Un petit triomf per acabar l'any

Mai havia aconseguit connectar a Internet el meu ordinador sota Linux. Ni quan tenia el vell ordinador amb connexió per mòdem (winmòdem) i treballava amb Mandrake (ara Mandriva), ni ara que hi tinc Ubuntu i WiFi de telefònica. Semblava una maledicció.

Els intents de fer-ho, però, no han estat únics. Primer em vaig comprar una targeta Lynksys que em van assegurar em connectaria sense problemes: ni amb window$ no he pogut fer-ho. Ara fa uns quinze dies vaig veure un anunci d'un adaptador WiFi per USB que anunciava era Linux compatible, i tot per uns 30€. Ho vaig anar a preguntar i em van dir que sí, que sota Ubuntu no tindria problemes, així que me'l vaig comprar.

La instal·lació del driver no va ser senzilla, vaig haver de seguir un d'aquells manuals que no s'entenen i que donen una pila de coses per sabudes, quan no estan gens clares. No me'n vaig sortir. En Xavi em va oferir ajuda, com sempre, el pobre, però jo ho vaig deixar dormir un temps.

Aquest matí hi he tornat i he fet la configuració de la connexió directament des de la consola, i tampoc ha semblat donar resultat. Però després de deixar-ho refredar una mica, hi he tornat i ha funcionat: m'he connectat a Internet i he trencat la maledicció que semblava pesar sobre la meva connexió a Internet sota Linux (sense internet no val la pena treballar amb l'ordinador, ara).

El primer que he fet ha estat activar les actualitzacions i començar a baixar paquets (uns 275) per actualitzar programari. L'he instal·lat i m'ha demanat de reiniciar la màquina, així ho he fet i, quan he tornat a ubuntu resultat que s'havia perdut el driver i la connexió a Internet. No sé si ha estat l'actualització o què, però l'alegria ha durat poc.

Però com que sóc tossut de mena l'any que ve hi tornaré i estic segur que me'n tornaré a sortir.

El futur d'Elgg

Com a membre d'Elgg.org he rebut un missatge de final d'any on aclareixen una mica el futur d'Elgg. Ha estat un final d'any un xic turbulent i els fòrums n'anaven plens: què passava a Elgg?

Per una banda Eduspaces, en un missatge minimalista, informa que el 10 de gener tanquen. Així que exporta el teu blog i baixa't els fitxers perquè pleguen, sense gaire més explicacions. I que gràcies per tot.

Això, i alguna conversa amb en Marc, que estava convençut que plegaven també a Elgg, em feia sospitar el pitjor. Diu en Marc que Elgg el va desenvolupar un que pensava que amb això de les comunitats virtuals faria els calés a cabassos, però que la cosa no li havia funcionat, així que ho deixava. És un risc que es corre quan s'usa programari lliure. Però també es corre quan se n'usa de comercial: què passarà quan en Bill Gates plegui?;-)

En aquest llarg missatge fan una mica de balanç de l'any. Explica que Elgg s'utilitza en una gran varietat de contextos, que al 2007 han alliberat 3 versions noves, que han fet una trobada presencial, la ElggJam 2007 i que n'estan preparant una altra pel 2008. També diuen que les noves versions d'Elgg s'estan fent a la mida de les necessitats i demandes dels propis usuaris i llista les característiques i novetats de la nova versió 1.0, tal com es pot veure al mapa de ruta.

Tot i ser un projecte de codi lliure, Elgg es va crear sota el paraigües d'una empresa, Curverider Ltd, però des del passat octubre el lideratge ha passat a mans de la comunitat. Hi ha un nucli de desenvolupadors, suposo que encara treballant per a l'empresa, però que accepten la col·laboració de programadors voluntaris que cobreixin la part on no arriben: pegats, temes, documentació, plugins, etc.

Després d'alguns testimonis personals sobre Elgg el missatge acaba en unes paraules de felicitació pel Nadal i l'any nou i amb un missatge clar: We are all looking forward to 2008 in which we'll see Elgg develop and mature at a higher rate than ever before. The large community involvement will guarantee a continuous discussion about the software, its purpose and directions.

Traducció al català: Elgg durarà mentre hi hagi una comunitat que li doni suport. Però cal que hi sigui.

Any nou, web nova

Després de diferents intents, finalment m'he decidit per un disseny per canviar la web estàtica. Vaig veure'n una tot navegant i em va agradar força, així que me la he personalitzat i el resultat és el que podeu veure en la pàgina d'inici.

És un disseny bastant 2.0, clar, senzill i he aprofitat per endreçar una mica els diferents elements que hi havia. Quan el 15/abril/2002 vaig crear i penjar la web no sabia per on aniria. Havia distribuït els continguts en 4 àrees: personal, per imprimir, programari i reflexions. El pas del temps ha fet que la part de personal hagi tingut poc moviment (de tant en tant actualitzo la presentació i prou), però la part per imprimir ha quedat realment estancada. La raó és que la immensa majoria de materials que he anat fent tenen un suport web i ja no van destinats al paper.

En el nou disseny he volgut donar més pes a les webs germanes cataLàTeX i el wiki On se colga el dimoni. Em són més fàcils d'actualitzar i tenen vida pròpia. Faig servir, per tant, la pàgina d'índex per posar juntes les peces i poca cosa més.

Tot i això, i aprofitant el que internet em dóna, he fet que sigui una pàgina estàtica però amb canvis a partir de la sindicació amb Twitter i amb el propi cataLàTeX.

Prespectives: dóna molta feina actualitzar una web, així que no tinc massa clar que canviï massa totes les pàgines interiors. El que sí he de fer és revisar enllaços trencats i actualitzar l' RSS del lloc, que també l'he de fer a mà.

Per cert, tota la web ha estat feta amb eines lliures: Screem sota Ubuntu.

Buenas personas

Muy pronto este bloc cumplirá su quinto aniversario, es por tanto un blog añejo para la novedad del medio. Hasta hoy nunca había hecho en él una entrada en castellano, siempre he escrito en catalán, mi lengua materna. Pero hoy romperé la tradición porque el hecho lo vale y quizás así esta entrada sea leída por alguna persona que no entienda el catalán y me sabría mal que lo pasara por alto en otro caso.

He conocido buenas personas en mis 51 años de vida, no muchas, pero algunas. Y, curiosamente, varias de ellas son canarias. No sé qué tendrán esas islas maravillosas pero desde que conocí a Pepe Morales en la mili hasta este año que he conocido a PedroLuís Villanueva, sólo he encontrado entre sus habitantes excelentes personas. Una de ellas es Luís Álvarez, el graciosero.

El año pasado, cuando estuvimos en Lanzarote durante el verano, salimos a una excursión en barco para visitar Fuerteventura y ver delfines. Luís formaba parte de la tripulación, pero disfrutó de la travesía tanto como nosotros, los pasajeros. Estuvimos hablando mucho tiempo y nos contó que era graciosero, es decir, de la Isla Graciosa y un montón de cosas interesantes sobre esta pequeña isla y su vida en ella.


Mostra un mapa més gran

Como habíamos planeado ir a La Graciosa a la mañana siguiente, y él libraba, quedamos en ir en el primer ferry. Allí estaba a la mañana siguiente, esperándonos, y estuvimos juntos todo el día. Queríamos visitar un poco la isla y, al no encontrar transporte, él mismo se encargó de llevarnos a la Playa de las Conchas con su viejo landrover. Sólo nos aceptó un café en Caleta del Sebo, y por la tarde, cuando ya estábamos de vuelta en Lanzarote, nos llamó para saber si habíamos llegado bien.

Desde entonces hablamos varias veces durante el año. Recuerdo una tarde asquerosa en el trabajo en la que sonó el móvil y era él. Se oía al fondo el ruido de las máquinas del barco y me contó que estaba viendo delfines en una tarde soleada. En Barcelona llovía, hacía frío y hasta aquel momento fue una tarde puteada. Pero a partir de entonces mejoró y me permitió adquirir una cierta distancia sobre lo que es importante y lo que no lo es. Las buenas personas son lo único que importa.

Este verano nos hemos vuelto a ver en Corralejo, Fuerteventura. Apenas un rato pero con una interesante conversación. Me anunció que se iba a jubilar y hoy, víspera de navidad, me ha llamado para felicitarme las fiestas. Me ha dicho que ya está retirado y que se dedica a cuidar de su casita en el campo de Lanzarote. Ha sido, como siempre, una agradable sorpresa poder hablar con él, ni que sea por poco tiempo, sobre la familia, las cosas menudas que nos pasan y que valen la pena.

Qué suerte conocer a una buena persona.

OOoLatex, get the power of LaTeX into OpenOffice!

Sabíeu que a OpenOffice, igual que a Firefox o a Thunderbird, se li poden afegir extensions? Jo ho he descobert aquest cap de setmana passat, no em feu dir com. Anava navegant i, al final, m'ho vaig trobar als nassos. Així que vaig fer una ullada a la pàgina d'OpenOffice.org on tenen la llista d'extensions per a diferents feines.

Vaig trobar-ne una que n'interessava: OOoLatex. Què fa aquesta extensió? Dues coses:

1. afegeix una nova barra d'eines pel mòdul Equació que, quan hi cliques, et mostra una finestreta des d'on editar una equació en llenguatxe LaTeX i, quan acabes, te la insereix al document OO (writer o Impress) en format d'imatge (png). Primer, naturalment, cal tenir instal·lat al sistema LaTeX i Ghostscript i configurar el mòdul, però, qui no els té instal·lats, oi? ;-)
2. l'altra barra, pel mòdul Expand, permet inserir caràcters especials directament al mig del text d'un document OO. No tan espectacular com el mòdul Equació, però força interessant.

Tots dos són de codi lliure i es poden descarregar i instal·lar ben fàcilment a OO. Quan un visita la pàgina de descàrregues del mòdul OOoLaTeX es baixa un fitxer amb extensió oxt, una classe de fitxer comprimit. No cal descomprimir-lo, simplement, anem a OO ->Eines ->Gestor d'extensions (extension manager)-> seleccionem Les meves extensions (my extensions) -> toquem el botó Afegeix i, a la finestreta que s'obre, busquem la ubicació del fitxer oxt descarregat, el seleccionem i deixem que OO s'encarregui de la resta (instal·lar i fer anar).

Val la pena visitar la pàgina d'extensions d'OO perquè segur que en trobeu alguna que us pot interessar.

Actualització de la plantilla

Feia temps que no actualitzava la plantilla d'aquest blog. A més, hi havia un problema que havia detectat de feia temps i era que l'arxiu de la bitàcola, que comença el gener de 2003 (aviat farà 5 anys) no s'actualitzava des de l'abril de 2007. Primer vaig pensar que la maquinària de blogger potser no actuava amb blogs tan antics, però com que no tenia massa temps no m'hi havia entretingut més.

Avui he aprofitat que editava un post per mirar-me l'ajuda de blogger i fer un parell de canvis. Primer a la plantilla de manera que m'actualitzés l'arxiu: un èxit, havia de canviar el codi. I l'altra novetat és la que em permet escriure des del correu electrònic i publicar a la bitàcola. simplement, cal configurar una adreça de correu on enviar els posts (amb imatges adjuntes) i una adreça de correu des d'on enviar-ho. El resultat és el que es veu aquí.

L'editor d'equacions de l'OpenOffice

La pressa ens impedeix moltes vegades estudiar el funcionament d'alguna característica avançada d'un programa i ens fa recórrer a alternatives matusseres. Això és el que ens va passar en un examen de mates on la professora volia escriure un parell de sistemes d'equacions i amb l'editor de mates de l'OO no se'n va sortir. Com que jo no hi havia treballat mai tampoc vaig saber com fer-ho i vaig tirar pel dret, és a dir, vaig fer el que sé: escriure'ls en LaTeX, passar-los a PDF i capturar-los com imatges que, després, vaig enganxar al document.

Avui, no em feu dir què estava fent, m'he recordat i com que tenia una estona m'hi he entretingut. El resultat el trobareu a la pàgina d'inici d'aquest lloc o fent clic aquí. Aquest editor fa servir una mena de dialecte de LaTeX més senzill, sense contrabarres, però el resultat final és molt bo, com es pot comprovar en el document.

Aprofitant l'avinentesa he estat remenant una mica l'exportació del Writer a LaTeX i és realment potent. M'ho he apuntat a la llista de feines per fer, pot ser força interessant editar amb el writer i postproduir amb LaTeX.

La nova manera d'estudiar: Zotero

Qui no ha fet servir les típiques fitxes de cartolina ratllada amb aquella doble ratlleta vermella a dalt de tot per prendre notes quan estudiava? Encara conservo les que em vaig fer per anglès amb plantilla, rotring i màquina d'escriure cap al 1989: abans de la informàtica.

Però ara les coses van per una altra banda. A més de llibres, s'estudia i es llegeix en pantalla tot visitant pàgines web. Hi ha biblioteques i llibreries digitals on es poden consultar llibres, fragments o veure els comentaris abans de decidir-se a comprar. Google book search, ibiblio (amb el Projecte Gutemberg) o la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes són exemples d'aquest tipus de llocs web amb llibres per consultar.

Ara bé, què hem de fer? Llegir en pantalla i apuntar en un trosset de paper? No cal, hi ha eines molt potents que ens faciliten el treball, com ara Zotero, una extensió per a Firefox que ha creat una universitat americana i que ha alliberat amb llicència OSI-Educational Comunity

Què fa Zotero? Dorm a la part inferior de la pantalla del navegador i desperta quan cliquem sobre el nom. Aleshores divideix la pantalla en 2 marcs: a la part superior hi ha la pàgina web i a la inferior el programet amb 3 columnes: la de l'esquerra permet crear "col·leccions" de referències bibliogràfiques, pàgines web, articles, etc. A la columna central hi ha el t´tiol de cada referència i a la part dreta, en un ordre jeràrquic ben lògic, els detalls d'aquella referència presentada en pestanyes: informació, Notes personal que hi podem afegir, fitxers adjunts, etiquetes (tags) per facilitar la classificació i elements relacionats. D'aquesta manera podrem guardar ordenadament tant referències bibliogràfiques com pàgines web que visitem.



Del capítol eines destacar la possibilitat d'importar/exportar les col·lecions d'una màquina a una altra mitjançant fitxers rdf (cap problema per anar de linux a window$). També es poden exportar a altres formats estàndards, com Dublin Core o, el més interessant, a BibTeX, i aquí enllacem amb LaTeX. Citar que es poden fer captures de pantalla, copiar i enganxar text d'una pàgina a les notes i un llarg etcètera de possibilitats de treball.

Què més dir? Que està totalment traduït al català, que és de codi lliure i que no cal instal·lar un altre programa a l'ordinador: tot queda incorporat al Firefox que, cada cop més, es converteix el l'eina informàtica més important de què podem disposar. Tal com diu la web del projecte: It lives right where you do your work — in the web browser itself.

MoodleBcnBeerMoot 07

Cada vegada són més llargs aquests noms, oi? Bé, es tracta d'una trobada (Moot) informal (amb una Beer davant) de Moodlers a la bonica ciutat de Barcelona: claríssim.

Va ser dimarts passat en un cerveseria del centre i el tema era, òbviament Moodle, però des d'un punt de vista relaxat: saps què faig/he trobat/he sentit....?

Hi havia quasi tota la plana major dels implementadors del campus moodle de la UB (que lideren la MoodleMoot 08) encapçalats per la Lluïsa Nuñez. Van venir en Joan Codina i en Josep Mª Fontana vells moodlers de la Pompeu, l'Eneko Arriaga del moodlepartner català, el gran Marc Alier de la Politècnica, en Marc Brià de l'Autònoma (però em sembla que autònom) i una persona que se'm va presentar quan ja marxava i és en Boris Mir.

En Boris va seguir el primer curs sobre Moodle que vaig fer per la Casa, un organitzat per en JuanMi Muñoz des del 1000enari, allà per l'hivern del 2005. Hi van participar molts dels que ara són els cracs de Moodle i segueixo molt atentament el seu blog (i mira que en segueixo ben pocs!) anomenat La mirada pedagógica on deixa anar veritats com a punys. Viag estar molt content de conèixer-lo i la llàstima va ser que era tard i no vam poder parlar gaire més. El que em va sobtar va ser que em donés les gràcies per la feina que fem i la pallissa que donem els moodlers de la Casa. Sembla que no hagi de ser res però suposo que el que fem de manera natural, perquè ens surt de l'ànima, molta gent agraeix. Molt fort.

Coses de Moodle:

1. la UB usa com a BD PostgreSQL. Parlant amb ells i l'Eneko em deien que Moodle no funciona sobre Oracle [cosa que la pràctica m'ha ensenyat]. Qui no vulgui usar MySQL pot tirar de Postgre que dóna molts bons resultats. Per què no s'escolten als que en saben?
2. el pilot del famós OKI bus sobre Moodle sembla que té problemes perquè hi ha parts amb programació sobre PHP 4 i altres sobre 5. Sembla allò de la nau a Mart que mesuraven els cargolets en mm o en polzades i acabà estavellant-se. Espero que no hi hagi una estavellada semblant a l'OKI-Campus. NB: no funciona.
3. els Tallers de Moodle funcionen molt bé. M'estan arribant inputs des de diferents bandes (en David Piñol per la ESO, en Joan Codina a universitat, en Jordi Fontich a primària, la Irene a formació de professorat). Hauria de plantejar-me seriosament de fer-ne un i sortir de dubtes.
4. no hi ha dues instal·lacions de Moodle iguals: tothom toca codi. Això planteja un problema d'actualització de versions que, qui fa servir el pret-a-porter com jo, no té. Perdo funcionalitats, però guanyo en velocitat d'actualització. La UB està fent servir la 1.7!

Sortiren molts altres temes amb més o menys relació amb Moodle, la conversa va ser molt fluïda i la cervesa bona. Llàstima que se'm va fer tard i els vaig haver de deixar amb una segona ronda. Hem de quedar més d'hora.

Primera reunió de preparació de la MoodleMoot08

Divendres, a la vella universitat on tantes estones vaig passar (i alguna cosa hi vaig aprendre: amor, marxisme, biologia) es va fer la primera reunió per preparar la Moot de l'any que ve a Barcelona.

Ens va convocar la Lluïsa Nuñez de la UB i semblava la més decidia a tirar endavant l'esdeveniment. Hi assistiren un representant d'un moodle-partner, persones de totes les universitats amb més o menys representativitat, un representant del Departament d'Educació i tres membres de la comunitat moodler catalana: l'Àngels, la Irene i jo mateix.

Vam parlar dels grans temes que planteja una trobada a la que es preveu una gran afluència de gent, unes 500 persones en determinats moments per la gran extensió que té Moodle a casa nostra. Es definiren els grans eixos d'actuació i ens vam "apuntar" al que més gràcia ens feia. Els moodlers estem al comitè científic des d'on es farà el programa d'activitats.

Hi ha també persones encarregades de buscar locals cèntrics i infraestructura, de buscar recursos econòmics, de crear una web de publicació i de relació i, finalment, una miscel·lània per encabir el que quedi.

Van ser un parell d'horetes ben aprofitades d'on vaig treure la conclusió que la gent amb més empenta érem els que menys representativitat institucional teníem. Però érem els que teníem més ganes de fer la trobada.

Hem quedat que així que hi hagi un espai web ens hi retrobarem i començarem a fer-hi feina. Que n'hi ha un munt.

Google calendar i Thunderbird

Per una banda tenim que amb Google calendar podem crear, publicar i compartir calendaris a la xarxa. Poden ser molt útils com a organitzadors personals o de comunitats si és que diferents persones hi poden afegir cites o tasques des de qualsevol lloc de la xarxa.

Per altra banda tenim Thunderbird (el tro), el client de correu electrònic de Mozilla que no té calendari, només gestiona adreces de contactes i correu. Ara bé, tots els productes de la casa Mozilla accepten extensions, oi? Doncs n'hi ha una per Thunderbird, anomenada, Lightning (el llamp), que igual que el llamp i el tro, s'hi ajusta perfectament i converteix a Thunderbird en una potent eina de gestió personal de temps, contactes i correu. Això sí: en local.

Bé, doncs, per què no unir les dues funcionalitats? Per què no treballar amb el calendari en local però portar-lo a la xarxa quan acabem la feina de manera que es pugui consultar el calendari des de qualsevol màquina connectada a Internet?

Això és precisament el que fa un altre extensió per a Thunderbird: el Provider for Google calendar connecta el calendari local que gestiona Lightning amb un Calendari remot de Google.

Així, doncs, com procedir? El millor camí és, abans de res, instal·lar les dues extensions del Thunderbird: Lightning i Provider for Google calendar. Aleshores anem a Google calendar i creem un calendari que, automàticament, té associada una adreça web d'aquelles llarguíssimes. El tercer pas és crear en local un calendari nou i, quan Lightning ens pregunti per la ubicació, donar-li la URL del calendari Google.

I ja està. Nosaltres podem treballar en local amb el calendari, però quan acabem, i abans de tancar el programa, simplement tocant la icona d'actualització es traspassa la informació al calendari remot. Després, des de casa o un altre lloc, només cal que entrem als nostres calendaris de Google per trobar la informació actualitzada, editar-la si convé, desar-la i, quan tornem a Thunderbird, recordar d'actualitzar-la. Genial.

L'estat de la qüestió o una qüestió d'estat?

Ahir mateix es va presentar l'Informe-Anuari L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007 de la Fundació Jaume Bofill. Tots reconeixerem la seriositat d'aquesta fundació a la que ningú pot acusar de partidista.

Doncs vet aquí alguna de les conclusions que en treu:

• Catalunya (60,3%) se situa en una posició cuera pel que fa al nivell de formació de la població jove, a més de 15 punts percentuals de distància de la mitjana de la UE (76,9%), i a més de vint punts de l’objectiu de la Unió Europea (85%) per al 2010.
• El 9,8% de la població catalana entre 25 i 64 anys desenvolupa algun tipus de formació (reglada o no reglada). Aquest percentatge se situa per sota de l’objectiu del 12,5% marcat per la UE per a l’horitzó 2010.
• El sistema educatiu català té cada cop més dificultats per garantir els nivells educatius considerats com a adequats per a la societat del coneixement de l’any 2010.
• El nivell de formació de la població s’incrementa però de manera molt lenta sense respondre a les necessitats formatives que requereixen les societats desenvolupades avui en dia. Pel que fa al grup de població de 18 a 24 anys, el nivell de formació s’ha reduït en els darrers anys, presentant un panorama de futur molt preocupant.
  Al mateix temps el baix nivell de formació requerit en una part significativa dels llocs de treball promou un mercat laboral poc qualificat, precari i, en conseqüència, fàcilment influenciable pels vaivens econòmics interns o externs del nostre país.

Aquest matí una persona ens explicava les novetats del nou currículum de Batxillerat. El missatge era tranquil·litzador: pocs canvis, res que no es pugui fer. Ha trigat 45 minuts en pronunciar "Cicles formatius" i 1 hora i 20 minuts en dir "competències".

Si seguim pensant que el sacrosant Batxillerat només serveix per entrar a la Universitat estem oblidant una part molt important de la seva funció: preparar als joves per al món del treball qualificat (cicles formatius i món del treball com a sortida immediata).

Si oblidem que a Primària, Secundària obligatòria i a Universitats s'està programant en termes de competències, no entenc com no es prioritza més al Batxillerat. Em temo que encara es pensa en el Batxillerat com en una mini-universitat amb mini-estudiants universitaris i mini-professors universitaris. I no ha de ser això.

No anem bé.

Moodle 1.9

Mai no m'havia instal·lat un versió beta de Moodle, però ara, amb unes certes bones perspectives per davant, he pensat que podria aprofitar una mica de temps i d'espai en disc per veure la Moodle 1.9.

Primer em vaig llegir les noves característiques que tenia i hi ha un parell de punts que em van ajudar a decidir:

• la possibilitat de marcar temes de categoria, de manera que els cursos l'hereten.
• la millora en les qualificacions. Sembla que a la OpenUniversity no li agradava l'anterior (i a qui li agradava?) i n'ha pagat un de nou, que ara "regala" a al comunitat. Ja hi estic d'acord amb això: desenvolupaments pagats per una organització que, en acabat, reverteixen en la comunitat. I no al revés.

Però hi ha més coses: s'hi poden fer categories/subcategories/subsubcategories, es comença a treballar en competències (outcomes), es crea tota una branca d'administració d'etiquetes (tags), s'introdueixen les notes (no qualificacions) entre profes d'un curs, es milloren els qüestionaris i l'import/export de preguntes, etc. Seguirem provant-la.

Una pega: amb tantes innovacions hi manquen moltes cadenes al català. Ja s'ha girat feina, si la vull posar en marxa.

En fi, una sèrie de millores que fan venir salivera i ganes que s'estabilitzi aquesta 1.9.

El Monstre Espagueti Volador

Hi ha diferents teories sobre el Disseny Intel·ligent. Jo, i molts altres d'arreu del món, tenim la forta creença que l'univers va ser creat per un Monstre Espagueti Volador. Va ser Ell que creà tot el que veiem i tot el que sentim. Creiem fermament que l'aclaparadora evidència científica que apunta cap a processos evolutius no és res més que una coincidència, feta expressament per Ell.

Alguns ho troben difícil de creure, així pot ser útil explicar una mica més les nostres creences . Tenim evidències que un Monstre d'Espagueti Volador va crear l'univers. Cap de nosaltres, naturalment, no érem allà per veure-ho, però tenim escrits que així ens ho expliquen. Tenim uns quants gruixuts volums que expliquen tots els detalls del Seu poder.

Amb aquestes paraules en Bobby Henderson s'adreçava l'any 2005 al Departament d'escoles de Kansas quan aquest obligava a ensenyar la teoria del disseny intel·ligent alhora que la de l'evolució.

Si a algú li sembla una creença descabellada, que pensi en si no ho és més aquella que es basa en l'assassinat d'un fill a mans de son pare, o en la massacre de nens innocents del poble egipci a mans d'un déu justicier perquè el govern no deixava marxar al poble per ell escollit. Per no parlar de totes les activitats sexuals plaents, o no, que conté el seu llibre "sagrat" (de l'onanisme a l'incest passant per la sodomia).

Quan torni a sentir parlar de religió pensaré en el Monstre Espagueti Volador. Pot ser un déu tan vàlid com qualsevol altre.

Avorriment

Per anar a treballar agafo el metro i, a vegades quan plego amb temps, vaig a peu: 50 minuts caminant i baixant panxa. Per això no sé de les angúnies i patiments dels usuaris dels trens de Rodalies.

Ara bé, quan treballo amb qualsevol dels servidors PHP d'Xtec, m'acosto molt al seu estat d'ànim. Desesperació, impotència, avorriment,...

Què fa que sigui impossible treballar durant els caps de setmana amb phobos (en qualsevol de les seves "zones") o àgora?. Avui algú em volia vendre la moto que l'alentiment dels servidors d'Xtec era causat pel gran nombre de Moodles que hi ha instal·lats, perquè "Moodle consumeix una gran quantitat de memòria" [Post de lectura obligatòria] Quan se'l transporta a la realitat i se li diu que el mateix Moodle en un servidor casolà amb menys prestacions corre que se les pela, posa cara de "no sé, no sé,..."

Jo ni sóc informàtic ni entenc un borrall en màquines, però el sentit comú (que encara em sembla que conservo) em diu que hi ha alguna cosa de fons que no va bé, i que no és deguda a Moodle. És deguda, com el caos de Rodalies Renfe, a la poca inversió en infraestructures viàries que arrosseguem des de fa molt de temps.

I sembla que la cosa no millora (Rodalies té un termini llarg, però en té). Xtec ni té termini ni ha reconegut encara públicament que té un problema. Per això em sembla que en tenim per molt de temps fins a solucionar-ho.

Mentrestant, avorrits.

Comunitat virtual d'ensenyament i aprenentatge

Darrera el curs D204 hi ha dues comunitats d'ensenyament i aprenentatge:

• la dels participants en el curs, és a dir, la formada per les persones inscrites per aprendre a fer anar Moodle i els seus respectius tutors i tutores.
• la dels 12 tutors/es. Aquesta és, probablement, una comunitat mot més activa que no pas l'altra. D'aquesta volia parlar.
  

La majoria ja ens coneixem del curs passat en què tutoritzàvem el curs D136 i enguany continuem amb la mateixa dinàmica. Tenim els materials del curs fets des d'un bon principi amb unes activitats individuals ja proposades. Però, a més, tenim el curs que discorre sobre Moodle i aquí és on creix i es desenvolupa la comunitat d'aprenentatge. Distribuïm el curs en els 6 mòduls que té i que venen a durar una quinzena cadascun. Així, per a cada mòdul fem una proposta d'activitats a treballar en grup perquè els participants coneguin les possibilitats de Moodle més enllà del simple penjar fitxers.

Mentre es va desenvolupant un mòdul, nosaltres, en un fòrum ocult, anem preparant les activitats del següent. Veiem què pot ser més interessant, motivador o engrescador en aquell moment del curs i, en funció d'això i de les activitats ja fetes, en plantegem de noves. Tothom hi diu la seva i, al final, les proposem als participants.

És a dir, el curs es va construint a mesura que es va desenvolupant. Algú pot pensar que això pot dur a una improvisació, però no és així, sinó que fer-ho d'aquesta manera ens dóna una flexibilitat i una adaptació al ritme i nivell del grup molt gran. I funciona perquè el nivell de superació del curs és un dels més alts entre els cursos telemàtics: senyal que als participants els agrada i s'ajusta al que volen i necessiten.

Però el més interessant de tot és, potser, la gran activitat que té el fòrum del professorat, que és el nostre punt de trobada. Allà no solament hi debatem què farem més endavant sinó que hi presentem problemes que ens plantegen els estudiants i que no sabem com resoldre, o bé dubtes o, simplement, bromes que ens fem entre nosaltres i que ens ajuden a continuar la feina amb millor humor.

A més, enguany ens ha tocat, a part de tutoritzar el curs, fer de bestatesters del famós agora, el "supermoodle" virtualitzat d'Xtec que haurà de donar servei als centres en lloc del conjunt de petits moodles que ara mateix hi ha a phobos i que l'alenteixen fins a l'avorriment. No és una feina gens gratificant perquè quan tenim una cosa arreglada ens la tornen a desmuntar, però mentre tant en parlem i aclarim coses sobre Moodle. Així, cada cop en sabem una miqueta més.

I és que en aquesta comunitat compartim una característica que ens uneix: ens agrada molt Moodle.

Un pont pels servidors

Servidor de vostès ha fet un magnífic pont a terres de Terol. Genial: una desconnectada total, sense ordinador ni telèfon, només mirant el paisatge diürn i, sobretot, el nocturn.

Però sembla que no ha estat l'únic servidor que s'ha desconnectat i ha fet pont, el d'Xtec també. Hi ha coses que a hores d'ara encara no funcionen: phobos, les webs dels centres, etc. Fins i tot a moodle.org en català un participant se n'ha fet ressò.

És intolerable que un servei d'aquestes característiques deixi de funcionar de cop i volta sense ni tan sols avisar. Molts afortunats hem fet pont, però molts d'altres han aprofitat l'avinentesa per posar-se al dia i fer feina. Doncs no, tots els plans se n'han anat en orris.

Si en el desastrós cas de Rodalies i l'AVE es demanen dimissions dels responsables, potser que nosaltres fem el mateix. Ja n'hi ha prou de preses de pèl. Així no anem ni cap a la societat de la informació ni enlloc. Anem a mal borràs. I ningú dóna la cara.

Profetes i cotorres

A vegades surt algun "profeta" i ens il·lumina amb les seves paraules. Amb els temps, però, ell mateix se n'oblida.

Però les "cotorres" no, les cotorres van sentir les paraules dels profetes i les repeteixen fins a la nàusea sense canviar la cantarella (a diferència dels profetes que, si volen seguir tenint audiència, han de canviar de discurs. L'altre dia encara vaig sentir a dir: "MySQL és una BD insegura".

Tot això ve a tomb del post d'en Ricardo Galli parlant que Google utilitza a bastament MySQL:

Y todavía oigo a algunos “administradores corporativos” sostener que MySQL (y hasta GNU/Linux) están “verdes” para el entorno corporativo –supongo que lo dicen para justificar el pastón que se han gastado en Oracle–.

Blogs a Xtec

La primera entrada d'aquest bloc és del 9 de gener del 2003. Abans, durant les vacances de nadal del 2002, ja vaig fer alguna que altra prova, però finalment vaig decidir-me per allotjar el blog personal a Blogger i que me'l guardés a la pàgina estàtica d'xtec. M'aprofitava d'un servei que encara ara trobo genial: utilitzar la maquinària de Blogger, però tenir els arxius i el blog "a casa".

Ahir, 5 anys més tard, es va presentar oficialment Xtec Blocs, un servidor de blogs que Xtec ofereix a centres, professorat i estudiants perquè hi allotgin els seus blogs.

La pregunta ara és: val la pena traslladar aquest blog a Xtec? La resposta és clara i contundent: NO. No canviaré de lloc aquest blog perquè

• em mereix més confiança tècnica blogger que els servidors d'Xtec que, per poc que poden, et deixen el cap de setmana fora d'òrbita.
• durant aquests 5 anys blogger m'ha anat oferint contínuament millores: RSS, comentaris, tags, trackback, etc. No estic gens segur que el ritme d'actualitzacions sigui el mateix a Xtec.
• blogger va de la mà de Google. Accedeixo al meu compte de Google i tinc correu, espai web, lector d'RSS, documents (de text, fulls de càlcul, presentacions) en línia, favorits i un llarg etcètera que no ens acabaríem. Ja sé que és confiar en el Gran germà que tot ho pot saber, però mireu, és un germà gran que a mi em dóna confiança.
• sembla ser que, a més de tu, hi ha algun altre lector /a ;-) Ara no vull canviar l'adreça d'aquest blog que, amb el temps, ha acabat reben tantes visites i comentaris.
• i darrera raó: perquè Xtec ha fet tard, 5 anys tard. I em fa ràbia.
  

Així que no canvio, segueixo aquí.

MoodleMoot 2007 a Càceres

Aquesta és una valoració molt personal sobre el desenvolupament de la MoodleMoot 2007 a Càceres. De les 48 hores que durà només en vam poder gaudir de 24, la resta se n'anà en viatges. Però foren 24 hores ben aprofitades.

Vam arribar a Càceres al migdia del dilluns 15, cap allà a la 1, quan ja havien fet la inauguració i en Martin Dougiamas havia fet la seva presentació (que espero veure aviat en vídeo). Mentre ens registràvem allà era ell, en Martin, m'hi vaig acostar i li vaig demanar de fer-nos una foto. Molt amable, accedí i després de fer-la començarem una animada conversa sobre la pressa amb què sortí la versió 1.7 (de la que no n'està gaire satisfet), els rols i la sort que té, com a programador, de tenir tanta gent que utilitzi i testi el seu programa. En Martin és un tipus molt accessible, xerraire, tranquil i amable. No m'estranya que m'agradi Moodle.

Després de dinar vam fer la presentació de la Secretaria, el mòdul de gestió acadèmica per a Moodle que han desenvolupat els Manrique i l'Elias i he documentat jo. La presentació va despertar força interès, més quan vam anunciar que qui volgués el codi el demanés: ja tenim 5 clients interessats. Després de nosaltres hi hagueren tres presentacions més de desenvolupaments fets per universitats sobre Moodle. En cada cas, com que els autors se n'oblidaven, els preguntava si tenien pensat alliberar el codi: en tots els casos digueren que sí, però no era una cosa natural que els sortís d'ells.

Reflexió: no m'agrada gens com treballen a les universitats. Suposo que es veuen obligats a investigar i publicar per seguir en la feina, però això porta a perversions del sistema com el cas que un departament no sàpiga què fa el del costat i tots dos estan treballant en el mateix. Una persona de la UOC va presentar un mòdul de Moodle que corregeix qüestionaris que pregunten per consultes a una base de dades (és un curs sobre BD) i no sabia que els de la UdG estan treballant en un mòdul de Campus per unir l'ACME i Moodle.

Li vaig comentar a en Martin que les universitats s'agafen a Moodle com un clau roent per fer desenvolupaments i noves característiques, però quan se'ls acaben els diners ho deixen estar tot i no retornen res a la comunitat. No és un treball que s'aprofiti, és un treball individual que només du a guanys personals i no ajuda gens a avançar. S'aprofiten del codi obert, del treball de la comunitat, per escalar posicions sense voler saber res del que hi ha darrera del codi obert: una comunitat que es podria aprofitar dels seus treballs. Però el seu egoisme o la seva manera de funcionar els impedeix ajudar la resta de moodlers.

Paralel·lament hi havia un taller d'en Martin Langhoff sobre Moodle networks, xarxes d'aprenentatge basades en Moodle. Segons en David, un membre de l'expedició catalana, molt interessant: no ho dubto gens. Una mala notícia: sembla que Catalyst deixa el desenvolupament d'Elgg. Sé d'una universitat que s'estirarà dels cabells (o no, ja li han vist el portafoli).

A la nit anàrem a visitar la part momumental de Càceres (val la pena anar-hi) i al sopar que muntava l'organització. De nou xerradeta amb en Martin i en Marc Alier sobre l'Nwiki: sembla que vindrà de sèrie amb el Moodle 2.0. Ja tocava!

L'endemà al matí hi havia la MoodleNoUniMoot, és a dir, la trobada de moodlers no universitaris on explicar els nostres avenços i problemes. De Catalunya en David Pinyol va presentar el seu Desert, un joc en PHP que lliura les qualificacions a Moodle i que dóna sentit a l'estudi de les mates del joves d'ESO: molt interessant. Hi hagué altres presentacions sobre com s'aplica Moodle a l'enmsenyament en diferents situacions: en un centre concertat de València, en un institut d'Elx, en un centre d'adults que fa Batxillerat a distància a Las Palmas de Gran Canaria, presentat per en Pedro Villarubia amb qui em van quedar ganes de parlar sobre com fan les coses per allà (em vaig oferir per fer-los alguna xerradeta ;-). En Juan-Rafael Fernández García, del CEP de Marbella-Coín ens explicà amb molt de detall el tema dels rols i com ho havia solucionat: dona gust sentir a parlar gent que en sap. Per acabar en David ens explicà molt ràpidament com havia plantejat l'activitat Taller a nois i noies d'ESO i com se n'havia sortit: des que havia traduït les ajudes del mòdul que el tenia aparcat per complicat, ara em plantejo fer-ne algun de taller.

Alguns assistents d'universitats es queixaren que el nom "NoUni" era una mica selectiu i els deixava fora. Potser sí, però tampoc teníem cap intervenció per part seva, semblava que venien a escoltar i no pas a participar-hi. Vam quedar que demanarem un raconet al curs Moodle en español per seguir en contacte i així, l'any que ve fer-la ben sonada.

En acabat de dinar marxàrem cap a Madrid i, de nou, ens perdérem les intervencions de la tarda de dimarts. Espero mirar-me-les bé a la web.

Conclusió: una Moot curta però molt interessant amb coneixences importants i una pila d'idees recollides. El poc mal gust de boca que m'ha quedat bé per part de les actituds d'alguns aprofitats. Però, què hi podem fer?

Reflexions sobre codi lliure

Avui s'ha fet una reunió per veure qui pilotarà els mòduls que s'elaboren dins del projecte Campus. Cada universitat ha dit la seva, però el que surava en l'aire era l'amenaça del final del finançament. El 31 de desembre s'acaba la part finançada del projecte i allà ningú apuntava (ni apostava) per la continuïtat. Vull dir que es compliran els terminis i els compromisos, la feina es farà i es farà bé (espero) però resta la incògnita de què passarà amb tota aquesta feina feta.

La idea és crear les condicions perquè, al ser un projecte de codi lliure, "la comunitat" se'n faci càrrec. Però tots sabem com van les coses voluntàries: un fa el que vol i li agrada i, la veritat, crear des de zero una comunitat per donar suport a un projecte on els participants de base ni han vist el codi, ni l'han pogut provar ni, encara menys, hi han pogut dir la seva, és molt difícil, per no dir impossible.

Conclusió: cada programador tirarà amb el que hi hagi i en la mesura que li interessi un mòdul, se l'anirà mantenint i desenvolupant. Però res més.

Ningú ha concretat massa l'estat dels mòduls encarregats i, potser, qui més s'hi ha acostat ha estat la UOC que es responsabilitzava, entre d'altres mòduls, del de portfoli que, ara per ara, és un dels que més m'interessen del projecte. Doncs bé, ens han informat que estava molt avançat perquè es basava en el portfoli d'ELGG!!!!

Algú podria dir que el més fàcil a l'hora de desenvolupar una cosa és agafar el que hi ha, si és de codi lliure cap problema, i a partir d'aquí continuar-hi treballant. No és mala idea. Tanmateix, d'altres podrien dir que si darrera el desenvolupament hi ha molts diners, fer això és tenir molt poca vergonya. Pensem-hi.

Jo em quedo amb la idea de poder usar el portfoli d'Elgg des de Moodle amb un sol clic, que és el que farà aquest mòdul. I m'agrada.

Item més: La Red de Espacios Tecnológicos de Andalucía està interessada en conèixer la Secretaria de Moodle. Potser ens trobem a Cáceres

Els rols de Moodle

Era un tema que em preocupava però que no sabia com enfrontar, així que ho vaig anar deixant per més endavant. Ara, amb la pressió del dia a dia i d'haver de resoldre els problemes "en viu i en directe", em toca entendre com funcionen.

La filosofia és aquesta: un usuari, segons el punt de Moodle on es troba, pot tenir un rol o un altre. Per exemple, una persona pot ser professor d'un curs però alumne d'una altre (un curs de formació del professorat, posem per cas). En d'altres casos la cosa és més senzilla perquè un usuari potser és sempre estudiant o sempre administrador.

Per tant, Moodle defineix uns quants contextos: el lloc, el curs, etc i uns quants rols: administrador, usuari identificat, etc. Un usuari té permisos en un determinat context, i s'admeten excepcions.

Potser entre la poca flexibilitat dels permisos anteriors a la versió 1.8 i l'atabalament actual hi deu haver un punt mig, on es troba la saviesa i l'equilibri. Sembla ser que a la versió 1.9 s'ha simplificat bastant. Però ara de moment el que tenim és el que hi ha i hem de tirar endavant.

He començat a fer anotacions sobre coses que aclareixo en una pàgina dedicada als rols del meu doku On es colga es dimoni

On es colga es dimoni

L'altre dia na Catina em dir que a Mallorca dels que se les saben totes en diuen que "saben on es colga es dimoni". Em va agradar l'expressió, no la coneixia i he pensat rebatejar el meu doku de materials sobre Moodle amb aquest nom. Ja li he canviat el title mentre escolto Antònia Font i ara em queda la imatge de capçalera. Hi podria posar un dibuix divertit. Mmmm....

Per altra banda ahir va ser un dia interessant per canviar de perspectiva. El famós Campus, el projecte de campus virtual de les universitats catalanes de codi obert, etc. va presentar les bases conceptuals sobre les que es construeix. Estàndards oberts, OKI bus, un fons de Moodle i Sakai, accessibilitat, usabilitat, etc.


Força interessant, com a mínim és un projecte que va néixer, s'haurà desenvolupat d'una manera més o menys harmoniosa, però si més no ho ha fet seguint unes directrius, i té la feina i les responsabilitats repartides. Arribarà a bon port, n'estic segur, i funcionarà força bé perquè algú, m'agradaria conèixer-lo, ha pensat racionalment i ha fet les coses una mica amb cap i peus.

Ben diferent, per tant, d'altres projectes en què es troba a faltar un lideratge decidit i que es van desenvelupant a batzegades perquè s'han de tirar endavant, però sense un objectiu massa clar.

University Campus Under construction

Un apunt molt breu (estic mort de son) sobre la primera jornada de l'UC i començaré en negatiu:

No he sentit per res les paraules:

• antiguitat
• com déu mana
• com sempre s'ha fet
• catedràtic
• normativa vigent
• alumnes
  

en canvi sí he sentit (i força):

• interoperabilitat de plataformes i serveis
• intercanvi
• mashups
• estàndards
• codi obert (open source)
• coneixement
• aprenentatge
• Ruby (va por tí, Xavi)
• Moodle
• Sakai

Els temps canvien, i molt de pressa.

DragMath 100% en català

En el darrer post feia una crida desesperada als savis perquè m'ajudessin en el problema de la codificació de caràcters del fitxer de llanguatge del Dragmath.

Evidentment l'endemà ja estava resolt el problema: en Raül Fernández des de la immortal Girona ha trobar el desllorigador: tot i que el fitxer deia que era utf-8 en realitat estava codificat com ansi. En Raül el va "traduir" a utf-8 i ara va com una seda: es veuen totes les ajudes en català i amb els accents al lloc on els toca.

Espero que sigui força útil. Ara el que tocaria seria fer algun (video)tutorial sobre el seu funcionament de cara als estudiants.

Catalanització de DragMath

Avui he acabat la catalanització de DragMath l'editor d'equacions de Moodle. Tota la setmana que anava pensant de fer-ho aquest cap de setmana llarg i ja m'hi vaig posar ahir. Vaig crear un fitxer d'idioma ca.xml amb els menús en català, però no hi havia manera. Me'n vaig anar a dormir donant-li voltes al problema i aquest matí he vist la solució.

Resulta que el fitxer que crida l'editor d'equacions anava a buscar l'applet de Java al lloc anglès d'origen. Però, per altra banda, un dels primers passos de la instal·lació consisteixen en descarregar-te l'applet en local i pujar-lo al servidor, no cal recórrer al lloc d'origen. Aleshores he entès que havia de canviar el lloc d'on anar a buscar l'applet i que si hi posava el fitxer d'idioma, aleshores sí, aleshores el llegiria.

En efecte, ho he provat en local i sí que funcionava: Java em llegia el fitxer d'idioma que li donava al paràmetre de llenguatge. Després ho he provat al servidor i tot ha anat com una seda.

Però encara queda un problema que deixo pendent. La codificació dels caràcters del fitxer és utf-8, doncs bé, no hi ha manera de posar-hi ni un accent ni la ç. Ho he provat de totes maneres i al final he tirat pel dret. O bé he buscat expressions sense accents o, en el cas que no se m'acudís res, ho he deixat sense accentuar. En sembla que és una qüestió de Java. Si algú troba la solució, si us plau, que me la passi. Jo ja ho deixo així.

Aprenentatge col·laboratiu amb Moodle

A finals de juny em van encomanar una xerrada sobre Moodle al si de les Jornades de l'IOC. La presentació ja la vaig publicar en aquestes mateixes pàgines i a Slideshare.

Ara, però, ha sortit el vídeo i m'he estat veient, bé, més aviat sentint perquè la imatge es mou menys que l'Epi i Blas en un sofà de Velcro. I m'he agradat.

Normalment no m'agrada ni la veu metal·lica ni el que acabao dient. Però en aquest cas, i treient els eh? crec que queda una xerrada prou entendora, amena i soportable. El millor de tot és que dura 20 minuts i es parla de Moodle i de web 2.0.

Ja teniu ganes de veure'l oi? Són els 20 primers minuts. Feu clic aquí

DragMath: un editor d'equacions per a Moodle

Ahir em van parlar de la possibilitat d'incloure un editor d'equacions a l'editor d'HTML de Moodle. Es tracta de DragMath, un editor que, només arrossegant unes icones del seu menú, ens permet crear expressions científiques que, en acabat, exporta a LaTeX o a altres llenguatges. Així Moodle, amb el seu filtre TeX, les converteix de nou en boniques expressions científiques. Un editor WYSIWYG de LaTeX, per dir-ho d'alguna manera.

Quan el vaig veure en acció vaig adonar-me que tenia moltes possibilitats, però que per activar-lo s'ocupava el lloc de la icona del menú que crida a les emoticones en l'editor HTML que incorpora Moodle.

Avui, amb un parell d'enllaços que em van passar, m'hi he dedicat una mica i he llegit que hi havia la possibilitat de no perdre les emoticones. Clar, està molt bé poder editar equacions amb LaTeX o notació científica, però encara és millor poder inserir les emoticones en un fòrum o un escrit qualsevol: donen molta informació sobre el sentit d'un escrit. I ho pot fer servir més gent.



Així que m'he dedicat a fer una mica de hacking i m'he instal·lat en local el paquet de l'editor i la seva integració amb l'editor de Moodle. Aprofitant l'avinentesa, i gràcies al que he llegit als fòrums, ho he fet de manera que no he perdut les emoticones i, en canvi, sí he guanyat la icona que crida a l'editor d'equacions. Perfecte.

Avançar significa no haver de renunciar a res. No pot ser que obtinguem alguna cosa a canvi d'una altra tant o més important que la que volem aconseguir. Hem de ser ambiciosos i voler-ho tot. Deixem que els mediocres s'acontentin amb poca cosa.

Trobada a Banyoles

Ahir en Jaume Bayó ens convidà a Banyoles a compartir experiències amb Moodle. Vam ser poquets però vam aprofitar el temps i el viatge. Ens explicà què fan amb Moodle al seu Institut i ens ensenyà alguna coseta del seu treball amb notació científica. També vam veure un programa de la UdG generador de problemes de tot tipus (fins i tot corregeix el codi de programes), molt potent, però tancat.

I en David Piñol ens va mostrar alguna de les cosetes que ha fet. Per exemple: és la primera persona que conec que ha fet un Taller de Moodle i, no solament se n'ha sortit, sinó que ha triomfat. És fascinant veure com nois i noies de 3er d'ESO són capaços de puntuar el treball dels seus companys i, en conseqüència, millorar el seu. El truc? Una bona plantilla de correcció. Genial.

També ens va ensenyar els seus Deserts, jocs d'estratègia adreçats als estudiants on, per obtenir punts i acabar guanyant, han de resoldre problemes matemàtics i, sobretot, aplicar estratègies que els resultaran més útils el dia de demà que no pas les equacions (però això és un altre tema).

Què lluny vam estar d'aquells que volen pervertir el caràcter comunitari i innovador de Moodle, donant-li un caire autoritari i caduc! Moodle és innovació, perquè l'afavoreix i la propicia.

El millor de tot fou, tanmateix, el contacte humà i el fet d'asseure'ns al voltant d'una taula i parlar del que ens agrada: Moodle i l'ensenyament. Un bon preludi de la MoodleNoUniMoot i la MoodleMoot.

El retorn del Jedi

Ostres quines vacances. Potser em vaig marcar unes expectatives una mica altes, però la qüestió és que tot i haver fet de tot (molt de descans i una mica de feina) se m'han passat en un sospir. I demà Sant Tornem-hi.

Què destacaria? A part de les meves vacances a Fuerteventura, amb retrobament d'un vell amic, el que he anat avançant en el meu camí cap al coneixement universal:

• he estat treballant una miqueta (molt poc) amb el Moodle 1.8. Com a mínim li he perdut la por tot i que encara em passo estonetes voltant pel menú d'administrador cercant allò que vull i dient: "Però si això estava aquí!". M'agrada Moodle.
• he començat a conèixer una mica el funcionament de la base de dades MySQL 5. Allò de les consultes, del SELECT FROM, etc. comença es ser una mica menys críptic. La idea era arribar a fer consultes sobre diferents taules, però m'ha faltat temps (i que m'he distret amb altres coses, tot s'ha de dir).
• LaTeX: m'agrada LaTeX com m'agrada Moodle. És al que he dedicat més temps. Primer em vaig embolicar a traduir un article de The PracTeX Jornal sobre taules; molt interessant perquè recull quasi bé tot sobre taules a laTeX. Vaig demanar-li permís a l'autor per publicar-lo i aquest, naturalment, me l'ha donat. Ja es pot trobar a cataLaTeX.
• Aprofitant l'empenta de la traducció he tornat a treballar amb Koma, el superpaquet alemany que europeïtza LaTeX i, en teoria, facilita la feina de personalitzar documents. La veritat és que sí, que ho fa, però és un xic totxo. A més, no sé què passava (un bug potser) que a les llistes em descol·locava la primera línia. Fins que no he tornat al meu ordinador a casa no me n'he sortit.
• Com que tenia el portàtil he estat treballant sobre la instal·lació que em vaig fer a partir del DVD de TeXLive2007, que incorpora totes les versions de TeX i tots les paquets publicats. Com a editor de documents en volia provar un i vaig triar TeXMaker, un editor per a Win molt (però molt) semblant al Kile per a Linux. El resultat m'ha deixat molt content, TeXMaker és un molt bon editor: el recomano.
• He estat treballant amb Linux, però en el vell Pentium III i amb el Mandrake 9.2. N'estic molt orgullós i content, aquest Mandrake ha salvat aquella vella màquina del desguàs: funciona molt i molt bé (una mica lent, potser). Pot fer de tot: reproduir música, crear documents de tots formats. Fins i tot m'hio vaiog instal·lar MySQL 4 i era on feia les proves directament a la consola d'ordres (com el "machotes": picant codi). MySQL 5 el tenia sota win i treballava també amb codi però, per mandra, des de phpmyadmin. els resultats eren els mateixos. He de reconèixer que al portàtil hi tinc una partició amb l0'Ubuntu que faig servir usualment, però no hi vaig entrar mai: Ubuntu sense connexió a Internet no em servia per res, mentre que amb els CDs de Mandrake (amb tot el programari inclòs) me'n sortia força bé.

Què més queda? Una pila de coses: per exemple eXeLearning. Uns professors valencians n'han completat la traducció catalana i n'han fet un Manual. Genial, ara només queda veure com funciona i començar a treballar-hi i fer-ne força difusió.

També queda la MoodleNouniMoot. Una feinada que l'¡Àngels s'ha entestat a dur a terme i a la que m'he apuntat. La idea és genial i es basa en un sol principi: Moodle no és únicament per a Universitats, és per a tota mena d'ensenyaments. És més, crec que on tindrà més aplicació serà en l'ensenyament no universitària per raons que ara no detallo. Doncs, vinga, donem a conèixer el que ja estem fent i que n'aprenguin!

Escala en wifi

Quan jo era petit hi havia un programa a la tele (la única tele) que es deia Escala en Hi-Fi. Presentava les "novetats" musicals del moment amb actors qeu feien placback dels doscos del moment. Tot en blanc i negre, clar.

Ara jo estic d'Escala en WiFi, connectat per la wifi en una escala entre un destí de vacances (Fuerteventura) i l'altre (Toomuchclean of the Jungle). Estric preparatn coses per quan estigui desconnectat i tingui el temps que no solc tenir la resta de l'any. El meu pensament aquest any va per aprendre alguna coseta de base de dades, en concret MySQL, novetats de LaTeX, que tinc bastant deixat i vull preparar coses per CataLaTeX, i Moodle 1.8

Ja m'he instal·lat el Wamp 5 i Moodle 1.8.2 (no paren de treure una versió rera l'altra). Vull conèixer ben bé com va això dels rols i definir-ne, potser, algun que m'ajudi en la feina. També vull preparar alguna plantilla de curs que després en permeti avançar en la creació i disseny de cursos.

Pel que fa a LaTeX, tinc el DVD de TeXLive, el darrer en TeX, LaTeX, ConTeXt, etc. Ara mateix me l'estic instal·lant al portàtil sota win perquè sota l'Ubuntu no me'n surto. El que sí he fet a Ubuntu és instal·lar-me el Kile i totes les dependències: tex-common i tex-bin; tot i això li trobo a faltar molts paquets. si molt convé me'ls instal·lo del disc del TexLive. La idea és treballar una miqueta a fons TIKZ, el paquet de dibuix que dóna directament uns pdf's perfectes sense passar per PS i de la mà d'en Will Tantau, el creador de Beamer.

Bé, ja tinc feina per davant. A més vull començar a mirar cosetes d'Inkscape, Scribus, ... en fi, que no m'ho acabaré.

Bon estiu!

Abans de plegar

Un parell d'apunts ràpids abans de marxar de (molt merescudes) vacances:

• el superMegaMoodle d'Xtec ja corre. Avui s'ha presentat en petit comité, però "apunta maneras" que dieun dels toros. Una trentena de centres comencen a experimentar i a trencar-lo. Perfecte, no se'n sortiran i acabarem amb un espai Moodle per cada centre de Catalunya. Uau! Qui ho hagués dit encara no fa un any! Com canvien les coses ( i les persones, que les fan canviar, cada cop ho tinc més clar: una idea no tira endavant si no hi ha algú que l'empenyi. I ara tenim en Jordi Vivancos).
• la MoodleNoUniMoot: trobada semblant a la MoodleXtecMoot de Tarragona l'any passat, però a Càceres i amb abast ibèric. Ja he contactat amb els col·legues canaris i ara toca als andalusos. L'Àngels s'encarrega del capítol català. A veure si ens surt una cosa ben interessant, podria ser una primera pedreta d'una bona pila.
• un contacte m'ha recordat els famosos "10 desitjos" del profe envers Moodle. Els he estat revisant i, deprés de 3 anys, 3, encara són vàlids. El que passa és que n'hi ha més de desitjos satisfets ara per ara amb Moolde. Potser aquest estiu m'hi poso i en trec uns quants més (25 me'n demanava l'Eloy Lafuente).
  

Ubuntu mola

Avui, després de moltes proves i intents, per fi m'he connectat a Internet des de Linux. Era el pas que em faltava per llançar-me de ple a treballar en aquest SO.

Com ha anat? Si recordeu deia en un post de no fa massa que tenia un portàtil amb Ubuntu però que, malgrat els esforços, no podia connectar-me a la wifi. D'ençà d'aleshores no m'hi havia tornat a posar (senyal de bona salut que ara hi torni) així que encara no havia provat el que havia vist en un fòrum d'ubuntaires: calia canviar la codificació Hex (que funciona per win) per Ascii.

Avui ho he provat i no he estat capaç de veure que es connectés fins que m'ha aparegut una avís qeu tenia unes 70 actualitzacions pendents. Primer no hi he caigut, però després se m'ha encès una llumeta: Com collons sap aquesta màquina el que ha passat al món des del darrer cop que m'hi vaig connectar (que és mai, des que me'l vaig instal·lar). La resposta l'he anada a trobar al Firefox, mirant si es connectava a internet i sí, ho fia, ho fa i (espero que per molt de temps), ho farà.

Ja hi sóc!

Jornades IOC

Abans d'ahir i ahir es van celebrar les Jornades de l'IOC. La sensació final és que han estat força interessants, no solament pels temes tractats sinó per la qualitat didàctica dels ponents.

Tot començà dimecres quan en Tony Bates ens va fer una petita introducció al professorat del centre. Ens explicà força coses, entre elles que la majoria dels estudiants canadencs a distància viuen en zones urbanes i no pas rurals, com es podria pensar en un principi. També que aprèn millor la població adulta en front de la més jove, tot i que aquesta té més recursos tecnològics. Per la cosa relacional i social, suposo. Va fer força èmfasi en allò que em fa patir: s'ha de canviar el xip quan s'ensenya en línia; cal formació i cal innovació; ja no s'hi val a penjar els apunts i prou. Vam anar a dinar plegats i ens ho passarem força bé, és un conversador excel·lent.

Dijous al matí començà amb unes paraules del superkefe on va retratar clarament i amb molt poques paraules la situació de la casa. Ho sap tot, encara que no ho sembli. En acabat en Tony Bates en feu una conferència força amena sobre l'elearning, mites i realitats i va acabar parlant de les eines de la web 2.0 i com integrar-les a l'elearning. Després, en Francesc Pedró va parlar de materials oberts, web 2.0 i digué una cosa impactant: fins ara els materials eren el cofre del tresor de l'elearning i no s'ensenyaven a ningú. Ara, en canvi, s'ofereixen en obert i el negoci està en la tutorització dels cursos i l'avaluació (donar títols). Per què? Per donar una mostra de la qualitat dels cursos, per publicitat, per no quedar enrera (el MIT fa temps que ho fa),... La darrera xerrada millor oblidar-la: si la Societat de la Informació a Catalunya està en mans del ponent, anem bé per anar a Sants.

A la tarda una part dels assistents van estar parlant de centres de suport (m'ho vaig perdre) i l'altra vam parlar de materials. Jo vaig entendre malament els senyals de fum i vaig parlar de Moodle, web 2.0 i treball col·laboratiu, dient que Elgg és el futur. Vaig ser sintètic i breu i força gent m'ha felicitat, no sé si per compromís o de cor.

Aquí podeu veure la presentació:


Divendres va començar amb la presentació del projecte Campus, el que sembla serà el nostre entorn de treball en un futur no massa llunyà. Cada vegada que en parlen ho entenc menys. Ara sembla que sobre un nucli Moodle volen muntar aplicacions (OKI-bus) que, sense tocar la BD, puguin relacionar-s'hi. Ara bé, si les aplicacions són fòrums, missatgeria, etc que ja incorpora Moodle de sèrie, on és la gràcia? La bona notícia és que no incorpora ni entorn d'ensenyament/aprenentatge ni gestió acadèmica.

En acabat en Jordi Vivancos ens apuntà les línies futures del pas de les TIC a les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i la comunicació). Molt interessant la seva visió. Ah! I anuncià que Moodle serà l'entorn d'aprenentatge virtual d'Xtec. Bé, molt bé. La ll`stima és que no vam poder xerrar; espero enganxar-lo aviat.

Després l'Òscar Dalmau ens parlà dels futurs escenaris de l'elearning: Second Life, a tenir molt en compte. I en Gregorio Casamayor, també de l'IL3, ens oferí una amena explicació sobre el que és l'aprenentatge i l'ensenyament, concloent amb una frase d'en Jorge Wassemberg que ve a dir que l'ensenyament és l'art de promoure l'aprenentatge, perquè podem explicar moltes coses i molt bé, però si no som capaços de despertar l'interès de l'aprenent, aquest mai engegarà els seus mecanismes d'aprenentatge.

Després vingué una xerrada sobre el paper de la tutorització, a càrrec d'una professora de la UOC i dels ponents anteriors. A destacar els protocols d'actuació del tutor, clars, concisos i que marquen el que s'ha de fer, com a poc.

Acabà les jornades la xerrada d'en Josep Mª Duart sobre perspectives i tendències de la formació oberta i a distància en la que ens comentà les conclusions més interessants per l'elearning de l'estudi del Projecte Internet Catalunya.

En resum: per on va la cosa?: web 2.0 i més materials oberts. Estic tranquil perquè em sembla que ja anem encaminats.

Informe sobre l'ús d'Internet (a l'escola, especialment)

Avui en Manuel Castells ha presentat els resultats del Projecte Internet Catalunya. A destacar, per la(es) part(s) que ens toca:

Pel que fa a les escoles i els centres educatius, el programa de recerca confirma que, tot i que el 100% de les escoles i instituts del Principat tenen connexió a internet, se'n fa molt poc ús a les aules. Segons els investigadors cal canviar la manera d'ensenyar per tal d'adaptar-la a les noves tecnologies, no només limitar-se a posar aules d'informàtica.


De fet, l'estudi constata que només un 3% dels ordinadors connectats en escoles són dins les aules ordinàries, mentre que els altres són en aules especials que només es fan servir en casos especials. Manuel Castells fins i tot ha apuntat que el mètode d'ensenyament actual podria tenir alguna cosa a veure amb el fracàs escolar perquè, mentre que els més joves fan un ús intensiu d'internet i les noves tecnologies i tenen una gran capacitat de fer diferents tasques alhora, l'escola no ha canviat el sistema de classes magistrals.


Pel que fa a la fractura digital Manuel Castells ha dit que el preu de la connexió a internet no impedia l'accés a les noves tecnologies, que com a molt era 'una molèstia', però que el més important era l'educació rebuda. Segons Castells, no és qüestió, tan sols, de tenir accés a la xarxa, sinó de tenir la formació adequada per saber per a què i com s'ha de fer servir, i en aquest sentit ho té més difícil el 55% de la població catalana que no ha acabat els estudis de secundària.

Ostres, digueu-me endeví, però tot això que ara demostra amb números i estadístiques l'estudi era cosa coneguda per la gent del ram. No hem de fer més aules d'ordinadors sinó posar l'ordinador a l'aula. I el mestre a reciclar-se.

eyeOS

Fa temps que havia sentit a parlar d'eyeOS, un escriptori web de codi lliure que ha rebut un parell de premis a la creativitat i al bon funcionament d'una idea senzilla, però molt potent. Els creadors, uns nois catalans que encara estan estudiant, no paren de treballar-hi i afegir-hi prestacions.

Des del punt de vista de l'usuari, eyeOS és una pàgina web on, un cop registrat, trobes el teu ordinador virtual: una màquina en la que pots editar textos, fulls de càlcul, pujar i baixar fitxers, navegar per internet, llegir RSS, PDFs, veure vídeos, escoltar mp3, etc, etc. En poques paraules: tenir el teu propi ordinador, personalitzat, accessible des de qualsevol terminal connectat a Internet.

Des del punt de vista de l'administrador, eyeOS és una aplicació web que corre sobre un servidor Apache+PHP (no cal BD, m'encanta). Per exemple: phobos. Només cal descarregar un senzill instal·lador en local, descomprimir i pujar-lo per FTP. Aleshores anar amb el navegador a http://phobos.xtec.cat/usuari/eyeos/install.php i registrar-se per poder-hi entrar. Temps total: 5 minuts mal comptats. L'administració es fa "per darrera", des de l'espai web, però hi ha poca cosa a fer, només afegir-hi noves aplicacions que es poden baixar des de la web del projecte.

Ahir, mentre donava un cop de mà al Paco Rivière amb el seu Moodle, em va dir que s'ho havia instal·lat a phobos i que estava encantat. Així que, sense pensar-m'ho massa, vaig fer el mateix, m'ho vaig instal·lar al meu espai php i encara ara em sorprenc de la facilitat de l'invent i la potència que té. El límit, em sembla, està en la capacitat del servidor perquè cada usuari comparteix la "maquinària" bàsica però, al tenir el propi escriptori amb fitxers personals, pot fer créixer la mida de la instal·lació.

Provem-ho, eyeOS promet.

El català a la web

Avui llegia que el català és la 88ena llengua més parlada del món. Ara no recordo quin lloc ocupa entre les llengües amb presènica a Internet, però em sembla que estava entre les 30 primeres. I ara, tot just anava a entrar a blogger a fer un post i veig que la pàgina d'inici està completament traduïda al català. Perfecte.

La globalització i Internet semblava que havien de potenciar una llengua, l'anglès, i bandejar les altres. Però el temps està demostrant el contrari. Sí que és cert que l'anglès funciona com una mena de lingua franca, com l'esperanto, però les altres llengües s'estan revitalitzant força. La causa? La web 2.0, els internautes de base que creen comunitats sobre temes diversos però usant la seva llengua materna, el català en el nostre cas.

Som un país petit i ens trobem sempre els mateixos a tots els llocs. Em deia un amic: no som 7 milions, som 7000 que anem sempre a tot arreu. I em sembla que té raó.

Bé, el darrer post que vaig fer ara fa quasi dues setmanes anava sobre la jornada Espiral 07. I des d'aleshores no he tingut l'oportunitat d'escriure res, ni d'acabar la valoració. Sort que n'hi ha un parell d'excel·lents, que enllaço i m'estalvio la feina d'escriure. Es tracta del bloc d'en Juanmi Muñoz, l'actual presi d'Espiral, i el d'en Xavi Suñé, per a mi l'estrella d'aquestes jornades.

No afegiré res més que l'esbojarrada i interessant proposta dels Xavis (Belanche i Suñé) de fer una eduhacklab al novembre i parlar de les darreres novetats a la web. Ja m'hi han apuntat a a parlar d'Elgg i ensenyar què fa i com ho fa.

D'aleshores ençà han passat moltes coses però no he tingut temps d'asseure'm i escriure. He hagut de polir la ponència a les Jornades de PL de la UPC a Girona, la presentació corresponent. He fet també la presentació de les jornades d'elearning de l'IOC i moltíssima feina de l'escola: exàmens, correccions, docs, etc.

Per acabar una molt bona notícia sobre Moodle. El vell projecte de muntar un megamoodle on els centres tinguessin un espai propi amb les seves BDs sense haver de preocupar-se ni d'instal·lació ni manteniment, està en marxa. Aviat començarà un pilotatge amb uns quants centres i, en poc temps, s'estendrà a la resta. S'ha virtualitzat una màquina de manera que amb una sola instal·lació de Moodle puguin córrer un munt d'espais diferents, independents un dels altres.

Sembla que, un cop més, Moodle rules!

Jornada Espiral 2007 (I)

Enguany la Jornada Espiral va començar el divendres a la tarda. Després d'un llarg i pesat matí fent els exàmens de GES, vaig despertar de cop quan en Xavi Belanche ens començà a parlar de Twitter. En un moment ens va posar al capdavant de la punta de llança de la web 2.0. Què fa Twitter? El mateix que nótame: en un espai de140 caràcters es tracta de respondre a la pregunta: “Què estàs fent?”. Això, que semblaria una tonteria sense interès, genera un moviment enorme i només en 6 mesos ha disparat les visites a la web del projecte. La translació casolana ha estat nótame, un apèndix de meneame de notable èxit entre nosaltres.

Després d'en Xavi vingué en Vicenç Martínez explicant una interessant experiència amb wikis per a la construcció de la web del centre i un reguitzell d'activitats didàctiques. S'allotja a wikispaces, però crec que a la part de pagament, perquè no hi havia rastres de publicitat. Tot i estar personalitzat, alguna coseta en anglès encara apareixia.

Va acabar en Bernat Orellana explicant algun dels mil i un programes per a persones discapacitades que té fets a la seva web. Es tracta d'un navegador especial que llegeix qualsevol text seleccionat i n'augmenta la mida fins al punt que l'usuari desitgi. Impressionant la capacitat de treball d'aquest home.

Després d'un curt berenar l'Abert Pérez ens presentà La prestatgeria, la traducció catalana de Myscrapbook que aquí promou l'Antonio Temprano, un espai basat en php i mysql on els centres hi poden penjar “llibres” elaborats per ells mateixos. El resultat és impressionant, el que no acabo de veure és com funciona: els estudiants fan els treballs col·laborativament, però després només el professorat pot penjar-los. Quina diferència hi ha amb la web 1.0? Vés que la por a forats imaginaris de seguretat no ens refreni.

Al final de les exposicions hi hagué un torn de preguntes al ponents i jo vaig demanar al Xavi sobre les aplicacions didàctiques del twiter. En proposà algunes, com ara el seguiment al moment d'esdeveniments que passen al moment en qualsevol punt del món o veure d'on provenen les intervencions que es fan a través de twittervision, un mashup de twitter i Googlemaps: lo más de lo más.

En acabat de la Jornada ens n'anàrem a fer una cerveseta amb en Xavi i en Jordi Vivancos. Va ser una estoneta curta, però intensa. En Jordi explicava com encara hi ha un 80% del professorat renuent a la introducció de les TIC a l'aula. Ens feu reflexionar sobre el fet que fa 100 anys que es coneix l'ensenyament per projectes, o l'escola Decroly i altres innovacions pedagògiques que han demostrat a bastament la seva superioritat sobre sistemes d'ensenyament “clàssics” (per no dir antediluvians). Però què és el que trobem amb més freqüència al nostre voltant? La causa? Una podria ser la llei del mínim esforç. Trist.

El blog d'en Darwin

Al post anterior deia que Darwin avui escriuria un blog. Doncs ja existeix aquest blog és el Charles Darwin's Beagle Diary que un friki s'encarrega d'anar transcrivint des dels textos de l'avi a la web. I és que hi ha gent amb poca feina.

Aprofito per reportar un blog interessant: Evolucionarios.com un blog col·lectiu on els post giren tots al voltant de la idea de l'evolució, perquè com diu un dels subtítols "Res no té sentit en Biologia si no és sota la llum de l'evolució".

I un altre força interessant, també: "Si hem d'ensenyar la "ciència" de la creació com alternativa a l'evolució, aleshores també haurem d'ensenyar la teoria de la cigonya com alternativa a la reproducció biològica". M'encanten aquest tipus de frases.

Si visqués, en Darwin seria blogger

S'han publicat en línia les nombrosíssimes cartes, unes 5.000, que en Charles Darwin va escriure en vida. Un projecte anglès, el Darwin Correspondence Project, de la Universitat de Cambridge ha fet possible posar a disposició de la comunitat internacional aquest valuós fons documental. Com que el 2009 farà 200 anys del naixement d'en Darwin suposo que no hi ha drets d'autor a pagar i el coneixement científic pot passa a ser de domini públic. De fet, ja fa temps que es troben a la xarxa els seus llibres més destacats: l'Origen de les espècies, The Descent of Man, el Viatge del Beagle,... Bé, si el coneixement ens farà lliures, el coneixement lliure ens farà doblement lliure, especialment en aquests temps en què els creacionistes i altres bèsties ataquen de nou.

Voleu un altre d'exemple de coneixement lliure? Vet-lo aquí:

Aquest matí se m'ha obert al Feedreader un post d'en Xavi Suñé sobre uns vídeos educatius de Common Craft que mostren diferents conceptes. En concret, el d'avui explica en 3:52 minuts què és un wiki en un llenguatge molt planer (in plain English).

És en anglès, però està subtitulat en diferents llengües i ell el tenia en castellà. Així que he anat seguint el fil i he trobat el lloc original on "viu" el vídeo, dotSUB.com, i des d'on es poden traduir els subtítols. Així que m'hi he posat i en cosa de mitja horeta o 3/4 ja ho tenia llest: el vídeo estava subtitulat en català.

Just al final he rebut un skype de l'Àngels i li he comentat què estava fent, li he enviat la transcripció de la traducció catalana que dotSUB.com ofereix i ella, que és profa de català, m'hi ha fet alguna correcció que, immediatament, he pogut incorporar als subtítols. Ara podeu veure el vídeo perfectament traduït al català. Val la pena passar aquests minuts per veure què es pot fer amb ben pocs mitjans.

És allò de les comunitats virtuals: en Xavi S. diu que el vídeo li va passar en Xavi B., jo l'he traduït al català i l'Àngels l'ha corregit. El resultat el podeu veure aquí:

Portàtil i Elgg

Setmana de poques novetats tecnològiques. M'han deixat un portàtil (des d'on escric ara mateix) que va força bé i té una arrencada dual. De moment m'he connectat amb uindous, però no he pogut entrar a Linux perquè no tinc l'usuari, sempre em passa el mateix. Aquest Linux és una Linkat i em feia una certa gràcia veure com va i començar a conèixer-la, però m'hauré d'esperar a dimarts.

Pel que fa a Elgg aquesta ha estat la setmana de la catalinització. He treballat bastant en la traducció i en Jordi Fontich també s'hi ha afegit, de manera que ara ja tenim el 50%. Però pujava el fitxer ca.po que em dóna el programa de traducció (launchpad) al servidor i no canviava l'idioma. Així que vaig fer el que toca: llegir la documentació (que per això s'escriu) i vaig veure que Elgg necessita un fitxer d'idioma elgg.mo que ha de trobar dins la carpeta de l'idoma configurat per defecte, ca en aquest cas.

Li vaig demanar al Josep, l'administrador del servidor, com es podia compilar un fitxer per obtenir l'altre, que és el que deia l'ajuda que calia fer. Ell ho va trobar senzillíssim i ho va fer tot seguit alhora que m'explicava com ho podia fer jo (des d'una línia d'ordres remota amb el programa PuTTY, però això encara no he provat). Total que ara hi ha aproximadaemnt la meitat de l'Elgg parlant català.

El procés detallat és aquest:

1. traducció de les cadenes de l'anglès al català al lloc de traducció del projecte
2. descàrrega del fitxer de llenguatge. Tot i que launchpad mostra dues possibilitats (el fitxer d'extensió po i el d'extensió mo) només en baixa un, el ca.po
3. perquè Elgg parli català cal que al fitxer de configuració config.php se li hagi dit ($CFG->defaultlocale = 'ca';) i que, a més, existeixi el fitxer amb la traducció elgg.mo al directori languages/ca/LC_MESSAGES/
4. com es pot transformar ca.po en elgg.mo pel català? Vet aquí la solució d'en Josep (només ho pot fer el serveradmin, però):
5. entrar a la carpeta /var/www/ges1/elgg/languages/ca/LC_MESSAGES:
6. des de la línia de comandaments:
   
   $cd /var/www/ges1/elgg/languages/ca/LC_MESSAGES
7. executar el programa que compila el ca.po. La sortida serà elgg.mo:
   $msgfmt -o elgg.mo ca.po
8. i ja està. Tot el que hi hagi traduït en aquell moment apareixerà en català.

Hi he donat d'alta amics i coneguts amb la pretensió que hi entrin i puguem veure com funciona iles possibilitats educatives. Jo n'hi veig força, el que no acabo de veure és com administrar un lloc així i que no es desmadri. Hi he de seguir treballant.

Mandriva Linux Free 2007 Spring

Avui, en sortir del Dia, m'he aturat al quiosc a tafanejar les novetats. He vist la revista Linux Magazine que, a la portada, parlava de l'estàndard OpenDocument. Va, me'l compro, he pensat. I a l'anar a pagar veig que dins hi ha un DVD amb Mandriva Linux Free 2007 Spring.

El meu primer contacte amb Linux va ser amb l'anterior versió, el famós Mandrake, que encara faig córrer en "l'ordinador d'estiu". Sempre m'ha agradat, ve tot en el disc i pots instal·lar una pila de programari. Per això és ideal per aquells aparells que no tenen connexió a Internet.

Així que he pogut he creat una nova màquina virtual amb el VMware. No ho havia fet mai; l'altra màquina virtual, on viu Ubuntu, la va crear en Xavi, així que m'he decidit, l'he configurat i, en acabat, he instal·lat el Mandriva. Tot un èxit tant de Màquina virtual com de Mandriva: tot va a la primera i sense problemes, en cosa de 30 minuts ho tens tot instal·lat, configurat i funcionant. A més, permet instal·lar molts paquets i programes nous des del propi DVD encara que tinc connexió a Internet, clar.

S'ha trencat la maledicció de Linux i Internet. A més, ara, a la mateixa màquina, hi tinc 3 sistemes operatius diferents, 3: el bindousIcsPé (que ho fa córrer tot, pobret), l'Ubuntu i el Mandriva.

Per a què serveixen els mestres?

... ante todo un docente, además de informar, debe formar. Lo que hace que una clase sea una buena clase no es que se transmitan datos y datos, sino que se establezca un diálogo constante, una confrontación de opiniones, una discusión sobre lo que se aprende en la escuela y lo que viene de afuera.

No està gens malament aquest reflexió, de la que he agafat només un trosset, d'Umberto Ecco publicada al diari argentí La Nación.

Serveix tant per explicar als que es pensen que escrivint la paraula desitjada a Google ho podran saber tot sense passar per l'escola, com per aquells que es pensen que no es pot aprendre res si no és a l'escola i pels mètodes "tradicionals" ( = sense TIC).

Molt recomanable.

Elgg!!!

Ja tinc l'Elgg corrent en un tros de servidor ràpid, fiable i, sobretot, amb l'administrador "comprat" ;-) Els problemes que tenia eren deguts, bàsicament, a la configuració del php i l'Apache. Un cop localitzats els problemes s'han activat els mòduls corresponent i ara tot va com una seda. Per fi tinc un Elgg per jugar-hi!

Què fa Elgg? En poques paraules: dóna una sèrie d'eines comunicatives a l'usuari sobre les quals es construiran les comunitats virtuals. Ara anem a pams: un usuari registrat té a la seva disposició:

• un perfil; pot semblar una rucada, però segons el que diem de nosaltres mateixos estem posant condicions per a noves amistats. Si d'entrada dic que no m'agrada el futbol, per exemple, estic foragitant una sèrie de persones a les encanta aquest espectacle. A més, l'usuari tria quina de les altres eines personals mostra a la resta d'usuaris: el blog, els seus enllaços, RSS, fitxers, caixa de text, vídeos, llista d'amics, etc.
  
• un blog; cadascuna de les entrades es triar per ser mostrades a tothom d'internet (posts públics), només als usuaris registrats al lloc Elgg, a ningú (post privat) o, finalment, als membres d'un grup d'amics que haurem creat d'entre els altres usuaris.
• un eportfoli on podem crear subcarpetes i pujar tota mena de fitxers que poden ser etiquetats per facilitar-ne la cerca i també vistos sota privilegis. (El tema dels privilegis és força interessant perquè atén a les diferents personalitats que adoptem en determinades situacions socials).
• una pàgina de recursos que no són altre cosa que la nostra col·lecció d'entrades RSS preferides i que podem llegir amb comoditat, incorporar al nostre blog, etc.
  
• la xarxa personal. Està formada pels amics, que es poden unir en grups i per les comunitats. Un usuari pot crear una comunitat i donar-la a conèixer a través del seu blog, per exemple. Les persones interessades que llegeixen el seu blog poden unir-se en aquesta comunitat al voltant d'un objectiu o interès comú. Aleshores la comunitat disposa s'un perfil propi: imatge, blog, RSS, recursos, etc. col·lectius, exactament igual que si fos un nou usuari.

I ja està, poca cosa més. Elgg és l'eina, perquè funcioni només calen usuaris interessats en voler formar part de comunitats virtuals que es basarà en aquestes eines comunicatives que he esmentat. Evidentment, són moltes les possibilitats que ofereix pel camp de l'educació. A veure si en som capaços de treure-li suc. De moment seguiré explorant.

Tot i que hi ha un idioma pel lloc en català (ca) hi ha poques cadenes traduïdes. Quan vaig instal·lar l'Elgg hi havia traduït el 3% de 966 expressions. Ara, després d'uns quants dies ja hi ha el 14% i no és perquè els altres traductors, en Carles Bellver, de la UJI, i en Marc Bria de la UAB [bons moodlers, per cert] s'hi hagin posat, només havien iniciat la feina i jo, ara, la reprenc.

Voleu col·laborar en la traducció? Res més fàcil: només cal registar-vos (de franc, és clar) a launchpad, el lloc per a la traducció al català que manté Canonical (sí, sí, els d'Ubuntu).

Launchpad és un programa que està força bé perquè permet traduir les cadenes directament, si han estat traduïdes en algun altre programa de codi lliure (inclòs a la distro Ubuntu), les proposa i, finalment, permet marcar les expressions dubtoses per una propera revisió.

Tinc força feina per davant, tot i que l'horitzó és veure com muntar la passarel·la de Moodle cap a Elgg si veig que pot ser interessant que els estudiants a distància gaudeixin d'ambdós entorns (que ja us dic que sí, que ho és).