dijous, 20 de juliol del 2006

El poder del póker

Avui he anat per deixar el cartell de Tancat per vacances a cataLàTeX i, per curiositat, he anat a mirarl'estadística de visites. M'he endut un ensurt majúscul: diumenge passat 243 visites i aquest dimarts 297, quan la mitjana és de 25 visites al dia.

Què ha passat?

SPIP, el programari de codi lliure que dóna suport a cataLàTeX m'informa no solament del nombre de visites, sinó també de l'URL d'orígen. Així que, en lloc de les clàssiques visites des d'xtec o phobos, ara la majoria han vingut d'un lloc web a TeXas dedicat a ensenyar o a jugar al póker.

Què té a veure el póker, i els diners que mou el joc fins i tot per Internet, amb LaTeX?. No ho sé. He visitat per sobre el lloc i no he trobat res d'estrany. La única explicació que hi trobo és l'estranya coincidència entre TeXas i BibTeX, tema sobre el que tractava el darrer article. Tot i que l'article més llegit (ho dubto tant!) és el de nous entorns (un tema apassionant, per cert ;-). Potser alguna màquina estúpida ha relacionat uns caràcters amb els altres i m'ha enllaçat directament sense tenir cap criteri. No ho sé.

Ara que, m'imagino la cara dels jugadors compulsius de póker intentant entendre què collons diu aquell article que parla d'entorns o de glossaris i un codi estrany anomenat LaTeX. Es deuen preguntar si això dóna diners. I ja els ho asseguro ara: de donar no en dóna, però tampoc en fa gastar. I, a més, fa estalviar! Un producte ben català.

dimarts, 18 de juliol del 2006

MoodleZine

MoodleZine és la revista electrònica de Moodle. Pel novembre passat van treure el primer número que consistia en un PDF que es podia imprimir en un A3 de manera que sortien 4 fulls parlant de Moodle. Recordo que s'avançaven caracterítiques de Moodle 1.6 i hi havia "casos reals" de profes que estaven encantats/des amb Moodle. Senzillet però efectiu.

Pràcticament tot el curs ha estat el mateix número exposat a al portada i avui, que m'estic despedint de coses i llocs fins al setembre, m'he fixat que hi havia anunciat el nº 2 de la revista amb data de publicació d'aquest juliol. Hi he anat i, enlloc de més del mateix, m'he trobat tot un lloc web dedicat a ser la revista de Moodle: MoodleZine

Hi ha força articles interessants, entre els que he de destacar el d'en Marc Alier sobre el Wikis, el seu tema preferit i on està treballant tant i tant. Quan sigui gran m'agradaria tenir l'ímpetu i l'entusisame d'en Marc, és infatigable. També es parla de blogs, del Google Trends i Moodle (recordeu l'entrada d'aquest blog sobre el tema?) i de la Moodle Teacher Certifications, un curs que, si el superes, dóna lloc a una certificació sobre la teva expertesa en Moodle. No estaria malament tenir-la i presentar-la al currículum: pour épater les bourgeois.

Una bona manera de potenciar Moodle.

diumenge, 16 de juliol del 2006

Inici de vacances

Sembla que finalment sí, que puc començar les vacances. Ja es comencen a notar els primers símptomes, es pecialment en ekl correu electrònic. Si fins ara rebia una mitjana de 10 correus interessants al dia (més els incomptables spams) als que havia de contestar o fer alguna cosa a partir d'ells, ara el nombre ha baixat a zero.

M'he esborrat d'una llista de correu, perquè viu a yahú i no permet deixar de rebre'n durant un temps, i l'altra, es_TeX, la deixaré a nomail, una opció que permet no rebre correu durant un temps, però sense haver-te de donar de baixa.

Així que ara ja puc començar a planejar què faré amb tant de temps com em queda per davant. Només tinc ganes de fer el gandul i, si de cas, fer alguna coseta amb LaTeX. Abans de tancar cataLaTeX per vacances vull publicar un darrer article sobre glossaris amb el paquet gloss, un concepte força interessant d'en Javier Bezos que aprofita la potència de BibTeX, i després d'això, res.

Cal respirar una mica de tant en tant.

dijous, 13 de juliol del 2006

Vídeos de final de curs

Youtube sembla ser el lloc de moda. Si fins ara rebia enllaços a pàgines web, ara el que més rebo són enllaços a vídeos de Youtube.

Es tracta d'un lloc que allotja gratuïtament vídeos domèstics o descarregats i editats a partir d'una televisió. Té un potent motor de cerca que permet trobar vídeos per títol o per etiquetes. Sí, aquí també les famoses tags també funcionen: quan un usuari registrat hi carrega un vídeo té la possibilitat d'etiquetar-lo i, d'aquesta manera, serà més fàcil de classificar, més endavant.

Avui he acabat una escola d'estiu sobre Moodle, naturalment. Mentre els deixava anar quasi tot el que sé sobre Moodle m'he adonat com n'és de potent aquest programari. En concret parlava de RSS i m'he adonat, de cop i volta, de la potència de Moodle i de com actualitzat que està. Com s'hi podrà mai comparar un programa que des de la seva creació ja està tancat, tot i dir-se de "codi obert"? Una "cosa"així mai aconseguirà reunir darrera seu una comunitat com ho fa Moodle

Parlant de programari lliure. Fent clic aquí podreu veure els vídeos de les V Jornades de Programari Lliure de la UPC. En concret, la Taula rodona sobre si està linux preparat per l'usuari inexpert (o sigui, jo) amb les intervencions més destacades.

dimarts, 11 de juliol del 2006

L'amic informàtic

El que havia de ser una sessió simbiòtica amb en Xavier, on veure i treballar amb Ubuntu i LaTeX, es va convertir pels imponderables del maquinari en un relació de parasitisme. Feia temps que anàvem al darrera de fer una instalparty d'Ubuntu al meu ordinador i deixar-lo funcionant al 100% per veure si, així, em decidia a abandonar el programari privatiu. Però com algú va dir a les Jornades de PL: El problema del software lliure és el hardware.

Primer ens vam trobar que la primera compra feta a través d'Internet, una targeta gràfica premi final de curs del meu fill, havia arribat i s'havia d'instal·lar. Aquí és quan en Xavier diu: Si vols te la instal·lo jo, és molt fàcil!. Innocent! No n' era de fàcil, va caldre canviar el disc dur de lloc i reallotjar un tros de targeta així de gran on n'hi havia una mida "de visita". Però se'n sortí.

Després varem atacar la instal·lació d'Ubuntu 6.06. Comença com una live i, quan ja funciona, es veu una icona que, des del propi escritori, permet iniciar el procés de bolcat al disc dur. He de reconèixer que el particionat, allò que em fa més por per la possibilitat de perdre dades, va ser una feina molt senzilla, visual i ràpida. Res de missatges amenaçadors del tipus: Atenció! podríeu perdre tot el que fa anys que anaveu emmagatzemant, ni cosa semblant. Al final tot el procés va durar, potser, una mitja hora.

I aleshores vingué la bèstia negra: configurar la connexió a Internet a través de l'adaptador USB inalàmbric de Telefònica, el meu proveïdor. Com que jo ja havia provat diferents live cds amb distribucions de linux, la darrera la Catix 1.1 que va anar genial, i ja havia vist que cap em reconeixia l'adaptador, tenia al Xavier sobre avís i s'havia baixat algun programet per si les mosques. Però no va haver-hi manera. Vam tornar a windows per connectar-nos i va tornar a baixar més coses. Les va provar (el meu fill encara al·lucina sobre la velocitat a què descomprimia i instal·lava: tipus hacker de pel·lícula) però no va haver-hi manera: l'adaptador està pensat per a windows i no vol funcionar amb res més.

Al final era tant tard que ho vam deixar sense veure res de LaTeX. Ell continuarà mirant pels fòrums d'Ubuntu i jo vull mirar a veure si en trobo un altre adaptador baratet i que sigui compatible amb linux. Alguna de les 2 possibilitats acabarà funcionant. La maledicció d'inernet i linux continua pesant sobre mi.

dissabte, 8 de juliol del 2006

Cloenda V Jornades de Programari Lliure UPC


Dijous, després de fer la meva conferència, vaig estar rumiant sobre la possibilitat de tornar a les Jornades avui dissabte al matí perquè hi venia en Benjamí Villoslada i en Ricardo Galli, dues persones que he anat seguint força i des de fa temps, potser començant per Bulma.

En Benjamí és l'autor del blog Bitassa a lloure que llegeixo amb ganes des de fa temps per les idees que hi va reflectint. Un ferm defensor del PL però sense estridències, sinó amb calma, lògica, raó i a través de l'exemple. Com han de ser les coses. Del Ricardo Galli també havia llegit alguna coseta, especialment des que vaig descobrir Menéame i els seus successors, com pot ser docencia.es i sempre m'ha semblat una persona molt raonada.

Així que ahir em vaig dedicar a avançar la compra i aquest matí m'he arribat a l'Escola d'Enginyers a sentir-los. Primer ha fet la conferència en Benjamí. Ha seguit el fil del raonament de'n Richard Stallman sobre la importància de la llibertat usant ordinadors, també. Un raonament impecable que s'ha anat animant a base d'exemples i que s'ha acabat d'explicar en el torn de preguntes final. Idea que n'ha sortit: les empreses són les primeres interessades en deixar de pagar llicències i passar a PL.

Després hi ha hagut una Taula rodona, moderada per la periodista Mercè Molist, sobre si Linux està o no preparat pels usuaris novells. Hi havia un assitent que defensava que amb Windows hi ha programari que a Linux no exiteix i, per tant, ell seguia amb windows per la seva feina. Els altres defensaven que sí i en Benjamí ha vingut a demostrar que el que no està preparat pel usuaris novells és windows. Força interessant.

I, finalment, ha vingut la conferència de'n Galli.



Ha començat explicant d'on venia la idea de menéame. Ell, que es defineix com un lector compulsiu de blogs, l'any passat va descobrir digg al que li trobava un parell de pegues: massa lent de carregar (només cal provar-ho) i que, tot i usar PL, no n'han alliberat el codi a diferència, per exemple, d'Slashdot. Iva pensar que aviat apareixieria l'equivalent en castellà. Però el temps pasava i això no succeïa. Així que cap al novembre, i fart de fer feines que no li agraden (l'entenc perfectament) va decidir posar-se a programar. I així va sorgir el codi de menéame. Va instal·lar el programari en un servidor i tot seguit s'hi començaren a registrar usuaris, no solament els amics de bulma, sino una pila de gent. Ha explicat el sistema de votació i publicació de notícies, el karma dels usuaris, i molts detalls. Diu que hi ha trolls que fins i tot li envien correus postals! Respecte a la part econòmica la publicitat reporta uns 300$ al mes mentre que el servidor se'n menja uns 200. Cap negoci, si tenim en compte que cada dia hi dedica una mitjana de 10 hores, no solament a polir la programació i afegir-hi potencialitats, sinó simplement a llegir i seguir la vida del lloc.

La pregunta és: per què un programador es dedica a fer un programa del que no en treurà un duro, n'allibera el codi per a què els altres l'utilitzin i hi dedica tantes hores i esforços? Perquè s'ho passa bé, perquè li agrada, perquè se sent retribuït quan la gent utilitza el seu programa i li diu com de bé li va. Perquè li surt dels ..., vaja.

Un matí molt ben aprofitat.

dijous, 6 de juliol del 2006

V Jornades de Progamari Lliure UPC

Avui estava programada la meva conferència amb el tema Moodle i el constructivisme social, un títol que algú li va posar per no dir-li La comunitat Moodle, que seria més adient. Bé, no passa res, sóc un tot terreny i sóc capaç de parlar de qualsevol tema que tingui a veure amb Moodle el temps que calgui, 45 minuts en aquest cas.

He dividit la xerrada en 3 parts per fer-la més païdora:
  1. He començat explicant un cas real de com s'aprèn. I l'exemple ha estat el procés de creació i polit del fitxer config.php de Moodle On Stick. M'ha semblat que podia interessar més que no pas un altre cas als 50 enginyers i informàtics que era, bàsicament, el públic a què m'adreçava.
  2. He continuat parlant de les diferents concepcions sobre com aprenem les persones, tot prenent com a punt de partida l'exemple inicial i portant el raonament cap al constructivisme social, que és la base sobre la que està muntat Moodle.
  3. Finalment he posat com exemple de comunitat d'aprenentage que va construint-lo la comunitat Moodle, en cocnret el curs Moodle en català. He parlat de la clau de l'èxit de Moolde: la filosofia co-co: col·laborar i compartir i he posat com exemple el funcionament voluntari de la comunitat.
Quan he acabat m'han aplaudit una miqueta, no sé si per compromís, però el que realment m'ha afalagat ha estat el torn de preguntes que s'ha estès 10 minuts més del temps i que hagués pogut durar més, però s'ha tallat per manca de temps. Després de mi venia en González Barahona! Un crac. Les preguntes eren al voltant de com Moodle pot canviar el paper del profe que, crec, és la gràcia de Moodle.

La pàgina de La Farga es fa ressó de les activitats d'avui. La trobareu aquí.

Jo he arribat a les Jornades just quan acabava la presentació del famós Projecte Campus del que es va parlar, als seus inicis, a Moodle en català. Moltes veus indignades deien que es volia inventar allò que ja està inventat, però pagant un preu exagerat. Avui he reblat la meva opinió. Un company de carrera del meu germà comentava que és una injecció que li feia falta a una institució per poder seguir endavant i que es farà amb l'excusa de la renovació del seu programari, ara ja obsolet. Però que nigú més el farà servir. Jo li he dit que sí, que algú el faria sevir des del moment en què se li imposarà per decret.

Ara les dades que poden marcar el futur. Estarà en funcionament l'octubre del 2007 i una mica abans s'alliberarà el codi. Curiosa manera de crear programari de codi lliure: primer treballem en secret i després l'alliberem. Si Moodle ho hagués fet així no estaria ni a meitat de camí d'on és ara. Però que facin el que vulguin: qui paga, mana. I nosaltres no manem gens, però al final som els que ho paguem en diners i en hores perdudes.

No s'enten gens la necessitat del projecte Campus perquè la UPC ja està utilitzant Moodle i al setembre el generalitza. La URV ja hi és des de principi de curs i avui ens deia en Xavier de Pedro que la UB també l'adoptarà. A més, sabem que a la UPF també es fa servir. Així que un es pregunta: perquè aquestes universitats inverteixen en un projecte si ja estan utilitzant un altre entorn, que és gratuït? No m'ho explico.

dimecres, 5 de juliol del 2006

Els profes de FEN

Quan jo estudiava el batxillerat hi havia una assignatura, amb examen i tot, que, juntament amb el gimnàs, sempre suspenia. Era la Formasión de l'Espíritu Nasional, altrament dita FEN o "política" (Com li ha anat el curs al Joan? Bé, Ha suspès la política). Era l'adoctrinament franquista de la joventut. Perquè un ja té una edat, eh? i ha passat pel franquisme més pur i dur.

Doncs bé, amb l'adveniment de la democràcia cap a l'any 76, aquest assignatura va desaparèixer del mapa curricular. I jo sempre m'havia preguntat: "Què se'n deu haver fet del professorat de FEN?". Perquè cal dir que eren "funsionarios" exactament iguals que els profes de mates o de castellano. I feien les seves clases i preparaven els seus exàmens i suspenien a tot aquell que no s'estudiava el que tocava, és a dir, a mi.

Dubto, però, que allò que feien tingués massa trascendència. Ben pocs franquistes han quedat com a resultat d'aquelles hores perdudes. Però algun sempre queda. Algún feixista disfressat, algún llepa no tan disfressat i algún retrògrad orgullós de ser-ho.

Avui he descobert què se n'ha fet dels vells professors de FEN i ara ja sé on són.

dissabte, 1 de juliol del 2006

S'ha acabat

S'ha acabat. Torno a ser un mestre d'a peu. Enrera queden el bons moments, pocs, i els dolents, massa. A partir d'ahir a les 12 de la nit, moment que vam celebrar amb un petó i un aplaudiment, torno a ser un civil.

Un civil una mica especial, però. Es vulgui o no, porto darrera meu una experiència, un coneixement i una manera de fer que, espero, em serveixi per començar la propera etapa des d'un punt una mica més amunt del zero. També arrossego molts errors, i espero no oblidar-los per no tornar-hi a caure.

Què n'he tret de tot plegat? Fer realitat una vella idea: fer formació d'adults a distància. Crec que he demostrat que és possible fer-ho, sense massa mitjans i nul recolzament institucional. Els resultats són a la vista de qui els vulgui veure i ningú em podrà acusar d'haver-me adormit o no haver fet tot el possible, i una mica més i tot.

He comptat amb un bon equip que (incomprensiblement) sempre m'ha recolzat. I sort d'elles perquè, sense, potser molt abans hagués llençat la tovallola. Perquè sense conèixer-nos de res ens hi vam posar ara fa tres anys, hem coincidit en les quatre idees bàsiques i hem anat tirant endavant. Espero que de tot plegat en resti una bona amistat.

La contrapartida? Canvi de prioritats en allò més important, la vida famíliar, i seriosos problemes de salut. Però res que no es pugui començar a solucionar aquest estiu. Un comença a tenir una edat i s'ha de cuidar. No durarem eternament, però déu-n'hi-do el que ens queda. Cal estar en les millors condicions per disfrutar-ho al màxim.