dissabte, 31 de gener del 2004

Avui, després d'alguns retards, he rebut l'usuari i comntrasenya per començar, demà 1 de febrer, el curs de Thales-CICA al que em vaig matricular el passat desembre. Es diu 03MATCUR: Elaboración de materiales curriculares multiplataforma i segons diuen va de elaboració de materials curriculars usant eines de reconeguda efectivitat pedagògica i que produeixin materials compatibles amb tots els sistemes operatius.. Promet força.
Però el més divertit és l'entorn en què es distribueix. Alguna idea? Doncs, sí! El conegut Moodle. Així que hi he entrat (era el que feia 5) ja hi he penjat la foto. No és la meva millor foto, però no en tinc de més noves, me n'he de fer alguna.

dijous, 29 de gener del 2004

Quina feinada que m'ha donat! Ara, s'ha de dir que soc tossut i al final me n'he sortit.
Em refereixo al famós Borges: he obtingut un document en format html amb l'estructura que jo volia i, a més, he provat a editar un dels mòduls que el compondran, i també ha funcionat. Res em fa pensar que no me'n pugui sortir del projecte global.

Ara, que ha costat: tota la tarda de dissabte i sempre amb errors. I estonetes d'aquesta setmana. Vaig descobrir que obrint els documents de validaci? em sortia on hi havia errors i, amb imaginaci?, els he anat superant. Per exemple he apr?s que ni els identificadors de secci? () ni els noms dels m?duls (x) han de comen?ar per un n?mero, sin? per una lletra. Que val la pena validar primer l'XML abans d'entrar al Borges perqu? no en treur? l'aigua clara dels errors. I, finalment, que no ho havia fet tan malament per ser la primera vegada, nom?s erros tontos.

Ara que en s? una mica m?s ho trobo senzill i tot, mira.

I ara no sé què li agafa a aquest que no em posa les volcals accentuades. Paciència.

dissabte, 24 de gener del 2004

Cada dia me n'adono més que, per la feina que he de fer i el poc temps que tinc, m'hauria de retirar. I ja treballaria a partir dels 65, si calgués ;-))

Que quina feina se m'ha girat, ara? Doncs aprendre (o entendre) el famós llenguatge de marques XML. Ahir vaig estar-me barallant una mica amb el Borges i vaig descobrir tot una sèrie de fets que, un cop entesos, faciliten molt la feina. Però, és clar, un s'ha de llegir el X#GFSXX!! manual.

Borges crea, per a cada projecte (llibre, manual, document, etc) un directori que conté una pila de subdirectoris, cadascun destinat a contenir imatges, mòduls, arxius de configuració, etc.

El pas següent és crear un arxiu XML mestre (master.top.xml) que conté l'estructura del projecte: quants i quins capítols té, quines seccions té cada capítol, si hi ha prefaci i/o annexos, etc. Per a cada element de l'estructura es defineix una 'entitat' que correspon a un mòdul (que és on hi ha el contingut o teca del projecte) que, quan compili, Borges transformarà en un arxiu XML.

De manera que, un cop definida i compilada l'estructura del projecte ens apareixen a les diferents carpetes un seguit d'arxius xml que només cal editar per donar cos al projecte. Gràcies a aquest sistema "modular" és molt fàcil omplir (o donar a omplir a col·laboradors o traductors) el cos del projecte i canviar-ne parts.

En acabat és molt senzill compliar i obtenir un arxiu pdf, html únic o conjunt d'htmls només cal una ordre del tipus make

dimecres, 21 de gener del 2004

Amb la revista Todo Linux d'aquest mes venia un live-cd amb Suse. Com que n'havia sentit parlar força d'aquesta distribució vaig provar el cd i, tret d'un petit problema amb la impressora tot va anar prou bé. La gràcia està en que, a diferència de Knoppix, aquest "deixa restres" al disc dur, en concret un parell d'arxius amb el direcotir /home de l'usuari i la configuració de l'equip. Així, quan tornes a posar-lo t'estalvies una estona de configuració de maquinari.
Doncs mirant, mirant hi he trobat una utilitat que només funciona amb Suse, em sembla. És el KXML editor, un editor d'XML per l'escriptori KDE. Permet editar arxius en aquest format d'una manera fàcil i senzilla, copiar elements, canviar-ne el contingut, etc.
Hi he intentat editar l'arxiu master.top.xml per a Borges i ha anat molt bé, és molt senzill de fer anar. El que no ha anat tant bé ha estat el pas per Borges d'aquest nou fitxer. Però això em passa per saltar-me les passes del manual i no llegir-me'l.

dimarts, 20 de gener del 2004

Ja sé com s'ha de dir PDA en català. Segons el Termcat un PDA és un organitzador personal. Ara ja ho sabem.

dissabte, 17 de gener del 2004

No havia dit res del Borges i la veritat és que l'èxit em va sorprendre a mi mateix: tot va funcionar a la primera. Vaig seguir al peu de la lletra el manual en anglès i, resumint la cosa va així:
1.- cal tenir el document amb el contingut en format XML seguint el DocBook (cap problema amb Quanta, o qualsevol editor de text, potser emacs)
2.- amb un parell d'ordres a la consola (d'aquelles friquis que diu en Jordi) es poden obtenir 3 sortides diferents: un PDF, un únic arxiu HTML o bé diferents arxius HTML lligats entre sí.
Genial. Ara només em falta saber com adjuntar un full d'estils CSS a l'hora de crear les pàgines web i ja ho tindré tot solucionat.

dimarts, 13 de gener del 2004

Passada la prova de foc del PDA: el tinc sobre la taula i hi vaig apuntant tot de notes, cites i idees. Després ho bolcaré a l'ordinador i en faré la tria. Molt útil.

Avui a veure si disposo d'un xic de temps per Borges, el muntatge de Mandrake per fer documents tipus DocBook i basat en XML. Ahir el vaig provar sobre manual i va anar prou bé fins on vaig arribar. Seguiran més notícies.

dijous, 8 de gener del 2004

Ha tornat a petar Linux.
He fet el mateix que l'altra vegada que em va petar: instal·lar el paquet RPM per a Borges. Però aquesta vegada, un xic més previngut, havia desat el que necessitava a la partició Windows. I he instal·lat i, així que ha acabat, he sortit i reiniciat (com al vell windows).
I quan torno al meu escriptori havien desaparegut la meitat de les icones i no podia anar al meu directori. He entrat com a root i el mateix. Solució: no perdre els nervis i reinstal·lar. Així que he arrencat l'ordinador amb el cd d'instal·lació i aquesta vegada ha detectat que alguna cosa hi havia perquè m'ha demanat si volia instal·lar o actualitzar. I he provat d'actualitzar. Ha anat fent, s'ha saltat passes de l'instal·lació típica, ha desat algun paquet i ha acabat de seguida. He reinicialitzat i tornat a entrar i, oh sorpresa! el meu vell i estimat escriptori blau tornava a ser a lloc i tot semblava funcionar.
Demà provaré a veure què ha passat amb Borges. Un xic surrealista tot plegat.

dilluns, 5 de gener del 2004

Si una cosa va bé a la primera i no dóna cap problema, això és el Clié (el PDA). No em dóna sinó satisfaccions. Aquests dies hi he estat treballant una mica per saber com funciona i ara ja puc dir que en conec el 70% de les funcionalitats.

He visualitzat arxius PDF, HTML, TXT i em falten els DOC o XLS. Els que van millor per llegir són les pàgines web amb el text dins una taula de 350 píxels d'amplada (això ocupa l'amp`le de la pantalleta amb una lletra encara llegible). També he vist imatges JPG i he descarregat un parell de programets de jocs i una base de dades. I mai cap problema.

Avui, per exemple, m'he dedicat a un tema pendent que era el dels arxius de música mp3. I he aprofitat l'avinentesa que m'ha presentat el curs de Linux en la part del so i multimèdia per veure com anava la cosa.
A Linux hi ha un programet, el Grip que "ripeja" música, és a dir, passa cds d'audio a format digital. Però els passa a format ogg, una mena de mp3 que només entén ell mateix. He provat de passar-los a mp3 però no me n'he sortit. Però com va dir (o dirà) aquell savi: "I'll be back"

Així que he tornat al vell Windows, i m'he reinstal·lat una utilitat que venia amb la gravadora de cds: és la MusicMatch jukebox. No l'havia fet servir més que fer "experiments" perquè ni tenia reproductor de mp3 ni temps per fer el canvi. Però ara li he trobat la utilitat. És molt fàcil de fer anar i no triga gens en desar els mp3. I un cop desats en aquest format passar els arxius al PDA és senzill i ràpid. I després només cal fer anar l'Aeroplayer i es pot sentir la música pels auriculars o per un petit altaveu. Tot un luxe.