dimarts, 20 d’agost de 2013

Notes sobre Irlanda

Aquest estiu, i de forma impensada, hem anat a petar a Irlanda, un petit país europeu en una illa atlàntica no tan petita. Vet aquí algunes idees soltes i sense cap ordre sobre el país que no m'agradaria oblidar:

  • Hi ha una bona xarxa d'autovies amb pocs peatges, i els pocs molt barats. Vam anar de Cork a Dublín per 3€ (Barcelona-València: 35€). Les carreteres secundàries són prou bones i es presta molta atenció als vianants quan es travessa una població, amb dissuassors de velocitat a l'entrada si cal. Les carreteres de poble són totes asfaltades, però molt estretes i sense voral per on els locals circulen a velocitats de vertigen, fet que  afegit a la conducció per l'esquerra fa certament perillosa la circulació als europeus continentals. 
  • El combustible una xic més car que aquí però amb competència real: només avançant un parell de Km es pot trobar més car o més barat (fins a 20 cèntims per litre de diferència).
  • El clima és atlàntic, vol dir que cada dia sol caure una mica de pluja, bastant pluja o molta pluja. Rarament es veu un dia de sol amb el cel blau, a tot estirar alguna estona. La resta de temps el cel està ennuvolat i —si fa "bon dia"— no plou massa. Els irlandesos, però, no estan gens preocupats i van ben preparats per les inclemències. Quin remei!
  • L'abundància de pluja permet que la vegetació creixi per tot arreu amb prats i boscos permanentment verds. A més, als irlandesos els agraden força les flors (suposo per donar un toc de color a l'ambient tristoi del cel ennuvolat) i tenen flors i jardins ben cuidats per tot arreu.
  • La natura de l'illa no està gens malmesa per contaminació industrial i hi ha una gran abundància d'ocells tant marins com terrestres que fan les delícies dels birdwatchers. A més d'ocells també vàrem tenir la sort d'observar una guineu, cérvols, una llebre, foques  i una gernació de vaques i ovelles de tots colors i races.
  • El te i el cafè són servits en grans recipients que els fan completament aigualits. Però a totes les habitacions d'hotels i B&B hi ha un bullidor d'aigua i sobrets de te o cafè per preparar-se un mateix. Aquí sí que surt bo amb les proporcions adients d'aigua!
  • La cervesa és l'altra beguda nacional i se serveix en gots d'1 pinta (=568 ml, una mica més de mig litre) o de mitja. La rossa es pren tal qual surt del barril, però la negra (Guiness principalment) s'ha de deixar reposar perquè l'escuma pugi a dalt de tot. Boníssimes totes. Els pubs o cafeteries estan a partir de l'abertura (mig matí) sempre poblats per bebedors de cervesa.
  • El menjar és força bo tot i que una mica més car que aquí (com tot: tenen un IVA del 23%) i es pot menjar bé en bars i restaurants a pràcticament qualsevol hora. Els àpats consisteixen en un bon esmorzar (de forquilla), un dinar més lleuger i un sopar no massa d'hora tampoc. Als restaurants tenen menús més barats pels earlybirds que sopen entre les 6 i les 8. La carn és tendríssima i de peix hi ha el típic fish and chips o el salmó que no es pot deixar perdre. Tenen mil i una manera de fer les patates, però totes són igualment bones perquè la matèria prima és de primera.
  • La gent és amable i s'esforcen en parlar anglès, però a mi em costava d'entendre'ls, probablement per l'accent particular. Per exemple el 8 el diuen semblant a [eis] més que no pas a [eit]. També va a zones: Dublín els entenia millor que no pas a l'oest del país on, suposo, hi ha més parlants del gaèlic.
  • El gaèlic es parla, però no massa. A les illes d'Aran és l'idioma principal i hi ha escoles on els joves que el volen aprendre hi van a parlar-lo. També hi ha alguna emissora de ràdio en gaèlic i tots els noms de poblacions i cartells de trànsit estan en els dos idiomes, però em sembla que la salut d'aquest idioma tan a prop de l'anglès no és massa bona.
  • A diferència de Croàcia, on vam estar l'any passat, aquí no es veu un sentiment nacionalista tan fort. Alguna bandera d'Irlanda en algun poble en festes, les banderes oficials i poca cosa més. Suposo que el fet de ser independents des de fa més temps refreda els ànims i consolida i normalitza el concepte de país.
Resumint: un lloc per tornar-hi.