dimarts, 31 d’octubre de 2006

Massa feina

No m'havia passat mai que hagués de treballar feiners i festius i, a sobre, no em tragués la feina del damunt. Aquest principi de curs està resultant ser el més dur que mai he tingut, i mira que n'hi ha hagut de tots colors.

Suposo que simplement es tracta que el nivell de feina que s'espera m'he de treure de sobre supera amb escreix la que puc fer: 30 missatges de correu, 15 missatges interns, trucades de telèfon contínues, visites que has d'atendre perquè tenen raó en demanar-la, un curs en marxa amb més de 300 inscrits (sort que només una quarantena hi treballen), reunions que s'han de fer, documents per preparar, fòrums on intervenir,... No m'ho acabo. Algú ha engegat una màquina sense saber-ne les conseqüències.

Per tant em queda molt poc temps lliure per fer el que m'agrada: investigar coses, viatjar per la xarxa, estar una mica al dia, no fer res...

El que més greu em sap és no poder continuar amb LaTeX, el tinc molt abandonat. I mira que tenia coses de l'estiu que volia continuar, però és que no trobo ni la mitja hora necessària. Avui, en un ramplell, he trobat una web d'un noi alemany amb une splantilles força potents. Les he baixat però no sé quant m'hi podré posar a revisar-les. També tinc un horari d'allò més aparent, i encara és hora que estudiï el codi.

No pot ser, acabaré malalt si la cosa continua així. I tots estem igual.

dijous, 26 d’octubre de 2006

Firefox 2.0

Avui s'ha alliberat la versió 2.0 del Firefox. He corregut a baixar-la i instal·lar-la i el primer que m'ha sorprès agradablement és el corrector ortogràfic en català. Quan un omple un formulari, com ara el que permet editar aquest blog, apareixen subratllades en vermell les paraules mal escrites o, simplement, que no són al diccionari. Clicant el botó dret apareix una sèrie de possibilitats correctes o la possibilitat d'incorporar la paraula desconeguda al diccionari.

El que jo anava buscant des de feia temps. Recordeu aquella extensió de Firefox que es va quedar obsoleta i no se m'actualitzava? Doncs ara ve de "sèrie".

Diuen que aquesta versió 2.0 aporta més novetats. Encara no les he descobert, però la primera ja m'ha encantat. Gràcies Sr. Fire, gràcies Sr. Fox.

dijous, 19 d’octubre de 2006

Inici de curs

Aquesta setmana, en concret dimarts passat, va començar el curs telemàtic d'Xtec D136 eLearning amb Moodle. Hi ha uns 300 i escaig de participants, fet que ha obligat a muntar 13 grups de 25 persones per poder-lo atendre: tot un èxit per ser Xtec i Moodle.

La preparació ha estat, i és, molt interessant. Com que jo havia fet aquest curs durant el primer quatrimestre d'enguany, faig una proposta als altres profes. Ells se la miren amb "carinyu" i la milloren moltíssim. Al final, entre tots, fem una versió ampliada i millorada que és la que presentem als estudiants. Mentre tant hi ha un continu de missatges al fòrum de profes que, potser, és el més interessant del curs, pel moment. N'estem aprenent moltíssim.

Cal dir que el grup de profes és la flor i nata del moodlerisme al nostre país, tots i totes són autèntics cracs de Moodle i només s'ha de veure qui diu la diu més bona. És un plaer treballar així.

Pel que fa als participants hi ha de tot, des d'autèntics frikis que el que voldrien és canviar l'arquitectura de la BD, fins a profes normals i corrents que volem saber què és això de Moodle, del que tothom parla. Una autèntic mosaic 'interessos i objectius.

Per altra banda no paren d'arribar-me propostes sobre Moodle. Malauradament el meu dia només té 24 hores i no puc arribar a tot arreu, així que derivo encàrrecs i em quedo amb els que puc/podré abastar i que trob interessants. Avui, però, he aconseguit companyia i crec que no solament em servirà d'ajut sinó que millorarà molt allò que pugui oferir. És una crac de l'aplicació didàctica de Moodle, per què ens hem d'enganyar.

dimarts, 17 d’octubre de 2006

Ocells

Aquest Pont del Pilar vam estar al Delta de l'Ebre per veure ocells. No me'n canso mai d'observar-los (birdwatching en diuen els anglesos), sempre en trobes algun de nou que mai has vist en la realitat, només als llibres.

És el cas de la polla blava (cast: calamón)


Al Delta hi ha diferents "miradors" elevats sobre els canyars que donen una prespectiva àmplia, però que queden lluny dels ocells. En canvi als Aiguamolls de l'Empordà els observatoris són molt més a prop de l'aviram i es poden observar amb més comoditat. Doncs bé, vam descobrir que SEO-Birdlife té l'observatori (no mirador) Swarovsky a la finca Riet Vell (allà on fan l'arròs ecològic) i des d'on es pot seguir la vida d'un aiguamoll.

Aquí hi vam descobrir la polla blava. No una sola, sino diferents parelles, ben bé quatre, amb els respectius pollets. Com que disposàvem de força temps i poca feina vam poder estar-nos-hi força estona (quasi bé no hi va ningú) i vam veure com volava, com es movia entre les canyes, com s'alimentava, com alimentava al pollet, etc. Va ser molt interessant.

Vam veure també un rascló (cast: rascón) que també surt als llibres però que no havia vist mai. Una altra emoció, menys duradora perquè no s'hi va estar massa estona, però interessant.

Els blauets no van ser un desocbriment, n'havia vist altres cops, però sempre són molt agradables de vuere: són un llampec blau sobre l'aigua. De tant en tant es paren i llavors n'aprecies tota la bellesa:

dissabte, 7 d’octubre de 2006

Quin ensurt!

Dijous els formadors del curs de Moodle vam rebre la comunicació oficial sobre el nostre nomenament i les primeres instruccions sobre com aniria el curs. Com que es tractava d'un correu en sèrie adreçat atots els formadors de tots els cursos deia, lògicament, que el curs telemàtic es faria sobre la plataforma educampus.

Quan ho vaig veure vaig somriure i ho vaig dir al Xavier, "hasta" per riure. Però altres persones, que no tenien tota la informació que jo tenia, s'ho van creure i van pensar: "Ostres! El curs de Moodle fet sobre educampus. Com s'entén?"

No és que li vulgui treure mèrits a educampus; ja sé que hi ha gent que diu que és una plataforma de lliurament de materials i que només té uns fòrums desèrtics i una missatgeria antediluviana. N'hi ha d'altres, més malpensats, que diuen que va néixer tard, malament i és mantinguda per força i a desgrat perquè no hi ha altra alternativa. No, jo no entro a discutir res d'això. Crec en la màxima del "viu i deixa viure". O, com deia l'avi, Al món hi ha d'haver de tot. I després triem, afegeixo.

Bé, la cosa s'acabà l'endemà quan vam rebre un altre missatge de rectificació sobre on correria el curs: sobre l'entorn Moodle.

Aprofito per fer una reflexió sobre dos conceptes que moltes vegades s'utilitzen com a sinònims, però que per a mi són diferents: plataforma i entorn.
  • Per a mi una plataforma és un programa que permet distribuir materials, enviar i recollir fitxers i que té una mínima via de comunicació: o bé uns comentaris o bé uns fòrums o una missatgeria. Exemples: BSCW o el mateix educampus.
  • En canvi un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge, i estic pensant en Moodle, que n'és el paradigma, és un món virtual on entrem i trobem tot allò necessari per ensenyar i per aprendre. És com un d'aquests móns virtuals dels video jocs on els adolescents entren i fan vida. Per a mi un entorn és una cosa semblant: hi entro, com si entrés en un centre educatiu real, i em trobo amb tot allò que hi ha a la realitat. Hi trobo els companys de feina amb qui treballo de gust i, malauradament, amb els que no m'agradaria trobar-me mai. Hi trobo els espais de gestió, de reunió, de treball i d'ensenyament i, sobretot, hi trobo els estudiants que et paren pel passadís virtual( la missatgeria) i et demanen les coses més insospitades. Entro a la meva aula (de 14 polzades, com diu la Mariona), ens hi trobem tots i, amb ganes, ens posem a treballar.
Dubto que cap saberut d'eLearning pensi com jo, però se me'n fot. Així és com ho veig i quan dic plataforma penso en una cosa i quan dic entorn penso en Moodle.

Per cert, ahir vaig fer una sessió presencial sobre Moodle a formadors i vaig tenir un "dejà vu": els profes, quan fem d'estudiants, repetim tots les tics i comportaments perversos que tant odiem i recriminem als nostres estudiants: no fer cas al profe, xerrar en veu alta, no escoltar, anar per lliure, fer manetes,...

Com ens tornem!

diumenge, 1 d’octubre de 2006

Targeta PCI-WiFi

Els avantatges de viure en una caseta unifamiliar (minifamiliar, com deia la meva tia, EPD) poden ser molts, però té un inconvenient: la connexió WiFi no arriba a tot arreu. Per exemple, al colomar, on tinc el meu cau, no hi arriba.
Tinc una ADSL de timofònica que corre per la WiFi i que hi ha dies que dóna molts problemes: he d'agafar l'adaptador USB i moure'l amb una mà mentre amb l'altra moc el ratolí o escric. La raó és que el nivell de connexio és Molt baix. Pocs dies he arribat al nivell Baix tot i que en Molt Baix la major part de vegades em puc connectar, navegar i baixar correu.

Em vaig informar i em van dir que amb una targeta PCI els problemes es reduirien perquè l'antena capta millor el senyal que no pas l'adaptador USB. A part, el fet que des de Linux (tinc l'Ubuntu instal·lat en una partició del disc dur) l'adaptador USB no és reconegut, però sí la targeta PCI. Així que,al final, me la vaig comprar i el divendres a la tarda me la vaig instal·lar sense cap problema.

Si no fos perquè en un únic moment em va reconèixer la meva xarxa, diria que la targeta no va. Però sí que deu anar, però el senyal és massa baix per a què sigui capaç de connectar-s'hi. Tot el cap de setmana he anat tirant com he pogut amb l'adaptador USB i, en les estones en què no anava, amb l'ordinador del meu fill que és més a prop del router i té millor connectivitat. Però la targeta és com si no hi fos. Un fracàs.

Demà m'arribaré a la botiga a veure què és millor, si posar un repetidor de senyal, una antena més potent o, simplement, cablejar-me la casa.