Jornades IOC

Abans d'ahir i ahir es van celebrar les Jornades de l'IOC. La sensació final és que han estat força interessants, no solament pels temes tractats sinó per la qualitat didàctica dels ponents.

Tot començà dimecres quan en Tony Bates ens va fer una petita introducció al professorat del centre. Ens explicà força coses, entre elles que la majoria dels estudiants canadencs a distància viuen en zones urbanes i no pas rurals, com es podria pensar en un principi. També que aprèn millor la població adulta en front de la més jove, tot i que aquesta té més recursos tecnològics. Per la cosa relacional i social, suposo. Va fer força èmfasi en allò que em fa patir: s'ha de canviar el xip quan s'ensenya en línia; cal formació i cal innovació; ja no s'hi val a penjar els apunts i prou. Vam anar a dinar plegats i ens ho passarem força bé, és un conversador excel·lent.

Dijous al matí començà amb unes paraules del superkefe on va retratar clarament i amb molt poques paraules la situació de la casa. Ho sap tot, encara que no ho sembli. En acabat en Tony Bates en feu una conferència força amena sobre l'elearning, mites i realitats i va acabar parlant de les eines de la web 2.0 i com integrar-les a l'elearning. Després, en Francesc Pedró va parlar de materials oberts, web 2.0 i digué una cosa impactant: fins ara els materials eren el cofre del tresor de l'elearning i no s'ensenyaven a ningú. Ara, en canvi, s'ofereixen en obert i el negoci està en la tutorització dels cursos i l'avaluació (donar títols). Per què? Per donar una mostra de la qualitat dels cursos, per publicitat, per no quedar enrera (el MIT fa temps que ho fa),... La darrera xerrada millor oblidar-la: si la Societat de la Informació a Catalunya està en mans del ponent, anem bé per anar a Sants.

A la tarda una part dels assistents van estar parlant de centres de suport (m'ho vaig perdre) i l'altra vam parlar de materials. Jo vaig entendre malament els senyals de fum i vaig parlar de Moodle, web 2.0 i treball col·laboratiu, dient que Elgg és el futur. Vaig ser sintètic i breu i força gent m'ha felicitat, no sé si per compromís o de cor.

Aquí podeu veure la presentació:


Divendres va començar amb la presentació del projecte Campus, el que sembla serà el nostre entorn de treball en un futur no massa llunyà. Cada vegada que en parlen ho entenc menys. Ara sembla que sobre un nucli Moodle volen muntar aplicacions (OKI-bus) que, sense tocar la BD, puguin relacionar-s'hi. Ara bé, si les aplicacions són fòrums, missatgeria, etc que ja incorpora Moodle de sèrie, on és la gràcia? La bona notícia és que no incorpora ni entorn d'ensenyament/aprenentatge ni gestió acadèmica.

En acabat en Jordi Vivancos ens apuntà les línies futures del pas de les TIC a les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i la comunicació). Molt interessant la seva visió. Ah! I anuncià que Moodle serà l'entorn d'aprenentatge virtual d'Xtec. Bé, molt bé. La ll`stima és que no vam poder xerrar; espero enganxar-lo aviat.

Després l'Òscar Dalmau ens parlà dels futurs escenaris de l'elearning: Second Life, a tenir molt en compte. I en Gregorio Casamayor, també de l'IL3, ens oferí una amena explicació sobre el que és l'aprenentatge i l'ensenyament, concloent amb una frase d'en Jorge Wassemberg que ve a dir que l'ensenyament és l'art de promoure l'aprenentatge, perquè podem explicar moltes coses i molt bé, però si no som capaços de despertar l'interès de l'aprenent, aquest mai engegarà els seus mecanismes d'aprenentatge.

Després vingué una xerrada sobre el paper de la tutorització, a càrrec d'una professora de la UOC i dels ponents anteriors. A destacar els protocols d'actuació del tutor, clars, concisos i que marquen el que s'ha de fer, com a poc.

Acabà les jornades la xerrada d'en Josep Mª Duart sobre perspectives i tendències de la formació oberta i a distància en la que ens comentà les conclusions més interessants per l'elearning de l'estudi del Projecte Internet Catalunya.

En resum: per on va la cosa?: web 2.0 i més materials oberts. Estic tranquil perquè em sembla que ja anem encaminats.

Informe sobre l'ús d'Internet (a l'escola, especialment)

Avui en Manuel Castells ha presentat els resultats del Projecte Internet Catalunya. A destacar, per la(es) part(s) que ens toca:

Pel que fa a les escoles i els centres educatius, el programa de recerca confirma que, tot i que el 100% de les escoles i instituts del Principat tenen connexió a internet, se'n fa molt poc ús a les aules. Segons els investigadors cal canviar la manera d'ensenyar per tal d'adaptar-la a les noves tecnologies, no només limitar-se a posar aules d'informàtica.


De fet, l'estudi constata que només un 3% dels ordinadors connectats en escoles són dins les aules ordinàries, mentre que els altres són en aules especials que només es fan servir en casos especials. Manuel Castells fins i tot ha apuntat que el mètode d'ensenyament actual podria tenir alguna cosa a veure amb el fracàs escolar perquè, mentre que els més joves fan un ús intensiu d'internet i les noves tecnologies i tenen una gran capacitat de fer diferents tasques alhora, l'escola no ha canviat el sistema de classes magistrals.


Pel que fa a la fractura digital Manuel Castells ha dit que el preu de la connexió a internet no impedia l'accés a les noves tecnologies, que com a molt era 'una molèstia', però que el més important era l'educació rebuda. Segons Castells, no és qüestió, tan sols, de tenir accés a la xarxa, sinó de tenir la formació adequada per saber per a què i com s'ha de fer servir, i en aquest sentit ho té més difícil el 55% de la població catalana que no ha acabat els estudis de secundària.

Ostres, digueu-me endeví, però tot això que ara demostra amb números i estadístiques l'estudi era cosa coneguda per la gent del ram. No hem de fer més aules d'ordinadors sinó posar l'ordinador a l'aula. I el mestre a reciclar-se.

eyeOS

Fa temps que havia sentit a parlar d'eyeOS, un escriptori web de codi lliure que ha rebut un parell de premis a la creativitat i al bon funcionament d'una idea senzilla, però molt potent. Els creadors, uns nois catalans que encara estan estudiant, no paren de treballar-hi i afegir-hi prestacions.

Des del punt de vista de l'usuari, eyeOS és una pàgina web on, un cop registrat, trobes el teu ordinador virtual: una màquina en la que pots editar textos, fulls de càlcul, pujar i baixar fitxers, navegar per internet, llegir RSS, PDFs, veure vídeos, escoltar mp3, etc, etc. En poques paraules: tenir el teu propi ordinador, personalitzat, accessible des de qualsevol terminal connectat a Internet.

Des del punt de vista de l'administrador, eyeOS és una aplicació web que corre sobre un servidor Apache+PHP (no cal BD, m'encanta). Per exemple: phobos. Només cal descarregar un senzill instal·lador en local, descomprimir i pujar-lo per FTP. Aleshores anar amb el navegador a http://phobos.xtec.cat/usuari/eyeos/install.php i registrar-se per poder-hi entrar. Temps total: 5 minuts mal comptats. L'administració es fa "per darrera", des de l'espai web, però hi ha poca cosa a fer, només afegir-hi noves aplicacions que es poden baixar des de la web del projecte.

Ahir, mentre donava un cop de mà al Paco Rivière amb el seu Moodle, em va dir que s'ho havia instal·lat a phobos i que estava encantat. Així que, sense pensar-m'ho massa, vaig fer el mateix, m'ho vaig instal·lar al meu espai php i encara ara em sorprenc de la facilitat de l'invent i la potència que té. El límit, em sembla, està en la capacitat del servidor perquè cada usuari comparteix la "maquinària" bàsica però, al tenir el propi escriptori amb fitxers personals, pot fer créixer la mida de la instal·lació.

Provem-ho, eyeOS promet.

El català a la web

Avui llegia que el català és la 88ena llengua més parlada del món. Ara no recordo quin lloc ocupa entre les llengües amb presènica a Internet, però em sembla que estava entre les 30 primeres. I ara, tot just anava a entrar a blogger a fer un post i veig que la pàgina d'inici està completament traduïda al català. Perfecte.

La globalització i Internet semblava que havien de potenciar una llengua, l'anglès, i bandejar les altres. Però el temps està demostrant el contrari. Sí que és cert que l'anglès funciona com una mena de lingua franca, com l'esperanto, però les altres llengües s'estan revitalitzant força. La causa? La web 2.0, els internautes de base que creen comunitats sobre temes diversos però usant la seva llengua materna, el català en el nostre cas.

Som un país petit i ens trobem sempre els mateixos a tots els llocs. Em deia un amic: no som 7 milions, som 7000 que anem sempre a tot arreu. I em sembla que té raó.

Bé, el darrer post que vaig fer ara fa quasi dues setmanes anava sobre la jornada Espiral 07. I des d'aleshores no he tingut l'oportunitat d'escriure res, ni d'acabar la valoració. Sort que n'hi ha un parell d'excel·lents, que enllaço i m'estalvio la feina d'escriure. Es tracta del bloc d'en Juanmi Muñoz, l'actual presi d'Espiral, i el d'en Xavi Suñé, per a mi l'estrella d'aquestes jornades.

No afegiré res més que l'esbojarrada i interessant proposta dels Xavis (Belanche i Suñé) de fer una eduhacklab al novembre i parlar de les darreres novetats a la web. Ja m'hi han apuntat a a parlar d'Elgg i ensenyar què fa i com ho fa.

D'aleshores ençà han passat moltes coses però no he tingut temps d'asseure'm i escriure. He hagut de polir la ponència a les Jornades de PL de la UPC a Girona, la presentació corresponent. He fet també la presentació de les jornades d'elearning de l'IOC i moltíssima feina de l'escola: exàmens, correccions, docs, etc.

Per acabar una molt bona notícia sobre Moodle. El vell projecte de muntar un megamoodle on els centres tinguessin un espai propi amb les seves BDs sense haver de preocupar-se ni d'instal·lació ni manteniment, està en marxa. Aviat començarà un pilotatge amb uns quants centres i, en poc temps, s'estendrà a la resta. S'ha virtualitzat una màquina de manera que amb una sola instal·lació de Moodle puguin córrer un munt d'espais diferents, independents un dels altres.

Sembla que, un cop més, Moodle rules!

Jornada Espiral 2007 (I)

Enguany la Jornada Espiral va començar el divendres a la tarda. Després d'un llarg i pesat matí fent els exàmens de GES, vaig despertar de cop quan en Xavi Belanche ens començà a parlar de Twitter. En un moment ens va posar al capdavant de la punta de llança de la web 2.0. Què fa Twitter? El mateix que nótame: en un espai de140 caràcters es tracta de respondre a la pregunta: “Què estàs fent?”. Això, que semblaria una tonteria sense interès, genera un moviment enorme i només en 6 mesos ha disparat les visites a la web del projecte. La translació casolana ha estat nótame, un apèndix de meneame de notable èxit entre nosaltres.

Després d'en Xavi vingué en Vicenç Martínez explicant una interessant experiència amb wikis per a la construcció de la web del centre i un reguitzell d'activitats didàctiques. S'allotja a wikispaces, però crec que a la part de pagament, perquè no hi havia rastres de publicitat. Tot i estar personalitzat, alguna coseta en anglès encara apareixia.

Va acabar en Bernat Orellana explicant algun dels mil i un programes per a persones discapacitades que té fets a la seva web. Es tracta d'un navegador especial que llegeix qualsevol text seleccionat i n'augmenta la mida fins al punt que l'usuari desitgi. Impressionant la capacitat de treball d'aquest home.

Després d'un curt berenar l'Abert Pérez ens presentà La prestatgeria, la traducció catalana de Myscrapbook que aquí promou l'Antonio Temprano, un espai basat en php i mysql on els centres hi poden penjar “llibres” elaborats per ells mateixos. El resultat és impressionant, el que no acabo de veure és com funciona: els estudiants fan els treballs col·laborativament, però després només el professorat pot penjar-los. Quina diferència hi ha amb la web 1.0? Vés que la por a forats imaginaris de seguretat no ens refreni.

Al final de les exposicions hi hagué un torn de preguntes al ponents i jo vaig demanar al Xavi sobre les aplicacions didàctiques del twiter. En proposà algunes, com ara el seguiment al moment d'esdeveniments que passen al moment en qualsevol punt del món o veure d'on provenen les intervencions que es fan a través de twittervision, un mashup de twitter i Googlemaps: lo más de lo más.

En acabat de la Jornada ens n'anàrem a fer una cerveseta amb en Xavi i en Jordi Vivancos. Va ser una estoneta curta, però intensa. En Jordi explicava com encara hi ha un 80% del professorat renuent a la introducció de les TIC a l'aula. Ens feu reflexionar sobre el fet que fa 100 anys que es coneix l'ensenyament per projectes, o l'escola Decroly i altres innovacions pedagògiques que han demostrat a bastament la seva superioritat sobre sistemes d'ensenyament “clàssics” (per no dir antediluvians). Però què és el que trobem amb més freqüència al nostre voltant? La causa? Una podria ser la llei del mínim esforç. Trist.

El blog d'en Darwin

Al post anterior deia que Darwin avui escriuria un blog. Doncs ja existeix aquest blog és el Charles Darwin's Beagle Diary que un friki s'encarrega d'anar transcrivint des dels textos de l'avi a la web. I és que hi ha gent amb poca feina.

Aprofito per reportar un blog interessant: Evolucionarios.com un blog col·lectiu on els post giren tots al voltant de la idea de l'evolució, perquè com diu un dels subtítols "Res no té sentit en Biologia si no és sota la llum de l'evolució".

I un altre força interessant, també: "Si hem d'ensenyar la "ciència" de la creació com alternativa a l'evolució, aleshores també haurem d'ensenyar la teoria de la cigonya com alternativa a la reproducció biològica". M'encanten aquest tipus de frases.

Si visqués, en Darwin seria blogger

S'han publicat en línia les nombrosíssimes cartes, unes 5.000, que en Charles Darwin va escriure en vida. Un projecte anglès, el Darwin Correspondence Project, de la Universitat de Cambridge ha fet possible posar a disposició de la comunitat internacional aquest valuós fons documental. Com que el 2009 farà 200 anys del naixement d'en Darwin suposo que no hi ha drets d'autor a pagar i el coneixement científic pot passa a ser de domini públic. De fet, ja fa temps que es troben a la xarxa els seus llibres més destacats: l'Origen de les espècies, The Descent of Man, el Viatge del Beagle,... Bé, si el coneixement ens farà lliures, el coneixement lliure ens farà doblement lliure, especialment en aquests temps en què els creacionistes i altres bèsties ataquen de nou.

Voleu un altre d'exemple de coneixement lliure? Vet-lo aquí:

Aquest matí se m'ha obert al Feedreader un post d'en Xavi Suñé sobre uns vídeos educatius de Common Craft que mostren diferents conceptes. En concret, el d'avui explica en 3:52 minuts què és un wiki en un llenguatge molt planer (in plain English).

És en anglès, però està subtitulat en diferents llengües i ell el tenia en castellà. Així que he anat seguint el fil i he trobat el lloc original on "viu" el vídeo, dotSUB.com, i des d'on es poden traduir els subtítols. Així que m'hi he posat i en cosa de mitja horeta o 3/4 ja ho tenia llest: el vídeo estava subtitulat en català.

Just al final he rebut un skype de l'Àngels i li he comentat què estava fent, li he enviat la transcripció de la traducció catalana que dotSUB.com ofereix i ella, que és profa de català, m'hi ha fet alguna correcció que, immediatament, he pogut incorporar als subtítols. Ara podeu veure el vídeo perfectament traduït al català. Val la pena passar aquests minuts per veure què es pot fer amb ben pocs mitjans.

És allò de les comunitats virtuals: en Xavi S. diu que el vídeo li va passar en Xavi B., jo l'he traduït al català i l'Àngels l'ha corregit. El resultat el podeu veure aquí:

Portàtil i Elgg

Setmana de poques novetats tecnològiques. M'han deixat un portàtil (des d'on escric ara mateix) que va força bé i té una arrencada dual. De moment m'he connectat amb uindous, però no he pogut entrar a Linux perquè no tinc l'usuari, sempre em passa el mateix. Aquest Linux és una Linkat i em feia una certa gràcia veure com va i començar a conèixer-la, però m'hauré d'esperar a dimarts.

Pel que fa a Elgg aquesta ha estat la setmana de la catalinització. He treballat bastant en la traducció i en Jordi Fontich també s'hi ha afegit, de manera que ara ja tenim el 50%. Però pujava el fitxer ca.po que em dóna el programa de traducció (launchpad) al servidor i no canviava l'idioma. Així que vaig fer el que toca: llegir la documentació (que per això s'escriu) i vaig veure que Elgg necessita un fitxer d'idioma elgg.mo que ha de trobar dins la carpeta de l'idoma configurat per defecte, ca en aquest cas.

Li vaig demanar al Josep, l'administrador del servidor, com es podia compilar un fitxer per obtenir l'altre, que és el que deia l'ajuda que calia fer. Ell ho va trobar senzillíssim i ho va fer tot seguit alhora que m'explicava com ho podia fer jo (des d'una línia d'ordres remota amb el programa PuTTY, però això encara no he provat). Total que ara hi ha aproximadaemnt la meitat de l'Elgg parlant català.

El procés detallat és aquest:

1. traducció de les cadenes de l'anglès al català al lloc de traducció del projecte
2. descàrrega del fitxer de llenguatge. Tot i que launchpad mostra dues possibilitats (el fitxer d'extensió po i el d'extensió mo) només en baixa un, el ca.po
3. perquè Elgg parli català cal que al fitxer de configuració config.php se li hagi dit ($CFG->defaultlocale = 'ca';) i que, a més, existeixi el fitxer amb la traducció elgg.mo al directori languages/ca/LC_MESSAGES/
4. com es pot transformar ca.po en elgg.mo pel català? Vet aquí la solució d'en Josep (només ho pot fer el serveradmin, però):
5. entrar a la carpeta /var/www/ges1/elgg/languages/ca/LC_MESSAGES:
6. des de la línia de comandaments:
   
   $cd /var/www/ges1/elgg/languages/ca/LC_MESSAGES
7. executar el programa que compila el ca.po. La sortida serà elgg.mo:
   $msgfmt -o elgg.mo ca.po
8. i ja està. Tot el que hi hagi traduït en aquell moment apareixerà en català.

Hi he donat d'alta amics i coneguts amb la pretensió que hi entrin i puguem veure com funciona iles possibilitats educatives. Jo n'hi veig força, el que no acabo de veure és com administrar un lloc així i que no es desmadri. Hi he de seguir treballant.