dimarts, 27 de febrer de 2007

Skype

N'havia sentit a parlar i m'havia descarregat una versió en català, però no ho havia provat. Però divendres, a Mallorca, en vam tornar a parlar i vaig decidir posar-m'hi i veure com va.

Dit i fet, diumenge em vaig baixar el darrer instal·lador d'Skype, el vaig fer córrer i, com sol passar amb els programes pensats per a ser utilitzats per persones humanes (com ara Moodle :-)) va funcionar tot a a la primera.

És un programa molt intuïtiu i que funciona a dos nivells:
  • serveis de pagament: trucades d'ordinador a telèfon fixe i enviament d' SMS.
  • serveis gratuïts: xat, trucada d'ordinador a ordinador i videoconferència.
Dels gratuïts he provat els dos primers (xat i trucada) i realment funcionen molt i molt bé. La trucada se sent alta i clara i sense cap mena d'interferència, soroll de fons o retard. Em queda per provar la videoconferència.

Com que volia provar-ho i no sabia amb qui vaig llençar una crida als moodlers de pro, als profes del D136, que han respost a la primera. Primer vaig fer un parell de trucades un a un, però ahir a la nit ja vam ser tres i sense cap problema. Ara els he proposat de fer una videoskypemoot el proper dijous. A veure com va.

dissabte, 24 de febrer de 2007

Visita a Palma

Ahir vaig ser al CEP de Palma de Mallorca per fer la sessió presencial de l'assessorament sobre Moodle en què col·laboro. No vull parlar dels grans retards en els vols d'Spanair d'anada i tornada, sinó dels diferents estadis evolutius pels que pot passar el professorat que s'acosta a Moodle i sobre els que els vaig parlar.
  • el primer estadi, que anomeno Ramonet en honor seu, és el del profe que agafa els seus apunts en uord o pdf i els penja al seu curs curs com a recursos. Tal qual, sense cap canvi.
  • és clar que uns materials pensats per ser llegit o resolt sobre paper no funcionen de la mateixa manera a ala web. si el profe és prou observador passa al segon estadi que consisteix en copiar el contingut i enganxar-lo en una tasca. Tal qual, sense canvis.
  • les tasques de Moodle són molt potents però, naturalment, no resolen totes les situacions. Ens podem trobar que amb unes poques instruccions i una llarga tirallonga de preguntes numerades per respondre l'estudiant se'ns perd. És aqui quan es passa al tercer estadi que consisteix en trencar la megatasca en vàries petites tasques i passar algunes de les preguntes a preguntes de tipus V/F o resposta múltiple d'un qüestionari.
  • ara bé, el quart estadi cap al moodler s'assoleix que el professorat es replanteja de cap a peus i críticament què està presentant als seus estudiants. I quines activitats (glossari, base de dades, lliçó, pregunta de resposta oberta, wiki, JClic,...) plantejarà als estudiants de manera que amb les mínimes habilitats tecnològiques aconsegueixin aprendre i, alhora, el profe pugui mesurar quin i com ha estat aquest aprenentatge.
Treballar amb Moodle es tracta d'això, d'analitzar cada situació: què ha d'aprendre l'estudiant, com li ho facilito, com mesuro si ho ha après o no. En fi, res de l'altre món, el que estem fent sempre, però pensant en termes de Moodle, en les eines que ens ofereix.

He d'actualitzar els 10 desitjos del profe perquè em sembla que ja passen de la dotzena i mitja.

dimecres, 21 de febrer de 2007

Viatge al passat

Avui m'han tornat l'ordinador del taller. Està en garantia i només en dos anys se li havia cremat la placa base. El vaig dur a arreglar abans de les vacances de nadal i sort que em van deixar un portàtil, perquè si no, no sé com me n'hauria sortit.

Tot i això no és el mateix treballar amb la teva màquina, on tens totes les contrasenyes i fitxers, que en una que no és teva i on no pots instal·lar segons què massa experimental. Tot i això, i si heu anat seguint aquesta bitàcola, haureu vist com me n'he sortit amb les aplicacions que he trobat a la web.

Ara que torno a posar en marxa l'ordinador em van apareixent missatges d'actualització. "Només" han estat dos mesos, però de moment ja he hagut d'actualitzar el Mozilla Firefox, un tema i dues extensions que hi tinc: un lector d'RSS i un Gspace (símil de disc dur a Gmail). Ara l'acabo d'engegar i ja m'ha sortit una actualització del visor de Flash. I ja tinc preparat l'OpenOffice 2.1 traduït al català.

Em queda pendent l'actualització de MiKTeX de la versió 1.4 a la 1.5 i dels paquets corresponents. A més, tinc el ConTeXt que ara em vull instal·lar en aquesta màquina i que m'agradaria que funcionés al 100%.

Resumint: engegar una màquina congelada de fa dos mesos és un viatge al passat. Sembla estrany com canvia tot en aquest temps tan curt.

dijous, 15 de febrer de 2007

Medicaments Open source

Avui llegia al diari sobre el judici que la multinacional Novartis té amb el govern de la Índia perquè aquest es nega a patentar-li un medicament contra un determinat tipus de càncer, l'anomenat comercialment Glivec.

El principi actiu de Glivec és l'imatinib, una molècula descoberta el 1990 als laboratoris de Novartis de provada eficàcia en la lluita contra un càncer. La composició i l'estructura de la molècula està perfectament documentada, cosa que permet la fabricació de medicaments genèrics, de marca blanca per dir-ho d'una altra manera, però amb la mateixa eficàcia que els que tenen marca comercial. Sembla ser que a l'Índia hi ha diferents empreses farmacèutiques que es dediquen a la fabricació i comercialització d'aquests medicaments. Lògicament, el preu dels genèrics és molt més baix que el comercial, i un tractament que amb Glivec costaria 2600 dòlars, amb els genèrics es redueix a 200. Els principals clients són països africans i d'altres en vies de desenvolupament.

Ara Novartis ha denunciat al govern indi perquè no li deixa patentar un medicament que conté imantib. La raó adduïda pel govern, i que compta amb el recolzament de l'OMS i de Metges sense fronteres, és que el medicament no aporta res de nou perquè fa servir una molècula ja coneguda. Per tant, no els dóna la patent i permet que se segueixi fabricant com a genèric.

Què passaria si els tribunals que han de jutjar el cas dels beneficis d'una multinacional contra la llibertat d'un govern de legislar donessin la raó a Novartis? Doncs que es crearia un precedent i moltes altres empreses farien el mateix i patentarien medicaments que ara són de domini públic, amb la qual cosa els pacients que poguessin pagarien per ells els que els demanessin ,i els que no poguessin pagar, es quedarien sense. Molt humanitari tot plegat.

Podríem establir una comparació entre aquest cas i el programari lliure perquè, en el fons, en ambdós casos estem parlant del mateix: coneixement humà i diners. Hi ha dret a tancar sota pany i clau un coneixement que fa progressar l'espècie humana sota el terme "propietat"? Si en sóc l'amo en puc fer el que vull i fer-lo pagar al preu que marqui. I em puc enriquir fins a la nàusea?

O bé, puc guanyar-me la vida amb el meu esforç i facilitar la dels altres. Puc compartir, sense haver de viure en la misèria, els descobriments que faig perquè al compartir jo també puc aprofitar les descobertes dels altres.

És un canvi de filosofia. Allò que a finals del segle XIX els vells anarquistes utòpics denunciaven, ara es torna a dir per causes diferents, tot i que amb la mateixa base: les grans fortunes es fan sobre el patiment i les necessitats de les persones.

diumenge, 11 de febrer de 2007

ConTeXt a MiKTeX

No m'hi puc dedicar tot el que voldria, però l'altre dia vaig fer una prova amb la instal·lació en local del Context a MiKTeX i vaig aconseguir el que volia. En aquell moment els meus objectius eren ben senzills: volia obtenir un PDF a partir del fitxer font i no pas un DVI. Ho vaig aconseguir escrivint una senzilla línia de codi en el fitxer tex: \setupoutput[pdftex] i va funcionar.

El que no acabo de tenir clar és que funcioni correctament la resta de ConTeXt, em refereixo als hiperenllaços i a les referències creuades que, normalment, demanen més d'una "passada" de processament. Ho he de provar.

Així que tingui la maquinària a punt m'hi he de posar i fer algun petit canvi o conversió LaTeX->ConTeXt perquè aquest darrer és més fàcil de fer anar. Primer perquè ja incorpora una pila de paquets i només cal donar la ordre. I segon perquè la sintaxi és més senzilla i els resultats espectaculars.

Del que no me n'he sortit és de la instal·lació de ConTeXt stand-alone, és a dir, fora de MiKTeX. I això que vaig seguir totes les instruccions d'instal·lació. Vaig començar per Perl, després Ruby i Ghostscript i, al final, ConTeXt. No hi ha manera, em sembla que és qüestió de permisos de carpetes que, com a usuari, no puc canviar i que al no poder escriure, no acaba correctament la instal·lació.

dissabte, 3 de febrer de 2007

Motor de cerca a Xtec per a Firefox

Si utilitzeu Firefox ja sabeu que podeu triar el motor de cerca que apareix a la barra superior i que, per defecte és Google.

Però, a més de triar motor de cerca, en podeu afegir-ne de nous. En català disposem de força motors d’aquests disponibles a la pàgina dedicada a Firefox de softcatalà.

Us recomano, perquè l’utilitzo molt, el motor del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Doncs bé, com que tinc poca feina i el cap em barrina que no para, he pensat: per què no fer-ne un per cercar a Xtec?

Així que, dit i fet. Seguint les instruccions , i prenent com a model altres motors, he creat el fitxeret XML que permet fer cerques amb Google dins del domini Xtec. La part de codi ha estat cosa meva (un parell d’horetes bones) i en Xavi m’ha ajudat a cercar la imatge. Ha quedat perfecte. Us podeu descarregar el fitxer XML fent clic aquí.

Estic molt satisfet perquè és una cosa que no havia fet mai i tot ha estat posar-s'hi, entossudir-m'hi (perquè he hagut de fer moltes proves) i sortir-me'n. Quan he vist que funcionava i sortia la icona ha estat molt reconfortant.

Em faig gran, però encara tinc esma de fer coses.