Virtual machine

No he tingut massa temps per entretenir-m'hi, però ja estic treballant amb la màquina virtual on corre l'Ubuntu. De moment m'he actualitzat el programari pendent , que el propi Ubuntu em va llistar, i he estat tafanejant una mica en els paquets que em puc instal·lar.

No és que hi vulgui carregar massa coses, però sí m'agradaria tenir-hi LaTeX amb un bon editor, tipus Kile, que crec pot ser instructiu. A més, i per mirar d'aclarir-me, també hi vull instal·lar ConTeXt, a veure si així em funciona.

Però tot això serà passada la setmanasanta. Ara el que toca és descansar força perquè el proper trimestre promet ser molt interessant i ple de feina.

Per fi!: Internet a Ubuntu

Avui era el dia en què havíem de connectar l'Ubuntu del meu ordinador a Internet. Ha vingut en Xavi (ulleres de pasta, cabell llarg: un linuxaire d'uniforme ;-)) i abans de res ha provat el seu adaptador wifi USB linux-compatible: l'Ubuntu l'ha reconegut i ha reconegut la xarxa, però no s'ha pogut connectar.

Només quedava un camí: instal·lar una màquina virtual sota win. Hem baixat el programari de vmware, m'hi he registrat, perquè el software és gratuït però et demanen una clau, i l'hem instal·lat: funciona a la primera.

vmware crea màquines virtuals, és a dir, ordinadors "nous" amb les caracterśitiques que li diem (memòria, disc dur de determinada capacitat, USBs, etc) i en aquestes noves màquines hi podem instal·lar el sistema operatiu que vulguem.

N'hem creat una per a Ubuntu i li hem instal·lat a partir d'un CDlive que jo tenia. L'ha configurat i, a continuació, hi hem instal·lat l'Ubuntu al disc dur virtual, clar. En acabat, en Xavi li ha donat el "toc" màgic d'acceleració de pantalla, i ara mateix jo hi estic escrivint aquest post, mentre en una altra finestra hi tinc qualsevol altre programa de window$s. És a dir, tinc Ubuntu corrent sota win: una mica paradòxic, però res comparat al fet que amb vmware es poden tenir tants sistemes operatius com es vulguin instal·lats en una sola màquina física, però en altres tantes màquines virtuals.

Així, sota Linux (on també córre vmware) podem tenir una màquina virtual corrent amb winXP, una altra amb Win98 i una tercera amb Suse, per posar algun exemple.

Així que, en realitat, estic fent servir un succedani de Linux, però que resulta tan real que ni te n'adones de la diferència. I el que és millor: es connecta a Internet.

Per fi he trencat la maledicció de Linux i Internet.

Petits avenços en tipus de lletra a LaTeX

Amb poc ímpetu, però sense aturar-me, vaig descobrint cosetes sobre els tipus de lletra, les "fonts" que diria aquell, a LaTeX. Ahir vaig publicar un article a cataLaTeX sobre el tema.

Amb els tipus de lletra passa una cosa semblant a les etapes dels moodlers. Hi ha un primer estadi que és fer servir sempre la mateixa lletra per desconeixement de l'existència de les altres, i en resulten textos tristos i sosos.

Però un bon dia es descobreix l'enorme varietat de tipus de lletra diferent amb què es pot treballar a l'ordinador i comença una maregassa de nous tipus de lletra allà on no convenen. Es passa per l'etapa Comic Sans, en la qual es fan fins i tot instàncies judicials amb aquesta lletra. Es componen textos marejadors amb massa tipus de lletra en títols i paràgrafs de manera que es fa molt difícil la lectura. I els resultats són pèssims.

Finalment la maduresa ens porta a utilitzar només un parell de tipus de lletra en un document. Pels títols una sans serif, tipus Helvètica, i pel cos del text una amb serif, tipus Times. Podem canviar el nom de la lletra i l'ordre (títols amb serif i cos sans) però prefereixo no barrejar massa més coses.

Hi ha un munt de lletres diferents tant amb serif (la New Century Schoolbook o la Georgia són molt boniques) com sans serif (la Trebuchet em té el cor robat) a utilitzar, però molts anys de lectura i la vista cada cop més cansada, em diuen que cal anar a trobar la simplicitat, a trencar la monotonia, però no a avorrir amb una "sarsuela" de lletres.

Cita d'Einstein

Un problema no es resol amb les mateixes maneres de pensar que l'han creat.

+frases

Video conferència amb Skype

Avui hem fet una vídeo conferència amb els profes de Palma via Skype. Tenint en compte que era la primera vegada ha anat força tot i que primer es veia la imatge però jo no els sentia i després s'ha solucionat el problema del so (ens sentíem tots dos extrems) però jo no els podia veure.

Hem instal·lat una "extensió" a l'Skype que es diu Unyte i que serveix per compartir les aplicacions escriptori. Vol dir que si jo decideixo compartir una pantalla del OOWriter, l'altra persona veurà en una pestanya del seu navegador allò que estic fent jo en el mateix moment: moure el cursor, des`plegar menús, escriure text, etc.

A mesura que anava passant l'estona se m'encenien més i més llumetes sobre les possibilitats educatives d'un invent semblant. Un estudiant podria trucar-me per l'Skype i plantejar-me un dubte. Aleshores jo compartiria amb ell una pantalla i li aniria explicant què és el que cal fer. Potent

Estem (si més no, jo estic) més preocupat pensant en com exposar recursos o fer activitats que en la comunicació. I em sembla que la clau de l'aprenentatge està en la comunicació: és més important acostar-nos a l'estudiant a distància que no pas explicar-li més bé o més malament un concepte. Al cap i a la fi l'aprenentatge és socialització i quan un ha d'explicar alguna cosa és quan s'adona de si ho sap o no.

Propòsit: aprofundir en el coneixement dels mitjans de comunicació que, ara mateix, ja tenim a l'abast.

Estònia: vot per Internet

Avui he llegit a Vilaweb que Estònia, aquell petit país bàltic del que ben poca cosa sabem, avui votava el seu Parlament per Internet. Sembla ser que Estònia, després de l'abandonament dels soviètics, era un país pobre i sense infraestructures ni indústria important. Per sortir d'aquesta situació van optar, molt sàviament, ara es pot veure, per una profunda tecnificació en lloc d'una industrialització mal feta. I se n'han sortit tan bé que ara mateix és un dels països que més i millor empra la tecnologia en totes les seves possibilitats: ensenyament, producció i, avui també, en la política.

Aquella vella dita d'un home un vot funciona si realment les coses són així, si un home (o una dona) només vota un cop i vota el que vol. Els estonians ho han resolt amb un document identificatiu amb un xip que el fa irrepetible i una doble contrasenya per votar des de casa i per Internet. S'han acabat aquelles imatges xarones de les monges sortint del convent de clausura per anar a votar. Ara ho podran fer des de la cel·la o la sala capitular, però amb l'ajut de l'ordinador.

I pensar que encara hi ha dinosaures que farien desplaçar la gent per tot Catalunya per anar a pagar 1'12€! País! Paisanatge!

Motor de cerca del lloc moodle.org per Firefox

Després d'haver fet una drecera cap al cercador del lloc Xtec per la barra de Firefox, fer-ne de noves és bufar i fer ampolles. Si llegiu el post d'ahir en què estava una mica baix, deia que potser m'hi posaria, a veure si m'animava. Doncs aquest matí, en una mitja horeta, ja el tenia fet. No ha estat difícil.

Moodlers: si voleu incorporar aquest cercador a la barra de Firefox, visiteu la pàgina de descàrrega.

Primer agafo el cercador de la pàgina del lloc i faig una cerca d'un mot (Queralt en aquest cas: és fàcilment identificable). El resultat és una pàgina web amb una URL llarga que em serveix per conèixer la plantilla (template) i per definir els paràmetres de la cerca.

Bàsicament el fitxer XML conté:

• el nom curt que apareixerà a la barra: <shortname>Moodle</shortname>


• la descripció del motor: <description>Cerca a la web de Moodle</description>


• la codificació dels caràcters: <inputencoding>iso-8859-1</inputencoding>


• la petita imatge que apareix a la barra<Image height="16" width="16"> i que es genera a partir del favicon.ico del lloc. Un cop aconseguim aquest favicon cal transformar-lo en dades del tipus: ........


• Això ho podem fer des de la pàgina The data: URI kitchen. Deixo l'opció per defecte Type: text/html;charset=utf-8 i marco el checkbox base 64. Aleshores pujo el favicon.ico a través de la finestreta del formulari on diu Upload a file i, finalment, clico el botó Generate.
  
  El resultat és una nova pàgina web amb un enllaç llarguísim que, si el seguim, ens du a una pàgina on es mostra la imatge. Doncs bé, aquest llarg enllaç que comença amb ........ és allò que copio sota l'etiqueta <Image width="16" height="16">


• Ara ve la URL on ha d'anar a cercar: <Url type="text/html" method="GET" template="http://www.llocweb.net?">


• I a continuació els paràmetres, per exemple, el paràmetre q, la paraula a cercar:<param name="q" value="{searchTerms}">


O d'altres paràmetres que puguin aparèixer: <param name="sa" value="Search+this+site">

O bé <param name="domains" value="llocweb.org">

O també <param name="sitesearch" value="llocweb.org">

Tanquem l'etiqueta: </url>

Finalment, queda una darrera etiqueta per tornar a introduir la URL del cercador: <moz:SearchForm</url>. Un cop desat només queda portar-lo a la carpeta corresponent, la dels motors de cerca i que varia segons si treballem sota uindous o sota Linux. Reiniciem el navegador i, voilà, el nou cercador ens apareix a la barra.

ButlleTIC

Al ButlleTIC del mes de març apareix la notícia de la publicació del motor de cerca a Xtec per a Firefox. Me'n va parlar ahir la Laia i ara ho he comprovat: és cert, ja està a la web. Espero que sigui força útil i que molta gent se'l descarregui.

Aquest cap de setmana potser en faig un pel lloc de Moodle. No estic massa animat, però. Entre una cosa i una altra tinc diferents projectes aturats i no me'n surto.

Per una banda conTeXt. No m'acaba de funcionar. Avui he actualitzat el meu MiKTeX 2.4 a la 2.5 i vull provar d'instal·lar-hi els paquets de ConTeXt a veure si, finalment, me'n surto. Vaig plantejar una pregunta al fòrum de la LaTeX Community, però tot i haver estat llegit 57 cops ningú ha sabut/volgut/pogut contestar.

Per altra banda Linux. Estic ben gafat amb Linux; tinc l'Ubuntu instal·lat però no hi ha manera de connectar-me a Internet. Primer perquè l'adaptador USB de telefònica no és reconegut. Després d'instal·lar-me una targeta PCI que segons el Leonardo funcionava amb Ubuntu, resulta que he trobat pels fòrums que tampoc (jo ja veia que no me la reconeixia). En Xavi em dóna com a solució instal·lar ndiswrapper, però és tan complicat que em sembla que abandonaré.

És un peix que es mossega la cua: per connectar-me a internet sota Linux necessito una sèrie de programes que m'he de baixar d'Internet, però sense connexió només ho puc fer anant a Uindous. I, és clar, cada paquetet vol dir una pila de "viatges" fins a tenir totes les dependències. Un rotllo.