diumenge, 21 de setembre de 2008

Maleducat

Els meus amics/geus i coneguts/des deuen pensar que sóc un maleducat perquè ni contesto correus, ni missatges ni, amb prou feines, trec el nas pels fòrums de moodle.org o faig una entrada en aquesta bitàcola. Si alguna coseta puc fer és algun que altre twitter, que és el més ràpid.

Però no és que sigui maleducat, és que les meus dies tenen 24 hores, de les quals vinc a dedicar a la feina una mitjana de 12 diàries i a resoldre assumptes urgentíssims, un parell més. De manera que poc temps més em queda.

Aquest és el pitjor inici de curs des de fa anys, fins i tot supera al del curs 2006-07 que va ser brutal. La causa és un cúmul de factors que s'han ajuntat i que fan difícil sortir-se'n en el calendari que tenim marcat. Clar, la solució seria deixar-ho tot per més endavant, però estem en un ofici en el que, si volem donar un mínim de servei, hem de respectar els terminis que nosaltres mateixos anunciem. L'altra solució és no patir gens, treballar el més justet per a què no ens fotin al carrer i donar les culpes de tot als altres.

Quines ganes tinc que passi tot això! Mentres tant, companyes i companys, si voleu res de mi, doneu-me una mica de temps. De seguida tornaré a ser persona.

dissabte, 13 de setembre de 2008

Estic content

Estic content que la majoria de llibres de la llista de llibres que volia prohibir la candidata feixista americana a la presidència, la Sara Quépalin, me'ls hagi llegit i m'hagin agradat.

Estic content d'estar tant llunys de la candidata feixista i d'altres feixistes més propers, els antics profes de FEN. Perquè, quina raó hi ha per prohibir El mercader de Venècia o Tarzan dels Micos?

dijous, 11 de setembre de 2008

Llibres de text

La meva filla, dos anys menor que son germà, només ha pogut aprofitar una part dels llibres de text per fer exactament la mateixa especialitat de batxillerat. Això, traduït en diners, es diu 160€. I sort que alguns no caldrà comprar-los! Estimo ens uns 250€ el cost de tots els llibres si no n'hagués tingut cap.

Cada cop que passo per davant la botiga d'informàtica del carrer Gran m'hi aturo a mirar-me els netbooks d'Acer o Asus. Per 300€ pots tenir una màquina portàtil, amb una memòria i capacitat d'emmagatzematge raonables, amb un SO Linux (també n'hi ha de l'altre, però un xic més cars) i, sobretot: amb wifi. Si tenim connexió a Internet no ens cal res més, ni disc dur. Connectatn-nos a la xarxa podem llegir correu, gestionar-lo, crear i compartir documents, imatges, etc. Per tant, no cal disc dur.

Fixeu-vos, amb una mica més del que he pagat per uns llibres que en el moment en què són publicats ja estan obsoletes, podria tenir una màquina que permetria descarregar materials de la xarxa, fer activitats didàctiques al moodle de l'institut i xatejar amb les amistats mentre el professorat deixem anar els rotllos de sempre.

I aquesta inversió no caldria fer-la cada any. En teoria un cop a la vida, però amb el ritme d'actualització potser cada 2-3 anys. En canvi els libres de text ni això no duren.

I és que ni fent números no s'aguanta aquest sistema educatiu.