dilluns, 19 d’abril del 2004

Demà serà l'operació. No em fa massa gràcia, però quin remei. Espero que, com diuen a les parteres, sigui una hora curta.
Els meus desitjos van per a què dimecres a la tarda pugui tornar a ser a casa, dijous començar la recuperació i després... fiuuu! l'alta total.
A vegades havia pensat: ha d'estar bé això d'estar de baixa i tenir tot el dia per a tu. Però ara que el tinc no em fa gens de gràcia. Més que res perquè no tinc ànims de fer massa coses. Per exemple: m'he passat tot el matí repassant el RRI, cosa que en condicions normals m'hagués près, com a màxim una hora. Però me n'he sortit i ho he fet de gust. Ara que si anessim a tan l'hora en lloc de tant la peça...