dissabte, 26 de març de 2011

Idees sobre avaluació i eportafolis

Abans no m'oblidi del que vam parlar:
  • Si el que volem és avaluar competències hem de canviar el centre d'atenció a l'hora d'avaluar. Hem de mirar l'eportafolis perquè ha de ser el lloc on hi ha d'haver les evidències de l'aprenentatge.
  • Naturalment que l'expedient acadèmic, les qualificacions obtingudes en els diferents cursos, forma part d'aquest eportafolis. Però n'és una part, no ha de ser l'únic que hem de mirar (que és el que estem fent ara mateix).
  • Què hi ha d'haver a l'eportafolis? No solament una col·lecció de treballs, entrades de blog, enllaços o altres artefactes. Hi ha d'haver un fil conductor que lligui tot plegat. I aquest fil conductor l'ha de crear l'estudiant en la mesura que va reflexionant sobre el que ha fet i decideixi mostrar una cosa o altra.
  • Una bona manera de propiciar la reflexió i la creació de l'eportafolis podria ser que entre el final d'un trimestre i el principi del següent des de cada curs s'encomanés una feina que s'hauria de fer a l'eportafolis (el campus és tancat). Aquest feina podria consistir, per exemple, en penjar un treball que un considera més reeixit (ara es perden milers de treballs en els reinicis dels cursos) explicant el procés de creació: un redacció, la resposta a un pregunta complexa, una fotografia, el meu primer full de càlcul, una imatge retocada, etc. També es podria demanar escriure o gravar la veu o la pròpia imatge fent una reflexió sobre el que s'ha après en aquell curs, ... Algun encàrrec que impedeixi que es faci de forma mecànica i que realment permeti l'estudiant pensar en el que està fent.

diumenge, 13 de març de 2011

es mejor el libro de papel. no hay nada como comprar y leer un libro de papel.

No vull comentar la notícia de La Vanguàrdia Una encuesta a alumnos de ESO que trabajan con portátil destaca que a la mayoría no le gusta el libro digital
perquè ja ho ha fet en Jordi Adell al seu blog al post Libros de texto digitales, la opinión de los alumnos. El que vull és comentar els comentaris a la notícia en el propi diari, un dels quals dóna títol a aquest post (quina joia!).

Em sembla que estem barrejant dues coses diferents, o no. A veure si em sé explicar. Una cosa és l'opinió que tots tenim sobre com s'ha d'ensenyar; aquí tothom té la seva i és la bona. Sembla que l'educació és un d'aquells temes sobre el que tothom pot opinar i sentar càtedra per molt forassenyada que sigui. Així, repassant els comentaris esmentats, hi ha qui es queixa que els nens el que han de fer és aprendre a llegir, escriure i les taules de multiplicar i deixar-se de rucades informàtiques. [Em recorda aquell paio que després d'exposar què és un eportafolis va deixar anar: El que han de fer els estudiants és estudiar i deixar-se de tonteries d'aquestes]. Un altre, que per edat segur que no va estudiar amb l'1x1, fa el comentari del títol. Tanmateix no deuria aprendre gaire amb el seu enyorat sistema, perquè ni capitalitza les frases ni les puntua (i dubto que sàpiga de què estic parlant).

L'altre concepte que barregem és l'aparent dicotomia entre el llibre digital i el llibre en paper (analògic?). Els nostàlgics diuen que enyoraran l'aroma i el tacte del paper imprès i que els costa llegir en pantalla. Els partidaris del format digital diuen que aquests llibres són encara els grans desconeguts i que quan entrin amb força (quan ens els venguin amb ganes, diria jo) descobrirem una nova manera de llegir, per tant, de pensar.

L'estudi que publica La Vanguàrdia és interessant perquè planteja una realitat desconeguda, l'opinió dels protagonistes, dels lectors (o no-lectors) de demà. Però per mi que barreja els dos conceptes. Què volem saber? Si els nens aprenen millor amb tecnologia? (m'esgarrifa pensar que puguin aprendre amb PDFs: és el mateix que fer-ho amb aquells apunts ciclostil·lats que jo preparava als 80). O volem saber quin format (digital/paper) és el preferit per nois i noies?

I un altre tema que no té res a veure amb tot plegat, però que regalima de l'article, és preguntar-se perquè es connecten els estudiants a Facebooks i companyies a les hores de classe. No serà per la mateixa raó que els adults ens connectem a internet en mig d'un acte públic, tipus reunió internacional? Que ens cansem i avorrim, vaja.

I això sí que ens ho hauríem de fer mirar: estem avorrint els estudiants tal com ens van avorrir a nosaltres. I si jo feia dibuixets a la part de darrera del llibre en papers (sí, aquell amb què s'aprèn tant), el jovent d'ara fa facesbooks i messengers.

dissabte, 12 de març de 2011

quin és el propòsit de l'educació?

purpos/ed és un moviment ciutadà [darrere del qual no hi ha institucions, associacions, partits ni governs, només persones] que pretén generar un entorn de debat per promoure el canvi en els sistemes educatius partint d'una senzilla i inofensiva pregunta: quin és el propòsit de l'educació?

Aquest projecte sorgeix en el Regne Unit a iniciativa d'en Doug Belshaw i de l'Andy Stewart. A Espanya purpos/ed ES neix gràcies a la col.laboració entre Isabel Gutiérrez, Diego García, Francesc Llorens i Jaume Olmos.

La proposta de purpos/ed és iniciar el debat, fer créixer la comunitat i informar els que decideixen sobre la nostra educació sobre el resultat d'aquest moviment per millorar-la. És un pla de treball de 3 anys, durant el qual s'aniran actualitzant els objectius i els mecanismes tal com el moviment vagi avançant.

Ens proposen diverses vies de col·laboració, unes regles bàsiques de treball i un hashtag únic per a identificar les activitats a la xarxa d'aquest projecte: #purposedEs.