dissabte, 27 de març de 2004

Estic escrivint aquest post des del Mozilla Firefox 1.5 que m'acabo de descarregar del lloc de softcatalà. Fa 5 minuts que hi treballo i ja m'agrada.

Ja m'agradava el Navegador 7.0, però des que pel Nadal vaig fer neteja del disc dur no me l'havia tornat a instal·lar. I sempre pensava que quan no tingués feina m'instal·laria el Mozilla 1.4 que tinc en un cd d'Xtec. Però no ho feia mai perquè em reca tornar a omplir el disc dur de l'ordinador amb programes que acabo que, moltes vegades, no faig servir.

Però ahir vaig veure que s'havia alliberat la versió Firefox del Mozilla que no inclou ni Composer ni programa de corrreu. Hi havia un parell de posts que deien que era molt petit (l'instal·lador només té 6'37Mb) i, sobretot molt ràpid. I vaig pensar: demà dissabte al matí, si tinc un moment (que he tingut, perquè plou i fa mandra de sortir) me'l baixo i me l'instal·lo. I tal dit, tal fet. Ha trigat una miqueta en baixar (la meva connexió per mòdem de 56K mai no supera els 40) però com que anava fent altres coses ni me n'he adonat. En acabat he fet una neteja de disc dur i una defragmentació (necessària per Windows com el pa que menja) i au, a posar-hi el Firefox.

I ja hi som. És realment més ràpid que l'IE que uso (o potser dir usava?) normalment i no hi té res a envejar. M'ha importat tots els Preferits sense problemes (amb el Navegador alguns no funcionaven) i el que trobo més interessant és el sistema de pestanyes, més ràpid que obrir finestres noves.

Sembla que no té problemes amb Java (veig la mateixa finestra d'edició del Blogger que amb l'IE i acabo d'obrir una de les meves Ajudes visuals) ni amb PDF (m'acaba d'obrir un document) així que probablement em passi al Firefox. M'agraden fins i tot les icones.

diumenge, 21 de març de 2004

Cada cop tinc més avançat el projecte final del curs de Linux d'Xtec. Es tracta de una Introducció a l'OpenOffice Impress, el que fa presentacions.
Hi estic treballant força perquè d'un sol tret mato tres ocells: és el projecte final del curs de Linux, són els apunts del curs d'informàtica que faig i, finalment, em serveix per conèixer el programa i preparar l'exercici del curs de Mileto.
Impress no és un programa complicat, especialment si véns del powerpoint. Fan el mateix i amb poca feina obtens uns resultats espectaculars.
Hi ha un apèndix al treball on vull fer una mica d'"així es va fer" i parlar de DocBook. A veure com vaig de temps i quan m'hi poso.

dimecres, 17 de març de 2004

A poc a poc les coses tornen al seu lloc i a la rutina de sempre després d'una bona batzegada i només en cosa d'una setmaneta!
Som-hi:
He descobert a través de la navegació un lector de RSS en pàgina web, es tracta de Bloglines
Què fa Bloglines? És un "agregador" de notíces en format RSS, és a dir, un suscriptor entra al seu compte i allà hi afegeix els llocs que ofereixen novetats del lloc web en format XML. Fa el mateix que Feedreader, per exemple, però en pàgina web. I permet compartir els feeds.
Diuen que els RSS són el futur. Ja ho veurem. De moment val la pena explorar Bloglines.

dissabte, 13 de març de 2004

Avui no hi escric jo a la bitàcola. Ho fa Luis Sepúlveda, escritor i adherent d' ATTAC , que ens sap molt més que no pas jo:

Venid a ver la sangre por las calles



Venid a ver la sangre por las calles de Madrid. Eran mujeres, hombres, niños, ancianos, la simple y pura humanidad que comenzaba un día más, un día de trabajo, de sueños, de esperanzas, sin saber que la voluntad asesina de unos miserables había decidido que fuera el último.

Venid a ver la sangre por las calles de Madrid, esa ciudad amada a la que llegan todos y todos son bienvenidos. Venid a ver los apuntes, los libros, las herramientas esparcidas entre los restos de la masacre. Venid a ver un día muerto y el dolor de una sociedad que ha clamado mil veces por su derecho de vivir en paz.

Escribo estas líneas mientras escucho los informativos y sólo puedo pensar en la tristeza de las aulas, en la tristeza de las mesas, de los hogares a los que ya no regresarán esos cientos de ciudadanas y ciudadanos, de hermanas y hermanos cuyas vidas fueron segadas en un miserable acto de odio, porque el único afán del terrorismo es el odio a la humanidad, porque no hay causa que pueda justificar el asesinato colectivo, porque no existe idea que avale un genocidio, porque no existe justificación alguna frente a la barbarie.

Venid a ver la sangre por las calles de Madrid, asesinos, y comprobad que si bien es cierto que nos habéis sumido en el dolor, también lo es que con este crimen incalificable una vez más no habéis conseguido nada. El valor de los madrileños que de inmediato se volcaron a socorrer a los heridos, a donar sangre, a facilitar el trabajo de las fuerzas de seguridad y salvamento, fue la inmediata respuesta moral de una ciudad fraterna , de una ciudadanía responsable y solidaria.

Mientras escribo estas líneas sé que los asesinos están en sus guaridas, en sus últimos nauseabundos escondites porque no habrá lugar sobre o bajo la tierra donde puedan ocultarse y escapar al castigo de una sociedad herida. Sé que miran la televisión, escuchan la radio, leerán la prensa para medir los alcances de su cobardía, el infame balance de un acto que repugna y sólo ha encontrado la condena de toda la humanidad.

Venid a ver la sangre por las calles de Madrid, venid a ver un día inconcluso, venid a ver el dolor que desconcierta, a sentir como el aire de un invierno en retirada lleva el ¿por qué? por los amorosos parques, fábricas, museos, universidades y calles de una ciudad cuya única forma de ser es y será siempre la hospitalidad.

Asesinos; vuestra zarpa de odio nos ha causado una herida que no cicatrizará jamás, pero somos más fuertes que vosotros, somos mejores que vosotros, y el horror no interrumpirá ni doblegará esa normalidad cívica, ciudadana, democrática, que es nuestro más preciado bien y el mejor de nuestros derechos.

Venid a ver la sangre por las calles de Madrid y la fuerza de los madrileños. El dolor y la indignación nos une y nos hace más fuertes, el cariño y la solidaridad con las familias de las víctimas es justamente lo que nos diferencia de los asesinos.

Venid a ver la sangre por las calles de Madrid hoy que es 11 Marzo, el día del dolor y del abrazo, el día en que los fanáticos de lo injustificable atentaron por última vez, pero también el día en que la barbarie firmó su propia condena definitiva. Con todo el peso de la Ley y la Razón: ¡A por ellos!

dilluns, 8 de març de 2004

8è aniversari!!

Avui és el meu 8è aniversari en el món d'Internet. Fa vuit anys, tal dia com avui, em van donar el meu nom d'usuari i contrasenya d'Xtec, amb la qual cosa tenia accés a una bústia de correu i, de forma gratuïta, a Internet.

Encara recordo la primera vegada que m'hi vaig connectar. Corrien els ordinadors amb el Windows 95 i ens enviaven, junt amb la carta de benvinguda (que encara conservo) un disquet amb un navegador Netscape, un client de correu (crec que era Eudora), un d'FTP i alguna cosa de Telnet que mai vaig saber fer anar. També hi havia un Winsock perquè el Win no el duia de sèrie i calia instal·lar-lo.

Teníem un mòdem extern i calia moure l'ordinador fins a prop de la presa de telèfon per connectar-hi el mòdem. Nimngú havia pensat en posar una presa prop de l'ordinador.

La primera connexió va ser emocionant. El primer correu el vàrem enviar a un periodista de El País, Antonio Espejo, amic de la Trini. I quan ens contestà la felicitat fou màxima. Hi havia tan poca gent amb adreces de correu que a Xtec hi havia un directori amb noms i adreces. Mai més hi ha tornat a ser.

Les primeres pàgines web eren màgia pura: estaven plenes d'informació i eren molt senzilles. La majoria en anglès, perquè aquí era la novetat i molt poca gent en sabia res. Però valia la pena navegar perquè s'hi trobaven moltes coses i era molt ràpid. No hi havia tantes pàgines comercials però sí d'educatives i no t'ho acabaves. I com que connectar-se era difícil desàvem moltes pàgines en disc per veure-les després offline.

I que he fet en aquests 8 anys?

Molt aviat vaig aconseguir una pàgina web a Geocities i hi vaig començar a penjar coses. Ara que els meus interesos aleshores no eren exactament els mateixos d'ara i el contingut era molt diferent. El correu electrònic l'he anat fent servir, però sempre m'ha semblat com el telèfon, no dona massa joc.
El que sí m'ha captivat han estat les pàgines web. Quan vaig descobrir els fòrums els vaig trobar genials. Però res comparat amb els Blogs, la darrera adquisició al camp de la comunicació.
I es que no ens ho acabarem.

Espero que ens les propers 8 anys hi torni a haver encara més novetats aprofitables.

dissabte, 6 de març de 2004

Solucionat el problema amb Docbook. Vaig escriure a la llista d'ajuda i vaig obtenir resposta l'endemà. Ho he provat i ha funcionat. Ja em veia fent virgueries a mà per solucionar-ho i només amb 2 caràcters més s'ha solucionat.
Això em retorna la fe en la humanitat que ahir divendres tenia una mica perduda.

divendres, 5 de març de 2004

Problemes amb el DocBook. Es veu que hi ha alguna cosa que no va entre la versió de la DTD dels meus documents (la versió 4.2) i la del openjade (que deu ser inferior).
Resultat: tota la feina de dijous al matí aparcada a l'espera de la solució. I crec que aquesta passarà per Borges, que m'ha funcionat prou bé els darrers cops.
També em queda el recurs fàcil de "fer trampes", és a dir, com que tot i haver-hi errors obtinc resultat podria fraccionar l'arxiu XML i anar treient coses per publicar.
A veure què trio perquè tot és feina i tinc les piles baixes.

dimecres, 3 de març de 2004

Avui va de Blogs.

Primer un tros de weblog que, tot i que ha tardat, valia la pena esperar. És de la Bea i, com la resta d'actilingua, un lloc de referència pels profes sobre el que es pot fer ara mateix amb Internet. A més, cosa que em fa pujar l'ego, em té als enllaços. Gràcies Bea, jo també t'hi afegeixo!

I segon. Al curs telemàtic hem fet un petit canvi. En lloc de fer primer xats i deixar pel final els Blogs aquest cop ho hem fet al revés. Primer Blogs i la darrera setmana xat. Vaig fer un petit tutorial per aconseguir un Blog gratuït a LaComunitat i el vaig deixar preparat per a la setmana que ve. Però com que estava visible veig que un parell ja s'hi han avançat i el tenen muntat. Això vol dir dues coses:
1) és molt fàcil aconseguir i tenir (mantenir és un altre tema) un Blog a La Comunitat
2) qui no té un Blog és perquè no vol o no sap què és.
Espero que no siguin flor d'un dia. Amb els comentaris, que donen interactivitat, penso que es poden enrotllar.