dissabte, 29 d’abril de 2006

La Catalana de Moodle,S.A.

L'altre dia llegia que el segon d'abord de Micro$oft va visitar Barcelona on presentà davant les patums de costum les seves meravelles i els va dir que els governs s'ho han de mirar molt abans de decantar-se pel programari lliure perquè el PL no crea empreses ni riquesa. Mentida.

Si vulgués, amb les ofertes que m'estan arribant, podria fundar una empresa, que s'anomenaria La Catalana de Moodle, i que es podria dedicar a muntar Moodles per entitats, fer cursos de formació del professorat, preparar materials i, en una paraula, moodlevangelitzar. Malauradament ni tinc esperit empresarial ni els encàrrecs tenen darrera una entitat amb molts diners, tants com per retirar-me.

Ara seriosament, déu-n'hi-do les ofertes que m'estan arribant. I de llocs ben diferents i amb força interès. Sembla que Moodle s'ha posat de moda, l'altre dia també en parlava un article d'El País i ja se sap que quan surts al papers ja existeixes. Ara només falta que qui s'ha d'assebentar se n'assebenti. El que passa és que deu tenir altres preocupacions i les mans ocupades urpant la cadira, no sigui que en una d'aquestes me'l fotin al carrer i hagi de treballar!

dijous, 27 d’abril de 2006

Vanitas vanitatis et omnia vanitas

Per què fem les coses? Quines són en realitat les causes que ens fan obrar d'una manera o d'una altra? Existeix l'altruïsme? O és simplement vanitat?

Ahir a la nit vaig rebre un missatge de la Facultat de Física de la Universitat de la Havana sobre un problema que tenien amb el seu Moodle: no poden fer el seguiment per RSS perquè els fòrums no creen aquests petits espietes que anomenem feeds. M'explicaven que havien traduït amb penes i treballs el meu tutorial sobre RSS i Moodle però que no se'n sortien.

Els vaig contestar tot seguit explicant-los com activar-los des de la configuració del lloc, com configurar el fòrum i, finalment, indicant-los que si res d'això els funcionava es posessin en contacte amb l'administrador del lloc web perquè hi havia alguna cosa en la configuració de php que no anava alhora. La majoria de problems que "dóna" Moodle són deguts al servidor. Eren dos quarts d'una de la matinada i avui tenia una reunió important (que ha salvat la tieta Margarita ;-)

Avui, encara una mica perjudicat, em preguntava a mi mateix: per què? Què en trec?

Diu en Pere que les persones ens movem per 3 raons: sexe, diners i poder en aquest ordre. Quina de les tres coses aconsegueixo contestant de matinada un missatge d'una persona que potser mai més se'm tornarà a adreçar ni per correu electrònic?

Penso que ho faig per vanitat. Per sentir-me important. Potser en un moment en què em sento força menystingut el fet de fer contenta altra gent i rebre un cert reconeixment (o pensar que el rebo) equilibra la balança. Podria ser.

La potència dels PDF

De sempre m'han agradat els documents PDF. El seu poc "pes", la facilitat amb què corren per Internet, les possibilitats de lectura en pantalla i impressió han fet que, des que els conec, m'hagin interessat. Recordo el primer programa que vaig aconseguir per fer PDFs i que només els convertia a partir de pàgines web: ja em teniu passant els documents de text a html i, en acabat, a PDF.

Més endavant vaig aconseguir un Acrobat 5 que encara corre en alguna màquina i que permetia una sèrie de coses que el PDFcreator no podia fer (copiar, enagnxar, crear miniatures, etc).

Però el veritable redescobriment del PDF ha vingut de la mà de LaTeX. Aquest sistema de tractament de documents (que no de textos) de codi lliure estava orientat, en un principi, a produir documents per a ser vistos en pantalla (en format DVI) o en impressora (en format PS). Però amb l'adveniment del PDF, que uneix ambdues característiques, i l'aparició del paquet pdflatex els resultats que s'obtenen són superbs.

Una de les primeres coses que em va encantar va ser la possibilitat d'inserir enllaços (a pàgines web, a punts del propi document o a fitxers locals) que brindava el paquet hyperref. Després vaig descobrir que es poden fer presentacions en pantalla en PDF amb els paquets pdfscreen i, sobretot, amb l'estrella: el paquet Beamer

Més endevant, i aprofondint amb les possibilitats de beamer vaig aconseguir fer transicions de diapositiva a les pàgines dels PDF.

I ara, i arrel d'un fil obert en la llista TeX de Rediris, he descobert un nou paquet, el movie15, que permet inserir fitxers multimèdia en els PDFs: des de so fins a pel·lícules passant per animancions Flash. He preparat una petita mostra que podeu veure aquí. La recomanació és baixar-lo al nostre ordinador i obrir-lo amb l'Acrobat 7. Només una petita pega: no es pot veure sota Linux :-(

dissabte, 22 d’abril de 2006

No sóc persona

Diu l'eslògan d'Ubuntu que és Linux per a éssers humans. Però o jo no sóc persona o hi ha alguna cosa que falla. Ahir vaig instal·lar en un vell ordinador un Ubuntu. Tot el procés d'instal·lació va anar bé, el vaig connectar a la xarxa i fins i tot em sembla que es va connectar a internet per descarregar alguna cosa. Al final vaig veure que carregava el paquet de Grub i em va estarnyar perquè havia formatat el disc per a linux exclusivament i grub serveix per triar la partició des d'on arrencar la màquina quan tens el disc compartit entre linux i win.

Va acabar bé la instal·lació però al reiniciar la màquina em va carregar el grub i aquí s'aturà: em donà un error 18 que no deixà continuar la càrrega del SO. Resumint: l'ordinador no va arrencar. Dilluns hi tornaré a veure si me'n surto però l'experiència va ser un xic decebedora. Pensava que Ubuntu seria fàcil d'instal·lar i fer córrer i la primera part va ser certa, però no pas la segona.

Ara fa temps que no toco res de linux per manca de temps. De fet, ara que hi penso, des que tinc l'ADSL, és a dir, des del desembre. Sempre pensava que havia de provar a veure si ara, sota linux, em podria connectar a Internet que era l'assignatura pendent que tenia amb aquest sistema operatiu. Però per manca de temps i oportunitats encra no ho he fet. I és que sempre tinc una cosa o altra que li passa per davant.

dijous, 20 d’abril de 2006

Molt llegir, poc escriure

Fa dies que no tinc massa ganes d'escriure, tot i que estic llegint força. Des que he descobert docencia.es m'estic tornant a aficionar a la lectura de blogs, a fer comentaris i a votar. A veure si puja el meu karma! ;-)

He trobat força coses interessants, en concret vull destacar un article: Blogs para educar.
Usos de los blogs en una pedagogía constructivista
de la revista Telos. El títol i el subtítol ja ho diuen tot i esperonen la lectura. Val la pena fer-li un bon cop d'ull.

Per altra banda he aconseguit fer funcionar el curs Conèixer Moodle en qualsevol ordinador i al Moodle-on-a-stick: estic molt satisfet de mi mateix. Aqixò em permetrà repalntejar-me i fer més àgil la jornada tècnica de secundària del maig.

I per demà a la tarda tinc pensada una malesa: instal·lar un Ubuntu en una màquina del centre. A veure com es porta la connexió a internet perquè ens fa anar de corcoll i em sabria molt greu no poder configurar la conexió a la xarxa. Ja explicaré com va això del linux per a éssers humans :-)

Per cert, gran p... Resulta que hi ha una actualització de Firefox que no volia instal·lar ara que em funcionava l'Spellbound. Doncs bé, com que escric tan amalament a màquinma i m'he de mirar el teclat em va aparèixer un missatge que deuria acceptar i au, ja hi som: actualització instal·lada i Spellbound a pastar fang.

dilluns, 17 d’abril de 2006

Google calendar i docencia.es

De regal amb el compte de correu de googlemail, el gmail, ara tenim un calendari-agenda.

Sembla que Google, a més de correu electrònic gratuït, pàgina web, grup de notícies, programari (Picassa) ara ens vol enganxar amb una agenda que obrim cada dia.

Suposo que la idea és treballar cada cop més des de la xarxa sense necessitat de tenir programari instal·lat a l'ordinador. Si vols un tractament de textos tens writely, si vols un blog tens blogger, si vols un gestor de correu tens el gmail amb una memòria que no t'acabaràs i un filtre antispam infal·lible. I ara, si vols una agenda, ja no cal que t'instal·lis res, ves a google calendar i comparteix cites amb altres persones o mira el teu espai personal.

Aquests nois de Google cada dia ens tenen més enganxats. Al principi feia gràcia però cada cop més comença a fer una mica de por.

Un descobriment interessant: docencia.es Basat en el programari de meneame inventat pel Ricardo Galli i la gent de Bulma es tracta d'un lloc web on es poden donar a conèixer notícies trobades en la navegació. Un autor la proposa i si té prou vots a favor finalment és publicada a la pàgina principal. Si passat un temps no hi ha hagut prou vots la notícia no es publica. A més, hi ha un segon paràmetre a tenir en compte: el karma de l'autor. El karma té a veure amb el nombre de notícies publicades, els vots rebuts i el comentaris fets: com més participes (i no et voten en contra els altres usuaris) més puja el teu karma.

El resultat és una web amb força moviment i on les notícies són interessants per a al comunitat, no solament per a qui les vol publicar.

dissabte, 8 d’abril de 2006

Bazaar i Moodle

Si seguiu aquest bloc/blog/diari/bitàcola /dietari ;-) des del principi (estic parlant del 2003) recordareu que pel gener i febrer d'aquell any estava entusiasmat amb un entorn virtual de codi lliure anomenat Bazaar que preparava, usava i publicava la Universitat d'Athabasca, al Canadà. Va ser el primer entorn de codi obert que vaig conèixer (de la mà de la revista Octeto) i, com no podia ser d'una altra manera, n'estava encanatat. Oferia fòrums, xats, distribució de continguts, missatgeria interna, i un seguit de facilitats pel seguiment dels estudiants. Hi tenia un compte obert i podia experimentar bastant com usuari de prova.

El problema per a mi era que calia un servidor que corrés amb Phyton, cosa completament fora del meu abast. Fins i tot vaig aconseguir mig enredar la meva antiga jefa i vaig anar a la UPC a què ens fes un pressupost per allotjar un sistema d'aquest tipus en el seu rack. Al final, però va acabar en foc d'encenalls perquè aquella dóna no tenia un duro per gastar-s'hi.

Així que van passar un parell de mesos i, també de la mà d'Octeto, vaig conèixer la fe vertadera, és a dir Moodle. La resta ja la coneixeu, oi? Me'l vaig instal·lar en local i al setembre en un servidor comercial. I això va ser el principi de tot plegat.

Bé, tot això ve a que he vist un post d'en Martin Dougiamas a la portada de moodle.org on explica que la Universitat d'Athabasca, l'equivalent canadenc de l'Open University, es passa, també, a Moodle.

Per una banda (la moodler) me n'he alegrat, però per altra m'ha sabut una mica greu que hagin abandonat el seu projecte Bazaar. Potser és que, per la meva situació personal en què també estic tancant un projecte on hi he deixat moltes il·lusions i feina, penso en els programadors del vell Bazaar i en com se senten. Snif.

dijous, 6 d’abril de 2006

Aprenentatge al llarg de tota la vida

Em considero un bon aprenent al llarg de tota la vida. Ho confirma el meu darrer aprenentatge.

Ara us confessaré un secret que podrà decebre a la multitud de fans que em tenen dalt d'un pòdium: no sabia nedar. Quan era petit no en vaig aprendre i després, de gran, mai he tingut temps, ni interès ni ganes de fer-ho. Però enguany, i no sé per què, vaig decidir aprendre'n. Així que al gener em vaig apuntar en la piscina del barri a un curset per a adults i des d'aleshores cada dimarts i dijous a la tarda allà em teniu, amb el meu "xurro" de color blau i aprenent a nedar.

A part de per dissipar alguna molècula de lípid i d'aprendre aquest noble art, el curset em serveix també per analitzar el meu propi procés d'aprenentatge.

Hi ha vegades que tot em surt fatal, el que el darrer dia em sortia bé no em surt i m'empasso tres petricons d'aigua. Altres dies, en canvi, noto un cert avanç -com avui, que he aconseguit propulsar-me mitja piscina només amb els peus. I aquest avanç és el que fa que hi tornis, que continuïs perquè compares el que feies el primer dia amb això que acabes de fer bé. I tu mateix t'engresques a continuar.

L'aprenent reflecteix en l'aprenentatge el seu estat d'ànim: quan està relaxat es pot concentrar més en allò que fa i amb el mateix esforç en treu un major rendiment. Ara bé, el dia que estàs capficat pel que sigui (com jo dimarts passat per la refotuda feina) t'empasses un litre i un petricó d'aigua clorada.

La figura del mestre és clau. De fet estem fent un curs a distància perquè la monitora no entra mai a l'aigua sinó que ens dóna les instruccions des de la vora, és una cosa que em sorprèn. Però funciona, vull dir que amb instruccions precises i simulacions l'aprenent posa en pràctica allò que li diuen i se'n pot sortir. Suposo que tampoc tindria massa sentit veure com ho fa una excel·lent nedadora si un amb prou feines malda per respirar i bracejar alhora.

He de reconèixer, a més, que la monitora té una actitud molt positiva envers nosaltres: sempre intenta que veiem la part positiva del que acabem de fer i no marca objectius inabastables. Ans al contrari: ens proposa exercicis que ens preparen i faciliten el camí cap a altres de més complicats. No és una transmissora de coneixements sinó una guia i facilitadora. Quants vells professionals de l'ensenyament haurien d'aprendre d'aquesta noia tan jove!

No sé si mai arribarà a ser un gran nedador, tampoc és el meu objectiu. El meu objectiu era aprendre a nedar i ara mateix ja en sé. A partir d'ara tot serà perfeccionament.

dimarts, 4 d’abril de 2006

Comunitats virtuals i la utopia

Avui estava pensant en com ens hem organitzat els “profes” del curs Conèixer Moodle en comunitat virtual. Si els vells anarquistes utòpics poguessin aixecar el cap es meravellarien de com un grup de persones sense contacte presencial es pot organitzar de forma espontànea al voltant d'un objectiu concret, en aquest cas construir un curs per donar a conèixer les possibilitats de Moodle.

La idea va sorgir d'algú, em sembla que d'en Jordi Perales, en la primera reunió presencial que vàrem fer per parlar de la MoodleXtecMoot. Vam acordar que obriríem un curs i ens repartiríem les feines. Així ho vaig fer i vaig crear un wiki on hi havia la llista de recursos i activitats a fer i la llista de possibles participants. Cadascú, quan hi va entrar, va triar de fer el que més li agradava i en cosa d'una setmana, deu dies a tot estirar, vam tenir bastit tot un curs.

Mireu si n'és de senzilla la recepta. Els ingredients són una sèrie de persones motivades i compartint la mateixa fita. No hi ha res a guanyar, ni diners ni fama ni res. Només la satisfacció de fer una cosa, i de fer-la ben feta.

Suposo que en altres experiments llibertaris el que potser ha faltat ha estat la preparació de les persones. En el nostre cas partim de professionals formats que no busquen altra cosa que assolir l'objectiu. Un cop assolit és possible que la comunitat es desfaci, però el que és segur és que canviarà: alguns membres en sortiran i d'altres s'hi afegiran.

En Jordi Adell estudiava el funcionament de les comunitats virtuals, en concret les que dónen suport al programari de codi lliure, i trobava que n'hi ha que funcionen al voltant d'un “dictador benèvol”, com ara Moodle i en Martin Dougiamas. D'altres funcionen en “petit comité” de savis que ho aproven tot per unanimitat i després de profundes discussions. I, finalment, n'hi ha que són absolutament espontànies, com aquesta de la que parlo o de la comunitat Moodle en català. L'avantatge és que són molt dinàmiques i productives, però l'inconvenient és que poden no tenir continuïtat en el temps. I és que tot no es pot tenir en aquest món.

dissabte, 1 d’abril de 2006

Trobada

Aquest dijous passat ens vam trobar amb la Bea Marín, la profe del Blog d'una profe. Ens vam conèixer telemàticament cap al febrer del 2003 quan tots dos començàvem en el món dels blogs i ens posàrem en contacte. Més endavant ens trobàrem personalment a les Jornades de Ciberespiral del 2004 (si no recordo malament) i a partir d'aquí algun cop d'una forma esporàdica.

L'altre dia fou a la casa gran, on ella venia de tancar un curs sobre activitats web i jo anava per tancar una altra cosa (les il·lusions de 3 anys de feina intensa i interessant, potser?). Van ser amb prou feines 5 minuts però la conversa no va ser banal. Ens explicà la seva valoració del curs, com li agradaria de fer-ne una altra edició i ens demanà com ens anava. Amb un gest, sense paraules, quedà tot entès. És així com es reconeix la qualitat de les persones amb qui congenies: en poc temps i amb un gest.