dissabte, 23 de maig de 2009

Twitter

Els seguidors habituals d'aquest blog (si és que n'hi ha més d'un) haureu notat una notable davallada pel que fa a la freqüència d'entrades que hi faig. La causa principal és la poca disponibilitat de temps que em deixa la feina i que m'impedeix continuar amb les meves recerques a LaTeX (també ha baixat força la freqüència de publicació d'articles a cataLaTeX) i en altres àmbits educatius i tecnològics.

En canvi, i de manera inversa, he començat a publicar més a twitter, a fer microbloging. Des que al juny de 2007 en Xavier Belanche em presentà twitter he passat per diferents fases d'amor i odi. Primer va ser una joguina d'uns dies que quasi bé vaig abandonar de seguida. Després vaig entrar a Plurk, amb una imatge molt més potent basada en una línia de temps i amb més prestacions, fins i tot vaig traduir algunes cadenes de Plurk al català. Però després també me'n vaig cansar i darrerament he tornat a twitter, on ara sí, escric els meus 140 caràcters com a mínim un cop al dia.

La clau d'aquest retorn ha estat trobar les persones adients a qui seguir. Ara mateix en segueixo 31 i encara puc anar-los seguint prou bé, n'hi ha de molt prolífics, n'hi ha de més reservats però a tots dóna gust seguir. M'hi sento força identificat i comparteixo amb ells alegries, tristeses, debats, idees, música, enllaços,... Alhora tinc 162 seguidors, alguns dels quals són d'aquelles empreses d'spam que no saps per què et segueixen si mai treuran un duro de tu, i d'altres són bones persones que alguna cosa deuen trobar en les meves entrades, pobrets. Mai no ho sabrem.

La pàgina web de twitter és molt senzilla i les possibilitats són limitades, per això hi ha programes que faciliten el seguiment i la lectura d'entrades, de tweets. Després de molt donar-hi voltes i buscar em sembla que he trobat el que m'esqueia. És TweetDeck, un programet que funciona amb Adobe Air i que em presenta la llista de missatges de la gent a qui segueixo, els missatges on em responen (fins i tot veig els de les persones a qui no segueixo), una columna on veure els missatges d'usuaris que puc reunir en grups (p.ex: moodle, amb els twits de @moodle, @moodler, @moodleshare, @ptrkmkl, etc) i, finalment, una darrera columna on puc veure el perfil d'algun usuari, editar integrants d'un grup, etc. La gestió és molt senzilla perquè fent clic sobre la icona d'un usuari s'accedeix a una pila de funcions: contestar-li, reenviar un tweet, afegir-lo a la llista per seguir, etc.

Twitter és la manera que he trobat per continuar en contacte amb gent amb qui hi estic de gust parlant de coses que m'agraden en el poquet temps que la feina tan absorbent que tinc em deixa. Així que followers d'aquest blog, jo seguiré, però serà més fàcil que em trobeu a can twitter.

A sobre, acabo d'aconseguir un netbook Aceraspireone que podré dur a sobre tot lo sant dia i, wifi que trobi, wifi a la que em connecto per tweetejar :-)

dissabte, 16 de maig de 2009

Impressora PDF a Ubuntu

No sé per quina estranya raó la impressora PDF que tenia l'Ubuntu fa un parell d'actualitzacions que m'havia desaparegut. Però com que des de LaTeX com des de l'exportador de l'OO.o podia crear els PDFs no m'hi havia preocupat més.

Però avui, que volia imprimir només unes pàgines d'un document en PDF m'hi he entretingut una mica. Primer he fet una cerca a can Google per veure què hi havia i he trobat una pila de llocs on ho explicaven, he seguit el procés i ara ja tinc la impressora virtual de PDF en marxa un altre cop.

Primer cal instal·lar el driver de la impressora PDF. Podem anar a una consola i escriure:
sudo apt-get install cups-pdf
A continuació, per configurar-la, obrim una finestra del navegador i escrivim aquesta URL: http://localhost:631 Això obre la interfície gràfica de configuració del cups on veurem que hi ha una nova impressora anomenada PDF, la configurem al nostre gust (mida de la pàgina A4, resolució 600dpi) i desem.





A partir d'ara ja podrem imprimir els PDFs des de qualsevol aplicació des del menú d'impressió.

dissabte, 9 de maig de 2009

Ubuntu 9.04 - the Jaunty Jackalope

El passat pont de l'1 de maig em vaig dedicar a actualitzar l'Ubuntu dels diferents ordinadors que utilitzo. Primer el portàtil, perquè és on no guardo documents i si petés no passaria res. Un cop comprovo com va la instal·lació ho faig en el meu, el desktop de tota la vida i on tinc l'arxiu dels documents d'ús freqüent. I ja per acabar, el de la feina, que aprofito quan tinc alguna reunió llarga per deixar-lo treballant sol. El resultat és un sistema operatiu actualitzat i amb menys problemes a cada versió que passa.

Hi he fet algunes personalitzacions, però, per millorar la meva relació amb ell:
  1. per aclarir-me amb els twits m'he instal·lat el TweetDeck, una aplicació que corre sobre Adobe Air. Segur que l'Stallman em fotria un calbot perquè faig servir programari propietari, però jo volia prover les excel·lències d'aquestes aplicacions. Tampoc n'hi ha per tant, però vaja, ha estat interessant.
    Per instal·lar l'Adobe Air només cal obrir una terminal i escriure-hi: wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/AdobeAIRInstaller.bin && chmod +x AdobeAIRInstaller.bin && ./AdobeAIRInstaller.bin
    La resta és com sempre: sí a tot. Un cop instal·lat li toca el torn a TweetDeck, anem a la seva pàgina fem clic al botó de descàrrega i quan tenim el fitxer baixat s'obre l'instal·lador de l'air que ens facilita la feina. El resultat és l'aplicació instal·lada amb icones d'arrencada al menú d'aplicacions i a l'escriptori.
    Què fa TweetDeck? Llegeix i endreça els twits en un pantalla amb defirents columnes on es poden veure tots els twits, els que s'adrecen a un mateix, els missatges interns i, aquí ve la gràcia, es poden crear grups d'usuaris als que seguim i llegir els twits grup a grup. L'escriptura d'entrades és molt còmodo i em temo que ja m'hi estic acostumant.
  2. Gràcies a uns articles de genbeta he descobert diferents truquets i millores a introduir, com ara el fet de configurar la còpia i enganxament de text a la consola amb les conegudes combinadions Ctrl+C i Ctrl+V: m'estalviarà força feina.
  3. També hi he descobert un lloc amb temes de gnome força interessants. Ara mateix me n'he instal·at un força tranquilitzador:
  4. més coses: Back-in-time, un programet per a gnome que fa còpies de seguretat dels directoris que vulguem. No se sap mai què ens pot passar al disc dur i val la pena tenir reserves.

diumenge, 3 de maig de 2009

Cafè de codi lliure

L'altre dia passava per davant una botiga d'una coneguda marca de cafè, Noesespresso per més senyes, i em vaig queda sobtat de veure que hi havia cua. La gent s'esperava una bona estona per comprar-los el seu cafè, com si no hi haguessin mil i un establiments on trobar cafè tan o més bo que aquell.

Avui he vist al diari una pregunta que feia un lector sobre on s'havien de llençar les càpsules d'aquest cafè un cop usades, si al contenidor del metall, ja que estan fetes d'alumini, o bé al de la matèria orgànica, ja que contenen cafè. La resposta era al de rebuig, allà on va parar el que no es pot reciclar i la lògica era aquesta: no hi ha envàs perquè un envàs es pot separar del contingut i no és aquest el cas. Per tant, al rebuig a podrir-se tot junt, alumini i cafè. No hi ha recollida selectiva, impressionant. Afegia el diari, però, que "els fabricants" (em sembla que només és un) estan estudiant usar altres envasos alternatius. Ves que no facin tard.

Parlàvem un dia amb un company sobre aquest tipus de cafè i el comparàvem al programari de codi propietari, l'oposat al de codi obert. És impossible fer servir altre tipus de càpsules que les que et ven el fabricant de la cafetera, que és qui et ven també el cafè. Les càpsules no es poden reutilitzar ni reomplir, un cop fetes servir ja les pots llençar (al rebuig). No hi ha cap altra empresa que pugui fer càpsules per a aquestes màquines, ho prohibeix la patent. I ara només faltava això, que ecològicament són un desastre.

El cafè, com els programes, han de ser de codi lliure, així un pot triar el que més ve li ve de gust en un moment determinat i no ha de dependre de posicions hegemòniques del mercat (ni ha de fer cues, afegeixo). El planeta ens ho agrairà.

Per cert, aprofitant el pont m'he actualitzat l'Ubuntu a la darrera versió, la 9.04 Jaunty Jackalope. Ep! i sense pagar un duro a ningú ni embrutar el planeta.

PS: Que consti que NO tinc cafetera d'aquesta marca, la meva és una de clàssica i el marro el llenço a l'orgànica. Al comentari d'en Raül i en un tweet d'en Marc es proposen "solucions" alternatives:
Tots dos casos, però, recorden allò de "el meu cunyat et pot passar un cd amb tots els programes de uindous que necessitis, no cal que facis servir linux".