dissabte, 30 de desembre de 2006

L'spam, com els Reis, ve de l'orient

Ho vaig llegir i no en vaig fer massa cas. Però ho estic comprovant: des del terratrèmol a Taiwan que va trencar els cables submarins que porten veu i dades des de l'Àsia fins a Amèrica, estic rebent molt menys spam.

Si normalment a la bústia d'Xtec tinc una mitjana diària de 30 correus no desitjats ara només en rebo un 8 o 10 diaris. Si normalment la carpeta d'spam de la bústia de gmail s'omple amb uns 100 missatges cada setmana, ara, amb prou feines, en té una dotzena.

Mai he entès què treuen amb l'spam. Entenc que si ofereixen viagres i companyia algú, finalment, les compri. El que no entenc són altres missatges que moltes vegades ni et venen res, simplement són una sèrie de caràcters inintel·ligibles que t'omplen la bústia.

El que em temo és que, a la llarga, amb aquesta xacra de l'spam, el correu electrònic deixarà de ser gratuït perquè els servidors hauran de posar filtres potents que encariran el servei. Amb això sortirem perdent-hi tots, i no tant pel preu que podrem pagar, sinó pel fet que la privacitat del correu es pot veure compromesa. Ara mateix gmail ens tafaneja el que rebem, doncs la cosa encara pot empitjorar.

dimecres, 27 de desembre de 2006

Mapa dels lectors/es



Si algú més, a part de mi, llegeix aquest blog, si us plau, que se situï al mapa. Fa una gràcia...

Blogger 2.0

Blogger ha deixat de ser Beta i incorpora noves característiques. La primera és el canvi d'identificador des de l'antic Blogger al nou, que no és altre que el del compte de gmail. Amb un sol identificador un pot entrar als molts serveis que ofereix Google, des del correu fins a l'editor de documents de text o fulls de càlcul en línia, passant per la pàgina personalitzada del cercador, l'espai web propi i moltes altres cosetes (calendari, agenda, bloc de notes,...).

Més coses: és més fàcil incorporar al blog un cercador del propi blog o els anuncis d'Adsense i cobrar uns euros per la propaganda que en fem. Això m'hauria de mirar perquè la pasta em fa molta falta i amb la quantitat de visites que tinc (una o dues) em forraria ;-)

Ara es pot crear un blog privat obert només a les persones autoritzades i no a tota la xarxa. Una mena de club privat que pot ser útil per mantenir i comunicar comunitats ja creades (estic pensant en un blog educatiu de classe o d'escola).

Les alimentacions RSS es poden ampliar, no solament als posts, sinó als comentaris: ens avisa de qui i què ens ha comentat.

Però el més interessant per a mi ha estat la possibilitat d'associar etiquetes (tags) als posts. Això permet una classificació o lectura dels posts en "horitzontal", per temes o etiquetes, a part de la clàssica en "vertical" per data de creació. Moltes vegades els posts són intemporals i val la pena tenir-los classificats i categoritzats per trobar-los ben aviat.

Benvingudes les novetats de Blogger.

dimarts, 26 de desembre de 2006

Prova de Moodle 1.7

No hi ha res com tenir una mica de temps lliure per fer proves. Ahir vaig poder baixar-me la darrera Moodle 1.7 i instal·lar-me-la en local. La impressió va ser molt bona, com és habitual amb Moodle.

La instal·lació va ser ràpida i sense problemes:
  1. baixada i descompressió de WOS en un directori
  2. baixada i descompressió de Moodle 1.7 dins el directori /www de l'Apache
  3. arrencada del servidor des de l'icona de Wos (posa en marxa Apache, PHP i MySql).
  4. des del navegador arrencar l'instal·lador de Moodle anant, simplement a http://localhost/moodle
  5. la primera comprovació que fa Moodle del sistema em va donar un parell d'avisos sobre configuració del sistema que vaig solucionar des del php.ini
  6. Moodle no va trobar la base de dades moodle: des del propi navegador cal anar al phpmyadmin, entrar a la bd i crear-la. Per defecte la clau és usuari root i contrasenya en blanc.
  7. la instal·lació demana també on desar les dades, es crea la carpeta /moodledata paral·lela a /www
  8. i a partir d'aquí tot va rodat. Pregunta per l'idioma del'instal·lador, se li diu que català i tot continua en català. Va creant totes les taules i, finalment, l'usuari administrador. Temps total: 20 minuts.
La primera impressió en acabat de muntar-lo va ser molt bona: vaig adreçar-me directament al menú d'administració i el vaig explorar una mica. Es tracta de controlar totes les variables de lloc des d'un javascript que les va seccionant i permet trobar allò que busques molt més de pressa.

Un del temes que em preocupava era el dels rols. Vaig entrar-hi i vaig crear un rol nou al qual li anava donant i traient permisos. Hi ha tantes possibilitats que no s'acabava mai. Però és un tema interessant perquè en formació a distància s'hi donen situacions tan diferents que l'existència dels rols pot solucionar molts casos.

Finalment vaig "pujar" una còpia de seguretat completa del curs que he acabat i la vaig restaurar. La única diferència amb les restauracions que he fet en versions anteriors va ser que al final de tot em proposava els rols dels usuaris que anava a restaurar, cap problema i endavant: el profe és profe i l'estudiant estudiant. No he entrat amb detall a veure què ha passat, però la primera ullada va ser per veure les tasques trameses i sortien totes amb els usuaris corresponents. Molt bé.

M'agrada Moodle.

diumenge, 24 de desembre de 2006

El malson de Darwin

Quin podria ser el malson de Darwin? Que l'evolució s'aturés, que la biodiversitat es reduís a quasi bé zero, que l'espècie humana retorni als seus orígens animals.

I això és el que pot acabar succeint a l'Àfrica si passa el que mostra aquest documental mític anomenat The nightmare of Darwin. La riquesa faunística del llac Turkana desapareguda per la introducció de la perca del Nil, el famós "filet de mero" que trobem a totes les peixateries a un preu tan baix. Per altra banda l'arribada del "progrés" en forma d'armes que només porten més misèria a una població delmada per la fam i les malalties. L'Àfrica que ens presenta aquest documental fa feredat, sembla l'abocador de tot allò que no vol el primer món.

Terrible:

dissabte, 23 de desembre de 2006

La velocitat del temps

Sempre hem sentit a dir a la gent gran que els temps corrent molt de pressa. Ahir me'n vaig adonar en un detall nimi, però significatiu.

Al setembre del 2005 , pel meu 7^2 aniversari, em van regalar un mp3. Vaig anar amb en Pau, el meu noi, a la Maquinista i ens hi vàrem passar una bona estona comparant preus i prestacions. El límit d'emmagatzematge estava en 1 Gb i el preu als voltants dels 80€. He de dir, per acabar, que me'n vaig comprar un de marca desconeguda amb aquestes característiques que a les 8 dels matins atrona la línia I amb l'aria La mamma é morta de la Callas.

Ahir hi vam tornar, però aquest cop per substituir l'mp3 d'en Pau que se li ha mort d'esgotament, imagino. Tornem a repetir l'operació amb la diferència que allò que fa un any valia 80€ ara segueix valent-los, però amb més prestacions: ara tots són mp4, és a dir, poden reproduir vídeos en una petita pantalla.

També em vaig fixar en altres detalls indicatius: la secció de música, que ja era petita, ara és quasi bé residual i només tenien els "trunfitos" de torn. A la secció de software de "gama baixa" hi venien l'OpenOffice 2 per uns 14€: està bé que es popularitzi i es faci alternatiu a l'altre; el que em va quedar una mica de coseta a dins pensant que si la gent ha de triar entre un producte de centenars d'euros i un de 14 pensaran que el car és el bo, oi? I en aquest cas no és així (i probablement en els altres tampoc).

Per acabar: una pila de gent comprant tota mena de tecnologies avançades: GPS, TV de plasma, càmeres digitals, videojocs i jocs d'ordinador. Una sèrie de coses que no em criden l'atenció (suposo que perquè no necessito) , però que estan al nostre voltant i que la població del país accepta i absorbeix com una esponja. I després ens vindran els carques dient-nos que si obliguem a la gent a comprar-se ordinador i que bé que va el paper. Fatxacarques!

diumenge, 17 de desembre de 2006

LaTeX i Ubuntu

Aquest estiu passat en Xavier em va ajudar a instal·lar-me l'Ubuntu a l'ordinador. Recordareu que continuava la meva maledicció Linux_Internet segons la qual encara que canviï de màquina i de sistema de connexió a la xarxa (de mòdem a ADSL sense fils) no puc connectar-me des de Linux. Com va dir algú, el problema del programari lliure és el maquinari.

Doncs bé, volia provar com anava LaTeX sota Ubuntu i, amb una paciència infinita, em vaig anar baixant, des de Win, els paquets que desava i, després de reiniciar sota Linux, anava instal·lant i, si calia, apuntant-me les dependències. Finalment ho vaig tenir tot i amb ganes, vaig obrir una línia de comandaments, vaig escriure allò tan senzill de pdflatex fitxer.tex i va funcionar a la primera. Havia triat un fitxer una mica complex, amb paquets de llenguatge, el de capçaleres i peus fancyhdr, el tipus de lletra bookman, tan arrodonida i bonica, l'hyperrref que crea hiperenllaços dins del document i cap a Internet i el multicols que permet alternar entre una i més columnes. Un èxit. Va valer la pena.

A veure si aquestes vacances m'hi entretinc una mica més i acabo instal·lant-me el Kile, l'editor amical de LaTeX que amb un sol clic crea PDF, DVI o HTML.

dijous, 14 de desembre de 2006

Pont a Praga i LaTeX

Aquest llarg pont de la Constitució hem estat a Praga. Bonica ciutat, bonic país i gent molt agradable. A destacar dos fets que diuen molt dels països europeus amb economies emergents, com ara Txèquia.

El primer és el nivell de llengües estrangeres que tenen. Em refereixo a la gent comuna del poble: quasi bé tothom a qui ens hem adreçat en anglès ens han contestat, i clarament. Què diferent del nostre país on amb prou feines hi ha persones que coneixen les dues llengües més habituals!

El segon fet que em va xocar força. En una gran llibreria del centre, que ocupa un edifici de 4 o 5 plantes, venien tota mena de llibres escrits en txec; aventures, bestsellers, llar i també llibres tècnics, d'informàtica. Quina sorpresa en veure'n un sobre LaTeX. Així que un es pregunta: si un idioma parlat per 10 milions de persones té traduït un llibre sobre LaTeX, quants llibres hi hauria d'haver en un idioma germà que, diuen, parlen més de 600 milions de persones? Jo només en conec un: El libro de LaTeX fet des de la Universitat de Murcia.

En quin país vivim!

divendres, 1 de desembre de 2006

bindous bista

Avui he trobat La Vanguardia sobre la taula del cafè i he vist a la portada que ahir s'havia presentat el Bindous Bista. El lloc triat és una mica estrany per ser un esdeveniment tecnològic: el Nasdaq de la Borsa de Nova York. He anat a la pàgina 63 del diari i m'ha sobtat que fos enmig de les pàgines d'economia. Però llegint el contingut de l'article m'he adonat de la magnitud de la qüestió.

En realitat es tracta d'una notícia d'economia perquè es tracta únicament d'això: de quants en vendran, a qui, com, amb què (amb l'ofis), a quins fabricants han collat perquè venguin les seves màquines amb el bista preinstal·lat, quants programadors d'aplicacions externes hauran de refer el codi del seu software perquè segueixi funcionant amb el nou invent, etc.

Ja no es tracta d'anunciar les noves capacitats i característiques del producte. No. Es tracta de continuar venent un producte que es ven per sí mateix i per tant no cal ni que sigui bo, o millor que un altre, o que ofereixi més prestacions. Al contrari, sembla que es menja més potència de les màquines. Aquestes cada cop són més potents i mantenen el preu, però és que el SO es menja el que podrien oferir de més, amb el resultat que sempre som al mateix lloc.

Hem de trencar aquesta roda sense sentit. Hem d'anar a aplicacions senzilles, de poc pes, que es mengin pocs recursos de la nostra màquina i que, si de cas, treballin contra un servidor potent. Pensem en Google i totes les seves andròmines: no ens cal més que un SO que faci córrer un navegador lleuger per fer absolutament de tot: navegar, enviar i rebre correu, emmagatzemar fitxers (gspace), escriure documents o fer fulls de càlcul, etc. Qui necessita un nou i pesant SO? Potser som a les envistes de la mort del gegant de Seattle?