i podem entrar a editar-lo, tot afegint-li nous recursos o bé creant un segon mòdul.

Quan estava afegint un recurs he vist l'editor HTML de Moodle i m'ha vingut un flash: això és Moodle he pensat entre mi, així que he mirat la URL i, en efecte, allà al mig amagadet hi havia un course/mod.php?id= que m'ha obert els ulls: allò és un moodle molt i molt personalitzat, però moodle al cap i a la fi.

És curiós com un programa de codi lliure pot arribar a donar per a tant. Se li afegeixen coses, se n'hi treuen d'altres, però la maquinària que el fa córrer és allà sota.

Per cert, si algú està interessat en fer cursos sobre un Moodle senzillet, aquest és un lloc gratuït on no cal patir per instal·lacions, fòbies, odissees ni oracles.

UTF-8

Quan Moodle va passar de la versió 1.5 a la 1.6 es va produir un cert trasbals perquè s'hi introduïa una canvi bastant radical: els registres de la base de dades passaven a estar codificats en UTF-8. Aquí va ser la primera vegada que en vaig sentir parlar i sempre que hi ha algun text que no mostra els caràcters catalans, l'arrel és en la codificació, molt probablement en l'UTF-8.

UTF-8 és un estàndard en la codificació de caràcters que substituint a l'antic ASCII i a d'altres codificacions (window$, isos, etc). Com a bon estàndard, tothom ha de tendir a utilitzar-lo, però la velocitat d'introducció varia d'una camp a un altre. Per exemple, en els RSS va ser immediata, probablement perquè coincidí en el temps l'invent dels RSS i la introducció de l'utf-8. A les pàgines web, tanmateix, la cosa no va així, i normalment és el propi navegador qui s'encarrega d'esbrinar la codificació i mostrar-la correctament.

Amb LaTeX fins ara passava amb dues codificacions: Latin1 i T1, cadascuna com opció del paquet corresponent

• \usepackage[latin1]{inputenc} L'opció latin1 es refereix a la codificació iso 8859-1 que inclou els caràcters accentuats europeus més corrents: à, ç, ò. El paquet inputenc s'encarrega d'esbrinar en quina codificació s'ha fet el fitxer tex i "traduir-ho" al corresponent codi LaTeX.
  
• \usepackage[T1]{fontenc} L'opció T1 diu que s'està utilitzant els caràcters TeX europeu i que es farà la separació sil·làbica seguint aquest esquema.

Doncs bé, aquest dies en què he estat treballant amb LaTeX sota Linux, usant els editors Kile i Gedit, m'he trobat que, per defecte, utilitzen la codificació utf-8. Quan obria un document en una codificació anterior me la canviava a utf-8 a no ser que, manualment, li canviés; però si tornava a obrir-lo de nou, havia de repetir l'operació. Amb els documents nous la cosa era pitjor perquè el fitxer tex me'l codificava en utf-8 i, quan el processava a PDF, no em sortien els caràcters accentuats.

La solució ha estat incloure l'opció UTF-8 en lloc de la latin1 al paquet inputenc
(\usepackage[utf-8]{inputenc}
\usepackage[T1]{fontenc}

Si aquesta opció no estigués al nostre sistema, caldrà descarregar-la primer de:
http://www.ctan.org/tex-archive/macros/latex/contrib/t2/etc/utf-8/

Ara ja puc treballar amb un document text codificat en utf-8 però produir un PDF perfecte gràcies al treball del paquet inputenc.

Better Gmail

Voleu canviar l'aparença (skin) del vostre gmail? Farts d'oblidar-vos d'adjuntar un fitxer quan al missatge ho heu dit? Voleu llegir els vostres RSS des de gmail? O entrar només amb un clic al calendari de google? La solució està en una extensió de Firefox anomenada Better gmail

De moment podem triar entre 4 aparences noves, a part de la clàssica que ofereix gmail. També podem fer que les icones dels adjunts siguin prou grans i visibles, que les adreces URL massa llargues s'escurcin en una tinyurl. La signatura pot deixar d'estar sempre al capdavall del missatge i quedar flotant, força útil quan es respon amb la còpia del missatge original a la part inferior.

Es pot crear un fil de missatges reenviats, acolorir les etiquetes, però potser el més interessant és l'avís d'adjunts. Molt util per a mi i per altres despistats que han d'enviar 2 missatges quan envien un adjunt: el primer on en parlen però sense el fitxer i el segon missatge amb l'adjunt oblidat. Com s'aconsegueix? Doncs dient-li a Better Gmail que quan un missatge tingui una paraula clau, com ara adjunt, fitxer, adjunció, etc. comprovi que hi ha un adjunt. En cas contrari apareix una finestreta emergent que ens ho recorda i ens permet afegir-lo si l'havíem oblidat. Genial, oi?

I ja sabeu que les extensions de Firefox i Thunderbird milloren molt les prestacions d'aquests dos programes i els donen noves caracterśitiques i potencialitats.

Un altre dia parlaré de SQLite Manager, una altra extensió que permet gestionar bases de dades SQLite des de Firefox. Però això és tota una altra història.

L'arma secreta de Google

Els projectes de codi obert. Allò que realment amenaça microsòf no és Google o el programari lliure, és la combinació d'ambdós. Resulta que Google, poquet a poquet i sense fer massa soroll, està utilitzant i potenciant el PL de manera que pot avançar molt més del que ho faria usant programari captiu.

En el seu article Google's secret weapon, Glyn Moody analitza a fons l'ús que Google fa del PL. Comença parlant de les estratègies comercials de ms i de Google i dels camps on es disputen el tros de pastís: darrerament les eines d'oficina.

Després passa a estudiar quin ús fa Google del PL, començant per GNU/Linux i una versió personalitzada de MySQL per les màquines. Fixeu-vos que no fan servir una versió customitzada d'oracle, oi? fa pensar. Diu que no solament hagués estat prohibitivament car fer sevir programari de ms o de Sun, sinó que no hi haguessin pogut fer les modificacions necessàries per poder-hi treballar o treballar-hi tan de pressa.

Parla, també, del recolzament que Google dóna a molts projectes de PL. No solament contracta a molts dels programadors que fan avançar projectes lliures i ben coneguts, com ara Apache o Phyton, sinó que hostatja projectes i crea premis, com el Summer of code, que els potencien.

Però potser allà on estan esmerçant més esforços és darrera la fundació Mozilla i els seus productes estrella Firefox i Thunderbird que tan bé s'integren amb els productes de Google i entren en oberta competència amb els d'ms.

El resultat és que ms està davant d'una competència doble que no s'esperava. S'esperava haver de competir amb Linux a nivell d'escriptori, però no alhora que amb Google i els seus productes i amb la rapidesa amb què opera aquest altre gegant.

I a sobre, per acabar-ho d'adobar, Yahoo adopta una estratègia similar a la de Google i comença a signar acords amb programadors de codi lliure, curiosament també amb els de MySQL (per què no oracle?). Un més a convidar en aquest ball de bastoners.